Graven al secretari de l'Ajuntament de l'Escala arrencant llaços grocs. Ho ha denunciat l'alcalde
de Verges. L'ajuntament escalenc no ha volgut fer declaracions.
La
CUP-CC demanarà la dimissió de Buch si no deixa de ser el braç
executor del Ministeri de l'Interior. Riera acusa els Mossos d'exercir
més accions repressives al moviment independentista que a l'extrema
dreta.
Telecinco
emblanqueix Raúl Macià, un ultra reincident que arrenca llaços grocs i
estelades condemnat a nou anys de presó. La cadena dóna veu a aquest
ultra, en tercer grau després d'haver complert una condemna d'uns quants
anys a la presó. És autor d'intimidacions i
agressions a independentistes.
El
Visa Pour l'Image de Perpinyà mostrarà la repressió que pateix
l'independentisme a Catalunya. 155 fotografies posaran de relleu els
atacs de l'extrema dreta els últims anys.
Una vuitantena de tractors marxen fins a la presó del Puig de les Basses reclamant llibertat per
als presos polítics. La consellera d'Agricultura crida a plantar cara a un Estat "demofòbic".
La
Universitat Catalana d’Estiu denuncia traves per a celebrar la
trobada a Prada del Conflent. L'organització també lamenta la incertesa
que els ha comportat l'aplicació del 155.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 22/08/2018
L’Escala i Empúries (Baix Ter, Alt Empordà,
comtat d’Empúries).-
Creix la indignació política i social, de caire antifeixista, de gran
part de les veïnes i dels veïns de l’Escala i Empúries. A un quart de dues de la matinada del
passat diumenge, 19 d’agost, una esquadra feixista
organitzada, amb un piquet amb bats de beisbol i una
llarga escala, va arrancar els llaços grocs --sense cap oposició de
turistes que aquell moment passejaven-- de tots els fanals del nucli de
la platja de Montgó, afectant els termes municipals
de l’Escala i de Torroella de Montgrí (Baix Ter, Baix Empordà, comtat
d’Empúries). Davant l’aparició al
fecebook
Cabronaza de l’Escala el mateix diumenge d’una gravació d’aquest fet, https://www.facebook.com/pilar.vb.5/videos/1033690686803017/?fref=nf el regidor que hi ha del
PP a l’Ajuntament de l’Escala, Joan Ball-llosera Llagosta, va penjar-hi una declaració com a
Grup Municipal de l’Escala del PP on es dóna suport a l’acció a
Montgó de l’esquadra feixista esmentada tot exigint que l’Alcaldia de
l’Escala (no parla de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí) que faci
arrancar els
llaços grocs al municipi, com ja va fer l’esquadra a Montgó. Joan
Ball-llosera justifica això amb l’Ordenança del Bon Govern i Via Pública
de l’Ajuntament escalenc, que en el seu article 17,1 condemna deixar
objectes a l’espai públic.
Cal recordar sobre aquestes esquadres d’acció la definició política de feixisme, ara disfressat d’unionisme
patriòtic espanyol: rebuig a la democràcia parlamentària i al multipartidisme (PP
i Ciutadans demanen novament l’aplicació per l’Estat de
l’article 155 al Principat de Catalunya al mateix temps que criden a
arrancar llaços grocs i estelades, mentre els seus diputats/des al
Parlament de Catalunya
s’aixequen a l’hora de votar cada vegada que es tracta de la sobirania o
l’autodeterminació del poble català); hostilitat vers l’estranger (el
nacionalisme espanyol rondina contra la magistratura judicial belga i
alemanya per l’acolliment dels exiliats del
Govern de Catalunya); un nacionalisme explícit, que en aquest cas és
l’espanyolització imperialista dels diversos pobles que conformen el
Regne d’Espanya i el rebuig al fet diferencial, que es transforma en
esquadres violentes explícites (arrancar llaços i
estelades i usar armes blanques i barres de ferro i bats de beisbol); l’accent en la
comunitat patriòtica interclassista (“A por ellos!” i “España,
España ...”); sota la bandera monàrquica espanyola hi ha un sagrat respecte a la propietat privada i a la maquinària de l’Estat; l’idea
de la relació directa entre el líder i la massa de seguidors.
Jordi Juan Casadevall denuncia per incitació a l'odi qui
va gravar-lo traient llaços i també inculpa la usuària que va publicar i difondre el vídeo al fecebook Cabronaza de l’Escala
Llegim al
Diari de Girona que l'advocat de l'estat, soci d'EY Abogados i ex diputat del
PP Jordi Juan Casadevall explica a la Fiscalia que va retirar les
insígnies per la «creença que s'ha de garantir la neutralitat
ideològica dels espais públics» i que ho va fer a plena llum del dia.
L'advocat
i ex diputat del PP per la circumscripció de Girona va presentar ahir a
la Fiscalia provincial
de Girona una denúncia per delicte d'incitació a l'odi a qui va
gravar-lo traient llaços grocs a l'Escala, i també a qui va difondre el
vídeo per les xarxes socials.
Segons s'exposa a la denúncia, a la qual ha tingut accés
Diari de Girona, afirma que l’amo del bar restaurant
La Riba de l'Escala va gravar a Juan sense el seu consentiment i
amb un «clar dol tendencial de penjar a les xarxes socials aquest
document gràfic-sonor per sotmetre el denunciant a l'escarni, oprobi i a
la violència
verbal desenfrenada pròpia de les xarxes socials». És per aquest motiu
que Jordi Juan Casadevall denuncia qui diu que el va gravar-lo i també
l'usuària que va penjar i difondre el vídeo al grup de
facebook
Cabronaza de L'Escala, Carme Del Rio, de cal Freu.
Segons el diari
El Punt Avui citaran a declarar els Mossos d’Esquadra
l’ex-diputat del PP Jordi Juan Casadevall per amenaces de mort.
Declararà com a investigat per un altercat amb qui ell denúncia que el
va gravar traient llaços
grocs a la Riba de la Platja de l’Escala. Tot seguit el cas anirà al
jutjat corresponent.
Diari de Girona
publica: «Ens trobem davant d'una publicació que respon a un clar dol
de denigració pública i d'estigmatització social», s'exposa a la
denúncia, afegint que la publicació a les xarxes socials «busca,
deliberadament i conscientment, i de forma pública i viral,
fomentar l'odi per raons ideològiques». Jordi Juan Casadevall també els
denuncia per delicte de gravació, cessió i difusió il·legal d'un vídeo
amb finalitat delictiva i per assetjament a la integritat moral. La
denúncia explica que Jordi Juan Casadevall va
retirar «alguns» llaços grocs de la barana de la Riba de l'Escala a les
10 del matí el dilluns 13 d'agost «d'una forma cívica, pacífica i
democràtica», justificant que aquest comportament no es basa «en una
falta de respecte a l'opció política o ideològica
associada a aquest símbol, sinó en la creença que s'ha de garantir la
neutralitat ideològica dels espais públics que pertanyen al conjunt de
la ciutadania». També s'exposa que la retirada dels llaços es va fer en
plena llum del dia mentre anava a passejar
el seu gos, i no amb nocturnitat o tapant-se la cara com ha succeït en
altres situacions.
La
denúncia va presentar-se ahir a la Fiscalia provincial de Girona
acompanyada de diferents documents,
un d'ells són els comentaris menyspreadors cap a la figura de Jordi
Juan Casadevall que diferents usuaris van publicar a les xarxes socials,
com a reacció de la publicació del vídeo. «Dos trets al clatell i el
gos d'aperitiu amb unes canyes», «vergonya que
siguis fill del poble», «puto imbècil», «Fdp fastigós haurien de
rebentar-te a coces, cabró» són alguns dels comentaris.
Veure: https://nordestllibertari.blogspot.com/2018/08/citaran-declarar-els-mossos-lex-diputat.html
Veure: https://nordestllibertari.blogspot.com/2018/08/citaran-declarar-els-mossos-lex-diputat.html
Iniciatives per ser declarat persona non grata
En certs sectors antifeixistes ja hi ha qui apunta la necessitat política de que Jordi Juan Casadevall,
que es fa dir De Juan, sigui declarat en un ple municipal de l’Escala
persona non grata.
Graven al secretari de l'Ajuntament de l'Escala arrencant
llaços grocs
 |
| El secretari, tisores en mà, traient llaços grocs davant l'ajuntament. |
Segons
El Gerió Digital l'alcalde de Verges (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries), Ignasi Sabater, ha publicat a través del seu perfil de
Twitter un vídeo on s'hi pot veure el secretari de l'Ajuntament
de l'Escala arrencant llaços grocs col·locats davant de l’ajuntament.
Sabater ha assegurat en la seva piulada que "aquest miserable és del
PSC".
Per la seva banda, des de comunicació de l'Ajuntament no han volgut fet comentaris sobre el vídeo
ni tampoc confirmar ni desmentir la identitat del secretari a les imatge.
Quan el sabotatge unionista es gira contra el mateix espanyolisme
Hi
ha gent que pensa que això dels llaços solidaris, que va ser una idea
contra la repressió de l’Estat
a causa de l’estratègia de la tensió del mateix aparell d’Estat,
d’arrancar-los o tallar-los fa esclatar tota mena de contradiccions i
unionistes, espanyolistes, feixistes i delinqüents mercenaris es
retraten ells mateixos i surten ben escaldats.
De
moment, el president del Govern de la Generalitat va enviar el dimarts
21 d’agost una carta al
ministre de l’Interior del Govern espanyol, Fernando Grande-Marlaska,
on li demana que posi fi a allò que considera una “escalada de violència
a Catalunya per part de grups violents” i que depuri responsabilitats.
Quim Torra justifica la tramesa de la carta
pel fet que la delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera, no li
havia contestat encara la que li havia enviat dotze dies abans, on
volia saber quines mesures disciplinàries s’havien adoptat contra el
policia que va donar un cop de puny al fotoperiodista
Jordi Borràs i contra els dos policies que van escopir al terra quan
dos diputats d’ERC els van passar per davant.
En
la carta a Grande-Marlaska, el president de la Generalitat hi afegeix
l’actuació de la policia
autonòmica catalana, el cap de setmana passat, en què va identificar 14
persones a la comarca de la Ribera d’Ebre. “De les persones
identificades sembla contrastada la participació d’un agent de la
Guàrdia Civil en aquests grups armats i organitzats que recorren
el territori català”. Aquestes persones estaven despenjant bandes i
llaços grocs i banderes estelades col·locats a diverses poblacions de la
comarca i feien servir ganivets i
cutters.
“Voldríem fer-vos arribar de manera formal la nostra preocupació pels fets que estan esdevenint a
Catalunya”, li diu el president de la Generalitat al ministre de l’Interior.
Telecinco emblanqueix Raúl Macià, un ultra reincident que
arrenca llaços grocs i estelades condemnat a nou anys de presó
Telecinco
ha entrevistat aquest matí Raúl Macià, un ultradretà que es dedica a
arrencar llaços grocs i estelades. L’han presentat com a membre de la
‘brigada netejallaços’ i ell ha defensat els qui retiren de la via
pública material independentista o de reivindicació
de l’alliberament dels presos polítics.
Macià, militant de
Vox, diu que les accions que fa són legals i critica que els
Mossos d’Esquadra identifiquin els qui fan aquestes accions. Macià es
troba en situació de tercer grau penitenciari després d’haver passat
anys a la presó
per un robatori amb arma de foc i un delicte contra la salut pública,
segons que va informar
Regió 7. El 2009 fou condemnat a nou anys i nou mesos de presó, però el
Tribunal Suprem espanyol va rebaixar la condemna un any.
La Unitat Contra el Feixisme i el Racisme
(UCFR) del Bages ha exigit que el director del programa de
Telecinco es disculpés de seguida i ha recordat que Macià havia
intervingut en una agressió a Manresa (Bages, comtat de Manresa), el 30
de juliol, i que amenaçava els veïns de Balsareny (Bages, comtat de
Manresa).
Un ultra reincident
Macià va participar en l’agressió a Manresa de set persones que col·locaven una estelada a la plaça
Onze de Setembre, segons Arran Manresa i la
UCRF del Bages.
Dilluns a la tarda, Macià va penjar-se del llaç groc de la façana del districte de Sant Andreu, a
la ciutat de Barcelona, per arrencar-lo. Ell mateix va penjar el vídeo al seu perfil de
Facebook.
Abans, havia arrencat un rètol de
Municipi per la Independència de Sallent (Bages, comtat de
Manresa) i havia assaltat l’Ajuntament de Balsareny per a col·locar-hi
una bandera monàrquica espanyola. També va intentar rebentar la marxa de
torxes del
10 de setembre passat en aquest municipi.
La CUP-CC demanarà la dimissió de Buch si no deixa de ser
el braç executor del Ministeri de l'Interior
El diputat de la
CUP-CC Carles Riera ha exigit al conseller de l'Interior del
Govern de la Generalitat, Miquel Buch, que esculli si vol seguir sent el
"braç executor" del Ministeri de l'Interior a Catalunya o bé posar la
conselleria
i el cos dels Mossos d'Esquadra "al servei de la defensa dels drets
democràtics del poble català". Per a Riera, Buch ha de decidir si vol
mantenir la posició de defensa del marc constitucional i estatutari i
l'ha avisat que "no hi ha punt entremig".
"Si
no tria el costat adequat en demanarem la dimissió", ha assegurat Riera
en una entrevista a l'Agència
Catalana de Notícies. El diputat ha criticat la posició "equidistant"
d'Interior respecte als atacs "antidemocràtics" de l'extrema dreta. En
aquest sentit, des de la CUP han lamentat que els Mossos exerceixin més
accions "preventives" i "repressives" al moviment
independentista que a l'extrema dreta.
Riera ha recordat que a finals de juliol la
CUP-CC ja va demanar una compareixença de Buch a la comissió
corresponent del Parlament per donar explicacions per la "manca"
d'actuacions dels Mossos en relació als incidents feixistes. I ja ha
avançat que continuaran
insistint perquè es produeixi aquesta compareixença a la cambra
catalana. El diputat ha lamentat que es tracta d'un fenomen que va a
l'"alça" i ha considerat que està "més organitzat" i "vinculat" amb les
"clavegueres de l'Estat".
Segons
Riera, l'extrema dreta està creixent perquè està avalada políticament
pel PP i Cs per "crear
confrontació, fractura, conflicte i violència". "L'Estat vol aparèixer
com a mediador necessari. Hem de respondre amb acció no violenta per no
caure-hi", ha concretat.
Riera
ha criticat que l'acció dels Mossos d'Esquadra i de la conselleria
d'Interior sigui "més punitiva"
amb el moviment independentista que amb l'extrema dreta. "L'extrema
dreta actua explícitament de forma violenta i considerem que l'acció
d'Interior no és justa", ha dit. Riera ha defensat que l'acció de la
policia catalana contra l'extrema dreta "ha de ser
fulminant i massiva" i que el Govern hauria d'acabar amb la seva
presència al territori de forma "eradicativa".
Segons
la CUP-CC, la conselleria d'Interior està aplicant el marc
jurídic-polític de l'Estat a Catalunya
amb un esquema "repressiu" que no reconeix el dret a l'autodeterminació
ni el dret a decidir. Per això, insten Buch i la policia catalana a
posicionar-se i a concretar si estan al costat de la legalitat espanyola
per aplicar-la "com estan fent" o si volen
que els agents dels Mossos estiguin "al servei de la defensa dels drets
democràtics i el dret a l'autodeterminació del poble català".
El Visa Pour l'Image de Perpinyà mostrarà la repressió que
pateix l'independentisme i l’acció de l’extrema dreta a Catalunya
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies més de 40 fotoperiodistes exposaran 155 fotografies
sobre la situació política a Catalunya coincidint amb el
Visa Pour l'Image de Perpinyà (Rosselló, comtat de Rosselló). Els
fotògrafs han triat les imatges i les han cedit per donar veu als fets
i, després de mostrar-les a Catalunya, es vendran en benefici de la
Caixa de la Solidaritat.
Els promotors engegaran properament una pàgina web [www.vis-a-vis.cat]
per donar detalls de la iniciativa.
Les fotografies repassaran els fets que s'han produït al país des del
2010 amb imatges de les diades, les manifestacions o l'1-O. L'Editorial
Trabucaire, el bar
Escalibar 25, la sala d'exposicions Chaman'Art12, la
Brasseria del Castellet, Sant Vicenç i el
Casal de Perpinyà són els punts on es podran veure des de l'1 fins al 16 de setembre.
Durant
la presentació de la trentena edició del certamen, el seu director,
Jean-François Leroy, va
explicar que s'hi projectarien fotografies sobre la situació política a
Catalunya però que no s'hi dedicaria cap exposició específica perquè no
havien trobat cap treball amb prou qualitat que expliqués "què ha fet
que els catalans reivindiquin més autonomia
i més independència".
Per donar-hi veu, 42 fotoperiodistes han cedit fotografies que il·lustren el procés i que s'exposaran
en sis espais de Perpinyà coincidint amb el festival. En total, se n'exposaran 155 a l'Editorial
Trabucaire, el bar
Escalibar 25, la sala d'exposicions Chaman'Art12, la
Brasseria del Castellet, Sant Vicenç i el
Casal de Perpinyà.
Les imatges mostraran els fets que s'han produït a Catalunya des del 2010 amb fotografies de les
diades, les manifestacions o l'1-O, entre d'altres.
Després
de passar per la Catalunya Nord, les imatges recorreran diversos punts
de Catalunya i, posteriorment,
es vendran en benefici de la Caixa de la Solidaritat. Els seus
promotors han anunciat que properament posaran en marxa un web per donar
detalls de la iniciativa.
Entre els fotògrafs que hi participen, hi ha Robin Townsend, Jordi Ribot, Lluís Serrat, Marc Martí,
Aniol Resclosa, Adrià Costa, Carles Palacio, Jordi Borràs, Joan Puig, Joan Castro, Lluís Brunet o Marc Rovira.
Una vuitantena de tractors marxen fins a la presó del Puig
de les Basses reclamant llibertat per als presos polítics
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies una vuitantena de tractors han respost a la convocatòria
d'Unió
de Pagesos (UP) i han fet una marxa. Han començat a sortir des dels
diferents punts de trobada repartits arreu de les comarques gironines i
han emprès el camí fins a arribar, a quarts d'una de la tarda, davant el
centre penitenciari del Puig de les Basses,
a Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú). Els més matiners han estat
els tractors del Ripollès seguits pels pagesos convocats a la Garrotxa, a
la Selva i al Gironès, al Pla de l'Estany, al Baix Empordà i a l'Alt
Empordà.
Caball
ha qualificat de "feble, indigna i pobra" qualsevol democràcia que no
permet escoltar la veu
dels seus ciutadans. "Hi pot haver gent que no pensi com nosaltres,
això és legítima, però no podem permetre que algú per defensar les seves
idees i la voluntat de la ciutadania estigui tancat", ha criticat el
coordinador nacional d'UP.
La
consellera d'Agricultura del Govern de la Generalitat, Teresa Jordà,
també ha participat a l'acte
i ha assegurat que la societat catalana no permetrà que "el patiment de
la Dolors i de tots els nostres presos no serveixi per a res". "Ens ha
de conduir definitivament cap a la victòria", ha afegit Jordà que
reivindica l'1-O
com una batalla guanyada tot i que un Estat "demofòbic" esborrés l'alegria "a hòsties i a cops de porra".
Jordà
ha reivindicat que les persones que es mobilitzen a Catalunya són
hereus dels que es van haver
d'exiliar arran del cop d'Estat del juliol de 1936 i de la dictadura
franquista. "Igual que ara, són els mateixos feixistes i falangistes que
els tenen tancats a la presó", ha argumentat la consellera que afirma
que aquest Estat "demofòbic" porta anys "maltractant"
Catalunya i fent-se amic "de la Corona, dels mafiosos, dels que venen
armes i de l'Ibex
35".
Finalment, Jordà ha alçat la veu cap a la presó per a Dolors Bassa: "T'estimem, segueix valenta i
ferma. Visca la terra".
Una carta d'agraïment de Dolors Bassa
Per
la seva banda, la germana de Dolors Bassa, Montse Bassa, ha recordat a
l'inici del seu parlament
el passat vinculat a la pagesia de la seva família i ha assegurat que
és la fermesa que li van ensenyar des de petita, "la que també ha portat
a la Dolors a treballar pel país". "Us asseguro que no defallirà", ha
dit. Montse Bassa ha llegit una carta que va
escriure la consellera empresonada a Figueres fa uns dies on agraeix a
tothom les mostres de solidaritat i de suport durant tot aquest temps.
"Continuem
exigint la nostra llibertat, sigui en una presó a prop de casa o lluny
no ens oblidem
ni un dia d'aquest ignomínia de manca de llibertat", diu Bassa a la
missiva llegida per la seva germana. "Malgrat les hores que m'han robat
amb tots vosaltres, el temps de solitud i de reflexió però, sobretot, la
pròpia convicció fan que la indignació i la
ràbia se'm converteixin en fermesa i serenor", assegura tot afegint:
"Amb l'esperança que aviat demostrarem que la veritat, la llibertat i
democràcia sempre guanyen i res serà en va".
Finalment,
a la carta Bassa dona les gràcies a tothom per no deixar-se emportar
per "les paraules
maldestres", les "idees falses" i pel discurs de permanent "tensió" que
defensen els partits "espanyolistes excloents". "Gràcies per pensar en
mi i, sobretot, recordeu que us necessito", ha insistit.
La Universitat Catalana d’Estiu denuncia traves per a celebrar
la trobada a Prada del Conflent
Llegim a
VilaWeb que la
Fundació de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) ha denunciat traves per part de la direcció del centre escolar
Liceu Renouvier, on se celebra la trobada, i de l’Ajuntament de
Prada del Conflent (Conflent, comtat de Conflent) per continuar fent els
actes en l’escola del municipi.
El president de l’UCE,
Jordi Casassas, ha dit que “cada
any hi ha menys espai a disposició per a celebrar els actes de la
universitat”. Aquest fet, ha explicat, “preocupa” a l’organització pels
problemes logístics que implica.
En cas que l’UCE no pugui continuar al
Liceu Renouvier en les pròximes edicions, Casassas ha dit que
buscarien una altra ubicació al mateix municipi. ‘No és previst de
traslladar la universitat a un altre lloc’, ha afirmat.
D’altra banda, el gerent de l’UCE,
Joan Maluquer, ha dit
que l’aplicació de l’article 155 per part del Govern espanyol ha
provocat que s’hagin hagut de mesurar les despeses de la trobada i, de
fet, ha assegurat, “fins al juny” no sabien si podrien organitzar la
trobada o no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada