 |
| Edificis turístics a Canyelles Petites, a Roses. |
El ciment, vivendes i urbanitzacions són les principals causes de la modificació del paisatge.
Un litoral amb tendència regressiva de les seves platges naturals i de la seva
vegetació de ribera.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 05/08/2018
Cadaqués/Port de la Selva (Cap de Creus, Alt Empordà).-
Llegim
en el Diari de Girona que la Costa Brava ha perdut un 6,1% del
seu paisatge natural des del 1987 i ha experimentat un increment de la
degradació del territori del 55%, essent tot i així la costa més ben
conservada
del litoral català. Aquesta és una de les conclusions que destaca
l'informe anual «A toda Costa», que
Greenpeace publica amb l'Observatori
de la Sostenibilitat i que pretén quantificar els nivells de
degradació del litoral. En el seu estudi de la Costa Brava, els
resultats alerten de la tendència regressiva de seves platges naturals i
de la regressió
de la seva vegetació de ribera.
Fins
a 5.700 hectàrees que comprenen planes i serres de les comarques
gironines han patit canvis
degut a la construcció humana o per incendis. En termes relatius, les
conques i les serres pirinenques són les que han patit més transformació
paisatgística, amb un 700% i un 32% de canvi respectivament.
Privatització de l’Espai de Domini Públic: el cas d’Empuriabrava
La
major part del paisatge natural de les comarques gironines, però, ja va
patir la majoria dels
seus canvis durant la dècada dels anys 50 amb l'explosió del turisme de
masses. Tot i que la Costa Brava és el litoral que s'ha degradat menys
del total català, l'informe destaca com a punt negre el«profund impacte
ambiental i la privatització de l'Espai
de Domini Públic (DPMT)» que va suposar la creació de la urbanització
Empuriabrava, indultada en la reforma de la
Llei de Costes del 2013.
La
Costa Brava va ser una de les primeres costes a nivell estatal espanyol
en rebre la primera onada
turística, iniciada a la dècada dels anys 50 i que va suposar un
creixement periòdic de la seva superfície artificial fins els 90, quan
es va estabilitzar. Així, els últims 25 anys s'ha frenat comparativament
parlant, i les xifres més actualitzades indiquen
que un 15,4% de la costa ha estat degradat, tant sigui per haver estat
coberta de ciment, d'habitatges o d'infraestructures que «no
proporcionen béns ni serveis ambientals», segons calcula l'informe. I és
que si resseguim la Costa Brava, veurem que les zones
més afectades comprenen el Cap de Creus i la costa del Baix Empordà
quasi en la seva totalitat.
La
superfície de les platges està experimentant una «tendència
regressiva que ve de lluny», amb una «gran pressió urbanística» que
envolta les costes, un fenomen que és especialment intens al Cap de
Creus
De
la mateixa manera que la Costa Brava va ser pionera turísticament,
també ho va ser a l'hora de
crear espais protegits en la seva franja costera. Així, trobem fins a
34 espais naturals protegits que ocupen més de 100 mil hectàrees, entre
les quals trobem els tres indrets més importants segons
Greenpeace i que corresponen a
Parcs Naturals: el dels Aiguamolls de l'Empordà, el del Cap de Creus
i el del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Aquests paratges
s'estenen tant a nivell terrestre com marí.
En l'informe de l'any passat,
Greenpeace estimava que les comarques gironines tenen
més d'un 40% de la seva costa protegida, essent la quarta a
nivell estatal espanyola amb més protecció. Tot i així, la superfície
de les seves platges està experimentant una «tendència regressiva que ve
de lluny», i destaca
la «gran pressió urbanística» que envolta les costes, un fenomen que és
especialment intens al Cap de Creus.
Així,
els investigadors estimen que el 62% de les platges han estat
urbanitzades a data del 2014,
un 1,3% més que el 2005. Les platges naturals han disminuït un 2,1%, i
el fet que no s'hagi urbanitzat gran part de les que queden es deu,
segons els autors del document, a «la seva situació a espais protegits».
Degradació progressiva
Els
investigadors han estudiat un total de deu aspectes que intervenen en
la conservació de l'ecosistema
del litoral, al qual han determinat a cada element una tendència de
conservació favorable o desfavorable. A part del paisatge natural, el
litoral gironí també suspèn en àrees que generen pluges (boscos,
pantans, rius i zones de matolls), que en nou anys han
perdut un 8% de superfície (equival a 5.000 hectàrees). En concret, han
disminuït zones forestals i de matolls, mentre que les cobertures
humides s'han mantingut estables.
En
conjunt, els hàbitats propis d'espècies amenaçades s'han reduït un 3,7%
(4.000 hectàrees). En
el cas de la superfície forestal és especialment greu, segons l'estudi,
ja que s'ha perdut un 8,1% de superfície on hi habiten 22 espècies en
perill d'extinció.
Si
fem una comparativa amb la resta de costes catalanes, la Costa Brava és
sens dubte la que menys
deteriorament ha patit tant pel que fa al paisatge com per aspectes
relacionats amb la conservació d'espècies i de platges urbanitzades.
Així,
el 24,4% de la costa tarragonina té sòl artificial, i en el cas de la
demarcació de Barcelona,
la superfície degradada arriba a un 40,9%. D'aquesta manera, és la
demarcació amb la franja de costa de 10 km més degradada de tot l'Estat.
Tot
i que el paisatge de la Costa Brava es manté com el menys degradat, cal
destacar que és la demarcació
de Catalunya que més vegetació de ribera ha perdut (-3,6%), mentre que
les altres dues n'han guanyat (Barcelona un 206% i Tarragona un 524%).
Essent
un estudi d'àmbit estatal espanyol, una de les conclusions principals
de l'informe és que
Catalunya és la comunitat autònoma amb un percentatge més gran de costa
degradada, en total un 26,4%, i es deu principalment a la construcció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada