L’11 de setembre a l’Escala a més del llançament de pintura a la façana de l’ajuntament també hi
va haver una arrancada general de llaços grocs durant la nit.
 |
| Roda de premsa de presentació de la Trobada municipalista de Girona. |
Jornades de debat per construir una alternativa ''social, popular i republicana'' a Girona.
El govern municipal de Girona torna a penjar la bandera monàrquica espanyola que es deia que era
a la «tintoreria». Durant l'11 de setembre va desaparèixer del màstil de l'ajuntament. Veray (PP) havia entrat al matí un escrit exigint el retorn de l'estendard del Regne d’Espanya.
L'ambaixador
espanyol a França recrimina a l'alcalde de Perpinyà que rebés a Torra.
El diplomàtic
ho considera "inconstitucional". L’alcalde de Perpinyà respon a
l’ambaixador espanyol que no s’ha de justificar davant d’Espanya.
Capgirem Vic
lamenta una nova negativa a posar nom de l'1
d'Octubre a un espai emblemàtica de la ciutat. La formació proposa que sigui la futura biblioteca de Vic la que agafi el nom
1 d’Octubre, ja que un espai comunitari i d’aprenentatge com una
biblioteca commemori l’efemèrides els hi sembla la millor manera per
continuar aprenent d’allò que col·lectivament vam fer en aquelles dates.
A Cadaqués la plaça Rahola es dirà
Plaça 1 d’Octubre. La proposta de l’ANC s’ha aprovat per ple municipal. Es buscarà una altra plaça per a Carles Rahola, que dona nom a un carrer.
L’home que al gener va iniciar una concentració diària a Banyoles per reclamar la llibertat dels
presos polítics manté la mobilització vuit mesos després, tot i que darrerament ho fa un cop a la setmana per culpa de la calor.
Diada Groga
de Farners.
Exposaran fotos fetes pels ciutadans l’1-O, a Girona.
Les imatges es mostraran al
Centre Cultural La Mercè. És un dels molts actes impulsats per rememorar la jornada del referèndum d’autodeterminació.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 13/09/2018
Blanes (La Selva marítima, comtat de Girona).-
L'Agència Catalana
de Notícies informa que l'Ajuntament de Blanes encarregarà una nova pancarta reclamant la llibertat
dels presos polítics per penjar-la al balcó de l'edifici consistorial,
després que durant la matinada d'aquest dijous
un grup de persones l'hagi arrencat per la força.
A primera hora del matí una persona anònima ha contactat amb l'Ajuntament per autoinculpar-se del
sabotatge unionista i s'ha identificat com a membre de la
Resistència de l'Alta Tabàrnia, una referència irònica a l’Alt
Maresme. En paral·lel, una veïna ha informat que va veure com a quarts
d'una de la matinada un noi i una noia es van enfilar un sobre l'altre i
amb un pal --que tenia un element tallant a la
punta-- van aconseguir tallar les brides que aguantaven la pancarta i
la van arrencar. L'Ajuntament de Blanes ja ha avisat que denunciarà els
fets gràcies al testimoni de la veïna.
Segona
ha detallat la testimoni dels fets, els dos unionistes formaven part
d'un escamot d'entre
10 i 12 elements i tots ells portaven banderes monàrquiques espanyoles a
la seva roba. La veïna va demanar al grup que els tornés la pancarta
perquè estaven cometent un acte vandàlic, però aquests s'hi van negar.
El
govern municipal ha pres la decisió de substituir la pancarta tan bon
punt ha vist que el balcó
ja no hi era. A més recorden que es va penjar aquest abril en
compliment a un acord de ple. De fet, anteriorment ja hi havia una altra
pancarta similar, però es va treure per evitar actes vandàlics durant
les manifestacions espanyolistes posteriors a l'1 d'octubre.
L’11 de setembre a l’Escala a més del llançament de pintura
a la façana de l’ajuntament també hi va haver una arrancada general de llaços grocs durant la nit
Des
de l’Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries) hi ha més dades
sobre el pas d’una esquadra
unionista durant la nit del 10 a l’11 de setembre. A dos quart de tres
de la matinada de l’11 de setembre la Policia Local de l’Escala va
detectar l’atac unionista contra la porta i la part baixa de la façana
de l’ajuntament, on una esquadra unionista havia
llançat irònicament pintura gorga. També, per escenificar l’empastifada
a la Punta i altres llocs del municipi els unionistes van arrancar tots
els llaços grocs que trobaven i a manera de trofeus de caça van deixar
munts de plàstics, cosa que a quarts de set
del matí una dona que passejava el seu gos va observar i indignada pel
fet va exposar-ho a les xarxes socials.
Jornades de debat per construir una alternativa ''social,
popular i republicana'' a Girona
CUP-Crida per Girona,
Comú de Girona,
Lluita Internacionalista (LI) i Pirates han organitzat unes
jornades de debat en clau municipalista per començar a construir una
alternativa "social, popular i republicana" per a Girona. Lluc Salellas (CUP)
ha definit la trobada com un "primer pas important". "És important que
ens unim gent que treballàvem al carrer però que potser fins ara no
havíem fet conjuntament el debat municipal", ha explicat. Serà el
moment, a través de taules rodones i debats, de trobar
punts comuns i perfilar el projecte de ciutat per als pròxims anys.
La
intenció és començar a caminar per construir una alternativa de govern a
la ciutat marcada per
aquests tres eixos. Encara és aviat, però, per concretar quines
sinèrgies es poden acabar creant. En la mateixa línia, Reinald Roca (Comú de Girona) ha explicat que, de fet, treballen per buscar "la millor fórmula"
perquè totes les forces que se sentin interpel·lades amb els eixos "social, popular i republicana" s'hi puguin sumar.
La trobada arrancarà el 21 de setembre amb una taula rodona que porta per títol
'Horitzó 2019: una alternativa a la Girona convergent' en la qual hi intervindran Pere Albertí (MES), David Sabater (ERC), Laia
Pèlach (CUP-Crida per Girona), Xavier Villarreal (Comú de Girona), Albert Sunyer (Pirates) i Toni Granados (LI).
L'endemà,
el dissabte 22 a les 10 del matí, començarà la jornada amb un acte
polític inaugural a
càrrec de l'exalcaldessa de Badalona (Barcelonès Nord), Dolors Sabater,
i l'alcalde de Sabadell (Vallès Occidental), Maties Serracant.
Després,
hi haurà fins a vuit taules de treball en les quals participaran
sindicalistes, activistes,
experts en gestió pública, ONG, representants d'associacions de veïns i
de moviments ecologistes. Tractaran sobre municipalització de serveis
públics, drets de ciutadania, feminismes i LGBTI, participació i barris,
municipalisme constituent i republicà, eradicació
de la pobresa, cultura i medi ambient.
El govern municipal de Girona torna a penjar la bandera monàrquica
espanyola
Segons el
Diari de Girona els quatre pals del capdamunt de la façana
principal de l'ajuntament de Girona tornen a tenir una bandera
monàrquica espanyola. Durant l'Onze de Setembre va desaparèixer la
bandera del Regne d’Espanya.
Segons fonts municipals, es va aprofitar per dur-la «a la tintoreria»,
un argument que ja s'havia fet servir en altres ocasions. En d'altres,
s'havia apuntat a un robatori. La bandera monàrquica espanyola torna a
onejar juntament amb la catalana, l'europea
i la de la ciutat. Fa dos anys, l'alcaldessa, Marta Madrenas, ja va
indicar en un ple municipal que «la majoria dels gironins no ens sentim
en absolut representats per aquesta bandera i la Diada és el moment
ideal per portar-la a netejar», va dir i, davant
les protestes de Ciutadans i del PP, va remarcar que «ho tornaria a
fer».
El retorn de la bandera monàrquica espanyola es va fer ahir mateix poc després que la regidora Concepció
Veray (PP), registrés un escrit al Consistori per exigir a l'alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas (PDeCAT), que tornés a col·locar la bandera del Regne d'Espanya a l'ajuntament.
Veray reclamava a Madrenas que ho fes «en compliment de la sentència número 76 del 31 de març del 2015 del
Jutjat Contenciós Administratiu Número 2 de Girona i en compliment també de la
Llei de Banderes». Segons va apuntar, «aquesta llei, en el seu
article 3, assenyala que “la bandera d'Espanya haurà d'onejar a
l'exterior i ocupar el lloc preferent a l'interior de tots els edificis i
establiments
de l'Administració central, institucional, autonòmica provincial o
insular i municipal de l'Estat”». En aquest sentit, la portaveu del grup
municipal gironí del PP va recordar a l'alcaldessa de Girona que «la
llei s'ha de complir sempre, no només quan li convé
o li ve de gust fer-ho». «Si no col·loca la bandera d'Espanya
immediatament al consistori, prendrem les mesures que siguin
necessàries», va sentenciar.
L'any
2014, la Delegació del Govern de l'Estat a Catalunya va denunciar el
Consistori gironí no tenia,
des de feia temps, la bandera monàrquica espanyola a la façana. Un any
després, l'Ajuntament la va tornar a penjar arran d'una sentència.
L'ambaixador espanyol a França recrimina a l'alcalde de Perpinyà
que rebés a Torra. El diplomàtic ho considera "inconstitucional"
Segons
un despatx de l’Agència Catalana de Notícies l'ambaixador espanyol a
França, Fernando Carderera,
ha enviat una carta a l'alcalde de Perpinyà, Jean-Marc Pujol,
recriminant-li que fes una rebuda institucional al president de la
Generalitat, Quim Torra, i li entregués la
Medalla d'Honor de la Vila. A la missiva, el diplomàtic qualifica Torra "d'inconstitucional".
Així ho ha assegurat el director de la
Casa de la Generalitat a Perpinyà, Josep Puigbert, a través d'un
tuit on també ha dit que se n'ha fet arribar una còpia als
presidents de la República francesa, l'Assemblea Nacional francesa i al
Senat feancès. L'acte a Perpinyà va tenir lloc el passat 31 d'agost quan
el president
de la Generalitat va viatjar a la capital nord catalana per inaugurar
l'exposició '55 urnes per la llibertat'. Aquell mateix dia, va anunciar que l’alcalde, Jean-Marc Pujol, havia signat el manifest per reclamar la
llibertat dels presos polítics catalans, al qual ja han donat suport un centenar d'alcaldes de la Catalunya Nord.
Les reaccions a
Twitter no s'han fet esperar. El mateix Torra ha penjat una
piulada on diu irònicament que "els ambaixadors espanyols --el sou dels
quals paguem en gran part els catalans-- sempre vetllant per nosaltres".
"Gràcies alcalde
Jean-Marc Pujol per la vostra acollida. La medalla de Perpinyà llueix
al Palau de la Generalitat, al costat d'un exemplar de les Constitucions
Catalanes", afegeix.
Marta
Pascal també ha reaccionat a través de la mateixa xarxa social afirmant
que demanarà la compareixença
de l'ambaixador i que li demanaran que "doni explicacions". "Un apunt
històric: la Generalitat de Catalunya és una institució nascuda a
Cervera l'any 1359 sota el nom de Diputació General. De Berenguer de
Cruïlles a Quim Torra, 131è President. Venim de lluny",
ha dit.
Torra també ha respost al senador de
Bildu Jon Iñarritu que ha assegurat que preguntarà al Govern
espanyol sobre aquest "greu assumpte de pirateria diplomàtica
espanyola". El president li ha donat les gràcies i li ha dit que, si té
ocasió, els digui de
part seva que "d'inconstitucional" no en té res. "Al contrari, estem
treballant per tenir la Constitució de la República Catalana", ha
afegit.
L’alcalde de
Perpinyà respon a l’ambaixador espanyol que no s’ha de justificar davant d’Espanya
Llegim a
VilaWeb que l’alcalde s’ha mostrat “molt sorprès i molt xocat”
per la carta i ha respost a l’ambaixador que Torra és un president
“elegit democràticament”. Després de qualificar de “ingerència” la carta
de l’ambaixador,
es pregunta “des de quan els càrrecs electes territorials hem de
justificar-nos davant Espanya?”.
Capgirem Vic lamenta una nova negativa a posar nom de l'1
d'Octubre a un espai emblemàtica de la ciutat
El
dimarts, 12 de setembre, el regidor d'Economia, Serveis, Règim Interior
i Cooperació de l’Ajuntament
de Vic (Plana de Vic, Osona, comtat d’Osona), Toni Serrat, ens va
comunicar els resultats de l’enquesta que el govern de la ciutat ha fet
als veïns de la plaça de l’Estació per canviar el nom de la plaça i
dir-ne plaça
1 d’Octubre. En la reunió hi vam assistir representants de l’ANC,
Òmnium Cultural, el govern municipal i
Capgirem Vic. Malauradament, la proposta de canvi de nomenclatura
ha estat rebutjada amb una enquesta que, com la del Virrei Avilés, no
compleix el reglament de participació, no té garanties democràtiques i
impossibilita
el vot telemàtic. Respecte a aquest fet, l’assemblea de
Capgirem Vic ha fet públiques tot un seguit de consideracions i el seu posicionament respecte al tema en qüestió.
Donada la importància històrica que té la mobilització popular de l’1 d’octubre,
Capgirem Vic ha impulsat des de fa mesos un canvi en el
nomenclàtor vigatà per tal que aquest inclogui un carrer, una plaça o un
equipament amb el nom ‘U d’Octubre’. És important
que aquest espai tingui una incidència elevada dins de la ciutat, a
l’altura dels fets que commemora. Denuncia que el govern municipal hagi
intentat passar-hi ‘de puntetes’, proposant parterres en rotondes --com
el de la plaça de l’Estació--, evitant causar
molèsties als veïns amb fins electoralistes --com al carrer Virrei
Avilés-- o fins i tot proposant places en sòl privat --com la del davant
de l’edifici del Sucre--. Lamentem que posar el nom de
U d’Octubre a un espai de la ciutat sembla que s’ha convertit en
una mena d’obligació no volguda per al govern en lloc d’un fet motivant i
positiu. És evident que la campanya difamatòria que el govern va fer
per impedir
que el carrer Virrei Avilés passés a dir-se carrer
U d’Octubre tindrà conseqüències en qualsevol altra consulta que es
faci en la mateixa línia, tal com demostra el resultat de l’enquesta a
la plaça de l’Estació. Denuncia novament que l’alcaldessa Anna Erra
deixés en mans del regidor Benjamí Dòniga la gestió
d’aquella primera proposta i li permetés que mentís públicament en el
Ple inventant-se tot un seguit de despeses per al veïnat que setmanes
més endavant un informe d’intervenció i secretaria del mateix Ajuntament
desmentien rotundament. No és la primera vegada
que es menteix descaradament a el Ple, fet que, per qualsevol persona
que estima la ciutat, hauria de ser motiu suficient per forçar-ne la
dimissió.
Ara,
davant del fracàs de la consulta a la plaça de l’Estació, l’Ajuntament
proposa la plaça de davant
del Consell Comarcal. I ho vol portar d’urgència al ple del proper
dilluns 17 de setembre. Es proposa un espai que molt probablement no
representarà cap mena de canvi significatiu i que, des del punt de vista
de
Capgirem Vic, és probable que s’acabi limitant a una simple placa
amb la corresponent inauguració i foto. Complir l’expedient i
convertir-ho en una mena d’acte unitari, simbòlic i propagandístic.
L’assemblea de
Capgirem Vic lamenta que, per la desídia i el desinterès del govern vigatà, a dia d’avui encara no hi hagi cap espai amb el nom d’U d’Octubre, però no accepta que ara es vagi
amb presses per tal de condicionar els posicionaments de la resta de partits i entitats.
En aquest sentit, comuniquen públicament que no avalaran aquesta proposta com no avalem el procés
que el govern està seguint en aquest assumpte. La
de la pressa és una de les estratègies convergents per excel·lència,
aquella que, a base
de pressió, impossibilita la resta d’actors a plantejar alternatives i
els força a agafar-se a la seva proposta, aprofitant-se sovint de l’alt
valor que la resta d’actors donem a un fet que ells estan menystenint.
És si més no curiós que, just en el moment
en que els governants convergents de la Generalitat ens estan dient que
la independència pot esperar al diàleg amb l’Estat espanyol, a Vic
tinguin tanta pressa per commemorar l’U
d’octubre. Senten enveja pels nombrosos pobles i ciutats d’arreu del Principat que ja tenen el seu carrer o plaça
U d’Octubre o estan duent a terme processos realment democràtics per tenir-lo.
Per tant, Capgirem Vic proposa que sigui la futura biblioteca
de Vic la que agafi el nom U d’Octubre. Saben que està previst
un procés participatiu per triar-ne el nom, tot i que desconeixem en
quins terminis concrets ho vol fer l’Ajuntament. Tanmateix, centrarsm
els seus esforços
perquè el nom Biblioteca U d’Octubre no només sigui una opció,
sinó que sigui l’opció guanyadora en l’anunciat procés participatiu per
decidir el nom de la nova biblioteca.
I
desitgen que aquesta sigui una lluita compartida per la resta
d’entitats i partits. Ni avalaran l’actual proposta del govern, perquè
menysprea
la significació del que va ser l’U
d’Octubre, ni avalaran les formes amb les que s’ha procedit en
aquesta qüestió, perquè ens semblen contràries a l’interès majoritari
d’una ciutat que es vol participativa i democràtica. Que un espai
comunitari i d’aprenentatge com una biblioteca commemori
l’U
d’Octubre els sembla la millor manera per continuar aprenent d’allò que col·lectivament van fer en aquelles dates.
Pel que fa al carrer Virrei Avilés i la resta de vestigis contraris a la
Llei de la Memòria Històrica que queden a la ciutat, l’assemblea de
Capgirem Vic elaborarà un document per portar a la
Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia de la Generalitat i al
Memorial Democràtic perquè, acollint-nos precisament a la
Llei de la Memòria Històrica, l’Ajuntament es vegi obligat a fer
allò que els seus equilibris de poder i acords governamentals li
impedeixen fer, retirar-los de l’espai públic i de l’espai d’ús públic.
Plaça 1 d’Octubre a Cadaqués
Llegim en la premsa convencional comarcal que la plaça Carles Rahola a Cadaqués (Cap de Creus, Alt
Empordà, comtat de Peralada) passarà a dir-se plaça
1 d’Octubre. La proposta l’havia presentat l’agrupació local de l’ANC
i va ser aprovada en el ple municipal de divendres amb nou vots a favor
i una abstenció. Al consistori només hi són representades dues
formacions:
ERC, que governa amb l’alcalde, Josep Lloret, i el
PDeCAT, a l’oposició.
Segons el diari
El Punt Avui el canvi de nom no va provocar intensos debats,
tenint en compte, d’una banda, que els dos partits veuen favorablement
que s’homenatgi la jornada del referèndum de l’1 d’octubre, i, de
l’altra, perquè
es buscarà una altra plaça per batejar-la amb el nom de Carles Rahola, a
banda del fet que a Cadaqués ja hi ha un carrer que porta el seu nom.
En el ple de divendres va ser el
PDeCAT que va plantejar que es busqui aquesta altra plaça per
col·locar-hi una placa a Carles Rahola i un lloc, que s’haurà de pactar
amb els familiars del polític i periodista cadaquesenc, per situar-hi el
bust del
personatge, que actualment és a la plaça que porta el seu nom.
L’alcalde,
Josep Lloret, confirmava ahir que el consistori ja té present un parell
d’emplaçaments
possibles per a una nova plaça Carles Rahola i que van estar a punt de
tancar-ho en el mateix ple, però finalment es va deixar sobre la taula
per pactar-ho entre tots i també amb els familiars del periodista Carles
Rahola.
Segon canvi de nom
Aquest serà el segon canvi de nom en pocs anys de la plaça situada davant del
Teatre Art i Joia de Cadaqués, ja que fins al 2014 l’espai portava precisament el nom del Teatre.
Fonts
de la coordinadora de l’ANC cadaquesenca subratllen que, tot i que la
petició ha estat presentada
oficialment per l’entitat, la proposta no és exclusivament seva, sinó
que va sorgir en les reunions que reagrupen les associacions i els veïns
sobiranistes del poble.
Tot i que a Cadaqués no es van produir càrregues policials, l’ANC
remarca que l’1 d’octubre es va viure amb tensió, i que una part
important de la població es va mobilitzar durant tot el dia en aquell
espai davant del
Teatre Art i Joia on es feia el referèndum, per tot plegat, tal
com ja s’ha fet en altres poblacions, es va consensuar homenatjar
aquella mobilització amb el nom d’una plaça.
L’entitat també considera que el canvi no perjudicarà la imatge de Carles Rahola, precisament perquè
ja s’ha acordat buscar una plaça més concorreguda on posar-hi una placa amb el nom d’aquest personatge.
Lloret, per la seva banda, explica que s’intenta que el pròxim 1 d’octubre la plaça de davant del
teatre ja tingui el nom de “Plaça 1 d’Octubre”.
Cadaquesenc compromès, assassinat pel franquisme en 1939
Periodista,
historiador, assagista, Carles Rahola i Llorens va ser abans de tot un
intel·lectual
compromès. Va néixer a Cadaqués el 28 de juny de 1881 i quan tenia tres
anys la família va marxar a viure a Girona. El seu pare regentava una
impremta, que posteriorment va passar a mans del seu germà, Darius, i
que va ser la llavor del diari
L’Autonomista, de caire republicà federal, del qual Carles Rahola
va ser articulista i l’ànima. Una carrera ascendent el va portar, el
1932, a ser el màxim representant del Govern català a les comarques
gironines quan
va passar a ser comissari delegat de la Generalitat. Va morir
assassinat pel franquisme el 15 de març de 1939 al mur del cementiri
vell de Girona.
L’home
que al gener va iniciar una concentració diària a
Banyoles per reclamar la llibertat dels presos polítics manté la
mobilització vuit mesos després, tot i que darrerament ho fa un cop a la
setmana per culpa de la calor
Llegim
en la premsa convencional comarcal que vuit mesos després que hi
acudissin per primer cop,
un grupet del gent continua concentrant-se al migdia davant de
l’ajuntament de Banyoles (Pla de l’Estany, comtat de Besalú) per
reclamar la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats
catalans. La cita --oberta a tothom qui vulgui afegir-s’hi--
és per cada dia, tot i que durant aquest estiu ho han hagut de reduir a
una vegada per setmana --els dimecres, dia de mercat-- per evitar la
calor. De fet, un dels participants habituals va acabar tenint algun
problema de salut per culpa de les altes temperatures.
Un gran paraigua de terrassa (groc, per descomptat) i una nevera
portàtil s’ha afegit als cartells i llaços que hi havia des del
principi. Preveuen, però, que ara que el sol ja no pica tant puguin
tornar a trobar-se diàriament.
A
còpia de ser-hi, el grup ha acabat formant part del paisatge del
passeig de la Indústria, junt
amb la font que no raja i la senyera monumental que domina el carrer.
Qui ho va començar va ser en Josep Garcia, un empresari jubilat de
Porqueres (Pla de l’Estany, comtat de Besalú), molt sensibilitzat amb el
cas dels càrrecs electes i els líders socials
empresonats o exiliats. “Estic trist per les circumstàncies polítiques
que estem passant; voldria que s’acabés d’una vegada la repressió i que
els que estan empresonats i a l’exili tornessin a casa”, deia a
principis de gener.“M’hi estaré el temps que faci
falta”, ens deia més tard, a la primavera, potser confiant --com altra
gent-- que aleshores
els Jordis i els membres del Govern català privats de llibertat
ja haurien sortit de la presó, o que el president Carles Puigdemont i
companyia ja haurien pogut tornar a casa. Tan confiat estava que, quan
s’hi va posar,
el pla era anar augmentant l’estada un minut per cada de dia de més que
els presos estiguessin tancats. Però això ja fa setmanes que ho ha
descartat perquè, tal com estan les coses, aviat s’hi podria passar les
24 hores.
En qualsevol cas, vuit mesos després manté la seva mobilització solidària. Si bé al principi va estar
sol alguns dies, al cap de poc ja se li va afegir en Josep Vilagran de Banyoles, també jubilat, i uns pocs més. Els dos
Joseps i dues o tres persones més són pràcticament fixos.
Depenent del dia, tenen més o menys companyia. No falta mai la visita de
coneguts amb els quals la fan petar o la salutació des dels cotxes i
motos que passen
pel davant de la casa de la vila.
Altres accions
En
Josep i els seus companys són els més constants, però al Pla de
l’Estany hi ha o hi ha hagut altres
accions en la mateixa línia. A Cornellà del Terri, cada dilluns al
vespre un grup es reuneix a la plaça del Maig. En una ocasió van
dibuixar al terra, a escala real, la superfície d’una de les cel·les on
hi ha tancats els presos i preses catalans. A Banyoles,
un altre grup es trobava quan ja era fosc, també al passeig de la
Indústria, emmanillats i amb caretes dels empresonats.
Diada Groga de Farners
La
Taula de Forces Polítiques i Socials de Farners (les Guilleries, la Selva, comtat de Girona) organitza els dies 14 i 15 de setembre la
Diada Groga, per la llibertat dels presos polítics i el lliure retorn dels exiliats.
Avui a les 20:30h, l'Auditori
Municipal de Santa Coloma de Farners aplegarà la xerrada que oferirà Jordi Pina, advocat de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sánchez.
Demà, a les 16:00h, se celebrarà el segon acte de la
Diada Groga a la plaça Farners. Allà tindran lloc diversos
parlaments dels familiars dels polítics represaliats. També intervindran
el president de la Generalitat, Quim Torra; Anna Caula (ERC);
Elisenda Paluzie (ANC) i Blanca Llobet (Òmnium Cultural), a més d'altres representants de les entitats sobiranistes i partits polítics.
La jornada comptarà amb animació infantil a càrrec de
Rikus, així com actuacions musicals de
Le Croupier, Eduard Boada, Albert Martínez,
Dispoti i Professors de l'EMM Josep Carbó. En l'acte, també es farà una creació i exposició d'un llaç groc humà, a més d'una botifarrada solidària.
La botifarrada tindrà un cost de 10 euros. Els tiquets es podran comprar a la mateixa plaça i per
Internet i els beneficis aniran destinats a les associacions de suport als polítics i persones represaliades.Exposaran fotos fetes pels ciutadans l’1-O, a Girona. Les imatges es mostraran al Centre Cultural La Mercè. És un dels molts actes impulsats per rememorar la jornada del referèndum d’autodeterminació.
Llegim
en la premsa convencional gironina unes enormes ganes, una emotivitat i
molta il·lusió col·lectiva
que, amb el pas de les hores, van acabar desembocant en estupor,
tristesa i ràbia, però també esperança. L’1 d’octubre de l’any passat va
ser una jornada de sentiments accentuats i, sens dubte, contradictoris.
Per reflectir els mil i un moments que va deixar
aquella data, l’ANC Girona està organitzant una exposició en què
serà cabdal la col·laboració ciutadana. La idea és mostrar les imatges
que la gent va fer en els diversos centres de votació de la capital
gironina.
Per aquest motiu, l’entitat convida a participar-hi a totes aquelles
persones que van realitzar fotos d’aquell dia i les vulguin donar a
conèixer. Segons explica el secretari de l’ANC Girona, Tavi
Casellas, un dels
objectius d’aquesta iniciativa és “rememorar aquella diada, en la qual
el poble català va estar molt present i s’hi va abocar”: “És una manera
de recordar el que va passar i el que vam viure, i fer-ho a través de la
fotografia dels ciutadans que van prendre
part en el referèndum sobre la independència de Catalunya. Per exemple,
recollir les hores prèvies, com ara tots els preparatius de la nit
abans als col·legis electorals de Girona; el trasllat de les urnes i
paperetes; de l’ambient; dels ciutadans votant;
de l’entrada de les forces de seguretat espanyoles; de les càrregues
policials i els cops de porra; de la defensa de les urnes i els vots
emesos, etcètera”, concreta Casellas.
No es tracta, per tant, d’una iniciativa adreçada als professionals de la fotografia, sinó que és
oberta a totes aquelles persones que van captar amb imatges l’1-O
i les vulguin compartir. Es podran aportar un màxim de tres fotos per
autor, en blanc i negre o en color. S’han de presentar impreses i la
mida de
la imatge ha de ser de 20×30 centímetres o equivalent, en el supòsit
que pel tipus de foto sigui convenient un format diferent.
Caldrà posar la fotografia o fotografies dins un sobre amb el nom de l’autor i es poden portar a
la llibreria Les Voltes de Girona entre el 17 i el 27 de setembre. Aleshores, els membres de l’Assemblea Territorial de l’ANC agafaran les imatges i les col·locaran en plafons.
I qui ho desitgi, a més de lliurar-les directament a la llibreria
Les Voltes, pot enviar també les fotos en format digital a l’adreça [expofoto.2018@gmail.com].
L’exposició es podrà veure al
Centre Cultural La Mercè de Girona la primera setmana d’octubre,
de les 9 a les 14 hores i de les 16 a les 20:30 hores (les bases estan
disponibles i es poden consultar a [http://girona.assemblea.cat/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada