Concentració de SOS Socorristes avui a la plaça Sant Jaume per exigir una millora del conveni i actualitzar la regulació de les platges.
Actualment es regeixen per la llei del 1972, que delega la responsabilitat de la platja al criteri dels ajuntaments.
Ahir al matí hi va haver una primera concentració dels socorristes de les platges de Barcelona a la platja de la Nova Icària.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 31/08/2018
Palamós (Baix Empordà, comtat de Girona).-
Llegim en la premsa convencional gironina que els socorristes de la Costa Brava, així com els de la resta de platges de litoral català, s'uniran avui a les 10:00h en una concentració a la plaça Sant Jaume de Barcelona per reivindicar la dignificació del sector. A partir de la plataforma SOS Socorristes, exigeixen que s'actualitzi la regulació de les platges, i que es creï un conveni sectorial que millori les condicions laborals dins el món del socorrisme.
«Actualment, ens regim a les platges per la Llei del 1972, que dona matisos i adjudica la responsabilitat de cada platja als ajuntaments», explica Nicolás Migueiz, representant del sector a la Costa Brava. Això provoca que cada consistori estableixi segons el seu criteri el nombre de socorristes necessaris per a les seves platges, les temporades de bany, les infraestructures i el dispositiu necessari per garantir la seguretat dels usuaris. Això provoca que els mínims establerts per a algunes platges no siguin adients segons el criteri del socorrista: «Hi ha platges de 8 quilòmetres d'extensió on et demanen 3 socorristes. Amb 3 persones no es vigilen 8 quilòmetres», denuncia Migueiz. «Creiem que això no és possible, i que cal prendre-s'ho seriosament tant per la seguretat dels usuaris, com per dignificar la professió», afirma.
representant de la plataforma SOS Socorristes també denuncia que els professionals no tenen actualment cap conveni laboral propi on sentir-se representats. «La temporada passada ens trobàvem sota els convenis de les mateixes empreseses», explica Migueiz, que indica que la situació ha evolucionat aquest any. «Després de la nova Llei de Contractació, hem passat a estar sota el Conveni d'Instal·lacions Esportives estatal, on no es fa referència a l'àmbit on treballem, que és la platja», explica. A més, comenta que els socorristes es consideren «professionals vinculats més amb la sanitat que no pas amb l'esport».
Tot i que Migueiz reconeix que les condicions han millorat amb el nou conveni, el fet de no tenir-ne un de propi, sumat a la temporalitat del sector, suposa una elevada precarietat en les condicions laborals dels socorristes, que es tradueix, sobretot, en nivells salarials baixos i falta d'infraestructura. «La mobilització de demà -avui pel lector- arriba després de molts anys patint-ho i de veure com molts companys s'han de dedicar a altres coses per les condicions insostenibles», es queixa Migueiz, i afegeix: «som considerats el primer escaló, el més important a l'hora de salvar vides, i això no es veu reflectit en les condicions laborals ni en el salari».
Les mobilitzacions d'avui les duran a terme socorristes de platja. Tot i que reconeixen que el problema té a veure amb tot el sector, afirmen que les problemàtiques de la platja i piscina són complexes i diferents.
Conèixer el problema
La concentració programada aquest matí per la plataforma SOS Socorristes comptarà amb els representants de les diferents platges del territori. La plataforma compta ja amb el suport de treballadors d'empreses com Proactiva, Anuar o Vadepsa, i vol aplegar tots els professionals de les costes catalanes.
Les mobilitzacions no afectaran els serveis, però sí que es podran veure en diferents platges pancartes i banderes en suport i d'acompanyament a aquells que assisteixin a Barcelona. «No és una vaga», indica Migueiz, «només volem donar a conèixer el problema, perquè és un problema real, i buscar-hi solucions». «Molta gent no sap en quines condicions treballem i se sorprenen», indica, «volem també fer-ho saber al conseller d'Interior de la Generalitat».
Actualment, els grups parlamentaris d'ERC, PSC i CatECP ja s'han posat en contacte amb la plataforma i els han citat a principis de setembre al Parlament. Des de SOS Socorristes esperen «poder explicar-los la problemàtica, poder parlar i portar-los les nostres propostes», i es mostren «il·lusionats» per l'«eco» que està rebent la iniciativa.
Ahir al matí hi va haver una primera concentració dels socorristes de les platges de Barcelona a la platja de la Nova Icària
Ahir quart de nou del matí hi va haver una primera concentració dels socorristes de les platges de Barcelona a la platja de la Nova Icària, convocada per la Secció Sindical CGT Socorristes Platges de Barcelona, que havia fet púbic aquest comunicat:
“Després de la denúncia presentada a Inspecció de Treball continuen les mobilitzacions per aconseguir unes cadires de vigilància que garanteixin la seguretat dels banyistes i la salut dels treballadors.
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) falta a la veritat quan diu que s’ha assessorat per professionals del socorrisme. Òscar Camps i Proactivaneguen haver assessorat l’AMB, per a aquest projecte.
La CGT denuncia que participin en el prototip de la cadira exclusivament arquitectes i no es tingui en compte l’experiència que els socorristes de Barcelona han adquirit sobre el terreny, tant en seguretat com en prevenció de riscos laborals, a través dels anys.
Fa anys que els socorristes de les platges de Barcelona reclamen unes cadires de vigilància que serveixin tant per garantir la seguretat dels banyistes com la protecció de la salut dels treballadors. Les cadires de vigilància actuals tenen més de 30 anys d’antiguitat, estan totalment antiquades i els sistemes de vigilància i seguretat al mar han evolucionat molt.
El passat mes de juliol, es va presentar un nou prototip a la premsa i des de la CGT ho hem denunciat a Inspecció de Treball (juntament amb les actuals cadires) per no complir la Llei de prevenció de riscos laborals, ni tampoc garanteix la seguretat dels banyistes. Els socorristes no han tingut l’oportunitat de participar en la seva elaboració, desaprofitant els molts anys d’experiència que podrien haver aportat millores substancials.
En diverses reunions i escrits, els treballadors del servei de salvament i socorrisme de Barcelona, li han proposat a l’Ajuntament de Barcelona i l’AMB participar en la realització de les millores necessàries per tenir un lloc de treball que serveixi per complir els seus funcions amb eficàcia i la resposta ha estat la presentació d’un prototip realitzat per l’AMB, amb el beneplàcit de l’Ajuntament, no tenim constància en cas contrari, on no es garantirà ni la seguretat dels banyistes ni la salut dels treballadors.
L’AMB en un comunicat de premsa afirma que ha rebut l’assessorament d’experts en salvament i socorrisme, com Òscar Camps, fundador de Proactiva Open Arms i amo de les empreses Proactiva Serveis Aquàtics S.L. i Q-Star. No obstant això s’ha demostrat que aquest fet és mentida, ja que tant Òscar Camps, com Proactiva empresa i ONG, han negat haver participat en el disseny d’AMB.
El projecte segons la licitació l’ha realitzat [https://www.bbg.cat/es/equipo
Les cadires de socorrisme no es poden dissenyar exclusivament per persones que realitzen les seves funcions darrere d’un ordinador, s’ha de comptar amb els treballadors, amb la seva opinió, amb els seus anys d’experiència, etc. I el que s’ha fet ha estat presentar un prototip que no compleix els mínims requisits exigibles per a les platges de Barcelona, visitades cada any per 4,5 milions de persones entre abril i setembre. On es realitzen per part dels socorristes unes 5.000 actuacions anuals, de les quals unes 60 són de gravetat (ofegaments, infarts, fractures òssies, etc.).
El nou prototip presentat per l’AMB, que ha costat 50.000 euros de les arques públiques, no millora substancialment les prestacions de les actuals, només el seu aspecte: té una alçada insuficient, s’allunya la ubicació de la vora de la platja (els para-sols dels banyistes impedeixen la visibilitat). En la posició tancada per protegir-s’hi dels canvis climàtics no hi ha ventilació i es generen altes temperatures al seu interior. També s’ha d’ancorar en una base de 5.000 quilograms enterrada a la sorra, el que fa molt difícil la mobilitat de la torre depenent de l’orografia de la platja de cada moment, i els requisits de vigilància segons l’etapa de la temporada. No entenem que s’hagin gastat aquesta quantitat de diners, quan ja hi ha solucions provades en serveis de salvament de referència a nivell mundial per menys de la meitat del que ha costat el desenvolupament del nou prototip d’AMB.
Pel que fa a la salut dels socorristes no s’utilitzen materials que eliminin les radiacions ultraviolades adequadament, les cabines no es tanquen quan no hi ha servei i per tant, són accessibles per a qualsevol persona sent especialment conflictiu a la nit, i amb el consegüent risc biològic (orina, vòmits, etc) per als treballadors. Tampoc s’especifica si són segures en cas de tempesta elèctrica. Exigim que es compleixi amb la vigilància i es realitzin revisions dermatològiques donades la gran exposició al sol, i l’absència de mesures preventives existents a l’actualitat. Ja s’han donat casos de socorristes amb lesions a la pell per la llarga exposició al sol i de moment ningú se n’ha fet responsable.
El problema s’agreuja perquè hi ha tres ens que participen en el servei de salvament i socorrisme, Ajuntament de Barcelona, responsable de les platges; Àrea Metropolitana de Barcelona, proveïdor dels llocs de vigilància, i l’UTE Salvamar, empresa adjudicatària del servei i qui contracta als treballadors. Tots ells deriven les responsabilitats en els altres, i això provoca una indefensió total en els treballadors per actuar fins i tot en temes tan seriosos com és la prevenció de riscos laborals i la seguretat dels banyistes.
A la CGT volem un servei de salvament i socorrisme de qualitat a les platges de Barcelona, que garanteixi la seguretat dels banyistes i la salut dels treballadors. No volem fer servir materials, ni un disseny incorrecte que no evitin les radiacions ultraviolades, la impossibilitat de moure la torre dificultant la bona visibilitat dels banyistes, l’impediment de la participació dels treballadors en el desenvolupament del model del lloc de vigilància, i tot el que s’ha exposat. Ens fa pensar que realment no hi ha interès en aconseguir una torre de vigilància útil, sinó mostrar una imatge nova, però no millorar les seves prestacions ni en seguretat ni en salut.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada