El
7 de novembre de 1936, amb altres companys anarquistes (Cesare Teofoli,
Marcello Bianconi i Vittorio
Ortore), deixà Brussel·les i marxà com a voluntari cap a Barcelona a
través de la xarxa anarquista de pas del Pirineu establerta a Perpinyà i
s'integrà en la
Secció Italiana de la «Columna Ascaso».
Ugo Guadagnini:
El 12 de setembre de 1902 neix a Imola (Emília-Romanya) l'anarquista Ugo Guadagnini.
Paleta de professió, en 1927 es va veure obligat a emigrar, primer a l’hexàgon francès i després
a Bèlgica.
El
7 de novembre de 1936, amb altres companys anarquistes (Cesare Teofoli,
Marcello Bianconi i Vittorio
Ortore), deixà Brussel·les i marxà com a voluntari cap a Barcelona a
través de la xarxa anarquista de pas del Pirineu establerta a Perpinyà
(Rosselló) i s'integrà en la
Secció Italiana de la «Columna Ascaso», combatent al front d'Aragó (Monte Pelado, Osca i Almudébar, Aragó).
Arran dels «Fets de Maig» de 1937 abandonà la Península
i retornà a Bèlgica. A Brussel·les es relacionà amb altres companys llibertaris, com ara Celso Bendanti i Ciro Beltrandi.
Durant la Segona Guerra Mundial interimperalista va ser detingut, expulsat de Bèlgica i extraditat
a Itàlia, on el règim feixista el jutjà en 1941 i el condemnat a la deportació a l'illa de Ventotene (Latina, Laci).
Després del seu alliberament, sembla que el setembre de 1943, s'integrà en la Resistència i participà
en els combats contra els nazis a la regió d'Imola, en estret contacte amb l'anarquista Vindice Rabitti.
Després de la Segona Guerra Mundial, sense feina, retornà a Bèlgica, lloc on continuà amb la militància
llibertària.
Ugo Guadagnini va morir en 1971 a Brussel·lès (Bèlgica).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada