Era secretari d’Ajuntament de professió i militava en el
Partit Sindicalista i la CNT-AIT
Miquel Pla i Coll:
El 12 d’agost de 1939 l’anarcosindicalista de Fortià (Baix Fluvià, Alt Empordà) Miquel Pla i Coll,
de 31 anys, fou afusellat, per un escamot del Terç del Requetè d'Àlaba,
a les sis de la matinada al mur del cementiri vell de Girona junt amb
33 homes més, quasi tots nascuts en les comarques gironines, condemnats
com ell mateix, en l’execució
militar de la pena de mort imposada en un consell de guerra sumaríssim
d’un procediment d’urgència a la plaça militar de Girona i després de
ser conduit pel carrer del Carme de la ciutat. Posteriorment, tots ells
foren enterrats a la fossa comuna que encara
no s’hi ha fet exhumacions per recuperar restes dels cadàvers. Una
reivindicació pendent a l’Ajuntament de Girona i a la Generalitat de
Catalunya. condemnades com ell mateix, en l’execució militar de la pena
de mort imposada en un consell de guerra sumaríssim
d’un procediment d’urgència a la plaça militar de Girona i després de
ser conduit pel carrer del Carme de la ciutat. Havia nascut en 1908 a
Fortià.
Era secretari d’Ajuntament i militava en el
Partits Sindicalista i sindicalment en la Confederació Nacional del Treball
(CNT-AIT). Durant la República fou alcalde provisional i secretari de
l’Ajuntament de Fortià i representà aquest municipi en la fundació de l’ASA,
vocal de la seva primera junta directiva i signant l’agost de 1932 d’un
manifest per a retenir la meitat de la renta pactada amb els
propietaris. Candidat per l’Esquerra
Federal agrària obrera al Parlament de Catalunya en las eleccions
del 20 de novembre de 1932 aconseguí el 23,5 % dels vots a Sant Pere
Pescador (Baix Fluvià, Alt Empordà) i el 35,7% en Fortià, on fou el més
votat. Juntament amb Antoni Casadellà,
d’Olot (la Garrotxa), i Joseph Quer, de Salt (Gironès), fou elegit a
princiois de 1933 per a representar als amortitzadors sense terra --el
seu pare era pagès-- en la
Junta Provincial agrària de Girona. El Sis d’Octubre de 1934
també feia de secretari a l’Ajuntament de Sant Llogaia d’Alguema (Alt
Empordà), essent detingut a conseqüència de la proclamació de l’Estat Català en la República Federal
Espanyola i, destituït com a funcionari de l’Estat, perd el càrrec
de secretari interí en l’Ajuntament de Fortià, essent readmès després de
la victòria el febrer de 1936 del
Front d’Esquerres/Front Popular. I accedeix a secretari de
l’Ajuntament de Sant Pere Pescador, càrrec que té quan esclata la
guerra el juliol d’aquell any. En 1936, com a funcionari s’afilià a Sant
Pere Pescador a la
CNT-AIT, població que aviat es digué el nom laic Empori. L’any 974 la població de Sant Pere Pescador apareix amb el nom de “villa Militiano quem vocant Sanctum Petrum” (Sant Pere és el nom de la parròquia catòlica
romana) i duran la Guerra Civil el Consell Municipal, seguint una política de laïcització de la societat i sense adoptar el nom originari de
Vila Miliciana, va acordar de sotmetre a referèndum tot un seguit de possibles noms nous per al terme municipal, d’entre els quals
Empori va ser el més votat i l’adoptat fins al febrer de 1939, amb l’ocupació militar franquista del territori.
Des del 7 d’agost de 1937 ocupava el càrrec de secretari de l’Ajuntament del Vendrell (Baix Penedès), població en que
residia quan l’ocupà l’exèrcit franquista el gener de 1939. A primers de 1938 s’havia afiliat al
Partit Sindicalista , formació política llibertària que tenia presència al Penedès.
Fou
detingut pels franquistes per primera vegada el 24 de gener de 1939 al
Vendrell, sota l’acusació d’haver treballat
com a secretari de l’Ajuntament per als que havien denunciat gent de
dretes al municipi. El nou consistori franquista i el servei local
d’informació de la
FET y de las JONS van declarar a favor seu, tot afirmant que era
una persona d’ordre, i va ser posat en llibertat, cosa que li va donar
confiança sobre la seva seguretat personal i decidí anar a l’Empordà)
quan fos possible per visitar la seva
família. Segons Enric Canals [Delators. La justícia de Franco, La Esfera de los
Libros,
2a edició, Barcelona (2008), pàgines 43-47] una vegada l’Alt Empordà
fou ocupat pels exèrcits franquistes i feixistes italians decidí anar a
veure la seva esposa, els seus dos fills i els pares. Proveït del
corresponent salconduit per anar a l’Alt Empordà, el 19 de febrer de
1939 arribà en tren a Barcelona sense cap problema,
però quan es trobava a l’Estació de França de la ciutat per agafar un
tren en direcció a Figueres (Alt Empordà) el reconegué un element
feixista de Sant Pere Pescador, que s’havia passat a la zona franquista
durant la guerra i havia arribat a Catalunya en
els serveis de Sanitat del Cos de l’Exèrcit Marroquí, de trist record. Aquest element demanà ajuda al guàrdia d’assalt Rafael
Villalobos
i ambdós feixistes el van agafar i conduir arrestat a
comissaria. El veí de Sant Pere Pescador el denuncià com un extremista
d’esquerres significat i propagandista de la seva causa, a més, que
coaccionava els votants durant les conteses electorals
a votar els republicans federals, tot fent impossible la vida de la
gent d’ordre, i una vegada havia esclatat la guerra havia fet
col·lectivitzar les terres al municipi mentre instigava l’assassinat el
veí Rossend Jener i Bordas, dues persones més, que no
li venien al cap, i el sacerdot Francesc Cargol. Per fer més greu les
acusacions, afirmà que portava sempre una pistola al damunt. Tot el
contrari del que deia al Vendrell la
FET y de las JONS. A la comissaria, Pla contestà que en 1932
havia ajudat les candidatures d’esquerres que eren “antiseparatista”
(una referència a l’Esquerra
Federal agrària obrera) i que el febrer de 1936 havia col·laborat
amb les dretes. Valgué més la denúncia del soldat que la seva
declaració i detingut fou empresonat a la presó Model de Barcelona en
espera de noves diligències. Més endavant,
fou traslladat a la presó de Figueres.
El
Jutjat Militar Número 3, a instàncies de l’Audiència
de Guerra de Girona, li va instruir un procediment sumaríssim
d’urgència, el núm. 264. Citats a demanar diversos veïns de Sant Pere
Pescador, de signe reaccionari o franquista, i amb un informe negatiu
del nou consistori, franquista, del municipi
afirmant que era un destacat revolucionari abans de 1936, però que
s’afiliava al partit que més li convenia a fi de poder mantenir-se com a
secretari de l’Ajuntament. A més, que una vegada es quedà sense feina
com a represàlia per la seva participació en l’Alt
Empordà en el Sis d’octubre de 1934 s’acostà per oportunisme en la
CEDA, partit de govern, però fou descoberta la seva maniobra i en seria
del tot exclòs. Que el juliol de 1936 dóna suport a la
Confederació Nacional del Treball i a la Federació Anarquista Ibèrica, essent el secretari del
Comitè Antifeixista local, tot dirigint els milicians del poble i
generant tota classe de greuges i tres assassinats, que feia mítings al
Cinema Massó de la població a favor de la Revolució, a més, amb alguns
milicians, va protagonitzar expropiacions
a veïns de Vilamalla (Alt Empordà), com a Cecilio de Granada i Àlvar
Vergés, segons declarà l’alcalde franquista de Sant Pere Pescador.
El cap local de la
FET y de las JONS, Francesc Serra, l’acusà de dirigir embargament de béns i de ser el màxim responsable del
Comitè Antifeixista local, juntament amb el seu sogre, Joan Costabella i Torres (pagès, nat a Sant Pere Pescador, de 56, casat i amb un
fill, fins a l’inici de la Guerra Civil, d’esquerres de sempre i alcalde de la vila per
Esquerra Republicana de Catalunya des de febrer de 1936 a maig de 1937), acusat de presidir el
Comitè Local, qualificat de revolucionar, i l’Ajuntament al
mateix temps. Va ser detingut, junt amb tres veïns més del poble, pels
franquistes més tard que el seu gendre, el 17 d’abril de 1939. Ingressà a
la presó de Figueres. Les principals
acusacions franquistes foren confiscació de propietats i productes,
col·lectivització de terres, imposició de multes, responsable de la
crema de l’església de Sant Pere i de violència contra persones.
Traslladat a la presó de Girona, ubicada a l’edifici del
seminari, el 25 d’abril de 1939 es celebrà, vuit dies abans que el seu
gendre (3 de maig), el seu consell de guerra sumaríssim d’urgència en la
plaça militar de Girona, jutjat juntament amb 13 persones més. La
sentència, coneguda el 26 d’abril, fou pena de
mort. Entre altres coses el tribunal militar sentencià
que no havia fet res, essent alcalde, per salvar la vida del rector de
la parròquia, Francesc Cargol, quan una nit uns forasters se’l van endur
del poble mentre el sacerdot cridava
“Joan, Joan”, el seu nom, demanant auxili, pensant que intervindria com
alcalde i li salvaria la vida, segons la versió dels denunciants
franquistes. Joan Costabella i Torres fou afusellat el 31 de maig de
1939 al cementiri vell de Girona. El 14 d’octubre
de 2013 ERC va presentar la querella argentina al Jutjat Federal Número
1 de Buenos Aires (Mar del Pla, Argentina) contra el crims del
franquisme pels assassinats del president Lluís Companys, 45 alcaldes i
dos diputats d'ERC.
Pel
sumaríssim de Miquel Pla i Coll desfilaren davant el jutjat militar uns
testimonis de càrrec: Santiago Serra i Maimí,
que el va acusar de voler quedar-se la fàbrica del sogre d’aquest
element, Joan Bofill i Armengol; Cristòfol Bosch i Nonell, que va
declarar que considerava Pla responsable de l’assassinat de la seva
esposa i del seu sogre, i de la detenció de dos fills seus
i la pròpia filla seva; Joan Teixidor i Joan Guri i Llorens, que el van
acusar de liderar el
Comitè Antifeixista local i ser responsable dels crims i saquejos
que segons aquests dos elements hi va haver al municipi. El 24 d’abril
de 1939 el jutge militar instructor li va prendre declaració i Pla ho
negà tot el que li carregaven els
denunciants, ni tant sols va admetre que milités en cap partit.
El 3 de maig de 1939 es celebrà el consell de guerra sumaríssim a Girona i fou condemnat, com el seu sogre, a la pena
de mort. El general Franco, com en tots els casos fins a 1975, va donar el corresponent “enterado”
l’11 d’agost d’aquell any. A les dues de la matinada de l’endemà, el 12
d’agost de 1939, li va ser notificada la decisió. Entrà en
capella, que en deien “la nevera”, constant en la documentació militar que no va voler signar l’avís de rebuda del “enterado” de Franco “debido
a su estado de ánimo”.
Encara que no consta en aquest expedient militar franquista queda clar
que Miquel Pla, en tant que secretari de l’administració de
l’Estat, es revolta contra aquest teatre judicial i rebutjà el paper
que li presentaren. Fou afusellat per voluntaris del
Requetè, aquell mateix dia, a les sis del matí, junt a 33
condemnats més,entre ells els llibertaris Julià Castelló i Grau, Isidre
Comas i Pagès, Josep Domènech i Fornés, Joan Masberenguer i Moliner,
Antonio Ribas Merino, Daniel Sarbosa i Teixidor,
Bonaventura Serra i Ricart i Josep Ventura i Barceló.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada