El culpable en seria un paràsit que afecta al mol·lusc.
D’un centenar de censades al litoral de Guíxols i ara, durant una immersió, han comprovat que no
en queda cap de viva.
"Amb la destrucció del seu hàbitat a conseqüència del fondeig, ja es veia perjudicada; però ara resulta
que potser desapareixerà abans que ho faci la posidònia".
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 26/06/2018
Guíxols (Vall d’Aro, Baix Empordà, comtat de
Girona).-
Segons
un despatx de l’Agència Catalana de Notícies hi ha una alerta perquè,
en tan sols pocs mesos, un paràsit que afecta les nacres gairebé ha
extingit les poblacions d'aquest mol·lusc al litoral de la Costa Brava.
Un exemple palpable es troba a Sant Feliu de Guíxols
(Vall d’Aro, Baix Empordà, comtat de Girona). Aquí, els biòlegs de la
Fundació Mar en tenien un centenar de censades i ara, durant una
immersió, han comprovat que no en queda cap de viva. "És alarmant,
perquè la nacra és un mol·lusc endèmic del Mediterrani i ja se'l
considerava amenaçat perquè viu lligat a les praderies de
posidònia, que estan en regressió", explica el biòleg de l'entitat,
Xavier Salvador. "Ara, però, aquest protozou les debilita i n'està
provocant una gran mortaldat", hi afegeix.
Per
intentar salvar-ne la població (al Delta de l'Ebre, els exemplars que
hi ha perviuen més) tant
l'Estat com la Generalitat estudien diferents iniciatives. La situació
de les nacres exemplifica com la pesca intensiva, el turisme o el canvi
climàtic poden passar factura als ecosistemes. Per això, des de la
Fundació Mar, a través de les dinou estacions
de seguiment que tenen repartides arreu de Catalunya, analitzen la
situació d'aquelles espècies (com ara algues invasores) que poden
afectar la biodiversitat del fons marí.
La
nacra és un mol·lusc autòcton del Mediterrani que pot arribar a viure
cap a 30 anys. Per la seva
aparença, és similar a un musclo gegant (perquè pot arribar a mesurar
1,20 metres). De l'estiu passat cap aquí, però, pràcticament ha
desaparegut de la Costa Brava. I les que hi ha al fons marí, es troben
mortes (és a dir, amb la closca oberta).
La causa de la seva extinció és un paràsit (un protozou del gènere
Haplosporidium). Segons explica el biòleg de la
Fundació Mar, quan afecta la nacra, la debilita i li fa perdre
"els reflexes de protecció". Això fa que no es tanqui i que quedi
exposada als depredadors, que "se'n mengen la part tova" i l'acaben
matant.
D'ençà
que el protozou es va detectar per primer cop en aigües d'Andalusia, ha
fet autèntics estralls
en la població del mol·lusc. El litoral de Múrcia, el País Valencià i
les illes Balears ja n'han patit els seus efectes. I ara el paràsit
també s'ha estès a Catalunya.
En
tan sols uns mesos, ha matat gairebé tota la població de nacres de la
Costa Brava. I els biòlegs
i voluntaris de la Fundació Mar ho han pogut comprovar de primera mà.
L'entitat té repartides dinou estacions de seguiment arreu del litoral
català --que formen una xarxa coneguda com a
Silmar-- i periòdicament hi fa immersions per comprovar l'estat de l'ecosistema.
Ara
n'acaben de fer una a la cala Vigatà de Sant Feliu de Guíxols. I de les
89 nacres que hi tenien
censades, totes han aparegut mortes. "A l'estiu de l'any passat, no
havíem tingut cap alerta, però al desembre ja en vam trobar un 36% de
mortes; avui, hem vist com cap d'elles ha sobreviscut a l'epidèmia",
explica un dels voluntaris de la Fundació, Joan Lázaro.
A la cala Ametller del mateix municipi, on l'entitat hi té una altra estació de seguiment, la situació
és la mateixa. De les 22 nacres que hi havia censades, avui totes elles han mort.
Situació "alarmant"
El biòleg de la
Fundació Mar explica que la situació és "alarmant" perquè la
nacra només es troba al Mediterrani, i si desapareix se'n pot ressentir
l'ecosistema. A més, Xavier Salvador explica que ja de per si l'espècie
es trobava
amenaçada, perquè sempre està lligada amb les praderies de posidònia
(on hi viu). "Amb la destrucció del seu hàbitat a conseqüència del
fondeig, ja es veia perjudicada; però ara resulta que potser
desapareixerà abans que ho faci la posidònia", concreta.
Per
intentar salvar-ne la població, tant la Generalitat com l'Estat estan
portant a terme diferents
iniciatives. L'any passat van rescatar-ne centenars d'exemplars del Cap
de Creus i l'Ametlla de Mar (Baix Ebre), que s'han traslladat a llocs
com l'IRTA de Sant Carles de la Ràpita (Montsià) per estudiar mesures que
en garanteixin la supervivència.
"A
la badia dels Alfacs, per exemple, s'ha descobert que la població de
nacres que hi ha és més resistent
al paràsit", concreta Xavier Salvador. El biòleg també explica que a la
zona del Cap de Creus s'està provant de recobrir exemplars amb una mena
de caixa de malla. "Això permet que hi passi l'aigua i la nacra pugui
seguir filtrant, i que si l'afecta el paràsit,
els depredadors no se'n mengin la part tova; però caldrà veure'n els
resultats", precisa Salvador.
A través de la xarxa Silmar, la
Fundació Mar també fa seguiment de l'estat dels ecosistemes
marins. El biòleg de l'entitat explica que, entre els riscos més
preocupants, hi ha els efectes de la sobrepesca, el turisme (aquí,
sobretot, amb el fondeig)
o el canvi climàtic.
A
més, la fundació també controla l'evolució d'aquelles espècies
invasores que poden afectar el litoral.
A Sant Feliu de Guíxols, per exemple, ha descobert diferents colònies
d'un corall procedent de l'Atlàntic. Se'l coneix amb el nom científic d'Oculina
Patagonica i, com explica el biòleg, "allò que fa és recobrir el fons rocallós i fa fora la resta d'espècies".
Sortosament,
però, en aquesta zona del Baix Empordà, Xavier Salvador explica que
se'n tenen detectades
"petites colònies d'entre 30 i 40 centímetres de diàmetre" que s'han
estabilitzat. "I per tant, el seu impacte és relativament baix".
A la Costa Brava, a més, ara fa pocs dies des de la
Fundació Mar també van detectar la presència d'una massa d'algues invasores. De color verd, se les coneix com a
Caulerpa Cylindracea. Procedent dels mars càlids, el biòleg de
l'entitat explica que "creix fent un teixit damunt el fons marí, ofega
les altres algues i provoca que el sediment també es quedi sense oxigen,
de tal
manera que perjudica els crustacis i altres microorganismes que hi
viuen".
Des
de l'entitat, n'han trobat "una densitat molt i molt elevada" en una
cala del Cap de Creus. "A
més, si es fragmenta i els corrents se l'emporten, allà on caigui torna
a fer una altra comunitat densa", subratlla el biòleg Xavier Salvador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada