150 persones es concentren a Salt per protestar contra un acte organitzat per Tabàrnia. La conferència
unioista ultradetana a la Coma Cros només ha aplegat una vintena d'assistents.
L'1
de juliol els unionistes ultradretana han anunciat que volen exhibiran
banderes (espanyoles, andaluses, senyeres i europees) a les àrees
de servei i als ponts que creuen l'AP-7.
Presentada la denúncia per les agressions i amenaces al regidor de la
CUP i al militant de
La Forja de Canet de Mar. La denúncia se sumarà a la ja interposada
la setmana passada pels ferits a causa de l’atac del grup d’ultradreta
el 21 de maig.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 30/05/2018
Salt (Gironès, comtat de Girona).-
Unes 150
persones, segons
un despatx de l’Agència Catalana de Notícies, s'han concentrat aquest
dimecres a Salt (Gironès, comtat de Girona) per protestar contra un acte
d’agitació unionista ultradretana organitzat per la denominada
Plataforma Tabàrnia.
Amb pancartes a favor de la llibertat dels presos polítics i cartells, on es llegien lemes com
Stop feixistes o
Prou impunitat, Tabàrnia és la ultradreta, la gent aplegada s'han aplegat davant la
Coma Cros, on hi havia l’acte unionista amb permís de l’equip de govern de l’Ajuntament (ERC i
IPS-CUP). No per impedir l'acte, sinó per oposar-s'hi de manera
pacífica i silenciosa. Un cordó policial d'antiavalots dels Mossos
d'Esquadra s'ha situat davant seu per deixar pas als assistents a l’acte
ultra unionista
espanyol. De fet, només n'hi han anat una vintena, perquè de les quatre
associacions que convocaven l'acte tan sols n'hi ha acabat assistint
una:
Borbònia.
L'1 de juliol els unionistes ultradretans han anunciat que
volen exhibiran banderes (espanyoles, andaluses, senyeres i europees) a les àrees de servei i als ponts que creuen l'AP-7
La conferència unionista s'ha fet sense incidents, ha durat poc més d'uns vint minuts, i els representants
de Borbònia han explicat la iniciativa que volen dur a terme l'1 de juliol per donar la benvinguda als turistes. Es dirà
Via Augusta i aquells qui vulguin exhibiran banderes (espanyoles,
andaluses, senyeres i europees) a les àrees de servei i als ponts que
creuen l'AP-7.
Al darrere de l'acte unionista d’aquesta tarda a la
Coma Cros de Salt en principi hi havia quatre associacions:
Tabàrnia,
Borbònia, Caminem Junts i
La Silenciosa CAT. Precisament, l'autorització de l'Ajuntament de
Salt perquè la conferència se celebrés al centre cultural ja havia
generat polèmica al ple municipal. El
PDeCAT va demanar a l'equip de govern, format per
ERC i
Independents per Salt-CUP (IpS-CUP), que no els donés permís per fer-lo. Però des del Consistori li van respondre que
Tabàrnia havia seguit el procés pertinent per demanar espai i, com que no havia fet res il·legal, no els ho podien denegar.
Protesta silenciosa del Comitè de Defensa de la República
Aquesta tarda, convocades pel
CDR, unes 150 persones s'han concentrat davant la
Coma Cros per protestar contra l'acte. Des d'un inici, la
consigna ha estat clara: oposar-s'hi de manera pacífica i silenciosa.
"Si s'escolten crits, que no siguin els nostres", ha dit un dels
portaveus. I hi ha afegit,
dirigint-se als concentrats: "Penseu que a vegades, el silenci fa més
mal que cridar". La gent aplegada portaven pancartes a favor de la
llibertat dels presos polítics i cartells tant a favor de la República
com en contra de
Tabàrnia. Entre d'altres, s'hi podien llegir lemes com:
República catalana, casa de totes,
Democràcia, #Alertaultra Salt és convivència,
Stop feixistes o
Tabàrnia no és teatre, és violència feixista.
Els
Mossos d'Esquadra, que han desplaçat cinc furgons d'antiavalots, han
fet un cordó davant la concentració
antifeixista, que s'havia situat en un dels laterals de l'entrada de la
Coma Cros. La protesta ha transcorregut sense incidents. Entre els qui
s'han concentrat a l'exterior del centre cultural hi havia el regidor d'IpS-CUP
de Salt, Ferran Burch.
A dins de la Coma Cros, uns vint unionistes
La
conferència unionista ultradretana, prevista per a les set de la tarda,
s'ha acabat celebrant.
Però tan sols ha durat poc més de vint minuts, hi han assistit una
vintena d’unionistes i, de les quatre associacions que la convocaven,
només n'hi ha acabat anant una:
Borbònia. Aquí, entre el públic hi havia també dos regidors de l'Ajuntament de Salt. En aquest cas, els de
PxC, Sergi Fabri i Sergio Concepción.
Durant l'acte, el president i fundador de
Borbònia, José Luis Rodríguez, ha explicat la iniciativa que ells
volen dur a terme l'1 de juliol per donar la benvinguda als turistes.
Es dirà
Via Augusta, compta amb el suport de
Tabàrnia (que s'hi ha adherit) i consistirà en exhibir banderes a les àrees de servei i ponts de l'AP-7.
"Serà una festa participativa, amb banderes d'Espanya, d'Andalusia,
senyeres i europees; nosaltres, però,
no tallarem l'autopista", ha dit Rodríguez. Per últim, Rodríguez ha
explicat que ha parlat amb les altres tres associacions, que li han fet
arribar els motius pels quals no han assistit a l'acte de Salt (tot i
que no ha dit quins eren). Rodríguez també s'ha
queixat dels "problemes" que han tingut per dur a terme la conferència,
i l'oposició que ha generat. "Som en una democràcia, som associacions
legals i no se'ns pot negar la llibertat d'expressió", ha conclòs aquest
destacat unionista.
Presentada la denúncia per les agressions i amenaces al regidor
de la CUP i al militant de La Forja de Canet de Mar
La
Candidatura d’Unitat Popular (CUP) i
La Forja (organització juvenil) han decidit posar en coneixement
dels Mossos d’Esquadra les amenaces que el regidor de la formació a
Canet de Mar (Alt Maresme, comtat de Girona), Marc Jiménez, i el
militant de
La Forja Biel López han rebut els últims dies a causa dels fets
del dilluns 21 de maig, quan un grup d’ultradreta va agredir als membres
del
CDR de Canet de Mar que protestaven simbòlica i pacíficament amb
creus grogues a la platja per denunciar la mort de la democràcia i la
justícia a l’Estat espanyol, i per demanar l’alliberament dels presos
polítics.
En Biel López, militant de
La Forja, ha explicat les desenes d'amenaces molt greus que ha
rebut des dels fets de la platja de Canet per part del grup d'ultradreta
via xarxes socials, algunes de mort.
El regidor de la
CUP a Canet de Mar, Marc Jiménez, ha explicat que les accions de
la ultradreta al Maresme no són fets aïllats, sinó que són organitzats,
posant exemples els múltiples atacs que s’han patit a Vilassar de Mar
(Baix Maresme),
Mataró (Baix Maresme) i Canet de Mar (Alt Maresme, comtat de Girona).
Afegint que "mentre uns toleren, i en alguns casos, promouen, les
accions de la ultradreta, nosaltres tenim clar que no els volem als
nostres carrers".
L’advocat d’Alerta
Solidària Jordi Busquets ha argumentat que "aquest grup
organitzat pretén intimidar i atemorir a les persones independentistes
que pacíficament exerceixen el seu dret d'expressió i defensen la
democràcia".
Per últim, Eulàlia Reguant, ex diputada de la
CUP-CC i actual regidora a l’Ajuntament de Barcelona i membre del Secretariat Nacional de la
CUP, ha detallat que no es tracten de fets aïllats sinó que des de l'octubre els grups feixistes actuen impunement i organitzada.
L'1 d'Octubre en el nomenclàtor d'una trentena poblacions
de Catalunya
La
proposta es va estenen arreu del territori com una taca d'oli, ja que a
nombroses poblacions estan
pendents de l'aprovació de les mocions en aquesta línia en els seus
respectius plens municipals. Altres municipis o entitats s'han decantat
per nomenar
l'1 d'Octubre a indrets emblemàtics com ara el pati central de l'edifici de Jaume I, al campus de la Ciutadella de Barcelona de la
Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Aquest
dissabte, es va inaugurar a Vilanova i la Geltrú (el Garraf) la nova
plaça de l'1 d'octubre
amb una festa reivindicativa i va comptar amb la participació de
diversos polítics locals, com ara, l'alcaldessa, Neus Lloveras. La
incorporació de l'1 d'octubre al nomenclàtor es va aprovar al ple
municipal del 20 de novembre de 2017, fruit d'una moció impulsada
pel Comitè de Defensa de la República (CDR). La finalitat de la
proposta era mantenir a la ciutat el record de la mobilització ciutadana
per exercir els drets democràtics que va suposar la celebració del
referèndum,
així com la gran tasca de voluntariat i la capacitat d'autoorganització
col·lectiva.
Altres poblacions que han posat el nom de l'1
d'Octubre al nomenclàtor són Sant Julià de Ramis (Baix Ter,
Gironès, comtat de Girona), Girona (Gironès, comtat de Girona), Figueres
(Alt Empordà, comtat de Besalú), Aiguaviva (Gironès, comtat de Girona),
Vilablareix
(Gironès, comtat de Girona), Bescanó (Gironès, comtat de Girona),
Llagostera (Gironès, comtat de Girona), Sant Gregori (Gironès, comtat de
Girona), Cassà de la Selva (la Selva, comtat de Girona), Riudarenes (la
Selva, comtat de Girona), Breda (la Selva, comtat
de Girona), Cornellà de Terri (Vall de Terri, Pla de l’Estany, comtat
de Girona), Ripoll (Ripollès, comtat d’Osona), les Planes d'Hostoles (la
Garrotxa, comtat de Besalú), Mont-roig del Camp (Baix Camp), el
Vendrell (Baix Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Berga
(Berguedà, comtat de Berga), Cervera (Segarra), Santpedor (Bages) i
Alcover (Alt Camp).
Vilagrasseta, un poble del municipi de Montoliu de Segarra
va inaugurar la plaça 1 d'Octubre abans del referèndum
Cal remarcar que Vilagrasseta, un poble del municipi de Montoliu de Segarra (Segarra),
va inaugurar la primera plaça dedicada a l'1-O abans de la
celebració del referèndum, concretament el 29 de juliol. Ho van fer per
commemorar el dia que el Govern de la Generalitat havia anunciat que es
faria
el referèndum sobre la independència. La plaça va ser inaugurada per la
diputada de
Junts pel Sí i presidenta de la comissió d'investigació sobre
l'Operació Catalunya del Parlament, Alba Vergés. La decisió de batejar
la plaça amb el nom d'1
d'Octubre la van adoptar conjuntament tots els membres del Consistori, integrat per quatre regidors d'ERC i un del
PDeCAT, que formen part tots cinc de l'equip de govern municipal.
Montoliu de Segarra ja va dedicar un carrer, el 2014, a la consulta
sobiranista del 9 de novembre. En aquest cas va ser Artur Mas qui va
inaugurar el
carrer 9 de Novembre.
Jorba, primer municipi que dedica un carrer a l’1 d’octubre
després del referèndum
El municipi de Jorba (Anoia) passa a ser el primer a dedicar un carrer al dia en que va celebrar-s’hi
el referèndum d’autodeterminació del Principat de
Catalunya. La proposta va ser aprovada per unanimitat al ple
municipal del dimecres 25 d’octubre amb els vots favorables dels cinc
membres de l’equip de govern, d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), així
com el del regidor del PDeCAT.
La UPF anomena 1 d'Octubre el pati central de l'edifici Jaume
I
El claustre de la
Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha aprovat aquest dilluns anomenar
Plaça de l'1 d'Octubre del 2017 el pati central de l'edifici de Jaume I, al campus de la Ciutadella de Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada