 |
| Notícia de la detenció de Ramón Martínez González i altres companys apareguda en el periòdic madrileny La Correspondencia Militar del 12 d'agost de 1925. |
Establert a Badalona milità en el sector tèxtil de la
CNT-AIT i fou detingut en el decurs d’una reunió a Barcelona en 1925 per pertànyer a la
Comissió de Relacions Anarquistes, una típica agafada policial que s’estengué a Martorell.
Entre el 8 i el 10 de juliol de 1922 participà, en representació de Badalona, en la
Conferència Extraordinària de la Confederació Regional del Treball de Catalunya dels sindicats cenetistes que se celebrà a Blanes.
Ramón Martínez González:
El 8 de juliol de 1974 mor a Castres (Occitània) el militant anarquista i anarcosindicalista
Ramón Martínez González, conegut com Nano. Havia nascut el 1901 a
El Esparragal, Llano de Esparragal, municipi de Puerto
Lumbreras
(Alto
Guadalentín,
Múrcia). Quan era molt jove es va traslladar a Badalona (Barcelonès Nord).
A començaments dels anys vint del segle XX va començar a militar a l'Ateneu Sindicalista i va ser força
actiu sindicalment en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) com a contramestre en el sector tèxtil.
Com a membre dels grups anarquistes de Catalunya i del Comitè de Relacions Anarquistes, va ser perseguit i detingut en
diverses ocasions durant l'època de Martínez Anido i de Primo de Rivera.
Entre el 8 i el 10 de juliol de 1922 participà, en representació de Badalona, en la
Conferència Extraordinària de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC) dels sindicats cenetistes que se celebrà a Blanes (la Selva marítima).
A
principis d'agost de 1925 va ser detingut a Barcelona junt als
anarquistes Francisco Cascales Vicente; Antonio Conejero
Tomás; Antonio San Martín, Vicente Adelantado Pérez i Manuel Mulé
Sender en una agafada policial de l’inspector Fernando Acuña, de la
Brigada Especial de la Prefectura de Policia, en un bar del carrer Sant Pau durant una reunió clandestina del
Comitè de Relacions Anarquistes. A Martorell (Baix Llobregat) van agafar els militants Lluís Puig Castillo i Joan Faus Marimon.
Va formar part del
Comitè Nacional Revolucionari, a Badalona, que va establir contactes amb Fermín Galán.
Fou un dels principals protagonistes de la reunificació cenetista en el Congrés de Saragossa (Aragó) de maig de 1936
i membre del Comitè Regional del Tèxtil de la
CNT. Va jugar un paper destacat durant la vaga de contramestres del tèxtil de maig de 1934. Presidí el
Sindicat del Tèxtil en 1936 i va saber la data exacta de l'aixecament militar.
Durant el procés revolucionari de l’estiu de 1936 va ser l'eix de la col·lectivització del tèxtil amb Josep Costa Font
i fou conseller d'Economia de l'Ajuntament de Badalona i secretari de la
Federació Local de la CNT. En el moment de la constitució del
Consistori el 3 de novembre de 1936 va ser crític amb els acords presos
de millores de les condicions obreres, afirmant que estaven en guerra
però que, paradoxalment, vivien millor
que abans, així com amb les mesures del govern municipal d'atorgar
ajudes financeres a tots els sindicats per acabar de completar el
setmanal, doncs calia tenir en compte que les col·lectivitzacions havien
saldat en dèficit des de l'inici de la guerra i el
municipi no podia fer-se càrrec de tota la càrrega econòmica.
En el decurs de la Retirada de febrer de 1939 s¡exilià i en 1941 es va instal·lar a Clastres, on va ajudar a la reorganització
de la CNT durant els seus últims anys i va afavorir els intentes de noves reunificacions cenetistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada