Republicanisme en acció al Nord-est enfront autonomisme burgès (14a crònica)

El nacionalisme espanyol amenaça un jove de Canet de Mar “aparecerás en una cuneta tirado y  no reconoceran ni tu ADN”.  L'agressió i la violència contra independentistes a la platja de Canet de Mar segueix portant cua.   

Els casos de tortura a l’Estat espanyol es multipliquen per quatre amb l’1-O com a rerefons.  

Onze persones investigades pels talls de l'AP-7 i l'N-II del març a l'Alt Empordà. El CDR presentarà dilluns una campanya de solidaritat amb els encausats.   

Inauguració a Gurb de la plaça de l'1 d'Octubre de 2017.   

La plaça de la Coma Cros de Salt passarà a dir-se 1 d'Octubre. Així ho han decidit el 90% dels participants en la consulta.   

En suport a l’alcalde de Verges: demà dissabte, 9 de juny, s’organitza un acte reivindicatiu presentat per Sílvia Bel i que comptarà amb la presència de familiars de Dolors Bassa i Toni Comín entre d’altres.  

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 08/06/2018   

Canet de Mar (Alt Maresme, comtat de Girona).-   

Llegim el fet que el nacionalisme espanyol més extrem i patrioter no cessa. La seva actuació violenta i repressiva contra l'actuació democràtica i pacífica d'uns republicans per haver plantat unes creus grogues a la platja de Canet de Mar (Alt Maresme, comtat de Girona) encara porta cua. Dos joves han rebut amenaces i han denunciat els fets als Mossos. Malgrat això, no cessen i s'incrementen. L'última és terrorífica i esgarrifosa: en Biel López de Canet de Mar i el regidor de la CUP de la mateixa població, en Marc Jiménez, van explicar el 30 de maig que van denunciar formalment les amenaces i comentaris contra ells que qualifiquen de "carregats d'odi". Aquestes es van produir arran de l'atac ultradretà a la platja de Canet de Mar. El més curiós de tot és que en Biel no hi era a la platja però el nacionalisme espanyol més extrem i patrioter l'assenyala perquè va fer un tuit explicant què havia passat. De fet,  els ultranacionalistes espanyols s'han posat d'acord per a inventar-se que ell va agredir algú (quan?, insistim, no hi era) i han iniciat una campanya d'amenaces de mort contra ell. 

Més de 30 pàgines amb captures d'amenaces 

En Biel explica que la denúncia del 30 de maig va comportar rebre unes 150 amenaces, on ja en va fer una selecció de les més dures i fortes. Però malgrat denunciar-ho als Mossos, aquestes no només no han cessat sinó que han incrementat el to. Avui mateix, en Biel penjava una captura d'un missatge directe que ha rebut d'un anònim que esgarrifa: "Sabemos donde paras, sabemos donde vives, aparecerás en una cuneta tirado y no te reconoceran ni por el ADN. Vigila por detrás, cuando salgas en Canet te estaré vigilando". Tot i la duresa de l'amenaça, el militant de La Forja assegura que no no té por "segueixo dempeus, convençut que cal combatre el feixisme i l’Estat que el patrocina. Ni un pas enrere!". 

La llei de l’embut  

En Biel també ha denunciat a les xarxes que el regidor que va insultar al diputat de Ciutadans Carlos Carrizosa ja ha estat detingut i es pregunta si faran el mateix i amb idèntica celeritat les autoritats policials per a detenir als que l'han amenaçat. 

Manifestació de suport el 16 de juny  

L'esquerra independentista ha organitzat una manifestació de suport el dissabte 16 de juny a Canet de Mar on afirmen que "plantaran cara als atacs de grups d'ultradreta" que han patit al poble. La trobada serà a les 12 del migdia a la Riera de Sant Domènech i hi participaran regidors de la CUP de diferents pobles i la diputada al Parlament de Catalunya Maria Sirvent. 

Els casos de tortura a l’Estat espanyol es multipliquen per quatre amb l’1-O com a rerefons 

Llegim a DIRECTA que mai abans la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CPDT) havia registrat més d’un miler de persones afectades per tortures, violència institucional i tractes inhumans, cruels o degradants a l’Estat espanyol. Tot i que el referèndum a Catalunya representa més de la meitat dels casos, també cal destacar els maltractaments a la frontera Sud i l’opacitat de les presons i els centres de menors. Un total de 55 persones van morir sota custòdia.

Repetim. Des del 2004, mai la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CPDT) havia recollit tantes denúncies per tortura en el seu informe anual com durant l’any 2017. Ja fa catorze anys que la quarantena d’organitzacions que formen part de la Coordinadora presenten aquest document, però mai abans havien registrat més d’un miler, 1.014, de persones afectades per tortures, violència institucional i tractes inhumans, cruels o degradants a l’Estat espanyol, en 224 situacions diferents. Jorge del Cura no es cansa de repetir cada any que l’informe no recull, ni de bon tros, la totalitat de les situacions: “és només la punta de l’iceberg”, lamenta. Enguany, es dóna la circumstància que es presenta el dia després que el PSOE anunciés que el jutge de l’Audiència Nacional espanyola Grande-Marlaska, acusat de no investigar tortures, serà el Ministre de l’Interior espanyol.

Enguany, la CPDT, malauradament, ha d’anunciat que es trenca la tendència dels dos anys anteriors, en què s’havia reduït molt el número de situacions i afectades. En gran part, que les persones maltractades s’hagin multiplicat per quatre respecte el 2016 és degut a la repressió durant la celebració del referèndum, l’1 d’octubre, que concentra 61 situacions i 541 persones afectades i situa el Principat de Catalunya en el primer lloc del rànquing, per davant de Ceuta (Sabta, Rif) i Madrid (Castella la Nova). Com s’assenyala a l’informe, i subratlla del Cura, només han incorporat els casos que han pogut contrastar com a Coordinadora, per aquesta raó, la xifra dista de les 1.066 persones ferides registrades pel Departament de Salut de al Generalitat. Només a Barcelona, van actuar 1.034 agents del Cos Nacional de Policia espanyola, un operatiu que la DIRECTA va revelar. 

L’1-0, laboratori de la repressió 

Per la gravetat i abast dels fets, la Coordinadora dedica un apartat específic a l’impacte de la repressió policial l’1 d’octubre, on recull els fets als col·legis electorals Escola Mediterrània i l’Institut Pau Claris de Barcelona, l’Escola d’Aiguaviva (Gironès, comtat de Girona) i l’Escola de Sant Carles de la Ràpita (Alfacs, Monsià). Consideren que les intervencions, tant de la Policia Nacional espanyola com de la Guàrdia Civil, van desatendre els principis d’oportunitat, congruència, progressivitat i proporcionalitat, i alhora, van infringir la prohibició de colpejar de dalt a baix amb les defenses i de danyar parts sensibles com el cap o tòrax. Segons l’informe, s’han documentat vint traumatismes cranioencefàlics. “En termes quantitatius i col·lectius, la violència de l’1 d’octubre suposa una vulneració de drets massiva, un laboratori de la repressió”, sentencia el treball presentat.

Però l’informe va més enllà i apunta que “el silenci i la negació institucional continuada” per part de l’Estat ha generat un profund sentiment d’indignació i impotència, que dilata els processos de recuperació i conclou que els fets de l’1-O han generat un impacte psicosocial greu en la ciutadania catalana.

Amb tot, les persones del conjunt de l’Estat afectades durant mobilitzacions socials sumen 618, l’any amb major número de casos, i suposen el 58% del total de persones afectades, un percentatge que només es va reflectir anteriorment el 2011 arran de les mobilitzacions del 15-M.

Tot i que les persones afectades per la seva participació en l’1-O suposen un 87% del total de persones afectades per participar en mobilitzacions socials, també cal destacar les persones agredides durant les protestes veïnals pel soterrament de l’AVE a Múrcia durant la tardor del 2017. 

Frontera Sud i forats negres 

L’informe torna a posar el focus a la frontera Sud, i Ceuta i Melilla (Tamlilt, Rif) tornen a representar territoris amb poca població, però amb molts casos de tortures i maltractaments. El gener de 2017, va arrencar amb almenys dos ferits greus quan intentaven creuar la tanca de Ceuta i 104 “expulsats en calent” a les autoritats marroquines. Des d’aleshores i fins a finals d’any, la Coordinadora ha aconseguit recollir 287 casos de persones migrants, 147 més que l’any anterior, en 56 situacions. El fet que no s’incrementin tant el número de situacions és degut a què les intervencions policials afecten a diverses persones a la vegada, una casuística que es repeteix en diverses ocasions en l’intent de saltar les tanques de Ceuta i Melilla. 

A més, l’any 2017, el Centre Penitenciari d’Archidona II de Màlaga (Andalusia), abans de ser inaugurat com a presó, va ser utilitzat com a CIE provisional, i és protagonista de set casos de tortures i maltractaments. El 13 de desembre del 2017, es va produir un motí a l’interior que la Policia Nacional espanyola va dissoldre i on van resultar diversos migrant ferits, segons algunes organitzacions.

Jorge del Cura expressa preocupació tant quan recullen molts casos o quan no en recullen cap: “Ens preocupen aquelles zones d’on no ens consta cap denúncia, perquè això vol dir que no hi ha qui les reculli o que hi ha més por. No tenir cap denúncia és tan dolent com reunir-ne moltes”. Com a exemple, assenyala espais envoltats d’opacitat: les presons i els centres de menors. Tot i que han compilat 59 casos de persones preses agredides, del Cura remarca que els falta capacitat i alhora reben informacions que sovint no poden contrastar. L’informe hi insisteix i fa referència a la “dificultat que conté per a les persones preses denunciar els funcionaris que continuaran exercint la seva custòdia, amb el perill que això comporta”. Recentment però, una vintena de presos de l’Estat espanyol han reactivat la lluita col·lectiva per visibilitzar i denunciar les constants vulneracions de drets. Pel que fa als centres de menors, tot i que només han recollit dos casos, del Cura afegeix que aquests espais són “un forat negre”, perquè les persones encara tenen menys capacitat de resposta. Durant el 2017, 55 persones van morir quan es trobaven sota custòdia, 27 sota la responsabilitat de funcionaris de presons. Des del 2001 fins a finals del 2016, la Coordinadora ha tingut constància directa de 705 morts en aquestes circumstàncies i respecte l’any 2016, els casos s’han incrementat en 21. 

Onze persones investigades pels talls de l'AP-7 i l'N-II del març a l'Alt Empordà 

Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies hi ha onze persones investigades pels talls de l'autopista AP-7 i la carretera N-II del 27 de març a l'Alt Empordà, segons informa el Comitè de Defensa de la República (CDR). Centenars de persones van tallar l'autopista a partir de les sis del matí "per la República" i per reclamar l'alliberament dels "presos polítics".

El tall va durar fins al migdia, quan els Mossos d'Esquadra van acabar desallotjant la via després de fer algunes càrregues contra la gent aplegada. A continuació, un grup d'unes 300 persones va anar fins a l'alçada d'Hostalets de Llers (Llers, Alt Empordà, comtat de Besalú) i van tallar el pas a l'N-II. Els Mossos les van desallotjar poca estona després, abans de les dues de la tarda. El CDR ha convocat dilluns vinent a les vuit del vespre a la plaça de Vi de Girona per presentar una campanya de solidaritat amb les persones investigades. 

Els dilluns a la plaça del Vi de Girona 

Com cada dilluns hi va haver un acte públic a la plaça del Vi de Girona a les 8 del vespre. Aquesta vegada amb la intervenció de Josep Lluís Lluís, escriptor de Catalunya Nord. La concentració era a favor de l'alliberament dels presos. 

Inauguració a Gurb de la plaça de l'1 d'Octubre de 2017 

Diumenge es va inaugurat a Gurb (Osona, comtat d’Osona) la plaça 1 d'Octubre de 2017. L'indret on s'ha ubicat no tenia nom fins ara nom i està al costat d'una plaça molt simbòlica: la plaça de l'Amistat. Aquesta va acollir la multitudinària manifestació que hi va haver quan van empresonar el conseller de Justícia i gurbetà Carles Mundó. De fet, Mundó piulava que estava "molt orgullós i emocionat" que el seu poble tingués una plaça dedicada a aquesta data: "Un dia que per sempre més formarà part de la nostra història".

Com en altres municipis, es tracta d'una petició ciutadana que, en aquest cas, ha prosperat. Es van presentar 210 signatures donant suport a aquesta iniciativa i el ple (CiU i ERC) ho va aprovar el passat mes d'abril per unanimitat, com ha informat Nació Digital.

Altres poblacions que han posat el nom de l'1 d'Octubre al nomenclàtor són Sant Julià de Ramis, Girona, Figueres, Aiguaviva, Vilablareix, Bescanó, Llagostera, Sant Gregori, Cassà de la Selva, Riudarenes, Breda, Cornellà de Terri, Ripoll, Les planes d'Hostalets, Montroig del Camp, el Vendrell, Tortosa, Berga, Cervera, Santpedor i Alcover. 

La plaça de la Coma Cros de Salt passarà a dir-se 1 d'Octubre 

Llegim en la premsa convencional gironina que el 90% de la gent que van participar a la consulta popular per anomenar "1 d'Octubre" a un espai públic de Salt (Gironès, comtat de Girona) van votar a favor a què es donés aquest nom a una plaça de la vila, mentre només un 10% expressava la seva opinió contrària a posar aquest nom a un espai de la ciutat. Dels favorables, el 84% es va decantar per fer-ho a la plaça de la Coma Cros, mentre que només un 11% ho feia per la plaça del mercat i un 5% per la rotonda de l'autopista. Aquest ha estat el primer procés participatiu que s'ha realitzat a Salt amb la nova plataforma Decidim, que servirà per desenvolupar nous processos participatius i consultes populars en un futur.

El regidor de l'àrea de Participació Ciutadana, Ferran Burch, destaca que aquesta ha estat una primera experiència "positiva" i que obre el camí cap a noves consultes populars: “La valoració és positiva en tant que hem iniciat un nou camí per prendre decisions escoltant què pensen els veïns i veïnes de la ciutat. A Salt ja hem començat una dinàmica de participació que farem servir en altres temes”. 

Aquesta ha estat la primera vegada que s'ha fet servir la plataforma Decidim amb una participació de gairebé 200 vots online. Durant les pròximes setmanes es durà a terme el tràmit per a què aquest espai ubicat davant de la Coma Cros passi a anomenar-se plaça de l'1 d'Octubre. La consulta va sorgir d'una proposta de l'ANC de Salt per denominar "1 d'Octubre" a un espai públic de la ciutat. L'Ajuntament va recollir el suggeriment i va decidir obrir a la ciutadania la possibilitat de triar si es volia anomenar un espai públic de la ciutat amb aquesta data i, en el cas d'una resposta afirmativa, quin es considerava que era el lloc més adequat. 

En suport a l’alcalde de Verges 

Llegim que veïns i veïnes de Verges (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries) i les localitats empordaneses properes han organitzat un acte de suport al seu alcalde demà dissabte,  9 de juny, pocs dies abans de la seva declaració als jutjats de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà, comtat de Girona) per una acusació de delicte d’odi contra la Guàrdia Civil.

L’alcalde de Verges per la CUP, Ignasi Sabater, va ser denunciat per la Guàrdia Civil arrel de les seves declaracions als mitjans després que el 4 d’octubre Verges es llevés amb les rodes de 164 cotxes punxades. És per aquest motiu que ha estat citat a declarar el dilluns 18 de juny a la Bisbal d’Empordà.

L’acte d’aquest dissabte, simbòlic i reivindicatiu, serà essencialment una mostra de suport a Sabater i als afectats per les rodes punxades i de protesta per l’actual situació de repressió, persecució i criminalització de l’independentisme català, en contrast amb el fet que l’acte vandàlic de la punxada de rodes ha quedat impune.

La presentació de l’acte anirà a càrrec de l’actriu Sílvia Bel i comptarà amb les actuacions musicals de R4 Jazz Trio i Miquel Abras. Hi haurà parlaments per part de la diputada Natàlia Sànchez (CUP-CC), Blanca de Llobet (Òmnium Cultural) i familiars de Dolors Bassa i Toni Comín, a banda d’alguna sorpresa més. També comptarà amb la presència dels alcaldes i alcaldesses dels entorns i culminarà amb una botifarrada popular.