 |
| Kati Horna, en una foto atribuïda a Robert Capa, a l'estudi de Jozsef Pesci (Budapest, 1933). |
Durant
la Retirada de febrer de 1939, ella amb el seu company --el dibuixant,
cartellista i escultor
anarquista José Horna Lechuga-- creuà la frontera del Pirineu català
per Prats de Molló i la Presta, al Vallespir. Katalin pogué arribar a
París, però José va ser reclòs en un camp de concentració.
Katalin Deutsch Blau, anomenada
Kati Horna:
El 19 de maig de 1912 neix a Szilasbalhás (Imperi
Austroongarès; actual Mezőszilas, Fejér, Hongria) la fotògrafa
anarquista Katalin Deutsch Blau, més coneguda com
Kati Horna, amb el llinatge de seu company, el dibuixant, cartellista i escultor anarquista José Horna Lechuga.
Era la més jove de tres germanes (Kati, Rosa i Sara) d'una família burgesa benestant d'origen jueu.
El seu pare, Sándor Deutsch, era un banquer establert a Buda (Budapest, Hongria) i la seva mare es deia Margit Blau.
Quan era adolescent es relacionà a Budapest amb László Moholy-Nagy, fotògraf i professor de la
Bauhaus, i amb Simon Guttman, fundador de l'agència de notícies
Dephot. En aquest anys s'introduí en la política de la mà del pensador constructivista i activista Lajos Kassák.
A
la capital hongaresa fou parella sentimental i de militància del
fotògraf Endre Friedmann, més
tard conegut com Robert Capa, del qual se separà en 1930 quan ella
s'establí a Berlín (Prússia, Alemanya), però amb qui sempre mantingué
una estreta amistat.
A Berlín entrà com a assistenta en l'Agència
Dephot, s'introduí en el cercle de l'escriptor i dramaturg Bertolt Brecht i participà en manifestacions antifeixistes.
Després
de presenciar el 10 de maig de 1933 a la crema de llibres pels nazis a
Berlín, retornà a
Budapest. Entre juny i setembre d'aquest any aprengué a Budapest les
tècniques fotogràfiques en un curs particular i intensiu al taller del
prestigiós fotògraf i músic Pécsi József (Jozsef Pesci).
El
setembre de 1933, fugint de l'avanç del nazisme a Hongria, es traslladà
a París (Illa de França),
on retrobà ell ja americanitzat Robert Capa, que hi havia muntat un
estudi, i completà la seva formació. A París va fer foto fixa en
pel·lícules, retocà escenes de moda i realitzà reportatges amb la seva
càmera
Linhof per a l'agència de notícies francesa
Lutetia-Press. D'aquesta època són els seus famosos treballs de fotografia realista
Le Marché aux puces (1933, que no es publicarà fins el 1986 sota el títol
Mercado de pulgas en la revista mexicana
Foto Zoom) i
Reportage dans les cafés de Paris (1934). A més de realitzar obres realistes també conreà la fotografia de caire surrealista, com ara
Hitlerei (1937, amb el dibuixant Wolfgang Burger).
En 1937 el seu compromís polític, ben igual que Robert Capa, la portà a la Guerra Civil espanyola.
A Barcelona entre gener i juny de 1937 treballà per al
Comitè de Propaganda Exterior de la
Confederació Nacional del Treball (CNT). En aquests anys bèl·lics col·laborà en publicacions anarquistes (Libre-Studio,
Mujeres Libres,
Tiempos Nuevos, Tierra y Libertad,
Umbral, etc.) i altres institucions propagandístiques
republicanes. A més de captar els fronts bèl·lics i les
col·lectivitzacions de diversos indrets de la Península (Aragó,
Catalunya, Andalusia, Madrid, València),
sobretot realitzà fotografies i fotomuntatges de la vida quotidiana i
dels seus protagonistes (dones, infants, treballadors, no combatents,
víctimes, etc.) en la reraguarda:
Navidad en España (1937),
Vigilando después del bombardeo (1937),
Casas bombardeades en Madrid (1937), Evacuación de Terurel (1937),
Esperando la ración de comida (1937),
Mujeres esperando turno (1937), etc.
Quan treballava com a redactora gràfica per a la revista
Umbral, conegué el seu futur company, el pintor i escultor
anarquista José Horna Lechuga, i col·laborà amb l'anarcofeminista Lucía
Sánchez Saornil.
L'octubre de 1937 s'instal·là a València (l’Horta, País Valencià) i el desembre d'aquell any es traslladà
al front bèl·lic de Terol (Aragó).
El gener de 1938 retornà a Barcelona, on realitzà nombroses fotografies al Barri Xino de la ciutat,
i en aquest mateix any es casà amb José Horna.
A principis de 1939, José Horna, enrolat en la
Divisió de l'Ebre, cobrí la retirada de civils cap a la frontera
del Pirineu català. Amb la Retirada de febrer de 1939, ell i la seva
companya van creuar la frontera per Prats de Molló i la Presta
(Vallespir).
Katalin pogué arribar a París, però ell va ser reclòs en un camp de concentració.
Katalin
s’emportà a París una col·lecció de 270 negatius sobre la Guerra Civil
en una capsa de llauna
que no veurien la llum fins el 1979, quan aquesta va ser adquirida pel
Ministeri de Cultura del Govern espanyol a oferiment de la fotògrafa i
conservada a l'Arxiu
de la Guerra Civil de Salamanca (Lleó). En 1939 publicà a París la sèrie
Poupées de la peur.
Quan José Horna aconseguí sortir del camp de concentració francès, gràcies a la seva companya que
el rescatà, va poder de treballar un temps a l'Agence
Photo a
París. La invasió nazi l'obligà, juntament amb el seu company, a
exiliar-se a Mèxic. Katalin i José embaren el 17 d'octubre de 1939 a
bord del paquebot
De Grasse al port de Le Havre (Alta Normandia) cap a Nova
York (EUA) i d'allà un nou vaixell desembarcà la parella a Veracruz
(Veracruz, Mèxic), on arribà el 30 d'octubre.
La parella s'instal·là en una casa de la Colonia Roma (número 198 del
carrer Tabasco) de la Ciutat de Mèxic. . El 8 de desembre de 1939,
Katalin publicà el conte visual
Así se va otro año, 1939 (rebatejat posteriorment
Lo que va al cesto).
A Mèxic col·laborà en importants publicacions periòdiques (Arquitectura
ENA, Arquitectos de México,
El Arte de Cocinar, Diseño,
Enigma, Foto Zoom,
Mapa, Mexico. This Month,
Mujer de Hoy, Mujeres,
Nosotros, Obras,
Perfumes y Modas, Revista de Revistas,
Revista de la Universidad de México,
Seguro social, S.nob,
Tiempo, Todo,
Vanidades, etc.).
En 1949 nasqué Norah Horna, filla única de la parella.
Entre 1958 i 1963 fou professora de l'Escola
de Disseny i Artesanies de la
Universitat Iberoamericana i entre 1973 i 1999 de l'Escola
Nacional d'Arts Plàstiques de la
Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), on va forjà tota una nova generació de fotògrafs contemporanis.
Durant molts anys realitzà nombrosos reportatges, molts d'ells vinculats al moviment surrealista,
com ara La evacuación de los sin culpa (1940),
Tránsito (1941),
Noche Buena en Europa (1942), Lucha contra las tinieblas (1944),
Loquibanbia. La Castañeda (1944),
Asilo para ancianos (1944), Títeres en la penitenciaría (1945),
Corpo sano (1945),
Historia de un vampiro... sucedió en Coyoacán (1962),
Fetiche. Oda a la necrofília (1962), Fetiche. Impromptu con arpa (1962),
Fetiche. Paraísos artificiales (1962),
Mujer y máscara (1963),
Los dulces de la ciudad (1963), La ópera del orden (1962),
Una noche en el Sanatorio de Muñecas (1963),
Recuento de una obra (1995), etc.
En 1963, després de la mort del seu company José Horna, deixà de fer fotografies i es consagrà a
l'ensenyament.
Fou íntima amiga de les artistes Leonora Carrington, i del seu company Imre Weisz (Chiki),
que ja coneixia a Hongria, i Remedios Varo. També és relacionà
estretament amb Benjamin Péret, Edward James, Alejandro Jodorowsky,
Mathías Goeritz, Germán Cueto, Pedro Friedeberg, Salvador Elizondo,
Alfonso Reyes, Ricardo Legorreta i altres figures de la cultura
mexicana.
En 1985 donà bona una part del seu arxiu fotogràfic al
Centre Nacional d'Investigació, Documentació i Informació d'Arts Plàstiques (CENIDIAP) de la Ciutat de Mèxic.
Katalin Deutsch Blau, dita
Kati Horna, va morir el 19 d'octubre de 2000 a la Ciutat de Mèxic (Mèxic).
Pòstumament la seva obra ha estat reconeguda amb exposicions i homenatges arreu del món:
Universitat de Salamanca (Salamanca, 1992 i 2012),
Pallant House Gallery (Chichester, 2010),
Museo Amparo (Puebla, 2013-2014),
MARCO (Monterrey, 2014), Le Jeu de Paume (París, 2014), etc.
La seva filla, Ana María Norah Horna y Fernández, es dedica a conservar i divulgar el patrimoni dels
seus pares des de l'Arxiu
Privat de Fotografia i Gràfica Kati i José Horna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada