L'Ajuntament de Canet de Mar estudia presentar una querella contra els “radicals
feixistes”.
259 treballadors públics han estat destituïts amb el
155, segons ServidorsCAT. L’associació creu que les
mesures d’intervenció adoptades per l’Estat espanyol comportaran “danys
de gran magnitud”. És el tercer inventari que fa l’entitat des de
l’inici de l’aplicació de
l’article 155.
Treballadors de la Generalitat a Girona fan una cassolada per a exigir l’aixecament
del 155. Unes dues-centes persones, amb cartolines i llaunes
grogues, reclamen al Govern espanyol que deixi de controlar les finances
catalanes per poder recuperar les institucions.
L’Estat accedeix a investigar les destrosses de l’1-O a Sant
Julià de Ramis. Dos agents avaluen la indemnització per danys reclamada per l’Ajuntament.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 23/05/2018
Canet de Mar (Alt Maresme, comtat de Girona).-
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies l'alcaldessa de
Canet de Mar (Alt Maresme, comtat de Girona), Blanca Arbell, ha
assegurat que l'Ajuntament estudia presentar una querella contra els
agressors als
CDR el passat dilluns. En declaracions a Catalunya Ràdio,
Arbell ha qualificat els atacants de “radicals feixistes que es creuen
impunes i que busquen la confrontació, i que no se'ls ha de donar aquest
plaer".
A primera hora de la tarda del dilluns un grup amb la cara tapada va irrompre
a la platja per endur-se desenes de creus grogues que havia instal·lat el CDR.
Les creus formaven part d’un muntatge per defensar la “llibertat” i
denunciar la “mort de la democràcia”. L’entrada a la platja del grup de
gent que ha retirat les creus
ha provocat un enfrontament amb les persones que les havia instal·lat.
La situació va provocar la intervenció de la Policia Local i dels Mossos
d’Esquadra.
Un dels ferits és el regidor de la CUP a Canet Marc Jiménez. En declaracions
a TV3, va assegurat que les persones que s’enduien les creus el
van tirar a terra i un home li va posar una creu al coll per a què no es
pogués moure. Al mateix temps, ha relatat que, mentre estava immòbil,
altres persones li clavaven cops i puntades
de peu. Jiménez ha assegurat que, entre els que han irromput a la
platja per endur-se el muntatge, hi havia militants de
Ciutadans.
Jornades a Olot Construïm les sobiranies, avancem cap a la República
El divendres passat hi va haver a Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú) es van
presentar de les jornades Construïm les sobiranies, avancem cap a la República
a la sala d'actes de l'Hospici. Un cicle constarà de 6 jornades des
d'ara fins a finals d'any en què tractarem la sobirania popular, la
residencial i d'espai públic, l'econòmica
i productiva, l'energètica, l'educativa i cultural, la reproductiva i
de cures.
259 treballadors públics han estat destituïts amb el 155, segons ServidorsCAT
Mentre
que ahir a l’Estat francès hi va haver vaga en la funció pública i una
mobilització al carrer, amb manifestacions a les quals s’hi van afegir
els chaminots en lluita, ja que el govern Marcron vol reduir en 5 anys
120.000 llocs de treball, lllegim en la premsa convencional gironina que
un informe de
ServidorsCAT denuncia que 259 treballadors públics de la Generalitat de Catalunya han estat destituïts amb el
155, imposat pel PP, PSOE i Ciutadans. La majoria són càrrecs polítics i les àrees més afectades són el
Diplocat, els departaments d’Economia i Hisenda i les delegacions a l’estranger.
Aquest és el tercer inventari de danys que aquesta associació elabora des de
l’aplicació de l’article 155 i d’aquí a poc publicarà el quart, que serà entregat al president de la Generalitat, Quim Torra, i als nous consellers.
ServidorsCAT
ha considerat, a través d’un comunicat, que les mesures d’intervenció
adoptades per l’Estat espanyol comportaran “danys de gran magnitud per a
les institucions, per a persones concretes i per a tota la ciutadania”.
A més dels 7 líders independentistes exiliats,
els 9 empresonats i la desena de detencions a càrrecs polítics,
l’informe denúncia la supressió de 24 organismes, la intervenció de 4
organismes, i la paralització d’una setantena d’iniciatives legislatives
com la proposició de llei sobre la conciliació de
la vida laboral i familiar, la de lluita contra la violència de gènere i
l’assetjament laboral.
L’informe elaborat per
ServidorsCAT pretén recollir tots els danys soferts per les institucions i la societat catalana arran de l’aplicació del
155, ja que, segons l’associació, “les mesures que els provoquen
sovint són desconegudes o bé són objecte d’una publicació dispersa”.
L’inventari vol servir “com a instrument de denúncia, com a eina al
servei de la informació i la memòria col·lectiva
i com a mecanisme que pugui ser útil al pròxim Govern legítim de
Catalunya”.
No hi ha ”normalitat”
A través d’un comunicat,
ServidorsCAT ha denunciat que la Generalitat “no funciona amb
normalitat, com afirmen propagandísticament les autoritats espanyoles
mentre la mantenen escapçada, vigilada, al ralentí i amb un nivell
d’activitat molt inferior a l’habitual”. “Mai no havia
funcionat tan malament”, ha reblat l’associació.
A
més, distingeix entre tres tipus de danys: els que han afectat
directament
persones concretes; els perjudicis per a les institucions, els
organismes i els òrgans públics objecte de supressió, dissolució o
intervenció; i la resta de danys causats en termes de pèrdua o
paralització d’iniciatives, d’inversions, de subvencions o d’altres
actuacions pròpies de les polítiques públiques.
L’Associació
Servidors Públics de Catalunya (ServidorsCAT) és una entitat
sense ànim de lucre que té com a finalitats contribuir a l’enfortiment i
al bon govern de les institucions públiques de Catalunya; defensar els
drets i les llibertats de les persones en les
seves relacions amb les institucions públiques, i promoure les
iniciatives necessàries per a l’aprofundiment de l’estat de dret,
democràtic i social a Catalunya.
Treballadors de la Generalitat a Girona fan una cassolada per a exigir l’aixecament
del 155
Segons
informa l’Agència Catalana de Notícies dos-cents treballadors de la
Delegació de la Generalitat a Girona van fer el divendres aquest migdia
una cassolada amb llaunes de color groc per a exigir l’aixecament del
155, tot recordant al Govern espanyol que Catalunya ja compta amb
un president. Durant la lectura del manifest, s’ha llegit l’acord
aprovat al Senat el 27 d’octubre de l’any passat on es diu que les
mesures recollides en aquest article de la Constitució
espanyola seran vigents fins a la presa de possessió del nou govern
català. “Avui som nosaltres els qui volem recordar a Madrid que ha
d’aixecar el 155 i de pas, el control de les nostres finances”, s’ha
afirmat.
Al capdavant d’aquesta iniciativa hi ha l’Assemblea
de Treballadors per la Defensa de les Institucions Catalanes
(ADIC) que cada divendres convoca una concentració per a denunciar la
situació dels presos polítics i dels membres del Govern legítim català.
La concentració s’ha fet a les portes de l’edifici
de la Generalitat a Girona a les dotze del migdia i ha aplegat unes
dues-centes persones. Al capdavant hi havia una pancarta on es podia
llegir ‘Treballadors/es Generalitat a Girona’ i un 155 tapat per
una creu vermella així com un cartell amb les fotografies
dels presos polítics i exiliats. L’acte ha començat amb un aplaudiment
al president de la Generalitat, Quim Torra, l’endemà que hagi pres
possessió del càrrec.
També s’ha llegit en castellà un fragment de l’acord al Senat del 27 d’octubre
del 2017 sobre l’aplicació del 155 on es diu que l’article deixarà d’estar vigent en el moment en què hi hagi un nou govern de la Generalitat.
Per
altra banda, també han alertat que ‘la recuperació no serà fàcil ni
total’
per les ‘amenaces de més represàlies’ i han denunciat un cop més la
situació dels presos polítics i del Govern legítim català, fent
referència als set mesos que porten empresonats els
Jordis.
Després de llegir el manifest, s’ha fet una cassolada amb llaunes grogues i
objectes de metall i s’ha tancat l’acte amb el cant dels Segadors, moment en què els treballadors han aixecat cartolines grogues.
L’Estat accedeix a investigar les destrosses de l’1-O a Sant Julià de Ramis
Llegim
en la premsa convencional gironina “lluitarem pel procés fins al final
perquè va ser injusta l’actuació de la Guàrdia Civil al pavelló
municipal d’esports de Sant Julià de Ramis (Baix Ter, Gironès, comtat de
Girona), l’1 d’octubre passat.” Són paraules de l’alcalde, Marc
Puigtió, que explica que dijous van rebre una resposta
sobre la reclamació de responsabilitat patrimonial que l’Ajuntament va
presentar al Ministeri de l’Interior pels desperfectes que la Guàrdia
Civil va causar al pavelló, on els agents van impedir que s’hi celebrés
el referèndum. El consistori va incorporar
en aquest expedient administratiu unes proves documentals per avalar
els danys i requereix a Interior una indemnització de 13.439 euros, que
és la despesa que ha assumit la corporació local per arreglar les
destrosses.
Ara,
la Guàrdia Civil ha respost a l’Ajuntament que s’estudiarà la
reclamació.
Per fer-ho, s’han designat dos membres del cos de seguretat estatal
perquè duguin a terme la instrucció, examinin el contingut de la
reclamació i, una vegada tinguin les conclusions, notifiquin si Interior
farà front o no a la indemnització sol·licitada. En
la resposta emesa s’assenyala que aquests agents avaluaran “la
veracitat dels fets, si s’han produït uns danys i perjudicis al
consistori i si les destrosses al pavelló d’esports van ser degudes a la
intervenció de la Guàrdia Civil”. La instrucció té una durada
de sis mesos. Aquest termini es compta des del 12 de febrer d’aquest
any, que és just el dia que la reclamació va entrar al registre de la
direcció general de la Guàrdia Civil.
L’1
d’octubre, la Guàrdia Civil va protagonitzar una càrrega policial al
pavelló
on, entre altres, havia de votar el president legítim Carles
Puigdemont. Per accedir-hi, els agents van malmetre amb un martell els
vidres de la porta principal. Es van endur, a més, els portàtils d’uns
veïns que estaven a la mesa i, a causa dels desperfectes
al recinte, l’Ajuntament va haver de canviar diverses portes d’accés,
vidres i portes d’armaris.
El
Consistori creu que la Guàrdia Civil va traspassar els límits i que els
danys s’haurien pogut evitar. Puigtió avança que, en el supòsit que la
Guàrdia Civil resolgui que l’actuació va ser proporcionada, l’Ajuntament
presentarà una demanda per la via civil: “Arribarem fins al final per
defensar els veïns i veïnes, i el poble”.
Sant Feliu de Pallerols inaugura la Placeta 1 d’Octubre al costat de l’escola
Llegim en la premsa convencional comarcal que Sant Feliu de Pallerols (la Garrotxa,
comtat de Besalú) ha inaugurat durant la seva Festa Major la Placeta de l’1
d’Octubre, un espai d’homenatge a la jornada del referèndum d’independència, molt a prop de l’escola del municipi.
La plaça del costat de l’escola
Rocalba, que va ser el punt de votació el dia del referèndum, rep des de dissabte el nom de
Placeta de l’1 d’Octubre. L’alcalde, Joan Casas, va ser
l’encarregat de descobrir la placa commemorativa dissabte en el marc de
la festa major. El bateig de la nova plaça va ser un acte emotiu on
l’alcalde va recordar el conseller de Cultura Lluís Puig,
que havia estat al poble un any enrere. Diversos veïns van voler
compartir públicament com van viure l’1 d’octubre de 2017: el
coordinador del referèndum, la directora de l’escola o una jove que va
votar per primera vegada.
Per acabar un grup de músics van interpretar diverses cançons com
El Cant dels Ocells i Abril del 74 de Lluís Llach.
Riells i Viabrea té ara una plaça i un parc dedicats a l’1-O
Llegim
en la premsa convencional comarcal que més d’un centenar de persones
van assistir ahir a l’acte inaugural de la plaça i d’un parc de Riells i
Viabrea (Baix Montseny, la Selva) dedicats a l’1 d’octubre. Els
parlaments de l’acte, presidit per l’alcalde, Josep Maria Bagot, van
estar marcats per la reclamació de la llibertat dels
presos polítics i la petició del retorn dels exiliats i l’aixecament
del 155. “Amb la inauguració d’aquesta plaça hem volgut
homenatjar la força del poble l’1 d’octubre. La solidaritat, la
transversalitat, la suma de forces i la perseverança de defensar
el dret bàsic de votar”, va dir l’alcalde. A la nova plaça es va
descobrir una placa.
Després, els assistents es van adreçar fins al parc
1 d’Octubre, on es va descobrir una escriptura commemorativa esculpida a la pedra. L’acord per batejar aquests espais amb el nom “1 d’Octubre” va ser aprovat per deu vots a favor i un en contra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada