MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 19 de maig de 1912 neix a Szilasbalhás (actual Mezőszilas) la fotògrafa anarquista Katalin Deutsch Blau, més coneguda com Kati Horna

Kati Horna, en una foto atribuïda a Robert Capa, a l'estudi de Jozsef Pesci (Budapest, 1933).

Durant la Retirada de febrer de 1939, ella amb el seu company --el dibuixant, cartellista i escultor anarquista José Horna Lechuga-- creuà la frontera del Pirineu català per Prats de Molló i la Presta, al Vallespir. Katalin pogué arribar a París, però José va ser reclòs en un camp de concentració.  

Katalin Deutsch Blau, anomenada Kati Horna:   

El 19 de maig de 1912 neix a Szilasbalhás (Imperi Austroongarès; actual Mezőszilas, Fejér, Hongria) la fotògrafa anarquista Katalin Deutsch Blau, més coneguda com Kati Horna, amb el llinatge de seu company, el dibuixant, cartellista i escultor anarquista José Horna Lechuga.

Era la més jove de tres germanes (Kati, Rosa i Sara) d'una família burgesa benestant d'origen jueu. El seu pare, Sándor Deutsch, era un banquer establert a Buda (Budapest, Hongria) i la seva mare es deia Margit Blau.

Quan era adolescent es relacionà a Budapest amb László Moholy-Nagy, fotògraf i professor de la Bauhaus, i amb Simon Guttman, fundador de l'agència de notícies Dephot. En aquest anys s'introduí en la política de la mà del pensador constructivista i activista Lajos Kassák.

A la capital hongaresa fou parella sentimental i de militància del fotògraf Endre Friedmann, més tard conegut com Robert Capa, del qual se separà en 1930 quan ella s'establí a Berlín (Prússia, Alemanya), però amb qui sempre mantingué una estreta amistat.

A Berlín entrà com a assistenta en l'Agència Dephot, s'introduí en el cercle de l'escriptor i dramaturg Bertolt Brecht i participà en manifestacions antifeixistes.

Després de presenciar el 10 de maig de 1933 a la crema de llibres pels nazis a Berlín, retornà a Budapest. Entre juny i setembre d'aquest any aprengué a Budapest les tècniques fotogràfiques en un curs particular i intensiu al taller del prestigiós fotògraf i músic Pécsi József (Jozsef Pesci).

El setembre de 1933, fugint de l'avanç del nazisme a Hongria, es traslladà a París (Illa de França), on retrobà ell ja americanitzat Robert Capa, que hi havia muntat un estudi, i completà la seva formació. A París va fer foto fixa en pel·lícules, retocà escenes de moda i realitzà reportatges amb la seva càmera Linhof per a l'agència de notícies francesa Lutetia-Press. D'aquesta època són els seus famosos treballs de fotografia realista Le Marché aux puces (1933, que no es publicarà fins el 1986 sota el títol Mercado de pulgas en la revista mexicana Foto Zoom) i Reportage dans les cafés de Paris (1934). A més de realitzar obres realistes també conreà la fotografia de caire surrealista, com ara Hitlerei (1937, amb el dibuixant Wolfgang Burger).

En 1937 el seu compromís polític, ben igual que Robert Capa, la portà a la Guerra Civil espanyola.

A Barcelona entre gener i juny de 1937 treballà per al Comitè de Propaganda Exterior de la Confederació Nacional del Treball (CNT). En aquests anys bèl·lics col·laborà en publicacions anarquistes (Libre-Studio, Mujeres Libres, Tiempos Nuevos, Tierra y Libertad, Umbral, etc.) i altres institucions propagandístiques republicanes. A més de captar els fronts bèl·lics i les col·lectivitzacions de diversos indrets de la Península (Aragó, Catalunya, Andalusia, Madrid, València), sobretot realitzà fotografies i fotomuntatges de la vida quotidiana i dels seus protagonistes (dones, infants, treballadors, no combatents, víctimes, etc.) en la reraguarda: Navidad en España (1937), Vigilando después del bombardeo (1937), Casas bombardeades en Madrid (1937), Evacuación de Terurel (1937), Esperando la ración de comida (1937), Mujeres esperando turno (1937), etc.

Quan treballava com a redactora gràfica per a la revista Umbral, conegué el seu futur company, el pintor i escultor anarquista José Horna Lechuga, i col·laborà amb l'anarcofeminista Lucía Sánchez Saornil.

L'octubre de 1937 s'instal·là a València (l’Horta, País Valencià) i el desembre d'aquell any es traslladà al front bèl·lic de Terol (Aragó).

El gener de 1938 retornà a Barcelona, on realitzà nombroses fotografies al Barri Xino de la ciutat, i en aquest mateix any es casà amb José Horna.

A principis de 1939, José Horna, enrolat en la Divisió de l'Ebre, cobrí la retirada de civils cap a la frontera del Pirineu català. Amb la Retirada de febrer de 1939, ell i la seva companya van creuar la frontera per Prats de Molló i la Presta (Vallespir).  Katalin pogué arribar a París, però ell va ser reclòs en un camp de concentració.

Katalin s’emportà a París una col·lecció de 270 negatius sobre la Guerra Civil en una capsa de llauna que no veurien la llum fins el 1979, quan aquesta va ser adquirida pel Ministeri de Cultura del Govern espanyol a oferiment de la fotògrafa i conservada a l'Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca (Lleó). En 1939 publicà a París la sèrie Poupées de la peur.

Quan José Horna aconseguí sortir del camp de concentració francès, gràcies a la seva companya que el rescatà, va poder de treballar un temps a l'Agence Photo a  París. La invasió nazi l'obligà, juntament amb el seu company, a exiliar-se a Mèxic. Katalin i José embaren el 17 d'octubre de 1939 a bord del paquebot De Grasse al port de Le Havre (Alta Normandia) cap a Nova York (EUA) i d'allà un nou vaixell desembarcà la parella a Veracruz (Veracruz, Mèxic), on arribà el 30 d'octubre. La parella s'instal·là en una casa de la Colonia Roma (número 198 del carrer Tabasco) de la Ciutat de Mèxic. . El 8 de desembre de 1939, Katalin publicà el conte visual Así se va otro año, 1939 (rebatejat posteriorment Lo que va al cesto).

A Mèxic col·laborà en importants publicacions periòdiques (Arquitectura ENA, Arquitectos de México, El Arte de Cocinar, Diseño, Enigma, Foto Zoom, Mapa, Mexico. This Month, Mujer de Hoy, Mujeres, Nosotros, Obras, Perfumes y Modas, Revista de Revistas, Revista de la Universidad de México, Seguro social, S.nob, Tiempo, Todo, Vanidades, etc.).

En 1949 nasqué Norah Horna, filla única de la parella.

Entre 1958 i 1963 fou professora de l'Escola de Disseny i Artesanies de la Universitat Iberoamericana i entre 1973 i 1999 de l'Escola Nacional d'Arts Plàstiques de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), on va forjà tota una nova generació de fotògrafs contemporanis.

Durant molts anys realitzà nombrosos reportatges, molts d'ells vinculats al moviment surrealista, com ara La evacuación de los sin culpa (1940), Tránsito (1941), Noche Buena en Europa (1942), Lucha contra las tinieblas (1944), Loquibanbia. La Castañeda (1944), Asilo para ancianos (1944), Títeres en la penitenciaría (1945), Corpo sano (1945), Historia de un vampiro... sucedió en Coyoacán (1962), Fetiche. Oda a la necrofília (1962), Fetiche. Impromptu con arpa (1962), Fetiche. Paraísos artificiales (1962), Mujer y máscara (1963), Los dulces de la ciudad (1963), La ópera del orden (1962), Una noche en el Sanatorio de Muñecas (1963), Recuento de una obra (1995), etc.

En 1963, després de la mort del seu company José Horna, deixà de fer fotografies i es consagrà a l'ensenyament.

Fou íntima amiga de les artistes Leonora Carrington, i del seu company Imre Weisz (Chiki), que ja coneixia a Hongria, i Remedios Varo. També és relacionà estretament amb Benjamin Péret, Edward James, Alejandro Jodorowsky, Mathías Goeritz, Germán Cueto, Pedro Friedeberg, Salvador Elizondo, Alfonso Reyes, Ricardo Legorreta i altres figures de la cultura mexicana.

En 1985 donà bona una part del seu arxiu fotogràfic al Centre Nacional d'Investigació, Documentació i Informació d'Arts Plàstiques (CENIDIAP) de la Ciutat de Mèxic.

Katalin Deutsch Blau, dita Kati Horna, va morir el 19 d'octubre de 2000 a la Ciutat de Mèxic (Mèxic).

Pòstumament la seva obra ha estat reconeguda amb exposicions i homenatges arreu del món: Universitat de Salamanca (Salamanca, 1992 i 2012), Pallant House Gallery (Chichester, 2010), Museo Amparo (Puebla, 2013-2014), MARCO (Monterrey, 2014), Le Jeu de Paume (París, 2014), etc.

La seva filla, Ana María Norah Horna y Fernández, es dedica a conservar i divulgar el patrimoni dels seus pares des de l'Arxiu Privat de Fotografia i Gràfica Kati i José Horna.