dijous, 19 de juliol del 2018

El policia que va agredir Jordi Borràs és un inspector de la Brigada d'Informació del Regne d’Espanya. La Jefatura Superior de Policia de Barcelona va assegurar que es tractava d’un agent que es dedicava a “tasques burocràtiques” però, en realitat, ara fa quinze anys va ser ascendit a inspector especialitzat en l’Àrea d’Informació.

Segons ha pogut confirmar DIRECTA, l’inspector s’ha especialitzat des de les oficines de la Brigada Provincial d’Informació ubicades al complex policial del barri barceloní de la Verneda, en l’àmbit d’informació relacionat amb l’extremisme gihadista.  
Identificats set encaputxats que es dedicaven a arrencar llaços grocs a la Bisbal d’Empordà. S'enfilaven a les columnes de l'avinguda de les Voltes.  
Els neofranquistes de VOX es querellen contra l'alcaldessa de Girona per la plaça 1 d'Octubre 2017. Consideren que Madrenas és responsable de delictes d'incitació a l'odi, ultratge a Espanya i malversació de fons, entre d'altres delictes penasl.   
L'alcaldessa de Figueres, citada a mitjans de setembre per desobediència arran de l'1-O.   Marta Felip assegura que hi anirà "amb la consciència ben tranquil·la"
 
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 19/07/2018   
La Bisbal d’Empordà (Baix Empordà, comtat de Girona).-   

Llegim a DIRECTA que ni agent ras ni tasques burocràtiques, el presumpte agressor del fotoperiodista Jordi Borràs és un comandament de la Brigada Provincial d’Informació (BPI) adscrit a la Jefatura Superior de Policia de Catalunya. Cal recordar que la BPI és la successora de la Brigada Político-Social del franquisme, de tant horrible memòria proletària i popular.
L’11 de setembre de l’any 2000, el fins aleshores sotsinspector, es va incorporar al Centre de Formació de la Divisió de Formació i Perfeccionament del Cos Nacional de Policia del Regne d’Espanya, amb seu a Àvila (Castella la Vella). Així consta a l’ordre executiva signada per l’aleshores director general de la Policia espanyola Juan Cotino, un cop l’alumne havia superat la fase d’oposició. En aquest mateix document s’especifica que “s’inclou la puntuació obtinguda per cada opositor en la fase d’oposició, integrada pel resultat de la segona prova, inclosa, en cada cas, la puntuació obtinguda en l’exercici voluntari d’idiomes, i la corresponent pels serveis prestats com a funcionari del Cos Nacional de Policia i a les Forces Armades”.
Tres anys més tard, el 14 de març de 2003 i a l’edat de 32 anys, va ser nomenat Inspector de l’Escala Executiva, després d’obtenir una puntuació que superava lleugerament la nota de tall del cinc.
Segons ha pogut confirmar DIRECTA, l’inspector s’ha especialitzat des de les oficines de la Brigada Provincial d’Informació ubicades al complex policial del barri barceloní de la Verneda, en l’àmbit d’informació relacionat amb l’extremisme gihadista. En aquest temps ha utilitzat un compte de Twitter des d’on seguia una trentena de perfils de temàtica gihadista, entre els quals destaca el del portal Jihadology, i des d’on al llarg de tres anys només va fer una piulada on aplaudia l’AAA, que podria referir-se a un grup paramilitar argentí.
Unes setmanes més tard l’inspector va mantenir a través de la xarxa una conversa pujada de to en relació a la dictadura argentina amb el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona Gerardo Pisarello. El compte ha estat esborrat a primera hora del matí d’aquest dijous 19 de juliol.
Aquestes informacions contrasten amb la versió difosa dimarts al matí pel portaveu de la Jefatura Superior de Policia, segons la qual, l’agent que va mostrar la seva placa després d’agredir Jordi Borràs --a quarts de nou del vespre al carrer dels Capellans-- era “un agent que es dedica a tasques burocràtiques”. A més, a preguntes de DIRECTA, va afegir que “des de fa molts de temps” no patrulla ni fa feines al carrer. Les mateixes fonts, consultades avui per DIRECTA, han reconegut que es tracta d’un inspector d’Informació, però han volgut destacar que mai van concretar quina era la categoria professional del policia però que, en tot cas “no treballa en feines operatives sinó que es dedica a l’Àmbit de la Documentació i Informació”.
L’advocada Carla Vall, que exerceix la representació legal de Jordi Borràs ha reaccionat a la notícia: “Sorprenentment, les novetats ens arriben pels mitjans. Confirmem que la situació és més greu de la que crèiem. No és un agent qualsevol, és Inspector de la Brigada d’Informació. Espero que la propera notícia sigui dels Jutjats”. 

Investigació d’ofici des del cos dels Mossos 
Els Mossos d’Esquadra han obert una investigació d’ofici en relació als fets i l’advocada del fotoperiodista ja compta amb un llistat de testimonis presencials i diverses proves gràfiques de l’atac.
En les últimes hores s’ha produït una veritable allau de reaccions en l’àmbit polític i periodístic, entre les quals cal destacar en l’àmbit professional la de la Federació Internacional de Periodistes, el Col·legi de Periodistes de Barcelona, el Sindicat de Periodistes i el Grup de Periodistes Ramon Barnils, i en l’àmbit polític les reaccions dels presidents Carles Puigdemont i Quim Torra. Aquest últim va piular dimecres al vespre: “Estimat Jordi Borràs, farem tot el que estigui a les nostres mans perquè aquest agressor sigui jutjat i, lògicament, apartat immediatament del seu treball”. 

Identificats set encaputxats unionistes que es dedicaven a arrencar llaços grocs a la Bisbal d’Empordà  
Segons l’Agència Catalana de Notícies els Mossos han identificat set encaputxats unionistes que es van dedicar a arrencar llaços grocs a la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà, comtat de Girona). Els fets van tenir lloc dimecres cap a quarts de tres de la matinada. El grup s'anava enfilant a les columnes que hi ha a l'avinguda de les Voltes --i que està plena de llaços grocs-- i anava arrencant els símbols que reclamen la llibertat dels presos. Quan els Mossos d'Esquadra, alertats per un testimoni, van arribar a la zona, ja n'havien malmès una desena (tots els que hi ha a la banda més a tocar del pont que creua el riu Daró). 

Repetició arreu de sabotatges unionistes 
En els darrers mesos, situacions com aquestes s'han repetit arreu de la demarcació gironina i arreu de Catalunya. Entre d'altres, a llocs com el pont de Ferro de Girona; a la rotonda de l'entrada de Celrà (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona); al passejos Lluís Albert i del Mar a l’Escala o al poble de Viladamat (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries). Fins i tot, hi ha grups espanyolistes o feixistes que ho penja a les xarxes socials. 

Els neofranquistes de VOX es querellen contra l'alcaldessa de Girona per la plaça 1 d'Octubre 2017 
Segons un despatx de l’Agència Nacional de Notícies el nefast partit neofranquista espanyol VOX ha presentat aquest dijous al matí una querella als Jutjats de Girona contra l'alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas, pel canvi de nom de la plaça Constitució espanyola pel d'1 d'Octubre 2017. Segons aquests element de VOX, afavorint el nou nomenclàtor Madrenas podria haver incorregut en delictes d'incitació a l'odi, ultratge al Regne d’Espanya, contra l'honor, malversació de fons públics i desobediència al Tribunal Constitucional del Regne. Justifiquen tota aquesta llista de delictes amb el canvi de nom i la placa de la nova plaça en què es qualifica l'actuació de les forces de seguretat de l'Estat durant el referèndum com una "brutal agressió". Dins de la querella també hi inclouen la festa que es va fer per celebrar el canvi de nom, que qualifiquen com un "acte reivindicatiu" pagat amb fons públics. El vicesecretari jurídic de VOX, Pedro Fernández, ha assegurat que amb aquesta querella el partit "no permetrà la impunitat" de cap de les manifestacions a favor del "cop d'estat de l'1 d'octubre". Fernández també ha afirmat que la seva formació no tolerarà "la humiliació" als cossos de seguretat espanyols que van actuar durant les votacions de l'1 d'octubre de 2017 que s'ha fet amb el text de la placa de la nova plaça gironina. 

L'alcaldessa de Figueres, citada a mitjans de setembre per desobediència arran de l'1-O  
L’Agència Catalana de Notícies informa que el Jutjat d'Instrucció Número 6 de Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú) ha citat formalment a declarar l'alcaldessa de la ciutat com a investigada per l'1-O. Ho fa en el marc de les diligències que va obrir per un delicte de desobediència arran d'un atestat policial de la Guàrdia Civil. Segons recull la providència que ha rebut Felip, s'ha de presentar davant del jutjat el dimarts 18 de setembre a les onze del matí. L'alcaldessa de Figueres, en una piulada a Twitter, ha avançat que pensa personar-se davant del jutge. "El jutge em cita a declarar. Hi aniré amb la consciència ben tranquil·la. L'1 d'octubre del 2017 els alcaldes ens devíem i ens devem a la voluntat del poble", escriu Marta Felip.
La citació judicial a Marta Felip, precisament, arriba poques setmanes després que l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, també declarés en relació a l'1-O. En aquest cas, pels delictes de desobediència i prevaricació en el marc de la investigació oberta per la Fiscalia Superior de Catalunya sobre la cessió de locals electorals per al referèndum d’autodeterminació nacional catalana. Madrenas, que va declarar des del seu despatx assistida per advocat, va respondre una única pregunta, que buscava esbrinar com es van posar a disposició de la ciutadania els diferents col·legis electorals. L'alcaldessa de Girona va assegurar que era "públic i notori" que ningú de l'equip de govern, cap treballador públic o responsable dels centres va obrir els col·legis (perquè no havien tancat des del divendres 20 de setembre de 2017). 

A Roses, arxivada 
Apart de Felip, una altra alcaldessa de l’Empordà, la de Roses (Alt Empordà, comtat de Peralada), Montse Mindan, també va haver d'anar als jutjats per haver donat suport a l'1-O. En aquest cas, però, la causa no se li va obrir d'ofici, sinó arran d'una denúncia presentada per un particular unionista. Mindan, a qui molts alcaldes i regidors de la comarca van acompanyar fins als jutjats, es va negar a declarar.
A mitjans d'abril, el Jutjat d’Instrucció 1 de Figueres va arxivar la causa contra ella (també oberta per desobediència). La interlocutòria concloïa que no es va acreditar que l'alcaldessa de Roses incomplís l'advertiment de l'Estat per engegar qualsevol actuació que permetés la celebració del referèndum. El jutjat sí que admet que Montse Mindan va signar un decret donant suport a la votació, però com que ho va fer abans que li arribés l'advertiment, la interlocutòria recollia que aquí no hi havia delicte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada