Gràcies a l'ajuda del
Comitè Antifeixista de Chambéry, passà, juntament amb altres
companys --Giuseppe Pasotti, Edel Squadranientre i Randolfo Vella--,
l'agost de 1936 a Catalunya per fer costat al procés revolucionari, a
través de la xarxa llibertària de Perpinyà, on Passotti
--president de la Liga Italiana dei Diritti dell' Uomo de la
regió-- portava una pensió, al carrer Duchalmeau de la ciutat, que
albergà nombrosos anarquistes de pas i feia d’intermediari entre
militants italians, com Corghi, que volien passar la frontera
per combatre amb la CNT-FAI.
Mario
Corghi:
El 4 de maig de 1902 neix Corregio (Reggio de l'Emília,
Emília-Romanya,
Itàlia) l'anarquista i lluitador antifeixista Mario Corghi, conegut com
Marino. Els seus pares es deien Fedele Corghi i Elvira Forni. Només
pogué estudiar fins el quart curs d'elemental i es guanyava la vida fent
de venedor ambulant de teixits.
Enemic declarat del feixisme, abans de l'anarquisme passà pel socialisme i
el bolxevisme en 1921.
El
gener de 1936, juntament amb un amic, s'expatrià clandestinament
d'Itàlia.
A l’hexàgon francès rebé el suport de l'anarquista Ciro Beltrandi i
immediatament després, gràcies a l'ajuda del Comitè Antifeixista de
Chambéry (Savoia, d'Alvèrnia-Roine-Alps, Arpitània), passà, juntament
amb altres companys --Giuseppe Pasotti, Edel Squadranientre
i Randolfo Vella--, l'agost de 1936 a Catalunya per fer costat al
procés revolucionari, a través de la xarxa llibertària de Perpinyà
(Rosselló, Catalunya Nord), on Passotti --president de la
Liga Italiana dei Diritti dell' Uomo de la regió-- portava
una pensió, al carrer Duchalmeau de la ciutat, que albergà nombrosos
anarquistes de pas i feia d’intermediari entre militants italians, com
Corghi, que volien passar la frontera per combatre amb la CNT-FAI.
S'enrolà, amb Giovanni Bruschi, com a voluntari en la «Columna Durruti»
i lluità al front d'Aragó. Amb la militarització de les milícies passà a la 28 Divisió de l'Exèrcit
Popular de la República espanyola. A Osca (Aragó) va caure malalt
i va ser traslladat per rebre atenció mèdica a Barcelona. Signà un
document on rebutjava la seva declaració d'«inhabilitació total» per
lluitar i manifestà la seva intenció d'integrar-se
de bell nou al front. Malgrat tot, Mario Corghi va morir el 2 d'agost
de 1937 --algunes fonts citen erròniament 1938-- a l'Hospital
General de Catalunya a Barcelona, probablement de septicèmia.
En
honor a la seva figura, els anarquistes italians de Barcelona
imprimiren,
en ocasió del seu funeral civil, una foto seva de record i a la part
posterior la seva declaració, com a demostració de la seva determinació i
dels seus ideals.
Tot i que la notícia de la seva mort es va publicar en el periòdic anarquista
Guerra di Classe, la policia italiana continuà investigant sobre ell fins al març de 1942.
El 25 d'abril de 2004 al
Parco della Memoria, a la via Fazzano de Correggio, s'inaugurà, per iniciativa de la
Federació Anarquista Italiana (FAI), un monument a la seva memòria. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada