Roben
estelades i senyeres de cinc pobles del Baix Empordà. Els Mossos
identifiquen tres presumptes
autors dels fets i els localitzen el material sostret dins del cotxe. Madrenas agraeix a Torra la renuncia al càrrec de vicepresident d'honor de la FPdG. L'alcaldessa de Girona ha fet explícit el seu "suport" a través de les xarxes.
ERC
vol
que es declari el rei no grat a Caldes de Malavella. Valora
positivament que es bategi la plaça de l’ajuntament amb el nom d’1-O.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 22/06/2018
Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú).-
Segons un despatx
de l’Agència Catalana de Notícies les defenses de les persones investigades per tallar l'AP-7 i l'N-II
a l'Alt Empordà el 27 de març demanaran l'arxiu del cas perquè sostenen
que no hi ha base legal per atribuir-los delictes de resistència,
desobediència a l'autoritat i desordres públics. A més, també subratllen
que els mateixos Mossos d'Esquadra recullen a l'atestat que les
identificacions van ser "aleatòries" i a mig quilòmetre
del punt on van tallar les dues carreteres. "El cas cau pel seu propi
pes", ha afirmat una de les advocades, Montserrat Vinyets.
Dels onze activistes solidaries citats a declarar al
Jutjat d'Instrucció Número 7 de Figueres (Alt Empordà, comtat de
Besalú), dos no han comparegut. Un d'ells perquè no ha rebut
correctament la citació i l'altre perquè ha optat per desobeir. "No ha
comparegut per visualitzar
el degoteig constant d'atestats que criminalitzen actuacions emmarcades
en drets fonamentals", ha detallat Vinyets. Dels nou que sí que han
comparegut, set s'han acollit al seu dret a no declarar. Els altres dos
restants han respost a les preguntes de la defensa
perquè podien acreditar que aquell dia a aquella hora no estaven als
talls.
Unes 200 persones s'han concentrat a les portes dels jutjats de Figueres per donar suport a les persones
encausades.
El tall
Centenars de persones van respondre a la crida del
Comitè de Defesa de la República (CDR) i van tallar l'autopista a l'alçada de la sortida de Figueres Nord de l'AP-7
a partir de les sis del matí del 27 de març, dos dies després
de la detenció a Alemanya de Carles Puigdemont. El tall va durar fins
al migdia, quan els Mossos d'Esquadra van acabar desallotjant la via
després de fer algunes càrregues contra els manifestants. A continuació,
un grup d'unes 300 persones va anar fins a l'N-II
a Hostalets de Llers (Llers, Alt Empordà, comtat de Besalú) i van
tallar el pas. Els Mossos els van desallotjar poca estona després, abans
de les dues de la tarda.
El
Jutjat d'Instrucció Número 7 de Figueres ha citat a declarar
aquest divendres onze persones com a investigades per delictes de
resistència, desobediència greu a l'autoritat i desordres públics pels
talls de carretera.
Concentració solidària
Avui, a dos quarts de deu del matí, unes 200 persones s'han concentrat a les portes dels jutjats
de Figueres per donar suport a les persones encausades en el marc de la campanya 'AP-7: llavor republicana'.
Abans d'entrar a l'edifici, dues de les persones encausades han llegit
un manifest fent una crida a plantar
cara a la repressió. Entre el grup de suport, hi havia els alcaldes de
Celrà (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona) i Bàscara (Baix Fluvià, Alt
Empordà, comtat de Besalú) i també el regidor de Sant Joan de
Vilatorrada (Bages), Jordi Pesarrodona.
De
les onze persones citades a declarar, dues no han comparegut. Segons ha
explicat Vinyets, una
d'elles no ha rebut la citació i l'altra ha optat per desobeir. "Ha
decidit voluntàriament no comparèixer per visualitzar el degoteig
constant d'atestat per actuacions exercides en el marc del dret de
protesta i de manifestació i com una manera de denunciar
la judicialització de les protestes i de la política", ha afirmat
l'advocada. Ara, preveuen que el
Jutjat d'Instrucció Número 7 de Figueres intenti citar-la per un
altre dia i, sinó, segurament dictarà ordre de detenció per assegurar
que comparegui a la nova cita judicial. Així doncs, aquest divendres han
comparegut
al jutjat nou persones investigades. D'aquests, set s'han acollit al
seu dret a no declarar. Vinyets sosté que les persones encausades "no
volien entrar a discutir" si van participar o no en els talls perquè
l'objectiu era "posar en evidència" que Catalunya
viu una situació d'excepcionalitat. Les altres dues persones han
respost a les preguntes de la defensa perquè podien acreditar que,
durant la franja horària de protesta fixada a l'atestat, estaven en un
altre lloc.
Una
de les advocades de la defensa ha concretat que el dia 5 de juliol
declararan els instructors
de l'atestat dels Mossos d'Esquadra i que, a partir d'aquí, les
defenses demanaran l'arxiu del cas. Consideren que no hi ha base legal
per atribuir cap delicte als activistes i, a més, exposen que l'atestat
dels Mossos recull que les identificacions van ser
"aleatòries" i a més de mig quilòmetre del punt on hi van haver els
talls de carretera.
Els Mossos d'Esquadra van identificar persones "a la babalà
i no motivats per l'existència d'una conducta il·legal"
"L'atestat
cau pel seu propi pes", afirma Vinyets que entén que aquesta afirmació
indica que els
Mossos d'Esquadra van identificar persones "a la babalà i no motivats
per l'existència d'una conducta il·legal". Per això, espera que el
jutjat arxivi el cas perquè considera que l'atestat "no té gens de
recorregut penal". La Fiscalia, tot i que estava notificada,
no ha estat present a les declaracions dels investigats. "Per això,
esperem que tampoc presenti recurs si el jutjat atén les nostres
peticions i arxiva", ha conclòs.
Roben estelades i senyeres de cinc pobles del Baix Empordà
Llegim
en la premsa convencional comarcal que hi ha hagut uns robatoris
d'estelades i senyeres en
cinc municipis del Baix Empordà en una sola nit. Els Mossos d'Esquadra
han identificat els presumptes autors dels fets i a més, els van
localitzar el material sostret en el vehicle amb el qual anaven.
Els
municipis del Baix Empordà afectats són Sant Feliu de Boada (Baix Ter,
comtat de Girona), Llofriu
(Palafrugell, comtat de Girona), Verges (Baix Ter, comtat d’Empúries),
Vulpellac (comtat d’Empúries) i Parlavà (comtat d’Empúries). Els
presumptes autors dels fets són veïns de Palamós (Baix Empordà, comtat
de Girona) i els Mossos de la comissaria de la Bisbal
d’Empordà (Baix Empordà, comtat de Girona) els van enxampar a Mont-ras
(Baix Empordà, comtat de Girona), a tocar la
C-255.
Els
fets es remunten a divendres de la setmana passada, quan pocs minuts
després de les dotze del
migdia els Mossos van rebre una trucada que els alertava que hi havia
un grup de persones encaputxades que estaven manipulant el màstil de
l'estelada que hi ha penjada a la rotonda d'accés a Sant Feliu de Boada.
Quan hi van arribar, es van trobar que no hi
havia l'estendard, que algú els havia robat. Posteriorment, també van
desaparèixer les senyeres o estelades, tal com es va informar la policia
autonòmica, d'altres municipis. Van ser sostretes un seguit de banderes
que estaven penjades amb cordills, segons
va poder comprovar els Mossos i no pas les més elevades, ja que això
dificultava la feina dels elements unionistes en acció.
Delicte de furt
Finalment, cap a dos quarts de dues de la matinada, una patrulla dels Mossos de la Bisbal d’Empordà
va veure un vehicle sospitós a l'altura de Mont-ras a tocar un supermercat de
C-255 amb tres persones a dins. Els van identificar. Són tres veïns
de Palamós, i els van comissar el material robat: les banderes robades
poca estona abans. Tots tres van quedar presumptament acusats d'un
delicte de furt.
Una unionista arranca llaços grocs als carrers de Palamós
En els darreres hores s'ha fet viral un vídeo gravat en un carrer de Palamós on es veu una unionista
arrancant llaços grocs del carrer mentre que un veí li recrimina la seva actitud. Ella segueix però finalment entra a una casa.
Madrenas agraeix a Torra la renuncia al càrrec de vicepresident
d'honor de la FPdG
Segons
un despatx de l’Agència Catalana de Notícies l'alcaldessa de Girona,
Marta Madrenas, ha agraït
al president de la Generalitat, Quim Torra, la "decisió valenta" que ha
pres, renunciant al càrrec de vicepresident d'honor de la
Fundació Princesa de Girona (FPdG). Madrenas ha fet palès el seu
suport a Torra a través de les xarxes socials. En concret, amb una
piulada on considera que l'opció presa pel president de la Generalitat
"representa
el sentir majoritari de la ciutadania de Girona" respecte a la figura
de Felip VI. Torra també ha anunciat que a partir d'ara no anirà a cap
acte organitzat per la monarquia espanyola, ni es convidarà al rei als
que prepari la Generalitat, una decisió que
el govern municipal gironí va prendre després de les càrregues
policials de l'1-O.
ERC vol que es declari el rei no grat a Caldes de Malavella.
Valora positivament que es bategi la plaça de l’ajuntament amb el nom d’1-O
Llegim en la premsa convencional gironina que continua la polèmica per la visita, la setmana vinent,
de Felip VI. ERC de Caldes de Malavella (la Selva, comtat de
Girona) ha fet públic també el seu rebuig a la presència del rei al
municipi. Des del partit es proposa que, tal com s’ha fet en altres
poblacions, es porti
al ple una moció per declarar el monarca persona
non grata a Caldes de Malavella. El 28 de juny, Felip VI assistirà als premis anuals de la
Fundació Princesa de Girona (FPdGi). L’entrega dels guardons es farà el 28 de juny al
Mas Marroch, un restaurant dels germans Roca a Vilablareix (Gironès, comtat de Girona). S’allotjarà després a l’Hotel
Camiral del camp de golf, a Caldes de Malvella, on el divendres 29 de juny s’hi farà la jornada
Rescatadors de talent.
ERC
valora positivament que, el dijous 28 de juny, se celebri a Caldes de
Malavella un ple extraordinari en què està previst que s’aprovi batejar
l’espai de davant de l’ajuntament com a plaça
1 d’Octubre. Serà en record a la valentia i al civisme dels
milers de ciutadanes i de ciutadans que van defensar el dret a vot en el
referèndum d’autodeterminació. El partit, però, creu que el fet
d’anomenar un espai
a Caldes de Malavella que rememori l’1-O ja s’hauria d’haver fet
amb anterioritat. Retreu a l’equip de govern municipal que la
iniciativa es faci efectiva nou mesos després del referèndum. Des d’ERC
de Caldes de Malavella, a més, eren partidaris d’haver fet un procés
participatiu perquè les veïnes i els veïns haguessin pogut decidir el
lloc que consideraven més idoni per dur el nom d’1 d’Octubre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada