La mortalitat de gorgònia vermella s'ha situat en un 30%
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 18/06/2018
Cadaqués (Cap de Creus, Alt Empordà, comtat de Peralada).-
Llegim
en la premsa convencional comarcal la població de gorgònia vermella (Paramuricea clavata) al
Parc Natural
de Cap de Creus i al Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter
han patit una mortalitat de prop del 30% de superfície durant el 2017, a
conseqüència dels efectes del canvi climàtic. Concretament, per la
proliferació d’algues filamentoses, associada a una combinació d’altes
temperatures durant la primavera i estiu, una alta concentració de
nutrients a l’aigua i una alta estabilitat ambiental.
Així ho determina l’informe sobre el seguiment del medi marí de la
Universitat de Barcelona (UB) en el marc del seguiment de la
biodiversitat marina als espais naturals protegits encarregat per la
Generalitat amb l’objectiu d’avaluar l’evolució de l’estat de
conservació del patrimoni
natural dels parcs marins de Catalunya fins al 2020, i millorar la seva
gestió. Els resultats serveixen de referència al Departament de
Territori i Sostenibilitat a l’hora d’impulsar mesures mediambientals
per garantir la conservació de l’ecosistema marí.
Dirigit per l’investigador Bernat Hereu, de la
Facultat de Biologia i de l’Institut
de Recerca de la Biodiversitat
de la Universitat de Barcelona (IRBio), l’informe revela els primers
resultats del programa de seguiment científic en aquests dos parcs
naturals. Així, experts de la
UB-IRBio i de l’Institut
de Ciències del Mar (ICM-CSIC) han analitzat la presència,
densitat i evolució de diversos indicadors (gorgònia vermella, corall
vermell, briozous, comunitats algals, garotes, coves i comunitats
mediolitorals) per
avaluar l’estat ecològic de les comunitats biològiques i l’impacte de
l’activitat humana (submarinisme, pesca artesanal i esportiva,
furtivisme, etc) sobre l’ecosistema marí. Aquesta línia de treball
aporta noves eines estratègiques per millorar la gestió
del patrimoni natural del Parc Natural de Parc Natural de Cap de Creus i del
Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i Baix Ter.
Estudi del corall
Comunitats
de coral·ligen amb gorgònies, praderies de posidònies, fons rocosos
batuts per les onades,
parets verticals de roca calcària i boscos d’algues que són refugi i
aliment per a espècies marines són alguns dels components de la rica
biodiversitat dels
Parcs Naturals marins de Catalunya: el
Parc Natural de Cap de Creus i el
Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter. Aquests
parcs marins de Catalunya es consideren unes de les àrees marines
protegides més emblemàtiques de la Mediterrània nord-occidental, i
contenen un patrimoni natural únic, però altament sensible
als impactes d’origen natural o antropogènic sobre el medi marí.
Arreu el món, les àrees marines protegides són espais de referència per a la gestió d’uns ecosistemes
marins cada cop més amenaçats. Avui dia, el
Parc Natural de Cap de Creus i el Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter són unes de les reserves marines de major riquesa ecològica de tota la Mediterrània, integrades a la
Xarxa Natura 2000 i declarades com a
Zones Especialment Protegides d’Importància per a la Mediterrània (ZEPIM) des del 2001.
Les
àrees marines són també regions exposades a múltiples factors que poden
trencar el fràgil equilibri
als ecosistemes i es fa necessari avaluar l’impacte de l’activitat
humana als parcs naturals, com ara la pesca artesanal, activitats
recreatives com la pesca esportiva, el busseig o la nàutica, furtivisme,
entre les activitats més destacables. En aquest context,
la gestió d’aquests espais litorals i marins, de gran valor econòmic i
turístic a la regió, exigeix l’elaboració d’un projecte de seguiment
científic que avaluï l’estat del patrimoni natural amb l’objectiu
d’analitzar l’estat de conservació de les espècies,
comunitats i hàbitats dels diferents espais marins protegits. Així,
mitjançant el seu seguiment temporal i a més llarg termini, es vol
avaluar l’efecte de les activitats antròpiques que es desenvolupen en
aquests espais, fet que permet millorar els instruments
de planificació i millorar la gestió que es desenvolupa en aquests
espais.
Per
tot això, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha volgut donar
el màxim de continuïtat
als projectes de seguiment, garantint el seguiment de la biodiversitat
marina als parcs marítimo-terrestres de Catalunya per a 4 anys
(2017-2020).
Elevada mortalitat de gorgònia vermella
L’augment de la temperatura i la proliferació d’algues filamentoses ha causat una elevada mortalitat
de gorgònia vermella en ambdós Parcs Naturals, tot i que ha estat més elevada al
Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i Baix Ter. Aquesta mortalitat d’enguany s’afegeix a la mortalitat detectada ja l’any passat al
Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i Baix Ter.
Al
Parc Natural del Cap de Creus, els signes de mortalitat queden
separats en dos grups, amb les poblacions del sud de cap de Creus (Cap
Trencat i el Gat) presentant mortalitats majors (excepte la Messina) i
amb les poblacions
del nord (Cap Gros, Farallons, Portaló, l’Encalladora) amb mortalitats
menors (excepte Massa d’Or). A les poblacions del Cap Trencat i el Gat,
al voltant d’un 45-50% de les colònies presentaven signes de mortalitat,
mentre que a la resta de poblacions, a excepció
de la Massa d’Or, el percentatge de colònies afectades no superava el
30%.
Pel que fa al
Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes, i el Baix Ter, totes
les estacions mostrejades presentaven un increment de colònies amb
signes de mortalitat, i un augment significatiu de la superfície morta,
en molts casos
superant el 20% de superfície mitjana morta. Tot i així, només en
algunes aquest canvi va ser estadísticament significatiu, com Medallot,
El Guix, Carai Bernat o Cap Castell, on el percentatge de colònies
afectades per algun tipus de mortalitat gairebé va
arribar al 75%. En alguns casos, el percentatge de colònies afectades
ha incrementat en més d’un 15%, com és el cas de la població de
Medallot, Pedra de Déu, Tascó Petit i Pota del Llop.
Afectacions de la pesca en el corall vermell
Les poblacions corall vermell (Corallium rubrum) presenten
colònies de talla petita degut a la sobrepesca que han patit durant molts anys. Tanmateix, l’orografia submarina dels
Parcs Naturals del Cap de Creus i
Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, amb una nombrosa presència de coves
i túnels, i la gran quantitat de matèria orgànica que hi ha a les seves
aigües, proporcionen unes condicions úniques per al desenvolupament de
poblacions de corall vermell a poca fondària,
fet poc freqüent a la Mediterrània.
En
general les poblacions de corall al Cap de Creus es troben a fondàries a
partir de 25-30 metres
i en molts casos a profunditats majors de 35 metres, que és quan el
tipus de substrat canvia i apareix un fons calcari on es desenvolupa el
coral·ligen, hàbitat típic del corall vermell. A més, aquí les colònies
majoritàriament es troben en esquerdes i/o molt
amagades, distribució força comuna en les poblacions sotmeses a una
forta pressió pesquera. En canvi les poblacions del corall al
Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter es troben
a menys fondària, degut principalment a l’orografia de les Medes i la
influència del riu Ter, però també per la prohibició de la pesca que ha
permès
que es desenvolupin les colònies en moltes indrets en llocs més
accessibles i visibles.
L’estudi mostra, en general, les poblacions de corall vermell al
Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i Baix Ter presenten un millor estat de conservació que les del
Parc Natural de Cap de Creus. Les estacions amb una menor
freqüentació tenen una major tendència a millorar, encara que de moment
cap presenta les talles esperades després de més de 30 anys de
protecció. Medallot és
l’estació amb una biomassa més elevada, però caldrà esperar més temps
per veure l’efecte real de la
Reserva Integral.
Pel que fa al
Parc Natural de Cap de Creus, en general les poblacions presenten
una biomassa molt menor i s’observen colònies de talla petita. Destaca
l’estació de l’Encalladora amb talles molt més grans, tot i que una
baixa biomassa
degut al baix nombre de colònies. L’estació de la Massa d’Or destaca
per presentar més d’un 60% de colònies amb signes de pesca. La
mortalitat se situa entre l’1,35% observat a l’estació del Gat, i menys
de l’1% de Forcats i Falconera.
Impacte del submarinisme i canvi climàtic
L’estudi de l’evolució de
brizous permet mostrar l’afectació d’activitats com el
submarinisme i l’augment de la temperatura degut al canvi climàtic. Els
resultats d’enguany del seguiment de les poblacions dels briozous
(Pentapora fascialis i
Myriapora truncata) han mostrat diferències notables entre el
Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i Baix Ter, i el
Parc Natural de Cap de Creus. Al primer, les densitats de briozous
han variat notablement entre estacions, observant-se un patró clar en el
que en totes les estacions on hi ha una major freqüentació de
submarinistes l’abundància de colònies de les poblacions
de briozous són molt baixes, mentre que a les estacions de control de
zones poc freqüentades les densitats són superiors. A les zones
freqüentades per submarinistes han desaparegut un major nombre de
colònies, per sobre del 50%, concretament les més grans
i més exposades al contacte, evidenciant l’efecte erosiu dels
submarinistes a les zones més visitades.
No
obstant això, l'equip expert indica que no es pot atribuir aquest
descens únicament a la pràctica
del submarinisme, ja que analitzant la sèrie temporal, es pot observar
que hi ha hagut una disminució progressiva en totes les estacions, amb
episodis de mortalitat marcats l’any 2015, coincidint amb temperatures
molt elevades i un episodi de proliferació
d’algues filamentoses.
L’estudi
també constata l’efecte del submarinisme a les coves. Així, els
científics han detectat
acumulacions d’aire respirat als sostres, a més d’un important efecte
erosiu sobre els fons, comparant l’estat actual amb fotografies de l’any
1978 de es mateixes zones, on hi havien comunitats molt ben
desenvolupades que ara han desaparegut.
Creixement explosiu d’algues filamentoses
L’informe també descriu l’impacte ecològic del creixement massiu d’algues filamentoses mucilaginoses,
un episodi que va afectar espècies i hàbitats del fons marins de la major part dels
Parcs Naturals de Catalunya entre maig i setembre de 2017.
Organismes filtradors (com gorgònies i coralls) van ser dels més
perjudicats per aquesta proliferació algal, que va ser màxima en zones
encalmades i entre
10 i més de 30 metres de fondària.
Aquests
episodis són de difícil control --no hi ha tècnica efectiva per
eliminar les algues-- i apunten
a la necessitat d’evitar l’abocament de nutrients en el medi marí quan
es detectin creixements algals massius. Aquesta proliferació es va
produir probablement per una combinació d’altes temperatures durant la
primavera i estiu, un alta concentració de nutrients
a l’aigua i una alta estabilitat ambiental.
Proliferació de garotes (eriçons de mar)
A
la majoria de les zones hi ha una sobrepoblació de garotes (eriçons de
mar), a conseqüència de
la falta de peixos, els seus depredadors. Aquestes garotes mantenen les
comunitats algals poc desenvolupades. No obstant això, a la reserva
marina de les Illes Medes, l'equip científic ha observat com les
poblacions de peixos exerceixen un control efectiu
sobre les garotes, i han permès el desenvolupament de les comunitats
algals amb una gran abundància d’espècies estructurals i una gran
diversitat.
Pel
que fa a les comunitats mediolitorals, mostren un bon estat de
conservació, tot i que a les cornises
calcàries a les zones exposades s’ha observat un augment de la
mortalitat de les algues calcàries. Ja es va detectar l’any 2015, i
encara que no se’n saben les causes, estan probablement relacionades amb
l’augment de la temperatura pel canvi climàtic.
Seguiment marí per a la planificació adaptativa
El
seguiment de la biodiversitat marina s’ha ampliat i dissenyat per donar
resposta a un nou sistema
de regulació basat en la planificació adaptativa i que fa necessari fer
un seguiment més detallat i acurat dels indicadors de l’estat de
conservació de l’ecosistema marí i allà on es practiquen les diferents
activitats antròpiques.
El
model de planificació adaptativa estableix l’obligació de revisar
periòdicament les mesures establertes
a partir de les dades obtingudes pel seguiment anual de les comunitats
marines, que han de servir per a la pressa de decisions i com a garantia
de l’objectivitat d’aquest model.
El seguiment de la biodiversitat és una eina fonamental per l’aplicació del model de planificació
adaptativa que es comença a aplicar ja en les àrees marines protegides. Concretament el
Pla rector d’ús i gestió (PRUG) de la
Reserva Natural Parcial marina de les Medes, aprovat el novembre del
2017, que regula, entre altres aspectes, els límits d’immersions
establint un màxim anual d’immersions per cada zona o sector d’immersió
de la
RNP, que s’han de revisar periòdicament a partir del seguiment de
l’evolució i estat de conservació de les comunitats biològiques
marines. Amb aquesta mateixa visió s’està treballant d’elaboració del
PRUG de l’àmbit marí del
Parc Natural del Cap de Creus, actualment en redacció i participació ciutadana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada