Concentració solidària a Girona de cada divendres al migdia a cura de personal de la Generalitat
i del Palau de Justícia de Girona.
Les mobilitzacions solidàries setmanals contra la repressió de l’Estat espanyol i per la llibertat
dels presos polítics no fan vacances a l’estiu i haurà mobilitzacions a la Costa Brava.
Madrenas acusa
VOX de voler ''aixafar i esclafar ideologies diferents'' a la
seva. L'alcaldessa desitja que la fiscalia no accepti a tràmit la
denuncia que li han posat.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 20/07/2018
Canet de Mar (Alt Maresme, comtat de Girona).-
Llegim a
Vilaweb que dilluns el fotoperiodista Jordi Borràs va ser agredit
per un agent de la policia espanyola al crit de ‘Viva España’ i ‘Viva
Franco’. Els atacs amb una càrrega ideològica clara, espanyolista i
franquista,
han crescut de la tardor del 2017 ençà, amb impunitat política
mediàtica i judicial total. El mateix Borràs havia denunciat en un
reportatge que entre el 8 de setembre i l’11 de desembre de 2017
s’havien comès cent trenta-nou incidents violents, vuitanta-sis
dels quals amb agressions físiques, que tenien com a motivació la
defensa de la unitat d’Espanya. Una gran part d’aquelles agressions es
van concentrar els dies de les manifestacions de
Societat Civil Catalana, quan hi va haver trenta-quatre actes
violents. En l’última, la del 29 d’octubre, hi va haver deu agressions,
no solament contra independentistes, sinó també contra fotògrafs i
immigrants. Fins
i tot van arribar a enfrontant-se als Mossos d’Esquadra a la plaça de
Sant Jaume de Barcelona.
Uns atacs amb cobertura mediàtica
L’ús
de la violència física ha anat més enllà dels militants habituals
d’agrupacions d’extrema dreta
i s’ha fet més transversal en l’espanyolisme. En gran part, és
conseqüència de l’actuació de la policia, del discurs de Felipe VI el
dia de la vaga general del 3 d’octubre de 2017 i l’actitud de l’Estat
espanyol, que han transmès el missatge que qualsevol
mitjà és lícit per a aturar la independència catalana. A més, els
principals mitjans de comunicació han creat un discurs que equipara
posar llaços grocs a arrancar-los, que considera que dur-ne és una
provocació i, per tant, que és lícit reaccionar-hi agressivament,
i que també justifica la violència contra l’independentisme.
El cas de Canet de Mar
Un
dels casos més mediàtics va ser a Canet de Mar (Alt Maresme, comtat de
Girona), quan una vintena
d’encaputxats organitzats va arrencar creus grogues i va ferir cinc
persones. Partits i mitjans, en comptes de denunciar-ho sense embuts,
van centrar el debat en el fet que s’hagués fet servir l’espai públic
per a les protestes, cosa que va desencadenar la
campanya a favor de la ‘neutralitat’ de l’espai públic i contra les
reivindicacions.
En
la mateixa línia, en plena campanya de les eleccions del 21 de
desembre, Mariano Rajoy i Albert
Rivera van aprofitar una queixa d’una parella d’ultradreta de Balsareny
(Bages) per crear un xou mediàtic: tots dos van trucar-los, tot i que
tenien diverses causes judicials obertes, una de les quals per haver
assetjat el domicili del batlle. Militaven a
Vox i havien incitat a l’odi contra immigrants i enaltit el franquisme a les xarxes socials.
També
cal destacar el cas de l’institut el Palau de Sant Andreu de la Barca
(Baix Llobregat), on
el focus mediàtic va derivar en una campanya d’assetjament contra els
professors que no solament va atacar l’independentisme sinó el sistema
educatiu i uns suposats adoctrinament i persecució dels no sobiranistes
que exigien una reacció en defensa dels “seus”.
En l’estudi ‘Catalanofòbia: un boc expiatori’,
Àlex Romaguera
descriu aquest fenomen com a estructural i persistent, que no és
esporàdic i en el qual tenen una participació clau els mitjans de
comunicació. En canvi, aquests últims mesos s’han anat minimitzant o
ocultant actes que sobrepassen les picabaralles, com ara
l’agressió a dos professors de la Institució Cultural del
CIC, amb alumnes a l’interior, l’incendi provocat a l’Ateneu
Popular de Sarrià, a Barcelona, i l’atac al
Casal Independentista el Forn de Girona. Tot, amb impunitat absoluta.
Els
mateixos grups lloats per haver-s’hi organitzat per arrencar llaços
s’han vinculat després a
l’extrema dreta i han comès agressions físiques com la dels Lledoners
(Sant Joan de Vilatorrada, Bages). Sempre diuen que la culpa és dels
independentistes per haver creat aquest clima.
Un fenomen que també creix al País Valencià i les Illes
La violència no se circumscriu només al Principat, sinó que també ha tingut un repunt a les Illes
i al País Valencià, un territori ja marcat per dècades de violència en nom de la unitat d’Espanya.
En
el mateix reportatge citat, es denuncien quinze incidents al País
Valencià, el més important en
la manifestació del Nou d’Octubre a València (l’Horta, País Valencià),
quan davant la passivitat de la policia i de la delegació del govern
espanyol, membres d’extrema dreta (d’España
2000 i de
Yomus) van agredir els participants en la manifestació en defensa
del català. A Palma (Mallorca, Illes Balears), dos dies abans,
manifestants favorables a la unitat d’Espanya havien assaltat una
paradeta de l’Assemblea
Sobiranista de Mallorca.
L’extrema dreta, fins i tot, va aconseguir que se suspengués l’acte en suport a l’1-O a l’Hotel
Astoria de València arran de les amenaces rebudes, i dos actes a
la Universitat d’Alacant a causa de la concentració de desenes dels
seus.
La violència no s’ha aturat. En la visita del 7 de juliol de Joan Tardà a Barxeta (la Costera, País
Valencià), es va concentrar l’entitat Defenem Valéncia i van arribar a agredir alguns participants. Tot i que havien avisat la Guàrdia Civil del risc, els agents només van
aparèixer quan van ser cridats d’urgència perquè els agressors s’enfrontaven a la Policia Local.
La impunitat i la permissivitat fa dècades que existeixen. Com explicava Laia Altarriba en un reportatge,
la plataforma d’Acció
Popular contra la Impunitat denuncia sis-centes agressions feixistes
anuals al País Valencià. La cosa més greu era que, entre el 2007 i el
2012, hi va haver vint atemptats de contingut ideològic amb artefactes
explosius i cap no va ser resolt per la justícia.
La revista El Temps va computar mil cinc-cents delictes d’odi només el 2016.
Uns atacs contra el
Centre Espanyol d’Acollida de Refugiats
de Mislata (Horta oest, País Valencià), contra partits d’esquerres i entitats socials (Intersindical Valenciana,
ca Revolta,
Centre Social Terra, Casal Jaume I i
Centre Social Mislata), demostren que el blanc no són solament
els catalanistes, sinó també altres grups d’esquerres, col·lectius
d’immigrants i d’homosexuals.
La impunitat a l’Estat espanyol
La impunitat no és casual, només cal remarcar que quatre de les agressions recents han estat obra
de la Guàrdia Civil o la policia espanyola. La majoria, fora de servei, sense incloure l’última d’un inspector de la
Brigada Provincial d’Informació a Jordi Borràs.
De
la denominada Transició ençà, no hi ha hagut cap depuració en
l’administració, la justícia i els
cossos policials de l’Estat espanyol. La policia franquista va ser
reciclada en molts casos en la guerra bruta de l’Estat espanyol, amb
vincles amb l’extrema dreta, com ja demostrava el periodista Xavier
Vinader el 1979.
La
policia va donar suport a grups d’ultradreta, fins al punt que van
incorporar-hi policies i militars.
Tenien la complicitat dels aparells de l’Estat espanyol i actuaven
violentament i amb una gran impunitat al marge de la llei.
Posteriorment, molts van integrar-se als
GAL, agrupacions parapolicials finançades, coordinades i
entrenades pel Govern espanyol i l’administració que van constituir
l’anomenat “terrorisme d’Estat”, auspiciat pel
PSOE governamental.
La
darrera arribada massiva de la policia espanyola i la Guàrdia Civil al
Principat de Catalunya
per a impedir el referèndum ha deixat casos de catalanofòbia, agents
cantant l’himne espanyol amb lletra de Pemán (vinculada a Primo de
Rivera i al bàndol franquista), imatges amenaçadores i proclames clares
per a actuar contra la població. Un altre cas és
la concentració a Madrid convocada pel col·lectiu nazifeixista
Hogar Social, on es va insultar els membres del Parlament de Catalunya que havien anat a declarar al
Tribunal Suprem del Regne d’Espanya. Entre els nazifeixistes, hi
havia un portaveu sindical de la Policia Local de Madrid encarregat de
la difusió i premsa. Fins i tot, amb l’aplicació del
155, es va denunciar que els Mossos tenien ordres de no investigar l’extrema dreta.
La impunitat no és nova. Més enllà del recent atac de la llibreria
Blanquerna, els autors del qual continuen en llibertat, fa
dècades que dura, principalment al País Valencià. Durant l’anomenada
‘batalla de València’, el blaverisme, que té com a eix central
l’anticatalanisme, va intentar
assassinar impunement Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner i Josep Lluís
Albinyana.
El
cas més demolidor va ser l’assassinat de Guillem Agulló l’11 d’abril de
1993 a mans de feixistes.
El jutge ho va reduir a una simple baralla, el responsable principal
només va complir quatre anys i tots els altres van ser absolts. El
mateix assassí, Pedro Cuevas, anomenat
El Ventosa, va ser detingut el 2005 per l’Operació
Panzer, quan es va desarticular un grup de neonazis amb contactes
polítics, d’empresaris i a les forces arrmades que tenia armes de
l’exèrcit espanyol, inclosos llançagranades. Van desaparèixer armes
confiscades i
tots els acusats van ser absolts i fins i tot indemnitzats pel material
destruït. No es van investigar els contactes ni com s’havien obtingut
les armes.
La gran majoria de casos acaben amb l’absolució o amb una gran impunitat, a escala judicial, política,
mediàtica i institucional. El 2007, Pedro Cuevas es va presentar a la llista d’Alianza
Nacional.
La
situació es pot contrastar amb molts altres casos de fora dels Països
Catalans, com el dels joves
d’Altsasua (Sakana, merindad de Pamplona, Navarra, Euskal Erria), amb
una campanya dels mitjans i amb l’única prova del testimoni incoherent
dels agents de la Guàrdia Civil.
El canvi d’imatge de l’extrema dreta
Com
s’ha assenyalat, la violència física no solament prové dels habituals
d’extrema dreta, sinó de
persones sense cap vincle amb aquestes organitzacions. La situació i el
poc suport electoral ha motivat la reorganització d’aquests grups cap a
unes posicions “ni d’esquerres ni de dretes” però que defensen sense
complexos la unitat d’Espanya.
Cal
assenyalar que la majoria de votants donen un suport inequívoc a la
democràcia parlamentària
burgesa de la monàrquica borbònica, hereva del franquisme, per sobre de
qualsevol altra forma de govern. Però entre els votants del
PP i, en menor mesura, de
Ciutadans, trobem un sector important amb dubtes o que opta per un
sistema autoritari: en el cas dels populars, arriben a ser gairebé la
meitat dels votants.
En
aquestes preguntes, la gent sol ocultar les preferències
antidemocràtiques per no sortir-ne malparada.
És a dir, que aquest sector pot ser més gran que no sembla d’antuvi.
Per tant, és clar que una de les causes que no hi hagi una presència
electoral forta de l’extrema dreta és que el seu nínxol de votants és
dins de partits ‘convencionals’.
Al Principat de Catalunya, trobem que una de les entitats fundadores de
Societat Civil Catalana, teòricament transversal,
Somatemps, que manté vincles amb la feixista i racista
Plataforma per Catalunya, el parit neofranquista
Vox i el grup nazi
MSR, ha convocat aquesta setmana una concentració davant el consolat
alemany a Barcelona per les decisions del tribunal de Slesvig-Holstein.
Fa un parell de mesos, es va crear
Societat Civil Balear, i aquesta mateixa setmana,
Societat Civil Valenciana, amb l’objectiu per lluitar contra ‘la manipulació i l’adoctrinament’. A les Illes,
Actúa
Balears, de Jorge Campos, del
Círculo Balear, i
Vox, acordaven d’anar en coalició en totes les eleccions per “la
defensa de la unitat d’Espanya, la lliure elecció de llengua, la
devolució de competències a l’Estat espanyol, el control de la
immigració il·legal, la baixada d’impostos i la lluita contra
la corrupció i el balafiament públic”.
La defensa d’Espanya s’ha convertit en el fonament del discurs de l’extrema dreta i n’ha ocultat
la resta de reivindicacions. Un cas clar al País Valencià és l’associació
Lo Nuestro, amb presència a Elda-Petrer, Elx, Alacant i Alcoi, que,
renunciant als símbols feixistes i amagant les connexions amb l’extrema
dreta, ha centrat el discurs en la defensa de l’Estat espanyol i de les
denominacions del país i de la llengua enfront
d’un suposat “catalanisme invasor”. Ocultant el discurs però amb
accions violentes, racistes i intolerants.
Una altra nova entitat és
Defenem Valéncia, emblanquida per gran part dels mitjans com a
associació sorgida arran de “la passivitat dels polítics enfront dels
intents de catalanitzar València”. La majoria d’actes violents són
minimitzats amb
un silenci informatiu o són tractats mediàticament com a obra de
“radicals” o de “joves amb banderes”.
El
mateix ex ministre Zoido va dir que la violència de l’extrema dreta
eren casos “puntuals” i va
negar que hagués crescut, tot lloant la tasca dels cossos de seguretat.
Les agressions els van bé per a ajudar a crear un clima de tensió, por i
crispació amb unes accions que, a més, són en defensa de la unitat
d’Espanya.
La
situació de violència impune fora de la normalitat en qualsevol
democràcia formal existeix, en
gran part, gràcies a la col·laboració de l’aparell de l’Estat espanyol.
No està en contra ni d’allò que defensen ni d’allò que aconsegueixen, i
per això la impunitat és total.
Concentració solidària a Girona de cada divendres
Com
cada divendres les treballadores i els treballadors de la Generalitat a
Girona s’han concentrat
contra la repressió i els atacs a les institucions catalanes, i pel
retorn a casa dels presos polítics i exiliats per la República.
També, del Palau de Justícia de Girona
El
personal de la Generalitat, que cada divendres es concentren davant la
seu, mantindran la trobada
reivindicativa a l’agost. I les empleades i els empleats del Palau de
Justícia de Girona s’han afegit a les concentracions setmanals, també
els divendres i el mes d’agost les mantindran.
Les mobilitzacions solidàries setmanals no fan vacances a
l’estiu i hi haurà accions a la Costa Brava
Llegim en la premsa convencional gironina que com cada dilluns, la plataforma
Girona Vota , que agrupa una vintena d’entitats i partits
sobiranistes, va concentrar-se per denunciar la repressió de l’Estat
espanyol i la llibertat dels presos polítics. Coincidint amb els nou
mesos d’empresonament
del president d’Òmnium
Cultural, Jordi Cuixart, i de l’expresident de l’ANC, Jordi
Sánchez, la mobilització solidària gironina va canviar l’escenari
habitual, la plaça del Vi, per la plaça del Mercadal, i l’acte
reivindicatiu va incloure
parlaments, la participació de familiars i actuacions musicals. Sempre
el mateix però sempre diferent i també a l’estiu.
Els responsables de
Girona Vota no aturaran les mobilitzacions de cada dilluns a
l’estiu. “Ens preparem també per a una tardor calenta”, destaca Àdam
Bertran, president de l’ANC Girona. En aquest
sentit, Sergi Font, d’Òmnium
Gironès, va recordar que el dilluns 10 de setembre coincidirà amb la
tradicional marxa de torxes prèvia a la Diada de l’Onze de Setembre.
També a la Costa Brava
Sergi
Font va explicar que a l’estiu la mobilització també es potencia a
les poblacions de la Costa Brava i amb els sopars grocs populars.
Girona
Vota ha aconseguit el finançament necessari, a través d’una campanya de
micromecenatge, per
realitzar els dos documentals que “deixin constància” del que va passar
l’1 d’octubre als col·legis gironins. La idea és estrenar el primer
documental, de caire més emocional, amb un gran acte públic en el primer
aniversari de l’1-0.
16 d’agost: deu mesos amb els Jordis a presó
El
16 d’agost és una data difícil en un mes i en una setmana en l’auge de
vacances. Des de la plataforma
Girona Vota s’estan organitzant per mantenir la concentració especial
que fan cada dia 16 de cada mes. Coincidirà, a més, amb el desè mes en
què el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i l’expresident de l’ANC,
Jordi Sànchez, són a la presó; hi van entrar el
16 d’octubre de l’any passat. Des de l’organització treballen en la
forma que ha de tenir l’acte.
Madrenas acusa VOX de voler ''aixafar i esclafar ideologies
diferents'' a la seva
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, considera que la querella presentada per "l'organització
política d'extrema dreta" VOX en contra de la seva figura per aprovar el canvi de nom de la plaça
1 d'Octubre de 2017 és un intent per "aixafar i esclafar ideologies diferents".
A
més, Madrenas veu amb preocupació la "impunitat" amb què actua la
formació política i creu que
"en algun moment algú haurà de dir prou". Per això l'alcaldessa desitja
que aquest moment arribi de la mà de la fiscalia, "que ara depèn de
l'actual govern del
PSOE" -ha matisat- i que no s'admeti a tràmit la querella.
Considera que aquesta acció permetria posicionar l'actual govern
espanyol del "bàndol" d'aquells que "defensin els drets i la
democràcia". De tota manera,
Madrenas ha assegurat que no té por perquè no ha fet "absolutament res"
i manté que el canvi de nom de la plaça gironina respon a "un acte
comunitari".
Sobre el llistat de delictes que li atribueixen des de
VOX en la querella presentada, Madrenas considera que no hi ha
base jurídica per demostrar-los i que a partir d'aquestes actuacions el
partit "està intentant empresonar les idees". A més, ha afegit que les
seves funcions
s'han limitat a "defensar els drets i les llibertats de la ciutadania" i
que "això només molesta els feixistes".
D'altra
banda, l'alcaldessa de Girona també ha agraït totes les mostres de
suport rebudes, tot i
que ha afirmat que no l'havia sorprès rebre-les "perquè estem tots
junts en aquest trajecte". De moment, el president de la Generalitat ja
ha expressat el seu suport a l'alcaldessa, així com també ho han fet
altres autoritats, alcaldes i regidors del plenari
través de les xarxes socials, a banda de ciutadans.
Per
últim, Madrenas també ha respost que "tots estem cridats a ser
còmplices per cada persona que
rep aquestes envestides" i per això assegura que estarà al costat de
qualsevol que rebi cap mena d'ofensiva en contra del procés. Però que,
en cap cas, això desviarà les forces independentistes per seguir
"treballant per construir la República catalana".
Segons la querella que ha presentat
VOX contra Madrenas, l'alcaldessa podria haver incorregut en
delictes d'incitació a l'odi, ultratge a Espanya, contra l'honor,
malversació de fons públics i desobediència al Tribunal Constitucional
permetent el canvi
de nom de plaça de la Constitució espanyola a plaça de l'1 d'Octubre de 2017.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada