L’autonomisme burgès mai serà socialment ni ecològicament sostenible, ja que es creixentista del Capital.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 11/06/2018
Puigventós de Cruïlles (Cruïlles, Monells i
Sant Sadurní de l'Heura,
les Guilleries, Baix Empordà, comtat de Girona).-
El conseller de
Territori del Govern de la Generalitat, l’anterior director d’INCASÒL Damià Calvet (PDeCAT), assegura que la Generalitat no tocarà cap dels residus
que es van abocar a Vacamorta abans del 2003 perquè estan "perfectament emparats per la legalitat".
Actualment, sota el subsòl del Puigventós a Cruïlles Monells i Sant Sadurní de l'Heura, les Guilleries,
Baix Empordà, comtat de Girona) hi ha 2,7 milions de tones d'escombraries.
El
conseller recorda, però, que abans que la Generalitat concedís la
llicència ambiental que ha estat
el focus del litigi, a Vacamorta ja s'hi havien abocat més de 336.000
tones de deixalles. I que el punt d'inflexió el marca, precisament, la
llicència ambiental --que tant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com el
Tribunal Suprem (TS) van anul·lar). Per això, Calvet ja avança
que el Govern, a l'hora de fer el buidatge, se cenyirà "estrictament a
allò exigit per sentència". "Tot allò emparat per la legalitat no ho
tocarem", subratlla.
El conseller de Territori, de moment, prefereix no posar terminis a la
retirada de les deixalles. Abans, assegura, cal enllestir el projecte
que fixi quina és la millor solució per buidar l'abocador de Vacamorta.,
un document del qual tot just ara se n'ha
adjudicat la redacció i que Damià Calvet confia que estigui enllestit
d'aquí a mig any.
L'abocador de Vacamorta, sobre el qual pesen nombroses sentències, es va clausurar a finals del 2014.
Tant el TSJC com el
Tribunal Suprem van ordenar tancar-lo perquè la llicència ambiental
de la instal·lació (damunt la qual gira tot el litigi) estava mal
donada. Però aquestes sentències no són les úniques resolucions
judicials que arrossega Vacamorta, perquè el cas ha derivat
en un autèntic devessall de recursos (interposats tant per la
Generalitat com per l'antiga gestora,
Recuperació de Pedreres SL).
Sigui com sigui, el juny del 2015 el
TSJC va ser categòric. L'alt tribunal català va donar un termini
de dos anys a la Generalitat perquè buidés l'abocador i traslladés les
deixalles que s'hi havien abocat durant anys. I quan aquest termini ja
s'havia
esgotat, el TSJC va emetre una nova resolució carregant contra
la Generalitat i dient-li que veia "del tot inadmissible i insuportable"
que no s'hagués fet res per retirar les escombraries de Vacamorta.
Aquest gener, la Generalitat va fer un primer pas per complir les resolucions judicials. En concret,
l'Agència
de Residus de Catalunya (ARC) va treure a licitació el projecte per
buidar l'abocador de Vacamorta. Allà, ja s'hi explicitava que dels
milions de tones de deixalles que hi ha enterrades, se'n retirarien
aquelles que s'hi van abocar a partir del 2003, és
a dir, quan la Generalitat va atorgar la llicència ambiental que
després els tribunals van tombar.
Ara fa pocs dies, l'ARC va adjudicar la redacció del projecte
a l'empresa Disseny i Sostenibilitat SL. Ho ha fet per 84.000 euros (IVA exclòs). Una xifra sensiblement inferior a l'import pel qual el contracte va sortir a concurs (que
era de 150.000 euros).
336.000 tones, al paratge
Actualment,
cobertes sota una primera capa de terra, al subsòl de Vacamorta s'hi
amunteguen 2.692.656,81
tones de deixalles. D'aquestes, el projecte haurà d'estudiar quina és
la millor fórmula per retirar-ne 2.356.030,11 (que són les que s'hi van
abocar entre els anys 2003 i finals del 2014, quan l'abocador es va
clausurar).
Això
vol dir, doncs, que un cop completats els treballs --que s'espera que
durin anys--en aquest
paratge del Baix Empordà hi quedaran 336.626,70 tones d'escombraries.
És a dir, les que s'hi van llançar entre l'any 2000 --quan Vacamorta va
obrir-- i fins al 2003.
El
conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat assegura que
encara és prematur parlar
de terminis sobre el buidatge. "Tot just ara s'ha acabat d'adjudicar la
redacció de l'estudi que ha d'estudiar totes les alternatives i
determinar quin serà el millor sistema per fer-ho", ha concretat Damià
Calvet. "I sense resultats tècnics que ho avalin,
no podem avançar res", afegeix el conseller. Dient, això sí, que confia
que d'aquí a mig any
Disseny i Sostenibilitat SL ja hagi enllestit el projecte.
"No ho tocarem"
Damià
Calvet, però, sí que és meridianament clar a l'hora d'assegurar que
totes les escombraries
que es van abocar a Vacamorta abans del 2003 es quedaran a lloc. "Tot
allò emparat per la legalitat no ho tocarem", diu el conseller de
Territori, en referència a aquelles deixalles que es van enterrar al
paratge abans que la Generalitat donés la llicència
ambiental que ha estat el focus del litigi. "Ens cenyirem estrictament a
allò exigit per sentència respecte al tancament d'aquest abocador",
conclou.
La postura de la Generalitat, però, topa frontalment amb la de l'Ajuntament de Cruïlles, Monells
i Sant Sadurní de l'Heura, la plataforma antiabocador (la
PAAC) i les entitats ecologies (el CEPA i
Ecologistes de Catalunya). Tots ells consideren que buidar l'abocador a mitges és "un despropòsit" i "una presa de pèl".
Acusen
el Departament de Territori de fer una lectura "interessada" de les
resolucions judicials,
perquè els residus que es van llançar a Vacamorta entre el 2000 i el
2003 també "es van llançar il·legalment". A més, sostenen que deixar
enterrades tones d'escombraries al paratge és "una font de contaminació"
que pot afectar "els aqüífers" de la zona.
Per això, reclamen al conseller Damià Calvet que torni a convocar
la Comissió de seguiment per al buidatge de l'abocador, que es va reunir tan sols una vegada --poc després que l'aleshores conseller Santi Vila (PDeCAT)
signés la clausura
de Vacamorta--. I ja avancen que no deixaran de lluitar perquè la
Generalitat retiri totes les tones del paratge i el deixi net del tot.
En una primera estimació, la Generalitat va calcular que treure les deixalles costaria fins a 150
MEUR, que es necessitarien fer un mínim de 140.000 viatges en camió i que els treballs s'allargarien almenys onze anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada