 |
Dipòsit d'armes trobat al mas de Pere Morató Queraltó el 27 de juny de 1933.
|
Membre de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), formà part dels Comitès de Defensa Confederals.
Durant la Retirada de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu i, després de la vicissituds que
patiren tots els exiliats, acabà instal·lant-se a Las Cabanas, on milità activament en la
CNT-AIT.
Pere
Morató i Queraltó:
El 18 de juliol de 1980 és inhumat a Las Cabanas
(Arièja, Occitània) el pagès
anarquista i anarcosindicalista Pere Morató i Queraltó. Havia nascut en
1900 a Sant Marçal (Castellet i la Gornal, Alt Penedès).
De família benestant i amb una gran cultura, gràcies a la influència de Joan Arranz, un jornaler
que treballava al mas familiar, s'introduí en el pensament anarquista i quan era molt jove s'afilià a la
Confederació Nacional del Treball (CNT). A Sant Marçal, durant la
dictadura del general Miguel Primo de Rivera, amb dos companys (Ricard
Bayo i Tena i Jaume Borrell i Rovira), creà un grup d'afinitat
anarquista. En
1926 el grup va ser descobert per la Guàrdia Civil. Detinguts, els tres
companys van ser desterrats: Morató a Maó (Menorca, Illes Balears) i
Mallorca (Illes Balears), Bayo a Terol (Aragó) i Borrell a Girona
(Gironès).
Un cop lliure tornà al seu poble i va ser detingut acusat de ser l'autor de la col·locació d'una
bomba al domicili d'un alcalde de la zona, però va ser alliberat per manca de proves.
En 1931 s'uní sentimentalment amb l'anarcosindicalista Jacinta Blanch i Coello, anomenada per tothom
Cinta Blanch, amb qui romandrà tota la seva vida fins a la mort d'aquesta en 1974. Segons la necrologia publicada al setmanari cenetista
Espoir (Tolosa de Llenguadoc, 22/09/1974),
Cinta Blanch se’n va anar, de jove, del seu poble, Arnes (Terra Alta), San Sadurní de Noia (Alt Penedès) en 1931, on es va afiliar a la
CNT-AIT i va conèixer en Pere Morató i Queralt, que fou el seu company, militant ambdós en la
CNT comarcal del Penedès. Durant el procés revolucionari de 1936
ella fou junt a Morató membre de la col·lectivitat d’Aldover (Baix
Ebre). Passà la frontera del Pirineu en el decurs de la Retirada de
febrer de 1939
i s’instal·là a Las Cabanas on milità junt al seu company en la
Federació Local de la CNT-AIT en l’Exili fins a la seva mort el 15 d’abril de 1974 (es diu per error el 24 maig de 1986 en algun lloc).
L'1 de maig de 1931, arran d'un incident tingut amb Ramon Pich, alcalde de barri de Sant Marçal,
va ser detingut amb altres companys i reclòs un mes a Barcelona.
Amb altres companys, Morató reorganitzà la
CNT-AIT a diversos pobles del Penedès. En 1933 fou delegat del
Sindicat Únic de Treballadors de
la CNT-AIT del Vendrell (Baix Penedès) al
Ple Regional de Catalunya de Sindicats de la
CNT-AIT.
Durant els temps de la República patí diverses detencions, com ara el maig de 1932. Membre de la
Federació Anarquista Ibèrica (FAI), formà part dels
Comitès de Defensa Confederals.
El 27 de juny de 1933
va ser detingut amb la seva companya després d'escorcollar el seu
mas Cal Don Joan de Sant Marçal i trobar-hi una arsenal d'armes,
municions i dinamita.
El seu mas va servir en diverses ocasions de refugi a companys anarquistes perseguits per les autoritats.
En 1936 fundà la col·lectivitat del seu poble, on ocupà càrrecs de responsabilitat fins al final
de la guerra, com ara secretari del Comitè Comarcal
del Vendrell en 1937 i delegat de la Secció de Camperols del Vendrell al
Ple Regional de Catalunya de
Sindicats Camperols de la CNT-AIT d'aquell mateix any.
El desembre de 1936 va ser nomenat sotsdelegat comarcal del Baix Penedès de la
Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya.
També fou membre de la col·lectivitat d'Aldover.
Durant la Retirada de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu i, després de la vicissituds que
patiren tots els exiliats, acabà instal·lant-se a Las Cabanas, on milità activament en la
CNT-AIT fins al 1975, any que ingressà en una residència d'avis de Blanhac (Alta Garona, Occitània).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada