El CDR Guíxols, disgustat amb el govern municipal per l'espai 1 d'Octubre

Un operari municipal retira, dilluns 1 d´octubre, la placa col·locada pel CDR a la Rambla

Roben la placa que a Girona rememora els fets de l’1 d’octubre de 2017.  

Acció de denúncia amb 2.000 cadenes negres al riu Onyar. Es farà el 20 d’octubre per recordar la repressió de l’Estat.  

Condemnat l'espanyolista que va amenaçar amb donar una pallissa a l'alcaldessa de Girona. El jutjat li imposa una multa de 150 euros per un delicte lleu d'amenaces.   

La Delegació a Girona de la Generalitat torna a penjar la rojigualda a la seva seu. Uns manifestants del CDR la van arrencar durant les protestes de l'1-O.  

Marxa de torxes a Arenys de Munt en memòria del president Lluís Companys. Segons la CUP d’Arenys de Munt “no se li perdona la seva dignitat política, ni el fet d'haver signat el Decret de Col·lectivitzacions d’Indústries i Comerços l’octubre de 1936”.   

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 09/10/2018   

Guíxols (Vall d’Aro, Baix Empordà, comtat de Girona).-   

Llegim en la premsa convencional comarcal que el CDR Guíxols, el Comitè de Defensa de la República del municipi de Guíxols (Vall d’Aro, Baix Empordà, comtat de Girona), han mostrat, a través d'un comunicat, el seu malestar per com el govern municipal --Tots per Sant Feliu, ERC i PSC-- ha tractat la seva proposta perquè la Rambla d'Antoni Vidal --personatge que s'ha retirat del nomenclàtor local per esclavista del segle XIX-- passés a anomenar-se Rambla 1 d'Octubre de 2017.

El CDR Guíxols considera que la negativa a posar aquest nom a la Rambla és un «menyspreu de la participació ciutadana» ja que aquesta entitat republicana local va recollir, segons informa, 1.200 firmes per reclamar el canvi de denominació. En canvi, la Comissió del Nomenclàtor de Guíxols va decidir per unanimitat deixar el nom de Rambla a seques, mentre que la denominació d'1 d'Octubre s'ha afegit a la plaça del Mercat, la qual ara es diu Plaça del Mercat 1 d'Octubre de 2017.

Pel CDR Guíxols, els membres de l'equip de govern municipal «s'han estimat més deixar la Rambla sense nom abans que fer honor a la data i als fets vergonyosos soferts pel poble català». Sobre la denominació de Plaça del Mercat 1 d'Octubre de 2017, el Comitè de Defensa de la República Guíxols creu que «aigualeix (volgudament) aquesta data històrica». A més, veu com una «provocació, una venjança contra el CDR perquè amb la seva acció s'ha atrevit a posar en evidència las contradiccions d'alguns components del Govern» de l’Ajuntament el fet que les plaques col·locades pel CDR Guíxols a la Rambla denominant-la U d'Octubre de 2017 fossin retirades per ordre municipal el dilluns passat, 1 d'octubre de 2018, després de ser-hi tot l'estiu. 

Roben la placa que a Girona rememora els fets de l’1 d’octubre de 2017 

Llegim en la premsa convencional gironina que la matina d’ahir a Girona elements unionistes van robar la placa que a la Plaça U d’Octubre de 2017 rememora l’efemèrides dels fets d’aquell dia. La placa, de ferro forjat, l’Ajuntament, governat pel PDeCAT, la va col·locar el 21 d’abril durant els actes d’inauguració de la rebatejada plaça de la Constitució del Regne d’Espanya (de 1978) que havia atorgat el govern municipal de Joaquim Nadal (PSC). Si llegien dues frases que recordaven la “brutal agressió de les forces de seguretat espanyoles”. Al cap de poc ja va aparèixer pintada amb esprai sobre aquest text el colors de la bandera monàrquica espanyola. El robatori coincideix amb la sostracció de llaços grocs i altres símbols als carrers de la ciutat per elements unionistes .

L’Ajuntament de Girona ha denunciat el robatori i ja ha encarregat una nova plaça amb els mateixos textos. 

Acció de denúncia amb 2.000 cadenes negres al riu Onyar  

Llegim en la premsa convencional gironina que una penjarella formada per 2.000 cadenes de color negre que unirà el tram del riu Onyar comprès entre Plaça Catalunya i el Mercat del Lleó a Girona. És l’acció de denúncia que es vol fer el dissabte 20 d’octubre al migdia per recordar “la repressió que l’Estat espanyol fa contra Catalunya” amb el lema ‘Som República’.

Es tracta d’una iniciativa privada, dels mateixos autors de la plantada de creus grogues a la plaça Major de Vic (Plana de Vic, Osona, comtat d’Osona) que es va realitzar el juliol. L’organització està formada per prop de 200 persones algunes de les quals formen part de l’ANC però d’altres no tenen cap tipus d’afiliació. Els organitzadors són veïns d’Osona i de la Selva Nord.

Després de Vic i d’haver realitzat murals reivindicatius reclamant la llibertat pels presos polítics amb el recordatori de ‘Som República’ a Amer (les Guilleries, la Selva, comtat de Girona) el 7 d’abril, Cadaqués (Cap de Creus, Alt Empordà, comtat de Peralada) el 27 de maig o la Cellera de Ter (les Guilleries, la Selva, comtat de Girona) el 3 de març es van plantejar fer una acció simbòlica a Girona i es va pensar en el riu. Fonts de l’organització van apostar per utilitzar les cadenes en comptes de creus com una metàfora més adequada a la situació de Catalunya. També s’ha preferit el color negre al groc. Les cadenes seran de plàstic i calculen que necessitaran uns 4.000 metres de cable aproximadament per formar la penjarella en el tram de riu. A més de les 2.000 cadenes, l’acció es completarà amb diferents instal·lacions a la riba de l’Onyar com ara pancartes i figures dels presos. 

Trencar amb l’Estat  

Els organitzadors donaran més detalls els pròxims dies de les activitats complementària a l’acció de denúncia, la qual continuarà el diumenge a la tarda quan es podrà “apadrinar” una cadena i endur-se-la fent un donatiu que anirà al fons de suport als presos i exiliats. L’acció de denúncia es promociona també a les xarxes socials amb l’etiqueta #trenquemcadenes. 

Condemnat l'espanyolista que va amenaçar amb donar una pallissa a l'alcaldessa de Girona 

Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies el Jutjat d'Instrucció Número 1 de Girona ha condemnat l'espanyolista que va amenaçar amb donar una pallissa a l'alcaldessa de Girona a través de xarxes socials. La sentència recull que el denunciat, José Luis Donaire, va enviar un missatge privat a Marta Madrenas el passat 26 de març on li deia, textualment: "Estàs boja tia, la pallissa que et van donar l'1 d'octubre segons tu, encara no saps el que és una pallissa, però ho sabràs i parlaràs amb motiu".

El jutjat li imposa una multa de 150 euros per un delicte lleu d'amenaces. El denunciat no es va presentar a judici, però va enviar un escrit d'al·legacions on reconeixia els fets, tot i que deia que la seva intenció "no havia estat atemorir" l'alcaldessa, recull la sentència. Madrenas ja va deixar clar, després del judici, que allò que li interessava era que les amenaces no quedessin impunes més que no pas la quantitat de la sanció, perquè al capdavall, els diners anirien a parar a les arques de l'Estat. 

La denúncia 

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va decidir portar a judici l'home que la va amenaçar a través de les xarxes socials per evitar que aquests tipus de conductes quedin impunes. El judici es va fer dilluns passat al Jutjat d'Instrucció Número 1 de Girona. Segons recull la sentència, el denunciat no va comparèixer però va enviar un escrit d'al·legacions on reconeixia els fets.

Així, la sentència conclou que el 26 de març passat el denunciant, José Luis Donaire, va enviar un missatge privat a Madrenas a través de la xarxa social Facebook on li deia: "Estàs boja tia, la pallissa que et van donar l'1 d'octubre segons tu, encara no saps el que és una pallissa, però ho sabràs i parlaràs amb motiu".

En el seu escrit d'al·legacions, l'acusat assegurava que la seva intenció no havia estat atemorir l'alcaldessa però el jutjat considera que "resulta evident que no existeix cap explicació lògica diferent a voler molestar i atemorir, encara que sigui de forma lleu". "La intencionalitat de l'acció ha quedat acreditada", argumenta la sentència.

Per això, el condemnen com a autor d'un delicte lleu d'amenaces i li imposen una multa de 150 euros. Aquesta és precisament la condemna que sol·licitava l'alcaldessa, que ha exercit l'acusació particular. La Fiscalia, per contra, demanava que la multa fos de 900 euros.

L'alcaldessa ja va explicar que no li interessava que la sanció fos més elevada perquè, al capdavall, aquests diners "aniran a engruixir les arques de l'Estat". I també perquè sobretot allò que volia era que l'home que la va amenaçar tingui antecedents i, per tant, s'ho pensi dues vegades si vol "continuar amenaçant qualsevol altre responsable públic".

Madrenas assegurava que no es quedaria de braços plegats i actuarà contra aquells que s'atreveixen a insultar-la o amenaçar-la per exercir la seva "llibertat ideològica". No és l'únic cas que l'alcaldessa ha portat als tribunals, també ha denunciat altres usuaris que l'han atacat a través de les xarxes socials. 

La Delegació a Girona de la Generalitat torna a penjar la rojigualda a la seva seu 

Segons l’Agència Catalana de Notícies la bandera monàrquica espanyola torna a onejar a la façana de la Delegació de la Generalitat a Girona. Portava vuit dies sense ser-hi, després que manifestants del CDR la despengessin de l'edifici de l’antic hospital de Santa Caterina durant les protestes dilluns passat per commemorar l'1-O.

Aquest dimarts al matí, la seu de la Delegació a Girona de la Generalitat de Catalunya l'ha reposada i ara ja torna a ser al pal que hi ha al costat de la senyera.

Precisament, divendres de la setmana passada, el PP va entrar una bandera monàrquica espanyola al registre de la Generalitat a Girona demanant al delegat del Govern, Pere Vila, que la fes servir per substituir la que va desaparèixer.

Res de nou a l’autonomisme submís que governa al Principat de Catalunya, deixant de banda l’emancipació republicana. 

Marxa de torxes a Arenys de Munt en memòria del President Lluís Companys 

El diumenge 14 d'octubre es realitzarà una marxa de torxes a Arenys de Munt (Alt Maresme, comtat de Girona) en commemoració de l'assassinat del president Lluís Companys.

La marxa, que arrencarà a les 19:30h a la plaça de l'església, està organitzada per la CUP d'Arenys de Munt i La Forja - Jovent Revolucionari, i reivindica la figura del president català màrtir en un context de reivindicació de la República Catalana.

“No se li perdona la seva dignitat política, ni el fet d'haver signat el Decret de Col·lectivitzacions d’Indústries i Comerços l’octubre de 1936”

En un escrit, el manifest que es llegirà en aquestes marxa reivindicativa i de memòria històrica, la CUP recorda que Lluís Companys "fou l’únic president de govern afusellat durant el període de la Segona Guerra Mundial." I hi reivindica la figura de Companys, de la qual destaquen que "...no se li perdona la seva dignitat política, ni el fet d'haver signat el Decret de Col·lectivitzacions d’Indústries i Comerços (24/10/1936) del Govern de la Generalitat de Catalunya, decret pel qual els Comitès de Control Obrer de fàbriques i comerços, passaven a ésser gestionat pels mateixos treballadors, en un model de socialisme de base nacional."