La mobilització convocada pel CDR Girona i Salt ha exigit implementar la República Catalana i que aquesta sigui la República de les Classes Populars.

Concentració a Girona perquè es faci efectiva la República. S'ha enganxat un cartell a la façana de la seu gironina de la Generalitat.  

Més d'un miler de gironines i gironins reclamen que el DOGC publiqui la declaració d'independència. Han entrat instàncies a la seu de la Generalitat de Girona.  

Arxivat el cas contra l'investigat pel tall de les vies del TAV a Girona durant el 8-N.  

"No hi ha indicis de la perpretació dels delictes.  

Quarta pancarta pels presos polítics a l'ajuntament de Blanes. Les diferents que s'han penjat han estat pagades per ICV-EUiA, el PDeCAT, ERC, i la CUP. 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 27/10/2018   

Girona (Gironès, comtat de Girona).-  

La concentració del CDR Girona i Salt ha finalitzat i s'ha desconvocat pel mal temps a

que fa a Girona. El CDR també convoca dissabte que ve a les 20:00h als jutjats de Girona (al costat de Correus) per celebrar l'arxiu del cas del tall de les vies del 8-N.

La mobilització convocada pel CDR Girona i Salt ha exigit implementar la República Catalana i que aquesta sigui la República de les Classes Populars. S'ha enganxat un paperògraf criticant la política "de pacte" del Govern espanyol i de la Generalitat. S’han fet parlaments sota plutja, amb la gent amb paraigua.

S’escenifica Sánchez i Torra donant-se la mà en comptes de República 

L’Agència Catalana de Notícies informa que persones de diferents col·lectius s'han concentrat aquest dissabte a Girona per reclamar al Govern que "es deixi de pactes" i faci efectiva la República. Es tractava d'una acció convocada pel CDR Girona i Salt i en la què s'ha enganxat un cartell gegant a la façana de la seu de la Generalitat a Girona, on apareix la fotografia de Sánchez i Torra donant-se la mà. A sota s'hi podia llegir 'Pro pactes i renúncies, República ja'.

Després d'enganxar el cartell s'han llegit tres manifestos de diferents col·lectius en els què es demanava més inversió en polítiques socials.

A més d'aquesta acció del CDR, al matí l'ANC ha fet un acte en el què centenars de persones han registrat un document per reclamar que es publiqui alDOCG la declaració d'independència.

Més d'un miler de gironines i gironins reclamen que el DOGC publiqui la declaració d'independència amb instàncies 

Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies el mal temps no ha estat un obstacle perquè més d'un miler de gironins s'acostessin aquest matí a la seu de Generalitat a Girona per entrar a registre la seva petició, perquè el Govern publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la Declaració d'independència d'ara fa un any.

La Maria Carme explica que ha vingut caminant des de Salt (Gironès, comtat de Girona) amb un grup de set persones més, i diu que es mobilitzarà "tot el què calgui" fins que es faci efectiva la República. "Jo el 27 d'octubre era al passeig Lluís Companys de Barcelona, i la veritat és que el què ha passat des d'aleshores ha estat una mica decebedor", assenyala la Maria Carme, que ha demanat "responsabilitat" als polítics actuals per aplicar el mandat de l'1-O.

De fet, aquest ha estat el missatge que s'ha transmès des de l'ANC. El portaveu de l'Assemblea a Girona, Tavi Casellas, deixa clar que per a ells la declaració d'independència del 27 d'octubre "no va ser un acte simbòlic" i, per tant, cal aplicar-la. "Estem aquí perquè el Parlament va declarar la independència, ara volem que es faci efectiva, ja que fa un any que s'hauria d'haver produït", ha reblat.

Tot plegat ha fet que la seu de Generalitat a Girona mostrés un aspecte poc habitual per ser un dissabte al matí. En total han estat una desena de taules de funcionaris les que s'han obert per rebre les peticions dels ciutadans.

A dins, cues per fer efectiva la demanda. En Ricard Pla i la Montse Mus expliquen que han vingut expressament des de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) per poder portar el document. "Ha estat molt fàcil, el portàvem imprès de casa", han concretat.

200 peticions de cop 

Un dels fets anecdòtics l'ha protagonitzat un veí de Palafrugell (Baix Empordà, comtat de Girona) i que ha estat dels primers en arribar. L'home ha entregat 200 peticions de coneguts de la localitat que volien registrar la demanda. "He vingut amb totes i d'aquesta manera ens estalviàvem el viatge", ha ironitzat.

Tot plegat ha acabat amb la projecció de diferents vídeos de l'1-O, la declaració d'independència llegida al Parlament de Catalunya per Carme Forcadell i altres imatges de moments històrics. Malgrat tot, s'ha hagut de suspendre una botifarrada popular pel mal temps.

Aquest no és l'únic acte per rememorar la declaració d'independència del 27 d'octubre de 2017. Aquest dissabte a la tarda hi ha hagut una nova concentració per part dels CDR davant de la seu a Girona de la delegació de la Generalitat.

Arxivat el cas contra l'investigat pel tall de les vies del TAV a Girona durant el 8-N 

Segons l’Agència Catalana de Notícies el Jutjat d'Instrucció Número 4 de Girona ha arxivat provisionalment el cas contra l'activista investigat per participar en el tall massiu de les vies del Tren d'Alta Velocitat (TAV) a la ciutat de Girona durant la vaga general del 8 de novembre. La interlocutòria conclou que, un cop finalitzada la instrucció de la causa, no hi ha "indicis suficients de la perpetració, per part de l'investigat, dels delictes" que li atribuïen.

El jutjat recorda que la investigació estava oberta per delictes de desordres públics i per interrompre la circulació ferroviària. La mobilització es va allargar durant hores i va arribar a aplegar fins a 10.000 persones a l'estació de l'Alta Velocitat de Girona. Tot i això, el jutjat exposa que "sorprenentment" la investigació dels Mossos d'Esquadra "únicament ha permès identificar" només un dels manifestants. "I el reconeixement s'ha fet, bàsicament, perquè va aparèixer amb nom i cognoms en un diari digital", afegeix.

"Resulta obvi que va accedir a l'estació però no pot concloure's l'ús per part de l'investigat (o de qualsevol altre participant) de la violència sobre les persones o les coses exigides" en el delicte de desordres públics, resol el jutjat.

El magistrat descarta l'argument de la fiscalia que "continua sostenint" que la ruptura de dos cordons policials implica un acte violent. Per arribar a aquesta conclusió, el jutjat recull que el cordó policial per evitar la interrupció del trànsit ferroviari comptava amb "només" 25 agents i que els mossos van decidir "deixar-los passar". "Aquest relat exclou per complet la concurrència de violència", conclou.

En relació a la interrupció de la circulació ferroviària, la interlocutòria determina que no existeix cap prova que acrediti que l'investigat "efectivament es col·loqués a la via com a obstacle" perquè les imatges el situen a l'andana. Finalment, també descarta que existeixi cap indici que demostri que l'activista "incités" la resta a situar-se a les vies. Per això, el jutjat resol arxivar el cas. La defensa, encapçalada pel lletrat Benet Salellas, exposa que serà l'Audiència de Girona qui tindrà la darrera paraula si la fiscalia recorre la interlocutòria.

Llei Mordassa 

El CDR Girona i Salt critica que la mobilització va congregar fins a 10.000 persones però els Mossos d'Esquadra van "decidir acusar-ne aleatòriament una". "Encara avui ens preguntem en base a què van decidir acusar-la enter les 10.000 que vam paralitzar les vies del TAV aquella jornada de vaga on no es va produir cap identificació", exposen en un comunicat.

També recorden que l'activista va decidir desobeir des d'un primer moment i no va anar a declarar voluntàriament. Per això, els Mossos el van detenir i va passar a disposició judicial el 31 de maig. "La jutgessa que instruïa el cas no el va posar en llibertat fins gairebé 12 hores després de la seva detenció", denuncien.

En paral·lel, el CDR Girona i Salt recorda que hi ha un procediment sancionador obert per infracció de la 'llei mordassa', un expedient que va quedar paralitzat fins a tenir resolució judicial. "No podríem entendre ni permetrem que la Generalitat de Catalunya gosés multar-nos quan la justícia espanyola ja ha resolt que no es pot castigar el tall de les vies del 8-N", afirmen.

El CDR Girona i Salt anima a celebrar la decisió del jutjat amb un brindis durant la manifestació del dissabte. "Alhora que ens felicitem per la resolució, hem de denunciar que una persona va estar en crida i cerca durant dos mesos i detinguda durant 12 hores del tot gratuïtament, només amb la finalitat d'atemorir-nos i intentar impedir que exercim el nostre dret a mobilitzar-nos", conclouen.

Quarta pancarta pels presos polítics a l'ajuntament de Blanes  

Llegim en la premsa convencional comarcal que la pancarta que reclama la llibertat dels presos polítics torna a estar penjada de nou des del matí del divendres a la façana principal de l'ajuntament de Blanes (la Selva marítima, comtat de Girona). S'ha hagut de restituir per quarta vegada a la façana després que 24 hores abans del Dia de la Hispanitat, el passat 12 d'octubre, tres elements unionistes van tacar amb pintura negra les paraules «presos polítics». Les imatges de les càmeres de seguretat recullen que els fets es van produir a quarts de 5 de la matinada de l'11 d'octubre. Els autors van ser dos nois i una noia que, primer ajudats amb una cadira i una tauleta de la terrassa d'un bar proper, i després amb una escala, van arribar a la pancarta, va informar l'Ajuntament de Blanes.

La primera pancarta es va penjar a l'edifici consistorial el passat mes d'abril després que s'aprovés en el ple. El ple municipal del març va aprovar per 13 vots a favor una moció que demanava penjar-la.

L'Ajuntament de Blanes no ha pres cap mesura legal contra aquesta i les anteriors agressions que hi ha hagut per malmetre les pancartes solidàries ja que no són de propietat municipal: les han pagat els quatre grups municipals que van donar suport a la seva exhibició: ICV-EUiA, PDeCAT, ERC i CUP.

Denuncien una agressió a la benzinera de vinculació independentista 

Segons Diari de Girona els propietaris de la cadena de benzineres Petrolis Independents han denunciat públicament que, dijous, la bafarada del «Sí» per votar a favor de la independència de Catalunya l'1-O que hi ha a les estacions de servei va aparèixer destrossada a la benzinera de Torroella de Montgrí (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries), que es troba al costat d'un supermercat a l'entrada del nucli urbà del municipi pel pont del riu Ter. Jordi Roset, copropietari de la xarxa de benzineres, va lamentar ahir dijous que «hi hagi qui cregui que amb actituds violentes pot aconseguir que els independentistes canviem d'ideari».