 |
| Necrològica de Frederic Arnau Peiró en el periòdic tolosà Espoir |
Entre 1921 i 1922, durant l'època del pistolerisme, a sou de l’empresari Graupera, Martínez Anido,
el baró de Koenig i el cardenal Soldevila, i la dura repressió governativa, va ser secretari del
Sindicat Únic de la Metal·lúrgica de Barcelona de la
CNT, que aleshores comptava amb 35.000 obrers afiliats.
En el decurs de la Retirada de febrer de 1939 passà a la frontera del Pirineu i va ser internat als
camps de concentració del Barcarès i d'Argelers de la Marenda. Posteriorment passà per les
Companyies de Treballadors Estrangers per sortir dels camps.
Frederic Arnau Peiró:
El 10 de setembre de 1968 mor a Draguinhan (Var, Provença-Aups-Còsta d'Azur,
Occitània) l'anarquista i anarcosindicalista Frederic Arnau Peiró. Havia nascut en 1893 a Canals (Costera, País Valencià).
Militant de la
Confederació Nacional del Treball (CNT), en 1919 fou delegat al
Congrés Provincial d'aquesta organització sindical que se celebrà a Alacant (Alacantí, País Valencià).
Entre 1921 i 1922, durant l'època del pistolerisme, a sou de l’empresari Graupera, Martínez Anido,
el baró de Koenig i el cardenal Soldevila, i la dura repressió governativa, va ser secretari del
Sindicat Únic de la Metal·lúrgica de Barcelona de la
CNT, que aleshores comptava amb 35.000 obrers afiliats.
El
21 de juny de 1921 va ser detingut amb altres companys (Pere Bernabé
Perales, Joan Bisbal Junyent,
Juan Gracia Jiménez, Palmir Guillamot Vallvé, Ricard Linares Gil,
Francesc Mateo Ros, Martí Sancliment Garreta i Pere Vallespí Borràs) en
una reunió clandestina per a reorganitzar les cotitzacions sindicals al
Bar Chicago, situat a la Ronda de Sant Pau de Barcelona.
El març de 1933 va ser delegat del
Sindicat Únic de la Metal·lúrgica al
Ple Regional de Catalunya. Va militar en la
Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
El
25 d'abril de 1933 va ser detingut amb altres 11 destacats cenetistes
--Manuel Badia Vilalta,
Just Donoso Millan, Josep Donpor Bolengo, Joaquim Delgado Tàpies,
Manuel Farré Bosch, Eustaqui Guardavin Nalda, Francesc Isgleas Piarnau,
Natoni Mota Moreno, Francesc Pellicer Monferrer, Benet Ruiz Berlanga i
Manuel Ruiz Pintas-- com a instigador de la vaga
general convocada per l'endemà.
Reemplaçà Pere Massoni Rotger com administrador del diari
Solidaridad Obrera de Barcelona (òrgan de la
Confederació Regional del Treball de Catalunya de la
CNT-AIT) a fins a finals de 1937, quan va ser substituït per
Tomás Herreros Miquel a fi de fer content al director del periòdic
cenetista Jacinto Toryho, sense que per això caigui en la depressió ni
al pessimisme ja
que era un militant competent i honrat.
En
el decurs de la Retirada de febrer de 1939 passà a la frontera del
Pirineu i va ser internat als
camps de concentració del Barcarès (Costa Salanquesa, Rosselló) i
d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló). Posteriorment passà
per les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE).
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista, s'instal·là al departament occità del Var,
on en 1947 fou responsable regional de la
Comissió de la Indústria Metal·lúrgica de la
CNT-AIT en l'Exili. Militava en el Nucli de la Regional de Provença de la
CNT-AIT en l’Exili.
Frederic
Arnau Peiró va morir el 10 de setembre de 1968 al seu domicili, una
casa de pagès de Campagne
Monclard, al barri de Blancon del municipi de Draguighan, on cuidava el
jardí i treballava un hortet, i va ser enterrat al cementiri d'aquesta
localitat. Encara el 1er de Maig d’aquell any havia rebut la vista del
company Antoni Vidal Dalmau, que publicà,
en l’edició del 27 d’octubre de 1968, al setmanari cenetista tolosà
Espoir una emotiva i combativa esquela de caire sindicalista revolucionari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada