dissabte, 28 de juliol del 2018

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 28 de juliol de 1939 l’anarcosindicalista i alcalde per la CNT durant la guerra de Pals Martí Reig i Moret, de 30 anys, fou afusellat al mur del cementiri vell de Girona.

Era paleta i militava en CNT-AIT  
Inauguració el 25 d'octubre de 2014 del monòlit a Pals a la memòria dels afusellats, en 1939, Lluís Ferrer Bahí, ordenança; Martí Reig Moret, alcalde; i els regidors, Josep Fonquerna Serra i Enric Polo Juan.




Martí Reig i Moret:  
El 28 de juliol de 1939 l’anarcosindicalista veí i alcalde de Pals (Baix Ter, Baix Empordà) Martí Reig i Moret, de 30 anys, fou afusellat a les sis del matí al mur del cementiri vell de Girona junt a un grup de 69 persones --entre elles la mestre anarquista de Sils Matilde Sabaté i Gusó--, en l’execució militar de la pena de mort imposada en un consell de guerra sumaríssim d’un procediment d’urgència a la plaça militar de Girona i després de ser conduit pel carrer del Carme de la ciutat. Havia nascut en 1909 a Pals.
Era paleta, militava en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i fou alcalde de Pals per la CNT durant la guerra.
L'Ajuntament de Pals va inaugurar el dissabte 25 d’octubre de 2014 un monòlit en memòria dels palsencs que van morir durant la guerra i la postguerra, i molt particularment, les quatre persones que, per motius polítics, van ser afusellades pel franquisme just acabada la guerra, l’any 1939. Totes elles havien treballat o ocupat algun càrrec a l'Ajuntament de Pals durant la República: Lluís Ferrer Bahí, ordenança; Martí Reig Moret, alcalde; i els regidors, Josep Fonquerna Serra i Enric Polo Juan.
L'Ajuntament de Pals va aprovar el 13 de desembre de 2012 una moció per a la reparació de la memòria històrica i la dignitat de les persones, nades o residents a Pals, que van patir represàlies durant la Guerra Civil i la Dictadura. Per unanimitat, el ple municipal va acordar condemnar “la violència gratuïta i l'assassinat, i tornar la dignitat a aquelles persones que van patir humiliació, presó, tortura i mort per defensar la llibertat”. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada