Futbol per lluitar contra els prejudicis

Sessió d’entrenament de l’equip dels benjamins del club Girona Est.

El Club Girona Est, la zona on hi ha els barris més humils del municipi, lamenta que els discriminin per la seva procedència.  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 06/06/2018   

Girona (Gironès, comtat de Girona).-   

Llegim en la premsa convencional gironina el fet: “És desesperant. Truques a altres equips de futbol per jugar amistosos, dius que ets el Girona Est i et diuen que sí. Però quan s’adonen que som de Vila-roja, llavors mai et contesten o posen excuses”, lamenta Juan Olmo -més conegut com a Lele-, que fa de president, coordinador i entrenador del Club de Futbol Girona Est. És una entitat que va néixer fa un any a Font de la Pólvora, Vila-roja, Mas Ramada i Sant Daniel -que formen l’anomenat Sector Est-, una de les zones més pobres de Girona i que només sol aparèixer als mitjans per successos relacionats amb el tràfic de drogues i la delinqüència. Un estigma que, molt a desgrat seu, els acompanya sempre i contra el qual lluiten a través del futbol.

“Aquí no només aprenen a xutar una pilota i a jugar. Aquí els ensenyem valors com el respecte, el companyerisme, la tolerància, la responsabilitat o el compromís”, subratlla el Lele, mentre obre el vestidor i dona instruccions als seus ajudants. A la junta són cinc joves del barri que ho fan tot: entrenen els nois, netegen la gespa, renten la roba dels jugadors, els porten als partits, gestionen les fitxes, l’assegurança, la mútua… i sense cap ajuda econòmica ni sou. “Es va morir el president anterior i fa més de sis mesos que esperem que la Generalitat validi la nova junta. I com que no estem constituïts no podem utilitzar els diners del club, ni demanar ajudes ni subvencions”, indica el president en funcions, que afegeix que ho han hagut de pagar tot de la seva butxaca. “Intentem fer activitats per guanyar diners i tenim persones que ens donen un cop de mà, però tot ho hem hagut d’assumir nosaltres perquè la majoria de famílies no poden pagar la quota”, diu.

Tot i les dificultats econòmiques, el pitjor per a ells, segons recalquen, és la discriminació i els prejudicis que pateixen. Per exemple, fa uns mesos van intentar crear un equip sènior, però un club de la ciutat va fer un escrit afirmant que els jugadors del Girona Est els havien amenaçat durant un partit. “I és mentida. I sort que tinc un missatge de l’entrenador felicitant-nos per l’equip i el joc i vaig poder-ho demostrar”, critica Olmo. L’equip es va haver de cancel·lar.

Un dels ajudants, José Fernández, de 19 anys, afegeix que també senten molts comentaris quan van per altres camps, on els insulten per ser gitanos o parlar castellà. “No podem respondre pel que va fer en el passat el club Vila-roja, però el Girona Est mai ha fet res dolent i sempre hem jugat amb respecte i companyerisme”, asseguren els dos joves, que també ressalten que els visiten molts equips com el Quart, el Bell-lloc o el Gironès Sàbat “i mai han tingut cap problema”.

Tolerància i diversitat

A principis de curs només van començar entrenant-se una quinzena de nois i noies, però va començar a córrer la veu pel barri i ja són una quarantena, que cada dimarts i dijous s’entrenen al camp de Vila-roja. Aquesta setmana han estat de celebració perquè, en el seu primer any a la lliga comarcal, han aconseguit la primera posició. “El futbol els encanta. És una manera d’educar-los a través del joc i, alhora, evita que es passin les tardes al carrer i que agafin mals hàbits”, indica l’entrenador, que fa molts anys que treballa per al seu barri, on tothom el coneix. “De petit vaig créixer amb el Lele com a referent. I jo he seguit els seus passos i tinc l’esperança que ara el meu germà petit, que forma part de l’equip, em tingui a mi de referència i segueixi els meus passos”, desitja Fernández. I a més de contribuir a la formació i el creixement dels infants, també han aconseguit unir les diferents ètnies i cultures que conviuen a la zona: “A l’equip tenim de tot: gitanos, paios, marroquins, hindús, portuguesos, hondurenys… i de tots els barris: Font de la Pólvora, Montjuïc, Torre Gironella, Sant Daniel…” Quatre dels petits jugadors són Kayetan Samba, Odin Bueno, Babuna Fernández i Manolillo Abenza, que es van apuntar al club a principi de curs. “Ens ho passem molt bé i aprenem moltes coses: a jugar bé, a no barallar-nos, a no insultar, a xocar les mans, a no embrutar la gespa…”, afirmen mentre recorden totes les activitats que han fet, a banda dels partits: “Vam anar a veure un entrenament i un partit del Barça, un altre del Girona…”

De cara a l’any vinent, el club vol intentar formar cinc equips, però pateix pels alevins, perquè hauran de pagar una quota d’uns 100 euros anuals. “Les famílies no poden assumir-ho. I què faran, els nois? ¿Es passaran les tardes al carrer?”, es pregunta el Lele, que insisteix en la importància del paper que juga el club al barri: “Han de tenir referents, valors, motivacions i rutines de treball. Perquè si no els acabarem perdent”, adverteix.