MANIFEST NI UN PAM MÉS DE CIMENT A LA COSTA BRAVA!

Un munt d’organitzacions i plataformes, aplegades en la Plataforma SOS Costa Brava, han presentat un manifest aquest migdia a Pals on fan un crit d’alerta a la societat catalana, als ajuntaments del litoral de l’Alt i Baix Empordà i la Selva.   marítima i al Govern de la Generalitat de Catalunya davant l’allau d’amenaces que planen sobre el medi ambient, el paisatge i la qualitat de vida a la Costa Brava.   

S’exposa la gran contradicció de la Diputació de Girona i 70 governs municipals de demanar a la UNESCO que la Costa Brava sigui declarada Reserva de la Biosfera mentre autoritzen aquest creixent d’urbanitzacions i altres alteracions del litoral.  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/08/2018  

Pals (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona).-  

Un munt d’organitzacions i plataformes han presentat un manifest aquest migdia a Cala Pruna de Pals (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona) on fan un crit d’alerta a la societat catalana, als ajuntaments del litoral de l’Alt i Baix Empordà i la Selva marítima i al Govern de la Generalitat de Catalunya davant l’allau d’amenaces que planen sobre el medi ambient, el paisatge i la qualitat de vida a la Costa Brava. En els darrers mesos han despertat urbanitzacions a primera línia de mar amb plantejaments urbanístics obsolets i caducs. Des de la Plataforma SOS Costa Brava es considerem que cal buscar l’estratègia per desclassificar aquests sectors de manera definitiva. Els casos que estem treballant en l’actualitat els llistem a continuació. Es remarca que es necessita l’ajuda de les persones conscienciades de les nocivitats ambientals hagudes o projectades per fer front a aquestes aberracions urbanístiques. Per poder lluitar contra aquests projectes cal dissenyar campanyes de defensa de la Costa Brava i posar en alerta a la societat i difondre la problemàtica. Alhora cal fer el seguiment de la tramitació administrativa. Per aquesta raó es necessiten tècnics i advocats que portin els casos i, per tant, l’aportació econòmica de les persones és de gran ajuda per aconseguir un territori més sostenible. 

MANIFEST SOS COSTA BRAVA, NI UN PAM MÉS DE CIMENT A LA COSTA BRAVA!   

Les organitzacions i persones sota-signants fem un crit d’alerta a la societat catalana, al conjunt de municipis i Ajuntaments del litoral gironí i al Govern de la Generalitat de Catalunya davant l’allau d’amenaces que planen sobre el medi ambient, el paisatge i la qualitat de vida a la Costa Brava.

Al llarg de la Costa Brava s’estan tramitant o s’han aprovat els següents plans o projectes urbanístics:  

Llançà: Urbanització dels sectors Cap Ras, Súper-Fener i Roses 2: uns 200 habitatges nous entre els 3 sectors. El sector Roses-2, per a uns 40 habitatges en un sòl forestal encaixonat entre el Parc Natural de Cap de Creus i la primera línia de mar, sortirà a exposició pública el Pla de Millora Urbana de manera imminent.

L’Escala: Ampliació de l’Hostal Empúries: Ampliació de sostre (9 habitacions més) i alçada, amb una planta addicional als apartaments. Denunciat per IAEDEN i el Fòrum Escala-Empúries per la desmesura de l’obra, sense les prospeccions arqueològiques pertinents doncs es troba a l’entorn protegit d’Empúries i sistema costaner. El projecte està aturat per suspensió de llicències a l’espera de l’aprovació del Pla Especial d’Ordenació del Parc Arqueològic d’Empúries.

Pals: Paratges dels Jonquers, Puig Pedrós, Interpals, Rodors i Pals Mar: Aprovació inicial el 2016 del Plans Parcials de Rodors-Roca Blanca que desenvolupen un planejament urbanístic de l'any 1986. El 2018, la Generalitat ha informat l’expedient reduint l’àmbit edificable de 2.500 a 1.076 habitatges. Tot i això, és el major despropòsit urbanístic actualment en tràmit a la Costa Brava! Salvem Platja de Pals lidera l’oposició a aquest cas.

Begur (municipi amb 52 urbanitzacions en total): Urbanització d’Aiguafreda: 70 Ha de sòl urbà en terreny forestal d’elevat pendent, on es preveuen 265 habitatges nous i 3 hotels en el darrer tram pràcticament verge de Begur. Una urbanització que si es porta a terme tindrà uns impactes ambientals, paisatgístics i socials enormes sobre tot el municipi.

Urbanització de la Pedrera s'Antiga: Explotació de 1972 que durant anys va operar il·legalment i es va clausurar el 2002, i que segons conveni amb l’Ajuntament de Begur, s’hauria d’haver restaurant íntegrament. Actualment s’hi estan construint 24 habitatges de luxe, amb vistes a les platges de Sa Riera, Illa Roja i Pals, amb un enorme impacte visual a gran distància. Existeix el risc que aquestes noves edificacions obliguin a obrir una nova carretera d’accés a través del bosc per facilitar l’accés entre Begur-s’Antiga-Aiguafreda.

Urbanitzacions Mas Mató, Cala del Rei, Port Des Pi i Sa Riera: Totes les urbanitzacions properes a la platja de Sa Riera, així com d’altres zones litorals de Begur, estan patint una forta pressió urbanística. En els dos últims anys s’han construït com a mínim una cinquantena de segones residències (majoritàriament d’alt estànding), amb gran impacte paisatgístic sobre les zones boscoses d’elevat pendent

que envolten la cala.

Nous habitatges a tocar del càmping El Masset: Actualment s’està procedint a la construcció d’un espai hoteler i fins a 56 “vivendes prèmium” a tocar del nucli urbà de Sa Riera, amb un augment de freqüentació i del trànsit rodat clarament inassumibles com a conseqüència de les dimensions i de la topografia de l’entorn de Sa Riera.

Palafrugell: Urbanització Aiguacel a Aigua Xelida: PA 2.1 Aigua Xelida de 31.400

m2 de sòl forestal amb previsió de 33 nous habitatges de luxe de 300 m2 cadascun a tocar la micro-cala d’Aigua-Xelida, i bona part en terrenys amb més del 20% de pendent.

Macro-Xalet a la Cala El Golfet de Calella: Edificació de 1.004 m2 de sostre construït i 4 plantes aparents, al cim del penya-segat, que desfigura i trenca la línia del paisatge en un indret a tocar de l’EIN de Cap Roig sobre la platja del Golfet, multiplicant per 4 el sostre edificat d’un antic xalet prèvia tramitació d’un Pla de Millora Urbana singular per aquesta parcel·la.

Urbanització a la Muntanya de Sant Sebastià a Llafranc: edificació de 3 àmbits de la muntanya per a la implantació de 49 habitatges. Dos dels àmbits estan en execució i s’ha verificat que no s’ajusten a allò autoritzat, havent-s’hi formulat denúncia urbanística i sol·licitud d’inspecció i enderroc d’allò no ajustat al planejament aprovat. L’àmbit Z1 pendent d’execució és el mes greu, ja que afecta una zona forestal encara verge a tocar d’un GR amb l’edificació de 23 habitatges i 3.560m2 de sostre en un punt elevat de la muntanya del Far. S’ha sol·licitat declaració de nul·litat de la llicència i la desclassificació del sector.

Pla Especial Urbanístic dels Jardins de Cap Roig (Mont-ras i Palafrugell): Preveu la construcció de 1.550 m2 de sostre i 4 nous volums edificables en sòl no urbanitzable de protecció especial a l’EIN de Castell - Cap Roig. Inclou un auditori soterrat i un nou edifici per una sala polivalent a tocar del BCIN del Castell, la construcció d’un edificidestinat a equipament ambiental con a forma de rehabilitació de l’antiga pedrera, un edifici de 2 plantes als antics hivernacles i la possible ampliació de l’embarcador i la barraca de la Cala d’en Massoni.

Palamós: Urbanització Pineda d'en Gori: 3 nous blocs d’apartaments (2 en

execució) per a 72 apartaments de luxe a primera línia de mar, ocupant bona part de la pineda d’en Gori. Els edificis superen l’alçada de la pineda ocasionant un gran impacte visual. La Plataforma treballa per presentar una denúncia i un recurs contenciós contra la llicència d’obres.

Urbanització Els Vilars: 14 parcel·les de mínim 1.300 m2 cadascuna

per a habitatges unifamiliars d’alt estànding.

Polígon de la Pietat: 25 Ha de sòl per a 80 naus industrials al sector “La Pietat”, a la entrada de la vall de Bell-lloc, tot i que la Secció de Biodiversitat i Medi Natural del TES considera que caldria repensar «la idoneïtat d'aquest espai per consolidar sòl industrial». El juny de 2018 el Ple de l’Ajuntament ha tombat una moció instant a la desclassificació de l’àmbit com a sòl no urbanitzable.

Sant Feliu de Guíxols: Hotel Alàbriga Suites: Obra finalitzada gràcies a una modificació del POUM que augmentà l’alçada màxima permesa d’11m fins a 14’35m.

L’obra es paralitzà diverses vegades, inclòs per la construcció d’una piscina en zona de servitud. Avui dia, un edifici de volumetria excessiva, per a un hotel de 5 estrelles a primera línia de mar davant de la carretera de Sant Pol de Mar, exemple del “boom” constructiu que torna apoderar-se de la Costa Brava.

Tossa de Mar: Urbanització Cala Morisca: Represa del desenvolupament d’un antic Pla Parcial dels anys 90 de 32 Ha pendent d’executar, amb prop de 80 noves parcel·les edificables amb habitatges unifamiliars i afectant la massa boscosa de Cala Morisca, els vessants de la Muntanya i un important connector natural, amb pèrdua de prop de 7 Ha de suredes d’interès natural. Sector urbanitzable que es vol executar després de més de 20 anys de conflicte amb Entitats i veïns per preservar-la. Urbanització Martossa: Urbanització veïna de Cala Morisca. Modificació del sòl agregant 16.588 m2 de sol rústic de protecció forestal per a sòl urbanitzable. Es preveu un bloc de 12 habitatges que tindrà un fort impacte visual des del mar, per la seva ubicació prop d’un penyasegat.

Zona Mas Vilars: Projecte de càmping de 5 Ha dins el PEIN Massís de Cadiretes, catalogat com a LIC (Lloc d’Interès Comunitari) i Zepa (Zona d’Especial Protecció de les Aus) de la Xarxa Europea Natura 2000.

Platja Mar Menuda: Projecte per requalificar 21.289 m2 de sòl de protecció forestal; augmentar 3.300 m2 el sostre privat en habitatges unifamiliars; i permetre una ampliació hotelera per aixecar 4 plantes a primera línia de mar. Evidentment tindrà un fort impacte visual en la platja de la Mar menuda.

Pola-Giverola: S’ha recupe recuperat el vell projecte per construir 30 habitatges més, s’han atorgat les llicències per fer-ho, amb la sobresaturació d’aquest paratge.

Lloret de Mar: Pla Especial del Camp de Golf de l'Àngel: La Comissió Provincial

d’Urbanisme va aprovar definitivament el 2016 el Pla Especial del Camp de Golf de l'Àngel, que preveu 270 habitatges i un hotel de luxe. Un projecte urbanístic totalment contrari al principi de desenvolupament urbanístic sostenible.

Aquest conjunt de plans i projectes urbanístics comportarà greus impactes acumulatius, tan ambientals com paisatgístics, sobre el conjunt del litoral gironí, amb importants efectes negatius sobre la mobilitat, els recursos hídrics i els aqüífers sobreexplotats, el paisatge i la sostenibilitat del territori.

Davant la gravetat de tots aquests casos, les Entitats, Associacions i organitzacions sota signants hem acordat constituir la Plataforma SOS Costa Brava, impulsar una campanya de denúncia pública i d’accions de defensa del litoral, i iniciar una campanya de recaptació de fons per a la defensa tècnica i jurídica dels casos que representen que requereixen suport imminent, mitjançant les webs [www.soscostabrava.cat] i [www.soscostabrava.org]: Urbanització dels sectors Cap Ras, Súper-Fener i Roses 2 (Llançà), Paratges dels Jonquers, Puig Pedrós, Interpals, Rodors i Pals Mar (Pals), Urbanització d’Aiguafreda (Begur), Pla Especial Urbanístic dels Jardins de Cap Roig (Mont-ras i Palafrugell), Urbanització de la Pineda d'en Gori (Palamós) i Urbanització de la Cala Morisca (Tossa de Mar).

D’altra banda, s’acaba de fer pública la intenció de la Diputació de Girona i de 70 Ajuntaments del litoral de presentar la candidatura de la Costa Brava per ésser declarada Reserva de la Biosfera, una figura de reconeixement mundial per part de la UNESCO per a territoris d’alt valor natural i cultural en els quals les activitats humanes es desenvolupen de manera harmoniosa amb la qualitat mediambiental i ecològica.

Les Entitats de defensa del territori ens preguntem:

Com es pot pretendre obtenir un segell de tals característiques quan les polítiques territorials i urbanístiques de la Generalitat de Catalunya, dels Ajuntaments i Entitats Locals i de l’Estat són de continuar explotant la Costa Brava sense fre? Com és això compatible amb el fet de considerar vigents tots els planejaments urbanístics heretats de fa 30 o 40 anys, no modificar-los i promoure i facilitar la seva execució, o de pretendre seguir ampliant ports i carreteres?

No es pot, per una banda, optar a un distintiu per potenciar la destinació Costa Brava pels seus valors paisatgístics, naturals i culturals, i, per l’altra, seguir admetent i potenciant el sector de la construcció, el consum de sòl, l’explotació dels recursos hídrics per a segones residències i piscines, l’increment de l’accessibilitat en vehicle privat, o la potenciació de la nàutica d’esbarjo, així com continuar amb la destrucció del paisatge, la urbanització i edificació en pendents superiors al 20% i l’afectació de boscos i zones forestals.

El conjunt d’Entitats de defensa del litoral gironí donem la benvinguda al Projecte de declaració de la Costa Brava Reserva de la Biosfera, i instem i reclamem a totes les Administracions implicades, l’adopció de mesures reals i efectives per la preservació dels valors naturals, ambientals i paisatgístics presents a l’àrea.

Per tot això, les Entitats, Associacions i organitzacions sota signants ACORDEM:

1. Declarar que la Costa Brava ha traspassat els límits de capacitat de càrrega del territori, trobant-se en l’actualitat en una situació de risc pel que fa als impactes ambientals, paisatgístics, als recursos hídrics, la densitat, la mobilitat, la sostenibilitat

ambiental i l’equilibri del territori. Extrems que han de comportar un canvi radical i immediat en totes les Polítiques públiques que afecten a la Costa Brava i en particular les polítiques d’ordenació del territori i l’urbanisme.

2. Requerir a totes les Administracions Públiques competents en matèria d’Urbanisme, que procedeixin a l’aprovació i dotació d’un règim efectiu de protecció de les zones forestals i dels espais d’interès natural i paisatgístic del litoral gironí, que asseguri

l’adequada preservació dels seus valors i que impedeixi la seva destrucció. I en particular, exigim la desclassificació dels boscos, espais forestals i dels connectors naturals així com la prohibició d’urbanitzar i edificar en terrenys amb pendents superiors al 20%.

3. Instem a tots els Ajuntaments de la Costa Brava, que procedeixin a iniciar processos de revisió dels seus planejaments urbanístics o expedients de modificació puntual, per a la desclassificació de sòls urbanitzables no desenvolupats i per la desclassificació dels sòls urbans no consolidats i no executats, en terrenys amb massa forestal, forta pendent o amb impacte visual i paisatgístic.

4. Sol·licitem a tots els municipis i Ajuntaments de la Costa Brava, constituir un Fons per adquirir terrenys amb valors naturals i paisatgístics i amb finalitat de protecció, per formar una Reserva de Patrimoni públic de sòl per a la seva preservació, en compliment d’allò establert a l’article 160 apartat 5d del Decret

Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost pel que s’aprovà el Text Refós de la Llei d’urbanisme.

5. Instem al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya a redactar, tramitar i aprovar un Pla Director del Sistema Urbanístic Costaner (el PDUSC - 3), dirigit a la desclassificació de sòls urbanitzables no desenvolupats i sòls urbans no consolidats i no executats en tot el litoral gironí.

6. Requerim als municipis de la Costa Brava i de Catalunya en general a aprovar Mocions de suport a la tramitació del PDUSC - 3, per garantir la conservació de la qualitat paisatgística i mediambiental de la Costa Brava.

7. Sol·licitem a la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya, la creació del Conservatori del Litoral de Catalunya, per salvaguardar i recuperar la part del litoral més amenaçada per la urbanització i l'artificialització, a partir de l’adquisició pública del sòl i transferència de la seva gestió als ajuntaments o entitats locals, tot destinant recursos públics i ingressos de la taxa turística a aquesta finalitat.

8. Requerim a l’Administració General de l’Estat i als Ajuntaments executar tots els trams pendents dels camins de ronda, garantint, d’una vegada per totes, el compliment de la servitud de trànsit i la implantació de camins de ronda a tota la Costa Brava, en un període no superior a 2 anys.

9. Exigim a l’Administració General de l’Estat, que procedeixi a la nova delimitació de la Zona Marítimo-Terrestre (ZMT) a la Costa Brava així com de les zones de servitud de trànsit i protecció. I en particular, a revisar la delimitació de la ZMT tot garantint que en tots els trams amb penya-segats sensiblement verticals, s’asseguri la fixació de la ZMT dalt del penya-segat i que des del punt de coronació del penya-segat es delimitin i actualitzin la resta de servituds, tot garantint una servitud de trànsit no inferior a 6m i de fins a 20m en llocs de trànsit difícil o perillós i donant compliment a allò establert a l’article 4.4 i 27 i concordants de la Llei de Costes. 

10. Sol·licitem al Congrés de Diputats la modificació de la Disposició Transitòria Tercera de la Llei estatal 22/88 de 28 de Juliol de Costes per tal de permetre que la servitud de protecció es situï a no menys de 100m, en aquelles zones costaneres que, malgrat estar classificades com a sòl urbà o urbanitzable per planejaments urbanístics anteriors al 1988, aquests encara no s’han executat. 

11. Requerim a la Diputació de Girona que doni suport, impulsi i financi l’execució i desenvolupament de les Recomanacions i Propostes d’Actuació contingudes al Catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic del litoral gironí elaborat per l’ANG i per un equip multi-disciplinar per encàrrec del CILMA i de la Diputació de Girona.

Propostes que ja en l’any 2005 identificaven i assenyalaven els espais crítics i els sòls urbanitzables i urbans que convenia desclassificar atesos els valors naturals i paisatgístics que s’afectaven i el fet de que no s’havien encara executat ni desenvolupat. I propostes que, malgrat requerir d’una actualització atès el temps transcorregut, no han estat encara en bona part desenvolupades ni portades a la pràctica per les diverses Administracions Locals afectades. Tot dotant específicament amb recursos econòmics i línies d’ajuts les mesures a desenvolupar per a la modificació del planejament i la desclassificació dels espais. 

12. Manifestem que el Projecte de declaració de la Costa Brava com a Reserva de la Biosfera hauria d'esdevenir una oportunitat –tal vegada la darrera-- per impulsar totes les mesures de preservació del litoral gironí que les Entitats proposem. A tal efecte, instem a la Diputació de Girona i als 70 municipis adherits al Projecte, que incorporin dins del projecte de declaració de la Costa Brava com a Reserva de la Biosfera, les 11 Propostes que conté el Manifest SOS Costa Brava. 

13. Demanem a totes les organitzacions i persones interessades, a adherir-se al manifest mitjançant [www.soscostabrava.org] i [www.soscostabrava.cat], i contribuir a la campanya de captació de donatius per a la defensa dels espais amenaçats de la Costa Brava.

Pals, a 4 d’Agost de 2018.

Organitzacions que donen suport al Manifest #SOS Costa Brava: Associació Naturalistes de Girona, IAEDEN-Salvem l’Empordà, Centre per a la Sostenibilitat Territorial, Ecologistes en Acció, Federació Ecologistes de Catalunya, Una Sola Terra, SOS Empordanet, Salvem Platja de Pals, Salvem Aiguafreda, Salvem El Crit, Salvem el Golfet, Salvem la Muntanya de Sant Sebastià, Grup de Natura Sterna, Salvem la Pineda d’en Gori, Salvem Solius, Amics de Tossa, SOS Lloret, Aturem la C-32. 

ALTRES PLANS I PROJECTES EN TRÀMITD’ELEVAT IMPACTE A LA COSTA 

BRAVA  

Infraestructures:

Pla de Ports 2016-2030: que dóna continuïtat a les projeccions de

creixement previstes i no executades al Pla 2007-2016. Actualment gairebé el 50% d’amarradors que hi ha a Catalunya són a la Costa Brava (⅓ de la costa catalana). Així, els 6.000 nous emplaçament als quals aspira el Pla per tot el país, poden esdevenir 3.000 noves places a la Costa Brava de mantenir-se la proporció.

Ampliació de la Marina Port d’Aro: que passaria de 822 a 1.094 amarradors

(un 33% més), convertint en marina els espais lliures propers al llit del Ridaura,

tot incrementant el risc de contaminació per salinització del seu aqüífer.

Pla Especial del Port de Palamós: procés de planificació estratègica del futur

del Port de Palamós, amb la nàutica de creuers i les mercaderies en l’epicentre. Prolongació de la C-32: Represa de la tramitació del projecte de prolongació

de la C-32 fins Lloret de Mar, detonant nous interessos urbanístics fins a Tossa

de Mar. 

Medi Natural i Aigua: 

Prospeccions marines: nova tramitació d’estudis prospectius per a l’extracció

de gas o petroli del fons marí, que provoquen la mort de cetacis i, de prosperar,

riscos geològics, contaminació de les aigües i recursos pesquers, i la possibilitat

d’explosions submarines i marees negres com en el cas del Deepwater Horizon. Extracció de corall vermell: 12 autoritzacions per a l’extracció de corall

vermell en l’àmbit Sant Feliu de Guíxols - Blanes, obviant l’estat crític de les

comunitats de corall de la costa catalana a causa de la sobreexplotació.  

Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies divuit entitats ecologistes han constituït a Pals aquest dissabte la plataforma SOS Costa Brava. Una associació que té per objectiu lluitar contra, almenys, 21 procediments urbanístics de la Costa Brava. El portaveu de l’Associació Naturalistes de Girona (ANG), Sergi Nuss, assegura que “hi ha molts més projectes” que “estaven enterrats” i que l’administració permet que tornin a aflorar. “Nosaltres en diem urbanisme zombie”, assenyala Nuss.

Des de SOS Costa Brava asseguren que molts d’aquestes construccions tenen el suport de “capital dubtós” que sovint ve de l’estranger. “Són uns diners que necessiten col·locar i veuen en el litoral gironí una oportunitat”, ha lamentat el portaveu. La presentació s’ha celebrat a la Sala d’Actes de la Casa de Cultura de Pals, i hi han assistit prop d’una setantena de persones.

Desqualificar el sòl urbanitzable i que no s'ha executat. Aquesta és la primera demanda des de SOS Costa Brava. La plataforma neix de la fusió de divuit entitats ecologistes, entre les quals n'hi ha de grans com Iaeden i d'altres de locals com Salvem la Pineda d'en Gori de Palamós (Baix Empordà, comtat de Girona) o Aturem la C-32 que treballa per evitar la construcció de l'allargament d'aquesta carretera entre Blanes i Lloret de Mar (la Selva marítima, comtat de Girona). Nuss ha explicat que la intenció és treballar en dos àmbits. D'una banda volen seguir portant als tribunals aquells projectes que consideren que "destrueixen el territori". "La voluntat és aconseguir que un jutge els pugui aturar provisionalment", explica el portaveu. A més, també volen que els promotors es vegin obligats a informar als compradors que aquella parcel·la depèn d'un procediment judicial. "D'aquesta manera aconseguim que s'ho repensin abans d'adquirir l'habitatge", assenyala Nuss.

Tribunals a banda, l'altre objectiu de SOS Costa Brava és batallar perquè lel Govern de a Generalitat de Catalunya prengui tretze mesures "que es podrien dur a terme immediatament" i que servirien per "posar fre a l'especulació urbanística". "Si continuem amb governs municipals que accepten mantenir els plans d'ordenació franquistes no anem bé", ha lamentat Nuss.

Entre les diferents mesures hi ha les d'aprovar mocions en favor de la conservació del territori, desqualificar el sol urbanitzable no executat, constituir un fons per adquirir terrenys amb valors naturals o la creació d'un conservatori del litoral català.

Per tot plegat SOS Costa Brava ha obert una pàgina web on qui vulgui pot adherir-se al manifest i, a més, han engegat una campanya per recaptar els fons que necessiten per contractar advocats i tècnics i d'aquesta manera frenar "l'especulació" a la Costa Brava. 

Expectatives judicials 

A l'acte d’aquest migdia hi ha participat la portaveu de l’Iaeden, Marta Ball-llosera que ha reconegut que tenen bones expectatives en els diferents procediments judicials que hi ha en marxa. "Creiem que molts d'ells estan en sòl urbà i esperem que ens donin la raó", ha reblat.

Ball-llosera ha lamentat que els consistoris "no facin tot el que es pot" i ha recordat que hi ha diversos procediments que "semblava que acabarien amb grans indemnitzacions" i que al final la justícia ha resolt a favor de les entitats ecologistes. 

Costa Brava, reserva de la biosfera 

Des de SOS Costa Brava celebren que la Diputació de Girona i una setantena d'ajuntaments de la demarcació hagin impulsat la declaració de la Costa Brava com a reserva de la biosfera. De totes maneres, la plataforma considera que caldria afegir les tretze propostes que han presentat aquest dissabte durant la constitució de l'entitat.

A més, es queixen de "les contradiccions" que suposa voler declarar la Costa Brava reserva de la biosfera, mentre s'aproven nous projectes urbanístics arran de mar. "Com pot ser que Begur doni suport al mateix temps que vol construir 200 cases noves a Aiguafreda o com pot Palafrugell sumar-s’hi a la declaració, mentre deixa fer quatre edificis nous a Cap Roig", ha reblat l'advocat de l'entitat, Eduard de Ribot.