Els Angelets de la Terra vetats per ‘Visa Pour l’Image‘ a Perpinyà.
L'Audiència
Provincial de Girona ordena investigar si l'alcaldessa Roses va
facilitar tàcitament l'1-O. La sala creu que Montse Mindan no va
desobeir en aprovar un decret de suport a l'u d'octubre.
Des de l’Assemblea
d’Artistes de la Garrotxa es reintepreta la cèlebre obra ‘La Càrrega’ de Ramon Casas. ‘Recàrrega’, crítica amb el
PSC, a Olot. És la sisena recreació del quadre ‘La Càrrega’ sobre la situació política al país.
11a Pujada al Montalt a penjar l'estelada.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 05/09/2018
L’Escala i Empúries (Baix Ter, Alt Empordà,
comtat d’Empúries).-
Des de fa setmanes hi ha reserves d’allotjaments per part del Ministeri
d’Interior del Govern espanyol, com seria el cas del càmping
Illa Mateua de Montgó, a l’Escala, que ja va allotjar l’octubre guàrdies civils i policies
espanyoles, com corre la veu des de fa dies.
Segons
les agències de premsa el Govern espanyol tornarà a enviar al Principat
Catalunya centenars
d'agents antiavalots del Cos Nacional de Policia del Regne d’Espanya --
de cara a les mobilitzacions sobiranistes previstes per aquesta tardor.
Precisament, segons les fonts consultades per
EFE, des de la
Prefectura Superior de Policia de Catalunya es va sol·licitar fa dies i com és habitual que la plantilla d'UIP sigui incrementada amb efectius d'altres direccions de cara a la celebració de la Diada, dimarts que
ve.
Gairebé un any després del referèndum de l'1-O,
el Ministeri
de l'Interior del Govern espanyol ha iniciat aquesta setmana el
trasllat de més de 600 antiavalots de la Policia Nacional espanyola per
la Diada i les commemoracions que se celebraran a l'octubre.
Tal com ha informat l’agència
EFE, es tracta d'entre 10 i 12 grups d'Unitats d'Intervenció Policial
(UIP) --integrats cadascun per 50 agents—que ja han començat
a traslladar-s’hi cap a Catalunya. La seva missió és la custòdia
d'edificis públics i el suport als Mossos d'Esquadra en seguretat
ciutadana. La totalitat dels agents arribarà al llarg d'aquesta setmana,
tot i que ja n'hi ha d'instal·lats al quarter miliar
del Bruc, a Barcelona, procedents de Galícia. A ells se sumaran en els
pròxims dies més antiavalots, que també faran de reforç als cent agents
dels dos grups d'UIP que la policia té de manera permanent a Catalunya.
D'altra banda, la Guàrdia Civil mantindrà la presència d'agents a Catalunya fins al pròxim 15 d'octubre,
segons s'ha fet públic al Butlletí Oficial del cos armat.
D'aquesta
manera, els 300 agents de la Guàrdia Civil que estaven a punt de
marxar, esperant ser enviats
a altres punts de l'Estat espanyol, han rebut l'ordre directa de
mantenir-se al Principat de Catalunya "per les necessitats i exigències
inherents a garantir la seguretat pública en aquest trimestre de l'any".
Fa
just un any, el Govern espanyol va enviar 4.000 agents extres de la
Policia Nacional i la Guàrdia
Civil a Catalunya, dels quals una gran part es van allotjar en ferris
al port de Barcelona i al de Tarragona, amb l'objectiu d'evitar la
celebració del referèndum de l'1-O.
Els Angelets de la Terra vetats per ‘Visa
Pour l’Image‘ a Perpinyà
Els Angelets de la Terra
vetats per ‘Visa Pour l’Image‘
a Perpinyà (comtat de Rosselló). Ahir dimarts va tenir lloc una taula rodona sobre “el tractament mediàtic de la crisis catalana, els fets del 1 d’octubre del 2017”, al
Palau dels Congressos de Perpinyà.
En un comunicat, aquesta associació nord-catalana denuncia que els vigilants han impedit entrar al
col·loqui a Ramon Faura. Sembla que el motiu és la seua exposició ‘Visca per la llibertat’. Segons diuen
Els Angelets de Terra, la prohibició ha estat ordenada pel director del festival, Jean-François Leroy, que estava present en aquesta taula rodona.
L'Audiència Provincial de Girona ordena investigar si l'alcaldessa
Roses va facilitar tàcitament l'1-O
Segons un despatx de l’agència
EFE l'Audiència Provincial de Girona creu que l'alcaldessa
de Roses (Alt Empordà, comtat de Peralada), Montse Mindan, no va
desobeir en aprovar un decret de suport a l'1-O,
perquè va ser una mera "declaració política" sense contingut executiu,
si bé ha ordenat investigar si va permetre de forma "tàcita" l'ús de
locals municipals per a la votació.
En una acta, avançada avui pel diari
El Punt Avui i a què ha tingut accés
EFE, la Secció Tercera de l'Audiència Provincial
de Girona --formada pels magistrats Fátima Ramírez, Sonia Losada i Manuel Ignacio Marcello-- ha revocat la decisió del
Jutjat d'Instrucció Número 1 de Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú) i, a instàncies de la
Fiscalia, ha ordenat reobrir la investigació per desobediència a
l'alcaldessa de Roses, Montserrat Mindan, per suposada "omissió" a
l'hora de complir el mandat judicial de no facilitar la logística de l'1-O.
La sala reconeix que no consta cap ordre expressa per part de l'Ajuntament de Roses per a la utilització
en la votació de l'1-O dels locals de titularitat municipal,
però apunta que cal establir "si aquest ús es va consentir o va venir
permès de forma tàcita per la investigada (l'alcaldessa), cosa que, per
descomptat,
permetria integrar el tipus (delicte) de desobediència".
"El delicte de desobediència no requereix --a diferència d'allò establert en la resolució recorreguda
(per la Fiscalia, sobre l'arxiu de la causa oberta a
l'alcaldessa)-- d'un comportament actiu, sinó que la voluntat
d'incompliment del mandat legítim de no fer, es pot evidenciar a través
d'un comportament d'omissió",
subratlla l'Audiència
Provincial.
Per contra, l'Audiència
Provincial coincideix amb l'instructor i avala que no
s'investigui l'alcaldessa pel decret d'alcaldia que va aprovar el 7 de
setembre del 2017, en suport al referèndum que s'havia convocat per a l'1-O
després de l'aprovació al Parlament de Catalunya la
Llei del Referèndum.
L'Audiència
Provincial detalla que l'alcaldessa de Roses va signar el decret
quan encara no se li havia notificat l'advertència a tots els alcaldes
de Catalunya, a través de la
Delegació del Govern espanyol, perquè s'abstinguessin de donar suport a l'1-O després de la resolució del
Tribunal Constitucional que prohibia la votació.
Això
no obstant, precisa que la falta de la comunicació de l'advertència no
és obstacle perquè se
la pogués investigar per aquest decret, ja que el ball de dates suposa
una "reducció fenomenològica d'allò que hagi passat", ja que "la
inconstitucionalitat del procés iniciat és de notori i públic
coneixement".
"Resultaria
un sense sentit o una absurditat, si es prefereix, afirmar que la
investigada, alcaldessa
de la població de Roses, ho desconeixia, més atenent que ja han existit
condemnes per desobediència --cas Homs--, així com el tens debat
parlamentari dels dies 6 i 7 de setembre del 2017, que va atorgar més
publicitat i coneixement públic, si és possible,
al procés", ressalta l'Audiència
Provincial.
El
tribunal puntualitza que la seva decisió de rebutjar que s'investigui
l'alcaldessa pel decret
no es basa en la falta d'advertència de les conseqüències legals
d'impulsar-lo, sinó perquè es va tractar d'una "declaració política,
sense contingut normatiu o executiu".
"Resultaria indiferent el moment en què s'hagués efectuat la notificació i requeriment que establia
la providència del Tribunal Constitucional", apunta.
Per aquest motiu, sosté que la investigació s'ha de centrar a determinar si l'alcaldessa va posar
a disposició de la celebració de l'1-O els locals de titularitat
municipal o ho va permetre, "ja que això sí suposaria un acte executiu
de rellevància jurídica, que a més es podria considerar una
materialització
de la declaració d'intencions o voluntat política que s'establia en el
decret".
Des de l’Assemblea d’Artistes de la Garrotxa es reintepreta
la cèlebre obra ‘La Càrrega’ de Ramon Casas
El guàrdia civil a cavall que protagonitza el famós quadre de Ramon Casas ‘La
Càrrega’ amb una bandera del
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) és el gran protagonista
de la sisena recreació reivindicativa d’aquesta obra icònica de
l’artista. És obra de Jaume Bach Sastre per encàrrec de l’Assemblea
d’Artistes de la Garrotxa i es pot veure, com els cinc anteriors,
a la façana de l’edifici de can Joanetes, seu de l’Ajuntament d’Olot
(la Garrotxa, comtat de Besalú). “No hi ha res més a dir, o estàs al
bàndol dels
que peguen o al dels que reben”, afirma l’artista al panell explicatiu
de la seva recreació fent referència a unes paraules pronunciades al
Congrés espanyol l’any 1981 per Juan Antonio Bandrés,
d’Euskadiko Ezkerra (EE). Al mateix panell es detallen tres exemples en què l’artista sustenta la seva afirmació. Per una banda, el suport del
PSC a la manifestació unionista de
Societat Civil Catalana (SCC) de l’octubre de l’any passat, en què Miquel Iceta va participar, juntament amb representants del
PP i
Ciutadans, així com Paco Frutos (ex secretari general del
PCE). Per l’altra, el vot a favor de l’article 155 de la
Constitució Espanyola, que comportava la suspensió de
l’autogovern de Catalunya al Congrés de Diputats a diferència de la
posició del senador José Montilla en la votació al Senat. I, finalment,
les afirmacions del
secretari d’organització del PSC de l’abril passat en què assegurava que
els socialistes catalans donarien suport una altra vegada a l’aplicació del
155 si el Govern català no respectava la llei.
Vigència
Ramon Casas va pintar ‘La càrrega’ entre els anys 1899
i 1902. Un quadre que, segons justifica l’Assemblea d’Artistes de la Garrotxa,
“expressa amb rotunditat la força repressiva de l’Estat contra un poble
indefens”. “Avui encara persisteix el mateix llenguatge contra
la voluntat del poble de Catalunya”, hi afegeixen al mateix panell que
es pot veure al costat de la recreació a la façana de Can Joanetes.
11a Pujada al Montalt a penjar l'estelada
Diumenge 9 de setembre, a les 8 del matí, des de la Placeta: 11a Pujada al Montalt a penjar l'estelada.
La CUP Arenys de Mar (Alt Maresme, comtat de Girona) et convida a esmorzar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada