Aquesta sanció repressiva arriba amb el nou govern de la Generalitat, després que l'article 155 deixés de ser efectiu. Juanjo assegura que se l'acusa "d'organitzar, mobilitzar i donar instruccions a la massa". Concentració de suport a Juanjo Bosk el divendres, a les 8 del vespre, a Figueres.
Acte de dignitat de l’estelada a Palamós.
Elna, població clau en la celebració de l'1-O. Es va teixir durant mesos una organització indispensable perquè la votació fos possible.
Cartes i música per rememorar l’1-O i vindicar la llibertat a Girona. Organitzat per Òpera Jove, l’espectacle ‘Del gris al groc’ s’estrenarà el 27 i el 28 de setembre al Teatre Municipal.
ERC suspèn de militància un regidor de Sils ''per falta de compromís amb l'1-O''. Juli García va generar una "atmosfera de dubtes i incertesa" entorn el referèndum.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 25/09/2018
Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú).-
Segueix la caça de l’Estat contra músic i cantants. Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies el cantautor compromès empordanès Joanjo Bosk denuncia que el Departament d'Interior del Govern de la Generalitat de Catalunya l'ha multat per suposadament participar "activament" als talls de carreteres que es van fer a l'N-II i l'AP-7, a l'Alt Empordà, durant la vaga general del 3 d’octubre de 20128, convocada per CGT, CNT, CSC, COS i IAC.
Bosk ha explicat que va rebre la notificació fa 15 dies on se l'informa que la sanció és fruit del seu paper "d'organitzador" dels talls. "Diuen que vaig mobilitzar i donar instruccions a la massa que hi havia però això és totalment fals perquè jo era un participant més dels centenars de persones que hi havia", insisteix.
A més, assegura que els Mossos d'Esquadra no el van identificar en cap moment. "Penso que a les portes de l'1-O no ens podem permetre que la repressió vingui del propi Govern", remarca.
Una onada de protestes
El 3 d'octubre de l'any passat, en el marc de la vaga general convocada per CGT, CNT, CSC, COS i IAC amb el suport de nombroses organitzacions polítiques i entitats culturals i socials es van fer concentracions i es van tallar diverses carreteres de Catalunya. L'AP-7 i N-II a l'alçada d'Hostalets de Llers (Alt Empordà, comtat de Besalú) van ser dos dels punts afectats. Hi van participar centenars de persones, entre elles suposadament el cantautor i activista Joanjo Bosk.
Fa quinze dies va rebre un avís de sanció del Departament d'Interior del Govern de la Generalitat. Tot i que no ha volgut concretar-ne la quantitat, ha explicat que se l'acusa "d'organitzar, mobilitzar i donar instruccions a la massa" que hi va participar.
Se l'ha utilitzat de cap de turc
Aquesta sanció repressiva arriba amb el nou govern de la Generalitat, després que l'article 155 deixés de ser efectiu. Bosk nega "rotundament" aquestes acusacions i recorda que aquests talls van ser "espontanis" en la majoria d'indrets del país. En aquest sentit, diu a més, que en cap moment els Mossos d'Esquadra el van identificar. "A l'expedient, es facilita la placa de dos agents que em van reconèixer però no em van demanar la documentació", insisteix. Per això, creu que se l'ha utilitzat de "cap de turc" perquè és una persona "coneguda a la zona".
El cantautor es mostra "indignat" amb la situació i critica, a més, que la multa vingui de la pròpia Generalitat. "Penso que a les portes de l'1-O no ens podem permetre que la repressió vingui del propi Govern", afegeix.
Des d'Alerta Solidària han enviat un comunicat on mostren el seu suport amb Bosk i "la resta d'encausats i sancionats". Consideren que es tracta de "multes polítiques" i reclamen al Departament d'Interior de la Generalitat que "no apliqui el codi penal i l'anomenada Llei Mordassa de l'Estat espanyol.
Concentració de suport a Juanjo Bosk el divendres, a les 8 del vespre, a Figueres
La CUP, Alerta Solidària i el CDR Figueres no han tardat a reaccionar i han convocat per aquest divendres 28 de setembre una concentració a la plaça Triangular de Figueres, a les 8 del vespre. En el comunicat emès qualifiquen les sancions de "multes polítiques que arriben amb el nou govern post 155". Mostren el seu suport amb Joanjo Bosk i la resta d'encausats, el rebuig a la sanció i fan una crida a donar una "resposta col·lectiva a aquests atacs individualitzats. Es tracta d’una concentració de suport i una roda de premsa per donar detalls del cas.
Acte de dignitat de l’estelada a Palamós
Llegim en la premsa convencional comarcal que el giratori de l’Onada, a la C-31, a l’entrada de Palamós (Baix Empordà, comtat de Girona), on divendres una esquadra unionista va tallar un pal de 18 metres on onejava una estelada de grans dimensions i hi havia un gran llaç groc, ha estat guarnit amb estelades i llaços grocs. Aquesta acció s’ha fet com a acte de dignitat contra l’agressió espanyolista. L’alcalde, Lluís Puig, lamenta que, per discrepància, s’opti per fer malbé un material que és de tots. Precisament, els Mossos d’Esquadra van enxampat in fraganti dos dels elements espanyolistes que, la matinada del mateix divendres, es van dedicar a serrar els pals d’estelades a Fornells de la Selva (Gironès, comtat de Girona) i Palamós. L’alerta la va donar un vigilant de seguretat que treballava en una empresa del polígon industrial de Fornells de la Selva. La investigació, doncs, els relaciona amb un altre fet similar com és el cas del pal de Palamós.
Elna, població clau en la celebració de l'1-O
 |
| La petita impremta familiar Salvador, d'Elna, va imprimir 6 milions de paperetes. |
Algunes persones de les que coneixen l'operació asseguren que el relat real de com es va fer tot encara és difícil de reconstruir. "Potser algun dia se sabrà del tot. O no", diu una persona propera a l'operació, que prefereix no identificar-se. "Aquí la gent ho va fer de manera bastant natural", afegeix. De fet, insisteix, "no se sap quins camins va agafar però es va estructurar d'una manera, jo no diria militar, però sí prenent moltes precaucions".
El que se sap segur és que als afores d'Elna la petita impremta familiar Salvador va imprimir 6 milions de paperetes. L'encàrrec va arribar una setmana abans de l'1-O i "algú" va recollir la comanda quan estava a punt. Ningú vol revelar la identitat dels implicats, ni el cost exacte que tot plegat va tenir ni el nom de qui va pagar-ho. Silenci absolut.
Tampoc volen desvetllar com es va organitzar el trasllat de les urnes. Segons va avançar el diari Ara, l'empresa xinesa Smart Dragon Ballot Expert va confirmar que havia enviat una comanda de 10.000 urnes (iguals a les utilitzades aquell dia) al port de Marsella (Boques del Roine, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània). Després, s'haurien emmagatzemat en algun punt de la Catalunya del Nord.
A partir d'aquí, el relat és divers. "S'ha dit, fins i tot, que es van guardar a la Maternitat d'Elna, quina bestiesa!", assegura. Ningú confirma ni desmenteix, en canvi, que es traslladessin durant l'estiu en furgonetes i tot tipus de vehicles particulars passant pels camins de l'exili i esquivant els controls policials de la frontera. Després, suposadament, hauria començat la segona fase de l'operatiu per distribuir-les fins als punts de votació.
"Era més fàcil portar les coses de l'exterior que fer-ho tot des de dins perquè a Catalunya hi havia Guàrdia Civil, hi havia perquisicions i investigacions", insisteix. "L'ajut de la Catalunya del Nord va facilitar molt l'organització del referèndum", conclou.
Però, i el perquè d'aquesta implicació?. "La Catalunya del Nord és un territori que sempre ha tingut lligams amb Catalunya per la seva proximitat, per la història i per la retirada", explica. La "sensibilitat" ja hi era però ha crescut a la vegada que ho ha fet l'independentisme al Principat de Catalunya. "Hi ha hagut una evident repercussió al nord entre els anys 2010 i 2018 amb una radicalització progressiva de tots els sectors de la societat nord-catalana", afegeix.
"És a dir, els independentistes, que eren molt minoritaris i que públicament no en feien bandera, han començat a assumir públicament les seves conviccions", detalla. També la gent que "només es movia per raons culturals o lingüístiques ha començat a interessar-se més per Catalunya" i, finalment, aquells que eren "més neutrals" i "no s'interessaven gaire pel que passava a Catalunya, han parat més l'orella".
"En el moment més àlgid de la situació política a Catalunya prèvia a la celebració del referèndum, suposo que no ha estat difícil trobar prou gent d'aquí per implicar-s'hi d'una manera més operativa", afegeix.
"El Nord ha agafat un protagonisme positiu"
En aquest sentit, diu que creu que tot plegat ha tingut un efecte "molt positiu per a la Catalunya del Nord". Per una banda, insisteix, perquè ha "permès a la gent del sud" tenir una altra visió cap al nord. "El Nord ha agafat un protagonisme positiu i ja no és només una reserva d'indis dels països catalans, una zona folklòrica que intenta viure amb dues escoles catalanes, la USAP i la sardana", remarca.
"La Catalunya del Nord està en situació de reconquesta lenta i difícil i la implicació i encaix dins el procés més ampli que hi ha hagut a Catalunya permet dignificar la catalanitat al nord", afegeix.
Cartes i música per rememorar l’1-O i vindicar la llibertat a Girona
Llegim en la premsa convencional gironina que al llarg de la història, diversos personatges, de principis ferms, s’han enfrontat a l’estatu quo, cosa que els ha portat a la presó o a l’exili. Amb aquest fil conductor, la lectura de cartes escrites en moments crítics pels seus autors, i la música que no només acompanya i emociona, sinó que vol ser el traç del llapis sobre el paper, s’ha concebut ‘Del gris al groc’ , una iniciativa de Òpera Jove , que s’estrenarà el dijous 27 de setembre a les 21:00h i amb una segona sessió el divendres 28 a les 21:30h. La dramatúrgia ha anat a càrrec del baríton Xavier Mendoza i la tria dels textos, de Chantal Botanch. El director escènic és Martí Peraferrer i el narrador de l’espectacle, Enric Arquimbau. Està previst que participin en l’espectacle personalitats de la vida social gironina com ara el professor Ramon Cotarelo; l’alcaldessa, Marta Madrenas; Montserrat Bassa, germana de la consellera Dolors Bassa; l’activista i ex responsable de l’ANC Girona Marta de Puig, però també l’actriu Carme Sansa i el monjo de Montserrat Sergi d’Assís. Quant a l’apartat musical, s’inclou la participació de la soprano Brenda Sara, la mezzosoprano Gina Reyner, el tenor Joan Francesc Folqué i el baríton Néstor Pindado. Els músics són Quim Solà al piano, Neus Plana a la flauta, Eloi Busch al violoncel i Joël Riu a la percussió.
Es tracta d’una vetllada musical i literària a favor de la llibertat que s’emmarca en l’agenda prèvia a l’1-O des d’un vessant cultural.
Xerrades, botifarrades i recompte de paperetes
La Plataforma 1 d’Octubre recull al [web www.1octubre2018.cat] els actes previstos arreu del territori per commemorar el primer aniversari del referèndum. L’Ajuntament de Breda (la Selva, comtat de Girona) i la Plataforma Unitària per la República Catalana de Breda han programat una taula rodona al Centre Cívic 1 d’Octubre a les 19:30h que vol reunir representants de l’organització del referèndum a la vila. També es projectaran vídeos i fotografies de diferents moments de la jornada.
A Aiguaviva (Gironès, comtat de Girona) també es volen recollir les imatges d’aquell dia en una exposició al pavelló.
A Lloret de Mar (la Selva marítima, comtat de Girona) el dissabte 29 de setembre, a les 19:00h a la plaça Pere Torrent, s’ha programat una xerrada amb el professor Ramon Cotarelo. L’acte inclou una botifarrada popular i un concert solidari contra la censura.
Girona commemorarà l’1-O amb actes a les escoles
A la ciutat de Girona s’han programat activitats en diferents escoles el cap de setmana. Diumenge, 30 de setembre, a les 11:00h, hi haurà l’arribada “clandestina” de l’urna amb la Fal·lera Gironina al Col·legi Verd. L’acte central del diumenge serà la manifestació unitària que es clourà amb un mur de llibres davant la comissaria de la Policia Nacional espanyola, al barri de Pedret. El dilluns, 1 d’octubre, al Col·legi Verd, a les 18:00h, es penjaran els missatges dipositats dins l’urna.
ERC suspèn de militància un regidor de Sils ''per falta de compromís amb l'1-O''
Llegim que ERC s'ha quedat sense representació a l'Ajuntament de Sils (la Selva, comtat de Girona) on només hi tenia un regidor. El Comitè de garanties estatutàries del partit ha suspès de militància Juli García, després de valorar el cas i estudiar les al·legacions presentades durant els darrers mesos.
Segons ha explicat el president comarcal d'ERC la Selva, Josep Maria Bagot, la decisió s'ha pres després de veure que Juli García continuava formant part de l'equip de govern municipal, juntament amb els regidors d'IdS-MES i d'ICV-EUiA, malgrat la "falta de compromís" que l'equip de govern de l’Ajuntament va demostrar durant l'1-O. "No podem sustentar més aquest alcalde; li vam dir que prengués una determinació i com que no n'ha pres cap, ho fem nosaltres", ha afirmat amb contundència Bagot.
Durant els dies previs al referèndum, ja es van produir un seguit "d'irregularitats" i es va "crear una atmosfera de dubtes i incerteses que no estaven a l'altura de la cohesió que demanava la situació política del país", afirma el partit en un comunicat. Bagot ha recordat que l'alcalde Martí Nogué (IdS-MES), no va signar el decret de cessió d'espais i va arribar a demanar que ho fessin els regidors de l'oposició durant un ple municipal. També ha fet referència a una suposada pèrdua de claus del col·legi electoral que va sembrar "dubtes" entre els veïns tot i que finalment es va poder obrir. Per tot plegat, ERC considera que l'equip de govern municipal "no va donar les facilitats" per poder fer la votació i el cas es va traslladar al comitè de garanties que finalment ha decidit la suspensió de militància del regidor.
El partit assegura que aquest matí se li ha comunicat en persona i que fa uns dies ho van fer per escrit. Juli García, però, no dona el cas per tancat i diu que "el procés no ha acabat i que hi ha al·legacions internes pendents". Ha declinat fer declaracions i no ha aclarit si seguirà al govern municipal de Sils com a regidor no adscrit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada