Hi
va haver deportats als camps nazis veïns d’Agullana, Albanyà-Bassegoda,
l’Armentera, Avinyonet
de Puig Ventós, Biure, Cabanelles, Darnius, l’Escala, Espolla,
Figueres, Garrigàs, Arenys d’Empordà, la Jonquera, Maçanet de Cabrenys,
Navata, el Port de la Selva, Portbou, Roses, Saus, Vilabertran,
Viladamat i Vilamalla. Arriba a l’Alt Empordà la iniciativa de les ‘stolpersteine’, un recordatori de les víctimes de l’holocaust.
Llambordes
per no oblidar la repressió nazi contra els treballadors exiliats en
1939:
L’artista alemany
Günter Deming va iniciar l’any 1992 una iniciativa que ha recorregut 21
estats europeus, que fa tres anys va arribar al Principat de Catalunya i
que ben aviat tindrà el seu ressò a l’Alt Empordà, concretament a
municipis com Albanyà, Figueres, Roses i l’Escala.
Ens referim a les llambordes stolpersteine i és considerat com
el monument descentralitzat més gran del món. Es tracta d’instal·lar uns
daus al terra d’un carrer o plaça, a mena d’una llamborda, on es
recorda una víctima
de la persecució nazi i dels camps de concentració. Traduït de
l’alemany,
stolpersteine vol dir literalment ‘pedra amb què ensopegar’ i són
unes peces de 10 x 10 cm, fetes de formigó i cobertes d’una fulla de
llautó on es graven les dades personals de les persones que es vol
recordar. Es tracta de posar-les al paviment davant
de les cases o dels edificis on les víctimes van viure o treballar
abans de la seva deportació. El promotor de la iniciativa fa cada
llamborda a mà perquè cadascuna sigui única, com a mostra de respecte
vers aquestes persones.
A l’Alt Empordà, aquesta iniciativa està coordinada pel grup de treball
Exili, Deportació i Holocaust (EDH), que aplega un grup de
professors d’història i de geografia de diversos instituts de la
comarca. També col·laboren en aquesta iniciativa l’associació
El Triangle Blau i el
Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera, que ha estat
l’encarregat de documentar les dades de les víctimes. La iniciativa de
col·locar les llambordes passa per la decisió que prenguin els
respectius ajuntaments, a mesura que els promotors s’hi van
posant en contacte.
Figueres,
Roses, l’Escala i Albanyà sembla que, en aquests moments, són les
poblacions que tenen
més avançada la iniciativa. Un cop s’hagin pres els acords municipals
corresponents, es farà l’encàrrec de les llambordes i tot fa preveure
que a finals d’any o principis del 2019 podríem tenir instal·lades les
primeres
stolpersteine pels carrers de la comarca. Hi ha municipis que han demanat les dades al
MUME i, en altres casos, ja disposen de tota la informació perquè
el tema s’ha treballat històricament a escala local des de fa temps.
El
conservador del MUME, Miquel Serrano, explica que «la informació bàsica
de què es disposa parteix
dels llibres de Montserrat Roig (1977) i Benito Bermejo i Sandra Checa
(2006). En realitat és un nombre molt petit d’exiliats, en comparació
amb els que van anar a parar als camps de concentració. Hi ha municipis,
com l’Escala, que fins i tot han aconseguit
recollir dades d’altres deportats que no figuren en aquests llibres.
Hem de reconèixer que encara hi ha dades que es desconeixen i que
algunes podrien contenir errors perquè procedeixen de transcripcions. Hi
ha persones que figuren com a nascudes o residents
en un poble determinat i potser no hi van viure sempre».
Hi
va haver deportats als camps nazis veïns d’Agullana, Albanyà-Bassegoda,
l’Armentera, Avinyonet
de Puig Ventós, Biure, Cabanelles, Darnius, l’Escala, Espolla,
Figueres, Garrigàs, Arenys d’Empordà, la Jonquera, Maçanet de Cabrenys,
Navata, el Port de la Selva, Portbou, Roses, Saus, Vilabertran,
Viladamat i Vilamalla.
El 16 de desembre del 1992, coincidint amb els 50 anys que el cap de les
SS, Heinrich Himmler, havia signat un decret per enviar els
gitanos als camps d’extermini, Günter Demnig va voler recordar el
preludi de les deportacions gravant la primera frase del decret en una
pedra. Aquesta primera
stolpersteine es va posar davant de l’edifici històric de
l’Ajuntament de Colònia (Köln en alemany, Kölle en kölsch, a
Regierungsbezirk Köln, Rheinland, Rin del Nord -
Westfàlia,
Alemanya). Segons els promotors de la campanya, «la intenció de Demnig
amb aquell acte fou promoure el debat existent en aquell
moment a Alemanya per la concessió del dret a residència dels roms
provinents de l’antiga Iugoslàvia.
El següent
stolpersteine es va gestar per una trobada amb una habitant de
Colònia que havia sobreviscut a la guerra i que estava fermament
convençuda que en el seu veïnat mai no hi havia viscut cap gitano. Per
Gunter, aquest encontre
fou el detonant de la seva idea de commemorar totes les víctimes de la
persecució nazi davant del seu últim lloc de residència. Es tractava de
retornar la memòria al mateix poble alemany i mantenir viva la història
de les persones i dels col·lectius perseguits
o assassinats a Europa entre els anys 1933-1945 pel règim nazi».
Amb
aquesta iniciativa --que al Principat de Catalunya s’ha desenvolupat a
Navàs (Bages), Manresa
(Bages), Igualada (Anoia), Castellar del Vallès (Vallès Occidental) i
Granollers (Vallès Oriental), entre altres municipis– no només es ret
homenatge a les persones assassinades, «sinó també als supervivents,
incloent-hi persones que van poder exiliar-se i
refugiar-se en altres països i també aquelles persones que davant el
destí que els esperava, decidiren suïcidar-se». Hi ha altres ciutats
catalanes, com Figueres, que aviat s’afegiran a la iniciativa.
D’aquesta manera i d’una forma simbòlica els
stolpersteine reuneixen les famílies o grups de persones separades per la deportació.
L’objectiu
de l’artista és «fer aturar i interpel·lar els vianants per tal de fer
memòria sobre aquella
persona en concret a qui es dedica aquella placa», expliquen els
promotors de la iniciativa a l’àmbit del Principat de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada