MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 12 de maig de 1939 l’anarquista i anarcosindicalista de Llagostera Francesc Valls i Ribas fou afusellat al mur del cementiri vell de Girona

Fossa comú dels afusellats al cementir vell de Girona 

Era taper i militava en la FAI i en la CNT-AIT  

Francesc Valls i Ribas:  

El 12 de maig de 1939 l’anarcosindicalista de Llagostera (Gironès) Francesc Valls i Ribas fou afusellat al mur del cementiri vell de Girona, en l’execució militar de la pena de mort imposada en un consell de guerra sumaríssim a la plaça militar de Girona i després de ser conduit a les 6 del matí pel carrer del Carme de la ciutat. Havia nascut a Llagostera.

Era taper i militava en un grup de la Federació Anarquista Regional Catalana -Federació Anarquista Ibèrica (FARC-FAI) i sindicalment en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT). Fou executat pels franquistes junt a un grup de condemnats, com els anarcosindicalistes Àngel Fernández Calvo, Lorenzo Gabarrón Pérez, Joan Gironès i Tellado, Miquel Parramon i Bases, Josep Payret i Mayol, Pedro Ponce Jérez i Pere Roure i Barris.

A l’acte de presentació de l'Associació per la Memòria Històrica de Llagostera, que va tenir lloc al local social de «la Caixa» el 16 de maig de 2009, es va omplir la sala de públic i va ser molt emotiu. Tot i que l'associació s'ha creat fa poc, els membres que la componen fa molts anys que lluiten per recuperar la memòria dels llagosterencs represaliats pel franquisme. Néts, besnéts, nebots o fills de les víctimes van exposar fins catorze testimonis de com eren els seus familiars afusellats i els que van morir o sobreviure als camps de concentració: els casos de Pere Ponce; Eugeni Gurnés Bou; Josep Lloveras Casadevall; Llorenç Gabarrón Pérez; Florentí Homs Jovanet; Josep Payret Mayol; Enric Peraferrer Viola; Fernando Solà; Jaume Prim Gutarra; Francesc Valls Ribas; Conrad Soler; Lluís Ventura; Martí Llosent, i Joan Mascort. També es va presentar Petit homenatge --de Maria Llosent-- als represaliats llagosterencs, als familiars d'aquests i a la presidenta de l'associació. Consisteix en un DVD que recull imatges des de l'època del franquisme fins a les actuacions que s'han fet els últims anys per a la recuperació de la memòria. Riera va remarcar que un dels objectius de l'associació és lluitar en favor de les dues demandes davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), a Estrasburg (Baix Rin, Alsàcia), pels casos d'Eugeni Gurnés i Jaume Prim. «Hi ha familiars jubilats que no poden anar a la via judicial: per això volem que s'hi impliqui el jovent», va afegir.