Les Planes d’Hostoles celebra el canvi de nom de plaça Espanya per 1 d’Octubre. Més d’un centenar
de persones van assistir a l’acte de descobriment de la placa.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 16/07/2018
Girona (Gironès, comtat de Besalú).-
Segons un despatx de l’Agència
Catalana de Notícies, diverses entitats i col·lectius s'han agrupat en una plataforma per denunciar "l'augment
d'agressions i accions feixistes" a Girona ciutat, sobretot després de
l'1-O.
Pintades d'esvàstiques, atacs al Casal Independentista El Forn, amenaces i cops de puny, entre d'altres.
Els
impulsors de la plataforma les han recollides totes en un llistat que
aquest dilluns han fet
públic. Asseguren que, al darrere de la majoria, hi ha un grup liderat
per "feixistes històrics", que se sent "legitimat" per actuar cada cop
"amb més impunitat".
La plataforma, a més, assenyala directament un membre del
Jovent Gironí --la grada d'animació del
Girona FC-- de qui diuen, directament, que és "d'ideologia nazi i
ha comès algunes de les darreres agressions feixistes". Per això,
reclamen al club que l'expulsi i, en cas que no sigui així, sol·liciten a
l'Ajuntament
que hi intervingui. "Perquè sabem que el feixisme segueix avançant si
no se'l combat decididament, sense posicions tèbies o ambigües", recull
la plataforma en un manifest.
La
Plataforma Antifeixista
Gironina la formen una desena d'entitats i col·lectius. L'integren l'Ateneu 24 de juny, l'Ateneu Popular
Salvadora Catà, el
Casal Independentista El Forn, Kan Kolmo, la
CUP-Crida per Girona,
Endavant Nordoriental, l'Espai
Antiracista de Salt i Girona, La Forja i el
SEPC.
Tots
ells han decidit unir-se per plantar cara a les "agressions i actes
feixistes" que, sobretot
d'ençà del referèndum, han anat "en augment" a Girona ciutat. Asseguren
que, al darrere de la majoria d'atacs, hi ha sempre un mateix grup (que
sol actuar de nit emparat "per la foscor).
Els
impulsors de la plataforma diuen que la situació ja ve de lluny, i que
es remunta al 9 de novembre
del 2014 (quan durant la consulta sobiranista alguns dels integrants
van entrar a l'escola d'hostaleria i van fer malbé una urna). Però també
subratllen que, a partir de l'1-O, aquest grup s'ha sentit "legitimat"
per actuar amb "més impunitat" contra activistes,
centres socials, casals populars i ateneus.
"Conscients del context d'excepcionalitat social i política en què ens trobem, hem decidit unir-nos
per constituir la Plataforma Antifeixista Gironina", recull el
manifest que avui han llegit els seus impulsors. "Perquè sabem que el
feixisme segueix avançant si no se'l combat de cara i colze a colze;
decididament,
sense posicions tèbies o ambigües", hi afegeixen.
D'entrada, la plataforma ja ha recollit tot un seguit d'accions i atacs feixistes que s'han viscut
a Girona ciutat. Abans de l'1-O, el llistat inclou "llançaments de pedres, vidres i petards" contra espais com el
Casal 4 Rius o
Kan Kolmo, a més de pintades a les parets (esvàstiques, lemes racistes i xenòfobs).
"A
més, diversos membres d'aquests col·lectius de la ciutat han estat
agredits directament pel carrer,
tot i que pocs han anat a judici per por a represàlies", expliquen des
de la plataforma. La majoria de les víctimes eren menors i
universitaris.
Cops de puny, cadires i amenaces
A partir del referèndum, el llistat inclou una desena d'agressions i actes feixistes. Entre d'altres,
pintades d'esvàstiques al col·legi Eiximenis, atacs al
Casal Independentista El Forn (on un grup va llançar-hi cadires i va proferir amenaces) o agressions físiques a activistes i militants independentistes.
S'hi recull que, el 26 de maig, el mateix grup va clavar una cossa a un militant a la plaça Independència
i el va perseguir brandant una cadena de ferro. O que el 25 de març, davant el col·legi
Groc, van clavar dos cops de puny a un conductor que al cotxe hi portava el cartell 'Llibertat presos polítics bascos'.
La llista també recull les destrosses als 'tòtems de la Llibertat', instal·lats a prop de l'edifici
Santa Caterina, o les amenaces que va rebre un jove que portava un llaç groc a la solapa.
Crítiques al Girona FC
Una
de les portaveus de la plataforma, la Saray Espinosa, explica que el
grup que comet la majoria
dels atacs està liderat per "feixistes històrics", que cada cop actuen
més "emparats per una xarxa informal que els fa de suport". En aquest
sentit, Espinosa denuncia que els seus "líders" pretenen influenciar els
joves per "reclutar-los cap al feixisme més
pur i dur".
I aquí, la plataforma llança una crítica oberta al
Girona FC. Acusen el club de negar-se a expulsar un dels membres del
Jovent Gironí --la grada d'animació del
Girona FC--
"que és d'ideologia nazi i ha comès algunes de les darreres
agressions feixistes". Els impulsors reclamen al club que li denegui
l'entrada al camp i també apel·len l'Ajuntament de Girona perquè
"intervingui i en forci l'expulsió". "Perquè si tot és
política, el futbol també; i és necessari que aconseguim fer del
Girona FC un espai on el racisme i el feixisme no hi tinguin lloc ni impunitat," subratlla el manifest.
La Plataforma Antifeixista Gironina
assegura que no es quedarà "de braços creuats" davant aquestes
agressions. Per això, d'entrada les ha fet públiques i ara s'obre a tots
aquells col·lectius i espais de la ciutat que vulguin adherir-s'hi per
eixamplar base i "no fer cap pas enrere per combatre
el feixisme".
Des del
Girona FC han explicat que, arran de l'acusació feta per la plataforma, han parlat amb representants de
Jovent Gironí i que tenen identificat aquest membre del
col·lectiu. Asseguren que no li poden prohibir l'entrada al camp, perquè
durant els partits no ha provocat cap aldarull ni situació de tensió.
De totes maneres,
els serveis de vigilància del club estaran amatents perquè, si això
passa, s'actuarà en conseqüència.
Les Planes d’Hostoles celebra el canvi de nom de plaça Espanya
per 1 d’Octubre
Més
d’un centenar de persones van assistir ahir diumenge a l’acte de
descobriment de la placa de
la nova plaça 1 d’Octubre a les Planes d’Hostoles (la Garrotxa, comtat
de Besalú)), una plaça que fins al canvi del nom es deia plaça
d’Espanya. L’alcalde del municipi, Eduard Llorà, va dir que el canvi de
nom és “un reconeixement a aquest poble, que va fer
possible que hi hagués un referèndum sense que les institucions
pràcticament hi féssim res. Ells, la gent, són els grans propietaris
d’aquest èxit i de la gran derrota de l’Estat espanyol, que va fer el
ridícul més gran de la seva història en voler-lo aturar”.
Per Llorà, l’1 d’octubre i els fets posteriors han demostrat dues
coses: “Primer, que l’Estat espanyol té por de la voluntat del poble i,
segon, que no ens poden aturar si el poble està unit.” L’alcalde va
demanar als diputats de
JxCat al Parlament de Catalunya que van assistir a l’acte --Gemma
Geis i Francesc Ten-- que facin tot el que estigui a les seves mans per
mantenir la unitat dels independentistes.
Per
la seva banda, Ten va recordar que l’1-O “la ciutadania es va fer seva
la república i, per tant,
amb aquest canvi de nom, la ciutadania es fa seva també la voluntat de
continuar en aquest camí.” Va destacar també que el nom vell de l’espai
aboca un concepte que ara la ciutadania veu com a negatiu: “Estat
espanyol i repressió” per un de positiu: “1 d’octubre,
poble, ciutadania i la voluntat de decidir.” En el seu parlament va
admetre que el procés cap a la plena independència encara no ha acabat:
“Tenim dificultats per vèncer, tenim exiliats i presos, encausats, un
estat que no afluixa... però hem fet molt de camí.
Ens falta un tram, però el farem mentre hi siguem”.
A l’acte va participar Montse Puigdemont, germana del president i representant de l’Associació
Catalana pels Drets Civils. Montse Puigdemont va dir que posar
noms de l’1-O a les planes permet “recordar un fet transcendental,
homenatjar tota la gent que ho va tirar endavant (uns els tenim pels
noms, però n’hi
ha milers d’anònims), i també és recordar els valors que volem. Valors
com ara la llibertat o la democràcia”.
A més d’altres parlaments, a càrrec del regidor del
PDeCAT Marc Puig; el president d’ANC a les Planes, Pere Boix; Joaquim Arnau, tresorer de l’ANC, i de Núria Batallé, presidenta
d’Òmnium
Garrotxa, va passar-se un vídeo del president Carles Puigdemont en
què va encoratjar els veïns de les Planes d’Hostoles va continuar
avançant i va felicitar-los per l’iniciativa. Va desitjar també poder
visitar “ben aviat” la plaça 1 d’Octubre de les Planes
d’Hostoles i “gaudir-la”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada