L’afer d'Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter (Agissa)

Rafael Santos Torroella (1914-2002).

La pròrroga del conveni l'any 2013 tenia per objectiu obtenir 3,75 milions d'euros per pagar el fons Santos Torroella  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 24/06/2018   

Girona/Salt/Sarrià de Ter (Gironès, comtat de Girona).-   

Llegim al Diari de Girona que l'any 2013 els ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter i Girona SA i el soci privat de l'empresa mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter (Agissa), van prorrogar el conveni que regula la prestació del servei públic de subministrament d'aigua potable a l'àrea metropolitana gironina. Amb l'acord, d'entrada i sobre el paper, hi guanyava l'Ajuntament de Girona, que aconseguia 3.750.000 euros per finançar la compra del fons d'art Santos Torroella, que s'exposarà, segons el projecte, a la Casa Pastors, el palau situat als peus de la catedral que havia fet de seu de l'Audiència Provincial. La compra d'aquesta col·lecció, valorada inicialment pels familiars del crític d'art, poeta, traductor i dibuixant portbouenc Rafael Santos Torroella (1914-2002) en 4,8 milions d'euros, fins que no es demostri el contrari, va ser una idea de l'exalcalde de Girona i ara president català a l’exili Carles Puigdemont, que defensava les virtuts de l'operació, que es concretava per 3,9 milions d'euros i que s'havia de pagar amb el cànon de l'aigua que percebria el Consistori gironí per part de Girona SA amb el nou conveni --d'això un acord de ple municipal en dona fe--. Ara, amb una investigació judicial pel mig, l'Ajuntament de Girona nega aquest extrem i assegura per activa i passiva que el fons d'art no se sufragarà amb el cànon, sinó a través de partides ordinàries del pressupost. Diner públic en qualsevol cas. 

Els números quadren  

I diu l'equip de govern del PDeCAT que el llegat de Santos Torroella costarà menys del que estava previst: 2,8 milions. Ara bé, els comptes municipals assenyalen cap a una altra direcció: en l'exercici 2014 es van destinar al projecte 984.695,75 euros; el 2015, 790.000 més; 600.000 el 2016, els mateixos que el 2017. Per a aquest any, sota l'epígraf Museu d'Art Modern i Contemporani, hi ha una partida prevista de 500.000 euros més; i per al 2019 (document Inversions pressupost 2018/2019/2020), mig milió més. Totes aquestes partides sumen 3,974 milions d'euros, xifra que pràcticament coincideix amb la quantitat de què s'havia parlat des de l'inici. A aquestes despeses se'ls ha d'afegir una assignació de 101.800 euros per a la redacció del Projecte Museu d'Art Modern i Contemporani, prevista en el pressupost per al 2017. En definitiva: els números quadren. 

Qui hi guanya? 

Qui guanya amb la pròrroga del conveni amb Girona SA? La ciutat, que a canvi passa a ser propietària d'una col·lecció d'art que inclou algunes peces menors de Dalí, Picasso i Miró, com repeteix per activa i per passiva l'equip de govern? «De cap manera», segons un economista consultat per Diari de Girona que ha estudiat amb detall l'acord. La pròrroga de 2013, que en un principi havia de servir per revertir una mala praxi iniciada a principis dels anys noranta --un informe de l'Agència Tributària adverteix del desviament de 10 milions d'euros i de la falta de control per part de les tres administracions locals implicades--, assegura un «festival» d'ingressos per a Girona SA, que es garanteix el 82% «d'un suposat flux de caixa» d'Agissa. Això vol dir que, tingués o no beneficis la societat mixta (des del setembre del 2017 el soci privat ha perdut el control d'Agissa per decisió d'un jutge), Girona SA s'assegurava uns ingressos quantiosos, el preu que els ajuntaments pagarien pel «crèdit amb interessos» obtingut el 2013 amb la pròrroga del conveni. Amb el nou acord, validat pels tres ajuntaments implicats i legal en aparença, s'autoritzava la descapitalització «brutal» de la societat municipal.

Això, amb els anys, revertirà en un increment del rebut de l'aigua, que pagaran els contribuents, adverteix l'analista, que assegura que l'auditoria redactada l'any 2014 per la consultora Efial, implicada en el «cas del 3%» sobre el presumpte finançament il·legal de CDC, constitueix un encàrrec ad hoc de Carles Puigdemont per validar la pròrroga del conveni.

«El famós flux de caixa» 

Aquell acord, a banda de recuperar el préstec de 3,75 milions d'euros a l'Ajuntament de Girona --«que només s'explica per una necessitat de liquiditat» per pagar el fons Santos Torroella, defensat per alguns, criticat per d'altres--, amb interessos, reporta a Girona SA gestioni bé o malament el servei, generi o no beneficis Agissa, uns 350.000 euros nets l'any («el famós flux de caixa»), un 75% més del que percebia fins al 2013 (200.000 ?/any); més una quota final, pactada per al 2020, d'1.250.000 bruts consolidables per a una eventual negociació del nou conveni». «És un disbarat», sosté l'expert, que, això no obstant, refuta la tesi de l'Agència Tributària en no observar «desaparició de diners». Ara bé, això no treu, segons l'analista esmentat pel Diari de Girona, que el conveni renovat sigui un «festival de remuneració» per a una empresa privada... per «no fotre res».