 |
| A la cala Aigua Xelida (Palafrugell) hi ha un pla per construir-hi 33 cases de luxe. |
Unió ecologista contra el vell model econòmic a la Costa Brava.
«Fons voltor opacs de països com Rússia o l’Aràbia Saudita promouen les inversions, i els nyaps urbanístics
tornen a aparèixer aquí i allà», Raimon Costa, de
Salvem Aigua Xelida.
«El model urbanístic que tenim és franquista; i no tenim com excusa Madrid perquè la Generalitat
té competències exclusives en urbanisme», Marta Ball-llosera, de la
IAEDEN i portaveu de SOS Costa Brava.
«Han tornat les velles polítiques de creixement econòmic i la majoria d’agents econòmics i socials
del país ho valoren positivament», Jordi Navarro, activista ecologista.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 07/10/2018
Begur (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de
Girona).-
Llegim a Jornada
que vells amics contra un vell enemic. Quan a principis d’aquest estiu
saltava la notícia de l’aprovació d’una modificació del POUM de Begur
(Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona) que permetia l’edificació a
la cala d’Aiguafreda --últim reducte pràcticament
verge del municipi-- de 265 nous habitatges i tres hotels en terreny
forestal de pendent elevat, les entitats ecologistes i de defensa del
territori escampades el Nord-est de Catalunya van dir prou.
En
un dinar popular a la Pineda d’en Gori, un altre paratge natural
greument afectat per un projecte
urbanístic a Palamós (Baix Empordà, comtat de Girona), organitzacions
que fins aleshores havien lluitat defensant cadascuna la seva pròpia
trinxera amb més o menys coordinació van decidir unir-se. Es creava
aleshores la plataforma
SOS Costa Brava, que agrupa fins aquest moment 23 entitats, tot i
que ara ja hi ha cinc associacions més a punt de sumar-s’hi. Aplega
força grups de llarga tradició i lluites més integrals --com l’Associació
de Naturalistes de Girona (Natus) o la
Institució Alt Empordanesa per la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN)-- i petits col·lectius locals creats per defensar paratges concrets.
La
gota que va fer sobreeixir la gerra és l’evidència del retorn a velles
pràctiques i polítiques
lligades a un model econòmic depredador amb els recursos i el
territori, que semblava superat d’ençà la de crisi econòmica causada pel
mateix sistema. Els projectes urbanístics que s’han activat, com el
d’Aiguafreda i d’altres de disseminats arreu del territori,
des de Llançà fins a Blanes, tenen en comú que, en molts dels casos, es
basen en planejaments urbanístics aprovats trenta o quaranta anys abans
i que havien quedat en suspens o a mig fer.
La idea d’unir forces va donar resultats immediats. Marta Ball-llosera, membre de la
IAEDEN i una de les portaveus de
SOS Costa Brava, en destaca les principals virtuts: «El ressò
mediàtic que hem aconseguit ha estat increïble, tant local com
internacional, i hem aconseguit situar-nos com un actor important a
tenir en compte per les administracions». En destaca, sobretot,
la capacitat de multiplicació de feines que la unió de tots els
col·lectius els ha aportat: «SOS Costa Brava no té una estructura de personal; hi ha entitats més fortes, com la
IAEDEN o el
Natus, però cada plataforma és autònoma i té la seva pròpia gent; això ha permès assumir una dinàmica de feina increïble», explica.
«Som allà mateix on érem abans de la crisi», continua Ball-llosera. «La llei de territori del 1983
ja preveia la creació d’eines de planejament supramunicipal, però a efectes reals de territori no s’ha notat».
En el manifest de la plataforma
SOS Costa Brava, que es pot consultar a la seva pàgina web [www.soscostabrava.cat],
es reivindiquen fins a dotze punts per revertir la situació actual, que
Ball-llosera resumeix
en tres: «Primer, demanar als ajuntaments que siguin conscients de la
problemàtica i que desenvolupin realment un model sostenible d’urbanisme
revisant els seus planejaments; segon, demanar a la Generalitat que
creï i desenvolupi el
Pla Director del Sistema Urbanístic Costaner, el PDUSC-3, per tal
que, si un ajuntament no vol desclassificar un sòl insostenible, la
Generalitat tingui totes les competències per fer-ho, i, tercer, crear
un
Conservatori del Litoral, una eina que ja existeix a Catalunya
Nord i amb la qual es compra espai litoral per desclassificar i
gestionar mitjançant ajuntaments i entitats locals, com associacions
ecologistes i d’altres».
Ball-llosera fa una advertència final: «El model urbanístic que tenim és el model franquista, i aquí
no tenim com excusa Madrid, perquè la Generalitat té competències exclusives en urbanisme».
Raimon Costa, de la plataforma
Salvem Aigua Xelida, integrada dins de
SOS Costa Brava, entén que la lluita és una crítica al model
urbanístic, però també al model econòmic que hi ha al darrere. «L’únic
que preval és fer negoci amb el territori, que en molts casos, com a la
Costa Brava,
ja ha superat la seva capacitat de càrrega», afirma. «Des del 2008 i
fins ara, la crisi ha estat el millor militant ecologista que hem
tingut, perquè ha frenat de cop tots els projectes urbanístics
especulatius. Però ara torna a córrer capital, que ja no és
d’aquí: són fons voltor opacs de països com Rússia o l’Aràbia Saudita
els que promouen les inversions, i els nyaps urbanístics tornen a
aparèixer aquí i allà», continua Costa.
Dependència municipal dels plans urbanístics
Precisament
és aquesta lluita contra el totpoderós capitalisme global la que es
posa sota el focus.
El fet que molts ajuntaments tinguin en l’urbanisme l’única font
d’ingressos extraordinaris agreuja el problema. Jordi Navarro, activista
ecologista, membre de la
Comissió Ambiental de la
CUP de Girona i autor del llibre ‘República i ecologia’, en
fa un diagnòstic esfereïdor. «No sorprèn el retorn a les velles
polítiques», diu. «El model econòmic és el mateix en un context de
postcrisi. Han tornat
les velles polítiques de creixement econòmic i la majoria d’agents
econòmics i socials del país ho valoren positivament».
El
que es planteja és un debat de fons que va molt més enllà dels casos
puntuals de depredació urbanística:
la necessitat de posar sobre la taula un model de decreixement. «Mentre
no afrontem el debat que els ecosistemes i els recursos naturals tenen
un límit que no podem sobrepassar, continuaran passant coses com la
urbanització del litoral; mentre això no s’abordi,
el problema continuarà existint, ara a la Costa Brava, ara al Pirineu,
ara a l’interior, ara al voltant de les ciutats», adverteix Navarro.
L’excusa que donen molts ajuntaments per no haver d’afrontar aquest debat és el cost elevat de les
indemnitzacions que caldria pagar als promotors. Però des de
SOS Costa Brava es considera que aquest argument no s’ajusta a la
realitat, atès que les indemnitzacions són només una excepció que no
s’aplica en la majoria de casos. Afirma Raimon Costa: «Des del primer
moment, molts consistoris ja es posen a favor dels
promotors i els seus beneficis privats abans que defensar el bé comú».
Enmig de la tempesta, la Diputació de Girona i 70 municipis impulsen la declaració de la Costa Brava
com a Reserva de la Biosfera. Per Navarro, «som presoners del
màrqueting ecològic». I afegeix: «El capitalisme s’ha apropiat de
l’etiqueta de la sostenibilitat; iniciatives com aquesta poden ser fins i
tot contraproduents,
ja que es converteixen en un reclam turístic que afegeix més pressió a
uns ecosistemes litorals ja molt castigats».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada