Havia estat inaugurada el dia abans, el diumenge 24 de juliol de 1938
 |
| Col·locació de la primera pedra de l’edifici de l’Escola d’Arts i Indústries, Escola d’Idiomes i Biblioteca Popular, el 14 d’abril de 1933. |
El
25 de juliol de 1938 entra en funcionament la Biblioteca Popular de
Palafrugell en plena guerra:
El dilluns 25 de juliol del 1938, avui dimecres fa 80 anys, entra en
funcionament la primera biblioteca popular de Palafrugell (Baix
Empordà), al carrer Tarongeta cantonada amb el carrer Garriga. La
biblioteca fou inaugurada el dia abans, el diumenge 24 de
juliol 1938, en plena guerra i mentre l’exèrcit franquista entrava a
Catalunya pel sud i per ponent, pel
president de la Generalitat, el Molt Honorable Lluís Companys, i
el conseller de Cultura d’aquell moment bèl·lic, Pere Pi i Sunyer. Eren
anys difícils per les llibertats del poble de Catalunya, el Govern de la
República espanyola trontollava en mans
de Negrín i les tropes franquistes avançaven vers
Catalunya, s’iniciava la temible batalla de l’Ebre en que es va intentar
des del jacobinisme republicà burgès espanyol, amb el suport polític
stalinista que havia segrestat
la direcció del PSOE, una generació de nois catalans, propis
d’una terra on l’anarquisme social havia arrelat amb força entre el
proletariat i alguns sectors de les capes populars de la població. En
aquell terrible
i estiu del 1938 --quan ja s’havia perdut la Revolució proletària el
maig de 1937--, la lectura pública arribava a Palafrugell per proveir de
llibres, lectura i progrés del proletariat i les classes més populars
de la vila.
Aquest
nou equipament cultural del 1938 no fou flor d’un dia. Des de 1872, tal
com consta al llibre
de sessions de l’Ajuntament de Palafrugell, ja és registrà la primera
moció de demanda d’un biblioteca popular a la vila. No obstant, no fou
fins al desembre del 1930, quan
l’alcalde i industrial Joan Miquel i Avellí va comprar una finca per a construir, en un futur proper, l’Escola
d’Arts i Oficis i la
Biblioteca Popular. Ajudaren al fet, la pressió popular i la
reivindicació d’escriptors i periodistes de Palafrugell com Josep Pla o
Josep Martí Clarà (Bepes). Dos anys més tard, al 1933, en plena República i autonomia
de Catalunya, és va col·locar la primera pedra del nou edifici cultural sota les directrius de l’arquitecte Emili Blanch.
La
biblioteca popular sota la batuta de les idees i els ideals republicans
de democràcia i fraternitat
van durar ben poc. El franquisme (1939-1977) va imposar la seva ombra
cultural, la seva censura selectiva i la seva mutilació intel·lectual i
lectora. No fou fins 40 anys tard, amb la primera llei de biblioteques
(1981) de la restaurada Generalitat de Catalunya,
que és retornar a recuperar el vell projecte de la xarxa de
biblioteques públiques a Catalunya. Un projecte inspirat en les
biblioteques anglosaxones i liderat, a principis del segle XX, per Jordi
Rubió i Eugeni D’Ors dins la Mancomunitat de Catalunya (1915)
. Els temps havien canviat però l’essència del plantejament de la Mancomunitat és ben viu encara.
Avui,
a Palafrugell com la resta de les societats occidentals, ens movem sota
els paràmetres de la
tecnologia, amb la digitalització constant i les piulades a les xarxes
socials, convivim amb una societat global, les tauletes, portàtils i
smartphones són eines diàries de joves i adults. No obstant, tots
i els canvis, l’objectiu de la biblioteca pública d’acostar l’hàbit
lector i cultural a tota la ciutadania, de fer un accés més fàcil al
coneixement
a totes les persones i grups d’edat és ben actual. Els llibres ens
aporten molts elements de reflexió i els valors i pensaments que
adquirim a traves de la lectura són encara assignatures pendents al
segle XXI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada