Unes 200 persones participen a la 10a pujada al Castell de Sant Miquel. Una part dels que s'han sumat
a la iniciativa han sortit de Girona i la resta de Celrà i a dalt han desplegat una estelada.
Arriben agents de la policia espanyola a Salou i Vila-seca per l’operatiu de la Diada i la commemoració
de l’1-O.
L'hotel Best Sol d'Or i el Gran Hotel Hacienda són dos dels establiments que allotgen els agents desplaçats a Catalunya.
Agressions ultres a Barcelona després de la manifestació espanyolista. Pel cap baix hi ha hagut una
agressió dins l'estació de metro del Clot i una altra al carrer de Blai.
Una
carta privada de Martín Villa del 1981 causa estupefacció per
l’agressivitat contra la Generalitat
que ja demostrava aleshores. Villa ja advertia la Generalitat que no
podia actuar al marge de l'estat espanyol i que no ho podien permetre.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 09/09/2018
Girona (Gironès, comtat de Girona).-
Llegim en
la premsa convencional
gironina que “La nostra sentència, la independència!”, “Lluitar, crear:
poder popular!” i “Prou repressió, ni exili ni presó” van ser algunes
de les diverses proclames que es van cridar ahir alt, clar i amb força
durant la
Marxa per la República, que va transcórrer pels carrers del Barri
Vell de Girona. La iniciativa va ser impulsada per l’esquerra
independentista. Entre formacions i col·lectius assistents hi havia la
CUP,
La Forja, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i
Endavant OSAN.
El
recorregut va començar a les sis de la tarda a la plaça del Vi i va
seguir pels carrers Ciutadans
i Ballesteries fins a arribar a la plaça de Sant Pere. Va enfilar pel
carrer del riu Galligants i va cloure a la plaça dels Jurats, on es va
celebrar un acte polític sota el lema ‘Ni presó, ni exili: us volem a casa!’,
seguit d’un sopar solidari i actuacions musicals. Unes dues-centes
cinquanta persones van participar en la marxa i en la jornada
antirepressiva de després, i els fons que es van recollir aniran
destinats a les campanyes de suport a les persones represaliades.
El regidor de la
CUP-Crida per Girona Lluc Salellas va fer una crida a fixar la
Diada com a punt de partida d’una nova onada de mobilitzacions aquesta
tardor: “Un dels pilars és reivindicar la plena independència d’un país
que es caracteritzi
pels drets socials, l’ecologisme i el feminisme i, alhora, és clau que
la ciutadania es torni a activar i empènyer des dels carrers com a
protesta pels judicis antidemocràtics que vindran.”
“Nosaltres
hem defensat sempre que si volem la independència
hem d’estar mobilitzats i organitzats” i que “la tardor passada es va
demostrar que només amb l’acompanyament des del carrer, es pot arribar a
una solució democràtica per a Catalunya”. En relació al judici contra
els presos polítics independentistes Salellas
ha afirmat que “És obvi que aquesta causa ja s’hauria d’haver arxivat
fa temps, i els presos haurien d’haver sortit ja”.
L’advocada Montserrat Vinyets va lamentar que l’Estat espanyol estigui convertint la política en
una matèria dels tribunals: “La repressió no ens ha de paralitzar, ja que els actes de protesta són la llavor del canvi!”.
També l’alcalde de Verges (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries), Ignasi Sabater (CUP)
-- imputat per “delictes d’odi contra la Guàrdia Civil"--, va
transmetre el següent anhel: “Cuidem-nos tots, organitzem-nos, alcem-nos
i construïm una República en què no hi càpiga ni l’odi ni la por.”
Va ser transmès un àudio de l'ex-diputada per la
CUP-CC Anna Gabriel, exiliada a Ginebra (Suïssa), i van parlar
diverses persones imputades arrel de la vaga general del 8 de novembre
del 2017.
La
CUP ha fixat la Diada del proper dimarts com a punt de partida de
les mobilitzacions que hi haurà durant tota aquesta tardor. Des de la
formació es fa una crida a la gent a «sumar-s’hi» a les manifestacions
que hi
hagi i reivindiquen que han de servir per «escalfar motors contra els
judicis antidemocràtics». El regidor Lluc Salellas va deixar clar que
per aconseguir la independència «cal estar organitzats i empènyer des
dels carrers». «Aquesta onada de mobilitzacions
s'ha d'allargar tota la tardor tant les que són més locals com les més
massives», va reblar Salellas. «La tardor passada es va demostrar que
només amb l'acompanyament des del carrer es pot arribar a una solució
democràtica per a Catalunya». «Nosaltres hem
defensat sempre que si volem la independència hem d'estar mobilitzats i
organitzats», va assenyalar Salellas.
Sortir al carrer per escalfar motors enfront el judici als
independentistes
De fet, des la
CUP també vinculen la mobilització als carrers com una forma
d'''escalfar motors'' en relació al judici contra les i els
independentistes. ''És obvi que aquesta causa ja s'hauria d'haver
arxivat fa temps, i els presos
haurien d'haver sortit ja'', ha reblat Salellas, que va animat a
''sortir al carrer'' i ha donat per fet que ''aquesta onada durarà tota
la tardor''. ''Nosaltres hem defensat sempre que si volem la
independència hem d'estar mobilitzats i organitzats'', ha
assenyalat Salellas.
Crítica a Rivera
Lluc
Salellas ha carregat contra el líder de
Ciutadans, Albert Rivera, a qui ha acusat de ''mentir sistemàticament'' per ''criminalitzar''
TV3. Considera que Rivera pot criticar la televisió pública, però
no ''mentir o inventar-se discursos com els de la divisió o el
conflicte social''. Salellas assegura que a TV3 com en tots els ens
públics catalans
hi ha ''pluralitat'' amb representació dels diferents partits polítics.
També ha recordat que
TV3 té uns organismes de control que vetllen perquè es respecti la pluralitat.
Es va fer un sopar popular, amb més d’un centenar de racions de paella a un preu de 8 euros, i un
concert de Senyor Oca i
PD 4 Rius. Entre el públic assistent a l'acte hi havia alguns dels
represaliats dels darrers mesos a les comarques gironines, com Pere Puig
acusat d'haver recriminat a un individu que arrenqués llaços grocs a
Viladamat (Baix Ter, Terraprim, Alta Empordà,
comtat d’Empúries) el 19 de febrer.
Tot plegat en una marxa en la qual van participar unes de 250 persones i que va recórrer el Barri
Vell de Girona durant uns 45 minuts.
Unes 200 persones participen a la 10a pujada al Castell de
Sant Miquel
Segons
un despatx de l’Agència Catalan de Notícies prop de 200 persones han
participat aquest diumenge
a pujada al Castell de Sant Miquel, que es troba entre els termes
municipals de Girona i Celrà, al Baix Ter (Gironès, comtat de Girona).
Bona part dels que s'han sumat a aquesta iniciativa, organitzada per la
CUP en motiu de la Diada i que compleix deu anys, han sortit des
de la plaça del Cul de la Lleona de Girona, i han fet els sis
quilòmetres de pujada. A dalt, han coincidit amb la resta de
participants que han sortit
des de Celrà. Un cop al capdamunt del castell s'ha desplegat una
estelada i s'ha fet un esmorzar popular just després de penjar la
bandera.
Ahir dissabte la
CUP va organitzar a Girona una marxa antirepressiva, i va
anunciar una ''onada de mobilitzacions'' prevista per aquesta tardor,
coincidint amb el judici dels independentistes empresonats per l’Estat
espanyol.
Arriben agents de la policia espanyola a Salou i Vila-seca
per l’operatiu de la Diada i la commemoració de l’1-O
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies desenes d’efectius del Cos Nacional de la Policia
espanyola s’han instal·lat avui en dos hotels, pel cap baix, de Salou i de Vila-Seca, al Tarragonès. Concretament, al
Gran Hotel Hacienda, situat al nucli de la Pineda, on s’han desplaçat fins a set furgonetes avui al vespre, i a
l’Hotel Best Sol d’Or de Salou, segons que ha pogut confirmar l’ANC.
Formen part del mig miler d’agents d’aquest cos que s’han desplaçat fins a Catalunya per ordre del
Ministeri d’Interior del Govern espanyol amb vista a l’Onze de Setembre i al primer aniversari de l’1-O.
Per ara, l’Associació Hotelera Salou-Cambrils-La Pineda
desconeix quants efectius de la Policia Nacional espanyola són allotjats als seus establiments.
Agressions ultres a Barcelona després de la manifestació
espanyolista
Avui una marxa espanyolista d’ultradreta de vuit mil elements ha recorregut el centre de Barcelona
amb un lema que interpel·lava el president del govern espanyol, Pedro Sánchez: ‘Res de pactes amb terroristes ni separatistes’. La manifestació ha estat convocada i sufragada per l’empresari i guàrdia civil en excedència
José Manuel Opazo amb el suport del partit ultradretà
Vox i de fins a seixanta associacions i moviments com
Convivència Cívica Catalana, l’Associació Catalana de Víctimes del Terrorisme,
Empresaris de Catalunya o
Somatemps. Una vegada s’ha acabat hi ha hagut atacs de membres de l’ultradreta.
A l’estació de metro del Clot, un grup d’ultres que tornava de la manifestació ha agredit uns passatgers
en reconèixer-los com a membres del CDR de Nou Barris i del
Casal Popular Tres Voltes Rebel. Segons que ha explicat a
VilaWeb un dels agredits, tot ha passat poc després d’haver pujat
al vagó. Els ultres l’han identificat i tres d’ells han anat ràpidament
a agredir-lo, a ell i als seus companys. Segons que diu, han rebut una
puntada
al pit, cops de puny i esgarrapades, a més d’insults homòfobs.
L’agressió
no ha durat gaire perquè ràpidament han actuat quatre agents de paisà
dels Mossos d’Esquadra,
que han demanat a víctimes i agressors que baixessin del vagó a la
mateixa parada del Clot. El cos policíac ha confirmat l’agressió i ha
informat que els han identificat. Després de l’agressió les víctimes han
anat a un centre d’urgències d’atenció primària
i tenen intenció de denunciar-ho.
Una carta privada de Martín Villa del 1981 causa estupefacció
per l’agressivitat contra la Generalitat que ja demostrava aleshores
Llegim a
VilaWeb que l’any 1981 Rodolfo Martín Villa, ministre del primer
Govern espanyol després de la mort del dictador Francisco Franco, va
escriure una carta a Anton Cañellas, advocat, joier, editor i polític de
Centristes de Catalunya-UCD, el partit de Villa, en què mostra la
seva agressivitat contra la Generalitat de Catalunya. “Podem entendre
que entre vosaltres Pujol es consideri president, però una altra cosa és
que acabi
creient-s’ho i actuant al marge. Els responsables de l’Estat espanyol
no ho podríem permetre”, escriu Villa.
Es tracta d’un document escrit el 6 d’abril de 1981 i que ha fet públic a
Twitter l’advocat i historiador Josep Cruanyes.
Villa
demana a Cañellas un canvi de rumb i que reconsideri el suport que
llavors va donar a Pujol.
“Mentre Raventós i la seva gent fan gala de prudència, els qui pensàvem
que ens eren pròxims faciliten una altra bogeria com la de Companys que
pot tornar-nos a menar a un 36. Ja sé que és convenient de ser en
aquell parlament, però això no justifica que feu
tàndem amb Pujol, i molt menys amb Barrera. És evident que aquesta gent
té una concepció de l’estat que no coincideix amb la que hem
d’establir”, diu Villa.
En
la carta, Villa assegura que està preocupat pel "problema català", més
que no pas per la situació
al País Basc, perquè allà "la nostra gent actua de manera molt més
positiva que vosaltres". De fet, Martín Villa té una ordre de crida i
cerca internacional per crims contra la humanitat com a responsable de
la massacre del 3 de març de 1976 a Vitòria/Gasteiz
(Àlaba, País Basc, Euskal Herria), en què tres treballadors van ser
assassinats per trets de la policia armada. Dos van morir dies més tard
com a conseqüència de les ferides.
Amb tot, en el document Villa intenta acostar-se al receptor: “Els anys que vaig viure a Catalunya
vaig intentar adaptar-me als costums i no em va molestar mai de sentir parlar català”, diu a Anton 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada