La primera excavació arqueològica en l’església romànica de Sant Maria de Palau, al massís del Montgrí, sobre l’antic Estany de Bedenga

Les excavacions han posat al descobert les restes dels primers vestigis del que es considera un dels conjunts més importants del Parc Natural del Montgrí  les Illes Medes i el Baix Ter  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 21/07/2018  

Torroella de Montgrí (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries).-  

Llegim en la premsa convencional comarcal que l’església romànica de Santa Maria de Palau, un dels conjunts patrimonials més importants del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, ha posat al descobert part dels seus vestigis, en el marc d’una ambiciosa intervenció per dur a terme la seva consolidació. Un treball de rellevància, perquè és la primera vegada que es porta a terme un estudi rigorós d’aquest tipus en un dels elements patrimonials més singulars i desconeguts del massís del Montgrí. Anna Maria Mercader, regidora de Cultura, Patrimoni i presidenta del Museu de la Mediterrània, a Torroella de Montgrí (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries), argumenta que l’Ajuntament vol fer aflorar el conjunt arqueològic medieval de Santa Maria del Palau, un temple que depenia de la parròquia de Sant Joan de Bellcaire. L’església és de planta rectangular, d’una sola nau i coberta per una volta apuntada i seguida, sense arcs torals ni triomfal ni cap absis adjacent.

Aquestes excavacions arqueològiques, que es fan conjuntament amb la Diputació de Girona, i prèvies als treballs de consolidació del monument, han posat també en relleu una de les grans singularitats d’aquest bé: la importància que ha tingut en la interacció entre l’home i el medi, en un paisatge fortament humanitzat, testimoni de les civilitzacions més antigues, segons destaca Gerard Cruset, tècnic municipal de Patrimoni i director del Museu de la Mediterrània.

Segons indica l’expert medievalista Joan Badia-Homs, es pot considerar que l’església data del segle XIII, és del gòtic primitiu o tardoromànic, amb unes característiques arquitectòniques molt marcades d’aquest estil. 

Un estudi guia 

Ara es clou l’estudi arqueològic que guiarà la segona fase dels treballs de consolidació de l’església romànica emplaçada al sector nord-occidental del massís del Montgrí, en el terme municipal de Torroella de Montgrí i a prop del camí dels Termes, a l’Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries). A banda de l’església, el recinte inclou les restes d’un antic poblament que va ser habitat des del segle II abans de la nostra era, en època romana, fins a la baixa edat mitjana.

La intervenció arqueològica té com a objectiu determinar quines han estat les diferents fases constructives de l’edifici i quins són els seus elements originals. L’actuació sobre el terreny es complementarà amb un exhaustiu estudi documental. 

L’actuació arqueològica s’està fent als tres grans espais del temple romànic: el nàrtex, la nau principal i l’espai lateral de la sagristia. Els treballs han posat al descobert, entre altres elements d’interès, un fragment de la pavimentació original de l’edifici (que ja ja havia localitzat fa quaranta anys el Centre d’Estudis Escalencs (CdEE), a l’interior de la nau principal; una part de l’enllosat del porxo enfonsat a principis del segle XX, i restes d’una escala d’accés, d’època més moderna. A la nau principal s’ha rebaixat fins a 70 cm, però a la sagristia el rebaix arribarà fins als 2 metres, ja que s’hi havia anat acumulant una gran quantitat de material, sobretot pedres del porxo enfonsat.

Aquesta recuperació del jaciment arqueològic i conjunt monumental del Palau era un reivindicació històrica de les entitats defensores del patrimoni del massís del Montgrí. Ara ja és una realitat la salvaguarda del Palau. La primera persona erudita que va visitar i estudiar el Palau va ser l’escalenca Caterina Albert (Víctor Català) a principis del segle XX, un fet a recordar en l’Any Víctor Català, en 2019.