Protesta d’un CDR a la sortida del jutge Pablo Llarena amb el quadre del PP Alberto Fernández-Díaz, junt a membres del CNI, a la Rostisseria Cou Cou de Mont-ras. El jutge sopava a escassos dos quilòmetres d'un acte en homenatge al seu pres Jordi Sánchez.

Llarena i Alberto Fernández Díaz, escortats després de sopar junts

El jutge Llarena i Alberto Fernández Díaz sopant i afinant a Mont-ras. Ahir el jutge Llarena i Alberto Fernández Díaz estaven sopant a Mont-ras quan van ser interromputs pel CDR de Palafrugell. Històricament la família Fernández Díaz ha tingut molts bons contactes amb la judicatura que sovint els ha afinat diverses actuacions judicials, algunes es remunten a principis dels anys '80 del segle XX quan es va aconseguir que s'apliqués per primer cop el delicte de sedició a independentistes.  

Novament pengen pancartes en suport als presos polítics en una trentena de ponts de les comarques gironins de l'AP-7. La iniciativa es repetirà en més ocasions.   

Calonge tindrà la plaça 1 d'Octubre davant del Pavelló d'Esports. L'espai està situat davant del pavelló d'esports de Calonge, que va ser una de les seus electorals durant el referèndum de l'1 d'octubre.  

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 29/07/2018   

(Mont-ras, Baix Empordà, comtat de Girona).-  

L’Agència Catalana de Notícies informa que una quinzena de persones del CDR de Palafrugell, ciutat que limita amb el terme de Mont-ras, van protestar ahir dissabte al vespre en veure Pablo Llarena sortint d'una rostisseria a l’avinguda de Catalunya de Mont-ras (Baix Empordà, comtat de Girona). El jutge instructor de la causa de l'1-O sopava amb el líder del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández-Díaz, en una coneguda rostisseria del municipi. Tot plegat a escassos dos quilòmetres, a Palafrugell,es feia un acte d'homenatge al seu pres Jordi Sánchez i que va aplegar centenars de persones. Entre les sis de la tarda del dissabte i la una de la matinada del diumenge, a Palafrugell, davant el Museu del Suro, hi ha havia un concert en suport a en Jordi Sánche [https://www.elteullocesaqui.cat/], amb un sopar i begudes.

Alguns components del CDR de Palafrugell van acostar-se fins a la Rostisseria Cou Cou, on estava Pablo Llarena i el dirigent barceloní del PP, i van protestar amb crits com ”Els carrers seran sempre nostres”. La seguretat personal del jutge i del quadre del PP va decidir que s’havia de marxar del restaurant. La Policia Local no va intervenir, segons l’agència.

Segons medis independentistes, ahir al vespre el líder del PP a Barcelona Alberto Fernández Díaz, agents del CNI i el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena van reunir-se a la Rostisseria Cou Cou de Mont-ras. El CDR de Palafrugell va informar de la presència del jutge a través de les xarxes socials i alguns dels seus membres va anar a  Mont-ras.  

Històricament la família Fernández Díaz ha tingut molts bons contactes amb la judicatura que sovint els ha afinat diverses actuacions judicials. L'any 2016 es van fer públiques unes gravacions de Jorge Fernández Díaz amb el fiscal antifrau de Catalunya on afirmava que podia aconseguir que la fiscalia afinés un delicte contra els polítics independentistes. Algunes d'aquestes actuacions es remunten a principis dels anys '80 del segle XX quan Jorge Fernández Díaz va facilitar (fent coincidir la detenció de 6 independentistes amb el fet que el jutge amic Luis Fernando Gómez Vizcarra estigués de guàrdia) que s'apliqués per primer cop el delicte de sedició per participar en una manifestació independentista. 

Llarena, Fernández Díaz i membres del CNI es reuneixen a Mont-ras el mateix dia del concert a Palafrugell per a Jordi Sánchez  

Llegim a VilaWeb que jutge del Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llarena, el líder del PP a Barcelona, Alberto Fernández Díaz, i altres individus que, segons que han explicat membres del CDR de Palafrugell a VilaWeb, van identificar-se com a agents del CNI van reunir-se a la Rostisseria Cou Cou de Mont-ras. El CDR va informar de la presència del jutge a través de les xarxes socials i alguns dels seus membres va desplaçar-se fins al restaurant, on van provar d’aturar els vehicles quan ja sortien. 

Els vehicles van col·locar sirenes del CNI per deixar Mont-ras  

“La nostra acció en cap cas va ser violenta. Només vam intentar impedir el pas dels cotxes per mostrar el nostre desacord amb les polítiques que Llarena, Fernández Díaz i les altres instàncies de l’Estat espanyol està fent a Catalunya”, ha exposat un representant del CDR de Palafrugell. Segons el CDR, no van aconseguir aturar els cotxes perquè els protestants no arribaven a una desena i els vehicles van col·locar les sirenes i van agafar velocitat. “Ens vam haver d’apartar de seguida perquè no ens atropellessin”, afegeix el CDR.

En un primer moment, quan va arribar la informació del sopar a Mont-ras, els membres del CDR de Palafrugell van pensar-se que es tractava d’una notícia falsa, ja que precisament aquell moment se celebrava un acte a la població per a demanar la llibertat de Jordi Sánchez. 

Novament pengen pancartes en suport als presos polítics en una trentena de ponts de les comarques gironins de l'AP-7 

Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies ahir dissabte diversos integrants de l'ANC van penjat, durant tres hores, pancartes en favor dels presos polítics i de la independència, en una trentena de ponts de l'AP-7 a les comarques de l’Alt Empordà, el Gironès i la Selva.

Les accions, anomenades 'Ponts per la llibertat', van  començat ahir a les nou del matí i van acabar pels volts del migdia. Aleshores es van recollit els missatges penjats. La iniciativa, proposada per la sectorial de l'ANC de l'Alt Empordà, es repetirà en més ocasions, i previsiblement en altres punts de Catalunya. L'objectiu, explica el coordinador de l'ANC al Gironès, Joan Carles Bonet, és que el turisme puguin llegir missatges perquè es conegui "la gran injustícia que comet l'Estat". El primer pont on es hi havia una pancarta era a la Catalunya del Nord i l'últim just al pas per Hostalric (la Selva, comtat de Girona).

Bonet ha explicat que l'acte "ha anat molt bé" i que la resposta dels conductors ha estat "positiva". "Especialment ens hem fixat amb els estrangers que ens feien gestos i tocaven el clàxon", ha assenyalat. A les pancartes es podien llegir dos lemes: "Catalan Republic" i "Free catalan prisoners and exiled". Bonet ha explicat que aquesta acció es tornarà a repetir en els propers dies i no ha descartat que es faci en altres comarques com la del Maresme. "El conflicte ja està internacionalitzat però volem mostrar que aquí hi ha un poble mobilitzat i que està protestant per una situació injusta", ha assenyalat Bonet. El coordinador de l'ANC al Gironès ha explicat que l'acte s'emmarca en la llibertat d'expressió i trobaria "molt desafortunat" que se'ls impedís poder fer aquest acte de nou. "Que cadascú hi digui la seva, però que ens deixin expressar-nos", ha conclòs. 

Calonge tindrà la plaça 1 d'octubre davant del Pavelló d'Esports 

El pavelló de Calonge el dia 1 d´octubre..

Llegim en la premsa convencional comarcal que el ple de l'Ajuntament de Calonge i Sant Antoni (les Gavarres, Baix Empordà, comtat de Girona) va votar, dijous al vespre,  per unanimitat l'aprovació definitiva del nom que tindrà la zona que hi ha davant del Pavelló d'Esports de Calonge. És un espai que, fins ara, no tenia cap nom i que des d’ara es passa a denominar plaça de l'1 d'Octubre. La proposta va tenir els vots favorables de tots els grups amb representació municipal (PdeCat, Demòcrates de Catalunya, ERC, PSC, CCSA i Avancem) i del regidor no adscrit Joan Pons.

La denominació arriba motivada pel fet que el Pavelló d'Esports de Calonge va ser un dels dos punts de votació del municipi del referèndum de l'1 d'octubre, juntament amb el Teatre Mundet. A ambdós llocs es van formar llargues cues durant tota la jornada per poder exercir el dret a vot per decidir el futur de Catalunya. Va ser una jornada històrica marcada per la tensió i també per l'esperit de cooperació. El lloc esdevé emblemàtic perquè la nit abans d'aquesta jornada, desenes de persones van passar la nit per tal de garantir la votació a l'endemà.

A Calonge i Sant Antoni, el referèndum es va poder desenvolupar amb una normalitat relativa. Fins a mitja tarda les persones que ho van voler van poder votar, malgrat les llargues cues. Va ser a mitja tarda, al voltant de les cinc, quan la normalitat es va trencar i les persones vinculades a l'organització del referèndum van decidir tancar els col·legis electorals perquè tot apuntava que la Guàrdia Civil es dirigia cap a la zona per confiscar les urnes i clausurar els col·legis electorals. Finalment, a Calonge i Sant Antoni van votar 2.888 persones, de les quals 2.755 es van inclinar pel sí, 93 persones van votar que no, 31 vots en blanc i 9 vots nuls.