 |
| Vicente Martí a la seu de la Federació Llibertària Argentina (Buenos Aires, 1992) |
En
1948, amb la seva família, travessa clandestinament el Pirineu a
peu en ple hivern fugint
de la dictadura franquista i es refugien a Avinyó.
L’estiu de 1962 des d’Avinyó viatjà als càmpings Canet de Rosselló, Sant Cebrià del Rosselló i el Barcarès, des d’on es coordinaven els passos de frontera i accions a l’Interior de Defensa Interior (DI)/Consell Ibèric d’Alliberament (CIL).
L’estiu de 1962 des d’Avinyó viatjà als càmpings Canet de Rosselló, Sant Cebrià del Rosselló i el Barcarès, des d’on es coordinaven els passos de frontera i accions a l’Interior de Defensa Interior (DI)/Consell Ibèric d’Alliberament (CIL).
Vicente
Martí Verdú:
El 13 de setembre 1926 neix --tal vegada fou el 18 de
setembre ja que ni el
mateix Vicente Martí sabia la data exacta a causa de la difícil lectura
de l'acta de naixement-- a Madrid (Castella la Nova), en una família
d'actius militants anarquistes i anarcosindicalistes valencians, el
militant activista anarquista Vicente Martí Verdú,
també conegut com Vincent Martí. Després sa família es traslladà
nombroses vegades: València (l’Horta de València, País València) en
1930, Llombai (Ribera Alta, País Valencià) en 1932 i
Alzira (Ribera Alta, País Valencià) en 1934. Només té 10 anys quan
esclata la guerra, el juliol de 1936, però va poder veure com es calava
foc als diners del banc i
com es va constituir una important col·lectivitat industrial.
En 1939, amb la desfeta republicana i triomf militar franquista, amb la seva mare fugida i el seu
pare empresonat, troba feina en una granja al Grau de València.
En
1948, ja amb la seva família, travessen clandestinament el Pirineu a
peu en ple hivern fugint
de la dictadura franquista i es refugien a Avinyó (la Valclusa,
Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània), on aprendrà l'ofici de torner i
la llengua francesa, que desconeixia totalment.
En 1955 va començar a militar en el
Moviment Llibertari Espanyol en l'Exili i particularment en la
Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL).
De 1961 a 1976 participarà activament en l'organització de campaments llibertaries internacionals
a diverses localitats d’Occitània (1961-1976).
En 1961 és delegat de l'FIJL i de la
CNT-AIT en l’Exili en el Congrés del
Moviment Llibertari a Llemotges (Occitània), on es crearà una organització de combat,
Defensa Interior (DI)/Consell Ibèric d’Alliberament (CIL)
encarregada coordinar l'acció revolucionària clandestina contra el
franquisme, de la qual formarà part, encarregant-se
especialment de l'enviament de vehicles i d'armes a la Península i
d'instruir en l'ús d'explosius. L’estiu de 1962 des d’Avinyó, on era
responsable de
DI/CIL viatjà als càmpings de les platges de Canet de Rosselló
(Plana del Rosselló, Costa Sorrenca, Rosselló), Sant Cebrià del Rosselló
(Plana del Rosselló, Costa Sorrenca, Rosselló) i el Barcarès (la vall
de l'Aglí,
la Salanca, Rosselló), des d’on es coordinaven els passos de frontera i
accions a l’Interior. Aquell estiu s’aprofità els càmpings del Rosselló
per les tasques clandestines de mobilitat, ja que eren plens de
turistes i es podria amagar en les tendres dels
militants les activitats, molt millor que hotels o apartaments. Des
d’aquests amplis càmpings, sense establir bases fixes, van actuar els
primers nuclis d’acció de
DI/CIL, amb Monique, Jaques,
Mohamet, i posteriorment Alain Pecunia. Militància pròpia del Rosselló feia de guia de frontera i també passaven material a l’Interior.
Va conèixer particularment Delgado i Granado, que seran executats pels franquistes durant l'estiu
de 1963.
A causa de la pressió franquista, les autoritats franceses perseguiren en aquells anys la militància
de la FIJL (Martí, Gurrucharri, Ros, etc.), que seran empresonats en 1964 i més tard alliberats després d'una vaga de fam.
També militarà activament en sindicats i durant les jornades de maig de 1968.
Encara l'octubre de 1976, fixat com a antifranquista, és deportat (assignació de residència) a Belle-Île-en-Mer
(Morbihan, Bretanya) amb altres activistes, durant la visita oficial del rei d'Espanya a França --un film,
Vacances royales (1980), de Gabriel Auer retrata aquest
esdeveniment--. Al Rosselló, diversos antifranquistes, sobretot
anarquistes de l’exili i d’extrema esquerra exiliats, s’havien de
presentar matí i vespre a comissaria,
amb el cas d’algun jove refugiat que la policia francesa no el va
trobar al domicili declarat ja que havia tornat entre agost i setembre a
l’Interior, sense saber-ho l’aparell policial francès, com fou el cas
d’un militant anarquista de l’Alt Empordà, quan
el fet era conegut pel cònsol de Perpinyà (Rosselló) i les autoritats
espanyoles.
Cansat de polèmiques en el moviment llibertari, deixarà de militar en la
CNT, però no restarà inactiu després de la seva jubilació. Va
navegar amb un vaixell per la Mediterrània (de les illes gregues a
Eritrea) amb joves problemàtics i va treballar durant una desena d'anys,
juntament amb
Marianne Enckell, al Centre Internacional de Recerques sobre l'Anarquisme (CIRA) de Lausana (Suïssa), on va contribuir a l'estudi de l'escola campestre llibertària
La Armonía d'Algiret (Ribera Alta, País Valencià) de començaments
dels anys 20, encapçalada pel mestre Higinio Noja Ruiz --Vicent Martí
en va ser alumne a València en 1945--.
També va treballar amb la
Comunidad del Sur, de Montevideo (Uruguai), amb la companyia de teatre de carrer
Ilotopia, a la
Cooperativa Tipolitogràfica de la Federació Anarquista Italiana
(FAI) de Carrara (Toscana), i amb les seves mans va construir un
vaixell al seu jardí de Lo Pontet (la Valclusa, Provença-Aups-Còsta
d'Azur, Occitània),
a prop d'Avinyó, i la major part de casa seva.
Durant un viatge, Vicent Martí visità la seu de la
Federació Llibertària Argentina (FLA), a Buenos Aires, en 1992.
En 1997 va publicar a Lausana el fullet editat pel
CIRA-Noir On changeait
si souvent de domicile: une enfance espagnole (1926-1939) i el febrer l'any següent
l'Atelier de Création Libertaire de Lió (el Lionès, Auvergne-Rhône-Alpes, Arpitània) li va editar les seves memòries
La saveur des patates douces: histoire de ma vie
(1926-1976).
El
31 d'agost de 2004, Vicent Martí, Octavio Alberola i Luis Andrés Edo,
van enviar una carta al
ministre de Justícia del Govern espanyol on s'oferien a testificar
L’estiu de 1962 des d’Avinyó viatjà als càmpings Canet de Rosselló, Sant Cebrià del Rosselló i el
Barcarès, des d’on es coordinaven els passos de frontera i accions a l’Interior de
Defensa Interior (DI)/Consell Ibèric d’Alliberament (CIL).
Vicente
Martí Verdú:
El 13 de setembre 1926 neix --tal vegada fou el 18 de
setembre ja que ni el
mateix Vicente Martí sabia la data exacta a causa de la difícil lectura
de l'acta de naixement-- a Madrid (Castella la Nova), en una família
d'actius militants anarquistes i anarcosindicalistes valencians, el
militant activista anarquista Vicente Martí Verdú,
també conegut com Vincent Martí. Després sa família es traslladà
nombroses vegades: València (l’Horta de València, País València) en
1930, Llombai (Ribera Alta, País Valencià) en 1932 i
Alzira (Ribera Alta, País Valencià) en 1934. Només té 10 anys quan
esclata la guerra, el juliol de 1936, però va poder veure com es calava
foc als diners del banc i
com es va constituir una important col·lectivitat industrial.
En 1939, amb la desfeta republicana i triomf militar franquista, amb la seva mare fugida i el seu
pare empresonat, troba feina en una granja al Grau de València.
En
1948, ja amb la seva família, travessen clandestinament el Pirineu a
peu en ple hivern fugint
de la dictadura franquista i es refugien a Avinyó (la Valclusa,
Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània), on aprendrà l'ofici de torner i
la llengua francesa, que desconeixia totalment.
En 1955 va començar a militar en el
Moviment Llibertari Espanyol en l'Exili i particularment en la
Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL).
De 1961 a 1976 participarà activament en l'organització de campaments llibertaries internacionals
a diverses localitats d’Occitània (1961-1976).
En 1961 és delegat de l'FIJL i de la
CNT-AIT en l’Exili en el Congrés del
Moviment Llibertari a Llemotges (Occitània), on es crearà una organització de combat,
Defensa Interior (DI)/Consell Ibèric d’Alliberament (CIL)
encarregada coordinar l'acció revolucionària clandestina contra el
franquisme, de la qual formarà part, encarregant-se
especialment de l'enviament de vehicles i d'armes a la Península i
d'instruir en l'ús d'explosius. L’estiu de 1962 des d’Avinyó, on era
responsable de
DI/CIL viatjà als càmpings de les platges de Canet de Rosselló
(Plana del Rosselló, Costa Sorrenca, Rosselló), Sant Cebrià del Rosselló
(Plana del Rosselló, Costa Sorrenca, Rosselló) i el Barcarès (la vall
de l'Aglí,
la Salanca, Rosselló), des d’on es coordinaven els passos de frontera i
accions a l’Interior. Aquell estiu s’aprofità els càmpings del Rosselló
per les tasques clandestines de mobilitat, ja que eren plens de
turistes i es podria amagar en les tendres dels
militants les activitats, molt millor que hotels o apartaments. Des
d’aquests amplis càmpings, sense establir bases fixes, van actuar els
primers nuclis d’acció de
DI/CIL, amb Monique, Jaques,
Mohamet, i posteriorment Alain Pecunia. Militància pròpia del Rosselló feia de guia de frontera i també passaven material a l’Interior.
Va conèixer particularment Delgado i Granado, que seran executats pels franquistes durant l'estiu
de 1963.
A causa de la pressió franquista, les autoritats franceses perseguiren en aquells anys la militància
de la FIJL (Martí, Gurrucharri, Ros, etc.), que seran empresonats en 1964 i més tard alliberats després d'una vaga de fam.
També militarà activament en sindicats i durant les jornades de maig de 1968.
Encara l'octubre de 1976, fixat com a antifranquista, és deportat (assignació de residència) a Belle-Île-en-Mer
(Morbihan, Bretanya) amb altres activistes, durant la visita oficial del rei d'Espanya a França --un film,
Vacances royales (1980), de Gabriel Auer retrata aquest
esdeveniment--. Al Rosselló, diversos antifranquistes, sobretot
anarquistes de l’exili i d’extrema esquerra exiliats, s’havien de
presentar matí i vespre a comissaria,
amb el cas d’algun jove refugiat que la policia francesa no el va
trobar al domicili declarat ja que havia tornat entre agost i setembre a
l’Interior, sense saber-ho l’aparell policial francès, com fou el cas
d’un militant anarquista de l’Alt Empordà, quan
el fet era conegut pel cònsol de Perpinyà (Rosselló) i les autoritats
espanyoles.
Cansat de polèmiques en el moviment llibertari, deixarà de militar en la
CNT, però no restarà inactiu després de la seva jubilació. Va
navegar amb un vaixell per la Mediterrània (de les illes gregues a
Eritrea) amb joves problemàtics i va treballar durant una desena d'anys,
juntament amb
Marianne Enckell, al Centre Internacional de Recerques sobre l'Anarquisme (CIRA) de Lausana (Suïssa), on va contribuir a l'estudi de l'escola campestre llibertària
La Armonía d'Algiret (Ribera Alta, País Valencià) de començaments
dels anys 20, encapçalada pel mestre Higinio Noja Ruiz --Vicent Martí
en va ser alumne a València en 1945--.
També va treballar amb la
Comunidad del Sur, de Montevideo (Uruguai), amb la companyia de teatre de carrer
Ilotopia, a la
Cooperativa Tipolitogràfica de la Federació Anarquista Italiana
(FAI) de Carrara (Toscana), i amb les seves mans va construir un
vaixell al seu jardí de Lo Pontet (la Valclusa, Provença-Aups-Còsta
d'Azur, Occitània),
a prop d'Avinyó, i la major part de casa seva.
Durant un viatge, Vicent Martí visità la seu de la
Federació Llibertària Argentina (FLA), a Buenos Aires, en 1992.
En 1997 va publicar a Lausana el fullet editat pel
CIRA-Noir On changeait
si souvent de domicile: une enfance espagnole (1926-1939) i el febrer l'any següent
l'Atelier de Création Libertaire de Lió (el Lionès, Auvergne-Rhône-Alpes, Arpitània) li va editar les seves memòries
La saveur des patates douces: histoire de ma vie
(1926-1976).
El
31 d'agost de 2004, Vicent Martí, Octavio Alberola i Luis Andrés Edo,
van enviar una carta al
ministre de Justícia del Govern espanyol on s'oferien a testificar a
favor de Granado i Delgado en la revisió del seu cas per
rehabilitar-los.
Vicent Martí Verdú va morir el 14 de juny de 2006 a Lo Pontet.
a
favor de Granado i Delgado en la revisió del seu cas per
rehabilitar-los.
Vicent Martí Verdú va morir el 14 de juny de 2006 a Lo Pontet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada