El PP denunciarà Madrenas si no treu la pancarta pels presos polítics. Estudia dur-la també al jutjat per “incompliment de les ordenances” en no retirar els llaços grocs.

Manifestació feixista al Paral·lel el diumenge.  

Olot inicia avui cinc dies d’unes Festes del Tura tenyides de color groc. Molts espais on se celebren els actes llueixen llaços grocs i pancartes, i moltes entitats també en duran.  

Francesc Pardo expressa «dolor i preocupació» pels polítics presos i els que estan fora, i reflexiona sobre la situació política i social de Catalunya tot demanant «no esquinçar els llaços». 

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 07/09/2018   

Girona (Gironès, comtat de Girona).-  

Llegim a la premsa convencional gironí la regidora del PP a l’Ajuntament de Girona, Concepció Veray, va presentar ahir un requeriment perquè es retiri la pancarta a favor dels presos polítics que hi ha a la façana del consistori i va subratllar que, si l’alcaldessa no atén la seva petició --en principi té 10 dies per respondre-la--, presentarà un contenciós administratiu.

A més de la pancarta, la regidora de la dreta extrema espanyola va avançar que també actuaran per posar fi a la presència de llaços grocs i estelades a l’espai públic de la ciutat, com ara ponts i fanals. El PP ho considera “propaganda política de part”, que està prohibida fora de campanya electoral per les ordenances, i, per això, l’equip jurídic del partit està estudiant la presentació d’una denúncia penal per “incompliment reiterat de les ordenances municipals” per part de l’equip de govern i per l’aplicació “amb discrecionalitat en lloc d’objectivitat” de l’ordenança.

Veray va fer aquests anuncis durant la visita a Girona de la nova portaveu adjunta del PP al Senat, Cristina Ayala, que està visitant les quatre capitals catalanes, perquè el PP no té cap senador català. 

Millo torna al consistori 

La compareixença del PP es va fer a l’ajuntament de Girona i hi va ser present també el president “provincial” del partit, Enric Millo, que tornava així al consistori, en què va ser declarat persona non grata l’octubre passat. Millo va afirmar que ho vivia amb normalitat: “No em sento persona non grata sinó un gironí més. Fa 27 anys que hi visc i passejo amb tota normalitat. Hi ha gent que m’insulta i d’altra m’abraça.” D’altra banda, va dir que el PP “vigilarà” que no es paralitzi ni el desdoblament de l’N-II ni el baixador del TAV a l’aeroport. 

Manifestació feixista al Paral·lel el diumenge  

De treure llaços a manifestar-se diumenge al Paral·lel 

En el marc de l’estratègia de la tensió dissenyada des d’alguns aparells logístic de l’Estat el diumenge 9 de setembre es convoca una manifestació d’extrema dreta a l’Avinguda del Paral·lel de Barcelona, amb el pretext tàctic de protestar contra el govern de Pedro Sánchez amb la crida “No queremos ni separatistas ni terroristas en el Gobierno”. La impulsa un element que diu ser un home de negocis (es tracta d’un guàrdia civil en “excedència”) resident a Suïssa i que s’ha significat donant suport als grups que treuen llaços grocs de la via pública, Jose Manuel Opazo, amb el suport de grups i individus feixistes i neonazis, com Democràcia Nacional. Entre els primers personatges interessats a impulsar la convocatòria figuren persones implicades en recents agressions feixistes a Bages; un d’aquests amics d’Opazo, Raúl Macià, acaba d’entrar a la presó per agressions ultres així com per temes de drogues i robatori violent. Durant l’estiu, diversos mitjans han donat publicitat a la convocatòria i és possible que aconsegueixi cert suport; ja afirmen que vindran autocars de diferents indrets de l’Estat espanyol. Intentaran encobrir la naturalesa real de la convocatòria --per exemple, no permetran símbols de partits-- però de cap manera es tracta d’una manifestació democràtica, sinó d’una acció promoguda per l’extrema dreta. És escandalós que el Departament d’Interior de la Generalitat permeti un acte de provocació espanyolista de caire feixista com aquest, que “només promou l’odi”, segons Unitat contra el feixisme i el racisme. 

Olot inicia avui cinc dies d’unes Festes del Tura tenyides de color groc  

Llegim en la premsa convencional comarcal que les olotines i els olotins inicien avui a la tarda amb la cercavila de la faràndula unes Festes del Tura que seran molt reivindicatives. I és que se celebren amb polítics del país a la presó i exiliats. Al convit oficial de la festa, l’alcalde, Josep Maria Corominas, ha demanat “moltíssima alegria” i ha remarcat que Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú) i el país la necessiten. Això no obstant, ha fet un clam a favor dels polítics damnificats pel procés. “Que ningú oblidi que tenim amics a la presó o a l’exili”, ha indicat. En aquest sentit, ha informat que intentaran que tots plegats siguin presents a la festa major d’Olot. No ha volgut avançar, però, com es farà realitat això. Només que serà en el marc de la trobada de cada dilluns amb un acte que serà especial del qual ara estan polint els detalls amb Òmnium Cultural i l’ANC. Sí que ha anunciat la presència, avui, del president de la Generalitat, Quim Torra, al balcó de Can Joanetes, seu de l’Ajuntament, per seguir el pregó, que anirà a càrrec de la penya La Carnavalesca d’Olot i Castellfollit de Roca. Josep Maria Corominas ha afirmat que en la programació tothom trobarà l’espai apropiat, cosa que, segons ell, és possible gràcies al model d’actes gratuïts i agrupats al centre. I també ha fet una crida al civisme. “Cal passar-ho bé al màxim amb el límit de quan s’incomoda algú”, ha sentenciat. 

Ciutat groga 

Els espais públics de la ciutat d’Olot són més grocs que mai, especialment els principals escenaris de la festa. La plaça Major, per exemple, està ornamentada amb llaços grocs, al costat de l’ornamentació habitual. A més, hi ha moltes entitats que han anunciat que lluiran llaços grocs, lemes reclamant la llibertat dels presos i altres elements reivindicatius. Així, per exemple, està previst que la gegantessa canviï el seu ram de flors habitual per un de flors completament grogues i que els balladors dels nans, cavallets, gegants i cap de Lligamosques duguin algun element reivindicatiu. Els membres de la penya Marrinxos també lluiran llaços grocs als actes en els quals participin, com ara a la carrossa de la Batalla de les Flors. Diversos elements de la faràndula dels barris lluiran a la cercavila símbols reivindicatius. Els membres de la penya Aoapix duran el mocador groc d’Òmnium Cultural. Olot, doncs, està a punt per a unes festes diferents. 

Francesc Pardo expressa «dolor i preocupació» pels polítics presos i els que estan fora  

Llegim a la premsa comarcal gironina que el bisbe de Girona, Francesc Pardo, afirma sentir «dolor i preocupació pels presos i exiliats catalans i les seves famílies» i demana «no esquinçar llaços» sinó «preservar la convivència atenent a la diferència». En la seva carta dominical de diumenge que ve, dedicada a la Diada Nacional de Catalunya, Pardo reflexiona sobre l'actual situació política i social de Catalunya que assegura que és «complexa» i que comporta «sofriment i, alhora esperança». «Vivim sentiments de dolor i preocupació pels qui estan privats de llibertat a la presó amb unes acusacions que gran part de la ciutadania rebutja», assegura Pardo referint-se, indirectament a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart; la presidenta del parlament català, Carme Forcadell, i als sis consellers i conselleres del legítim Govern català a la presó. Pardo també té un record pels «qui s'han vist forçats, d'una manera o l'altra, a l'exili» com diversos consellers, consellers i diputades o al president legítim català, Carles Puigdemont. «No podem oblidar el sofriment i angoixa d'ells mateixos i les seves famílies» demana Pardo, tot recordant que «com a cristians» cal ser molt a prop de les persones que sofreixen «no per opcions polítiques, sinó per exigències de la nostra fe i de les obres de misericòrdia». 

El típic llenguatge de l’Església catòlica de nadar i guardar la roba en espera de veure qui guanyarà la contesa entre el republicanisme català i la monarquia borbònica espanyola 

Tot i això, el clergue catòlic també recalca que, com a ciutadans, també «ens ha de preocupar la tensió que es viu» entre grups de diverses opcions polítiques amb relació amb Espanya ja que, assegura, provoca «enfrontaments que dificulten la convivència». «Siguem conscients que ningú no és propietari del país, i que el país no acull una sola cultura ni admet una sola manera d'estimar-lo», remarca Pardo en el Full Parroquial de diumenge. A més, afegeix que cal ser «respectuosos, justos, amables envers les persones i grups que tenen diferents opcions en relació amb el present i el futur de Catalunya» i tenir un comportament «pacificador i cívic». En aquest sentit, Pardo remarca que cal «cercar» la millor manera de conviure amb els diversos pobles d'Espanya i d'arreu i que «l'amor al propi país» no s'ha de convertir en una actitud «egoista i tancada». Aprofita la carta per fer diverses demandes destinades a «preservar la convivència. «No hem de respondre a les desqualificacions amb més desqualificacions, sinó valorar la pluralitat mantenint el respecte mutu» aconsella Pardo qui reclama «no esquinçar llaços». Per aquest motiu, afirma que és fonamental «preservar la convivència atenent a la diferència com a necessari patrimoni cultural». «Cadascú ha d'actuar segons les seves conviccions i participar en els actes que consideri més adients, amb la condició que siguin pacífics i respectin els drets de les persones», reitera Pardo, amb típic llenguatge de l’Església catòlica de nadar i guardar la roba en espera de veure qui guanyarà la contesa entre el republicanisme català i la monarquia borbònica espanyola. Si guanya la República Catalana veureu que el bisbe de Girona, en Pardo o un altre, segurament celebrarà a la catedral un tedeum.