Protecció per als espais naturals hiperfreqüentats

Experts coincideixen que cal regular l’afluència de visitants als espais naturals   

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 26/05/2018   

Melianta, Fontcoberta (Pla de l’Estany, comtat de Besalú).-   

Llegim en la premsa convencional comarcal que aquesta primavera plujosa ha omplert el clot d’Espolla (Melianta, Fontcoberta, Pla de l’Estany, comtat de Besalú) i amb l’aigua han tornat els triops, que han portat centenars de visitants. És un dels clàssics espais naturals que entren en risc per una freqüentació excessiva. El biòleg Carles Quer explica que és complicat posar mesures de control a la zona, tot i que confien que quan s’hi posin rètols i tanques per delimitar un itinerari, els visitants actuaran amb més compte. L’any passat l’espai va haver de fer front a una allau de visitants quan va ser anunciat per TV3 i es va animar la gent a posar-se les botes i agafar els triops amb les mans perquè no mossegaven. 

Taxes dissuasòries 

Amb el bon temps, el nombre de visitants als espais naturals augmenta molt, especialment als llocs on és possible banyar-se, i en alguns casos s’arriba a una sobreexplotació. És el cas del gorg de la Cabana de Campdevànol (Ripollès, comtat d’Osona) i dels gorgs de les Planes d’Hostoles (la Garrotxa, comtat de Besalú), que en els últims anys han registrat grans afluències de visitants que posen en risc o malmeten l’equilibri mediambiental. Això ha posat sobre la taula la necessitat de regular aquestes afluències desmesurades. Per això l’estiu passat l’Ajuntament de Campdevànol va decidir cobrar una ecotaxa de 5 euros diaris a cada persona major de 12 anys, exceptuant els veïns de Campdevànol i les Lloses, i fixar un límit de 500 persones al dia, tenint en compte que en ple estiu se n’havien arribat a acumular unes 2.000.

Aquest any l’Ajuntament de les Planes d'Hostoles ha pres una mesura similar i, des de finals d’abril, obliga a deixar els cotxes que van als gorgs de Cogolls en un aparcament que s’ha habilitat per a 250 cotxes amb una tarifa de 5 euros al dia. “En els últims tres anys el nombre de visitants s’ha disparat tant que la situació s’ha fet insostenible. L’any passat els bombers van tenir dificultats per accedir a la zona per rescatar una dona de 82 anys, de tants cotxes que hi havia”, explica Marc Puig, regidor de Comunicació de les Planes, que afegeix que l’estiu passat es van multar 600 vehicles per aparcar malament a la carretera de Cogolls. Com que l’incivisme d’una part dels visitants generava moltes deixalles, als que aparquen se’ls dona una bossa i si la tornen amb els residus que han generat se’ls descompta un euro. També hi posaran dos vigilants, a més del de l’aparcament, per evitar que a la zona s’hi faci pícnic. 

Falta de mitjans de protecció 

“En general, les gorgues de la Garrotxa han experimentat un creixement important de visitants en els últims anys. Un llibre que va sortir fa un parell d’anys, i que les xarxes han ajudat a divulgar, ha contribuït, volent o no, a la massificació d’aquests espais”, explica David Gimeno, de l’Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa (ANEGx).

Molts d’aquests espais naturals hiperfreqüentats estan en mans d’ajuntaments petits que no tenen ni tan sols un servei de vigilància propi ni tècnics de medi ambient. Això, juntament amb la migradesa del seu pressupost, dificulta que puguin emprendre mesures de protecció de l’espai natural sense desequilibrar els seus comptes anuals.

El problema de fons, segons Quer, és que no hi ha la dotació econòmica suficient per establir els mecanismes de control adequats per a molts espais naturals. “Hi ha poca inversió en medi ambient. Molts paratges no tenen la vigilància necessària”, explica.

Hi ha un debat al món ecologista sobre la necessitat de pagar una taxa per visitar determinats espais naturals. “Alguns ho consideren un model molt capitalista, però d’altres admeten que no hi ha alternativa per protegir aquests espais. Cal canviar el xip i admetre que el manteniment té un cost. Estem parlant de cobrar 3 o 4 euros, el mateix que pot costar unes hores de pàrquing al centre d’una ciutat”. Quer explica que en altres països és molt habitual que a l’entrada dels espais naturals hi hagi un bar o restaurant amb un servei d’informació on es cobra una taxa per visitant. Aquests espais estan gestionats per entitats conservacionistes que inverteixen els beneficis en la preservació de la natura.

“El punt de vista d’ANEGx és que l’espai és de tothom i no es pot prohibir a ningú anar-hi, però no pot ser que s’hi arribi en cotxe. D’altra banda, en principi no estem d’acord a fer pagar però si es tracta d’una quantitat simbòlica i es destina al manteniment se’n pot parlar. Perquè el que sí que cal és regular el nombre de visitants. La capacitat de càrrega del territori té un límit. A la Garrotxa, en línies generals, creiem que no hi hem arribat, però sí en alguns espais”, opina Gimeno. 

La importància de l’educació 

“El far del Cap de Creus és en una part del parc natural [del Cap de Creus] que és Reserva Natural Integral, cosa que vol dir que ha de tenir la màxima protecció possible. Teòricament, només hi haurien de poder entrar científics i, en canvi, hi ha un restaurant”, diu Marta Ball-llosera, de la Institució Altempordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN) - Salvem l’Empordà. “És un tema que fa molts anys que es mira de quina manera es pot regular però encara està pendent”, afegeix la portaveu de la IAEDEN.

“Al paratge d’en Tudela [al Cap de Creus] el bany està prohibit però a l’estiu contínuament hi ha gent que s’hi vol banyar. Caldria una vigilància permanent”, diu Gimeno.

Ball-llosera remarca que hi ha altres parts dels parcs naturals de l’Empordà que estan hiperfreqüentats. “Cala Montjoi també és un d’aquests espais, està massa concorreguda per terra i per mar, i les illes Medes, també”, assegura Ball-llosera. “No ens oposem a l’existència d’activitats econòmiques en àrees protegides però creiem que la protecció del medi natural ha de primar per sobre de l’explotació”, diu Ball-llosera, que assegura que la hiperfreqüentació també afecta el Parc Natural dels Aiguamolls, a la ruta que surt des del Cortalet. “S’ha valorat fixar una capacitat de càrrega; per això calen estudis científics. Cal fixar uns límits perquè el territori no té una capacitat de càrrega il·limitada”, diu.

Tots coincideixen a dir que cal millorar l’educació ambiental des de l’escola. “Fa 30 anys que em dedico a la divulgació ambiental i veus que els adolescents d’avui tenen problemes fins i tot per seure a terra quan són a la natura, no saben com posar-s’hi, i abans no era així. Cal que hi vagin més sovint”, opina Gimeno.