La
interlocutòria recull que podria haver comès un delicte de tràfic
d'influències
TRAMUNTANA VERMELLA
MAIL 25/05/2018
Girona (Gironès, comtat de Girona).-
Segons un despatx
de l’Agència Catalana de Notícies la causa que instrueix el
Jutjat Central d'Instrucció 5 amb seu a l'Audiència Nacional del
Regne d’Espanya està oberta per delictes de prevaricació, suborn,
alteració de preus en concursos i subhastes públiques, malversació de
diners públics,
frau contra l'administració, blanqueig de capitals, finançament
il·legal de partit polític, falsedat de documents mercantils i tràfic
d'influències. Entre les 23 persones que el magistrat José de la Mata
cita a declarar com a investigades entre l'11 i el 22
de juny hi ha la quarta tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de Girona,
Isabel Muradàs.
Segons recull la interlocutòria, quan Muradàs (que aleshores militava a
Unió Democràtica de Catalunya) ocupava el càrrec de subdirectora d'Estudis
i Coordinació del Departament de Governació de la Generalitat va mantenir diverses converses amb el conseller delegat de la constructora
Oproler, Josep Manel Bassols.
A través d'aquestes comunicacions per correu electrònic, i a requeriment del constructor, li va facilitar
"informació privilegiada" sobre la situació econòmica de diversos ajuntament governats per
CiU. "Una informació a la que presumiblement accedeix en
l'exercici del seu càrrec", recull la interlocutòria que assenyala que
Muradàs podria haver comès un delicte de tràfic d'influències.
Quan
es va destapar que el nom de Muradàs apareixia al sumari del cas 3%, la
tinenta d'alcalde gironina
va reconèixer que havia enviat informació sobre dos ajuntaments a
Bassols però assegurava que eren documents "públics" penjats a un web de
la Generalitat (Municat). Per això, afirmava que estava
"tranquil·líssima"
perquè no tenia res "a amagar". A l'empresari, que també és ex alcalde
d'Anglès (la Selva, comtat de Girona), el va conèixer, afegia, l'any
2011 perquè hi va coincidir durant la campanya electoral de les
municipals.
La
interlocutòria assenyala que li va donar "informació privilegiada"
sobre dos ajuntaments: Llinars
del Vallès (Baix Montseny, Vallès Oriental) i Tarragona (Tarragonès).
El magistrat recull un primer correu electrònic que el constructor va
enviar a Muradàs el 30 d'abril del 2012 parlant sobre unes obres que
licitava l'Ajuntament de Llinars del Vallès.
El
mail, transcrit a la interlocutòria, diu: "Bon dia, Isabel. El dijous
et va bé? M'interessa saber
si l'Ajuntament de Llinars del Vallès està tan bé com diuen els seus
pressupostos, licita una obra. Dimecres a les 10h seré a l'Ajuntament de
Girona pel poliesportiu Montfalgars, sembla que tenen a punt la
licitació. Ens veiem".
En el cas de Tarragona, els indicis que estableix la interlocutòria és un arxiu digital Word que
Muradàs va fer arribar a Bassols el 9 d'abril del 2012 i que s'anomenava
'Tarragona 2010.doc'. La resolució judicial detalla que el document
estava composat de quatre pàgines i tractava sota la situació
economicofinancera de l'Ajuntament de Tarragona. "Desglossa l'estructura
econòmica dels pressupostos, els ingressos corrents,
les despeses corrents, l'estalvi pressupostari, la inversió, el deute i
el romanent de tresoreria", desgrana.
Per tot això, el magistrat ha fixat la declaració de l'actual quarta tinenta d'alcalde el 15 de juny
al migdia. Després de deixar Unió Democràtica de Catalunya, Muradàs va passar a militar a
Demòcrates però el març de l'any passat es va donar de baixa de
la formació. Aleshores va al·legar que ho feia per voluntat pròpia i no
perquè hagués rebut pressions per part de la direcció del partit arran
de la seva
suposada implicació en el cas 3%. Manté l'acta de regidora tot i que la
Comissió de Garanties de Demòcrates va recomanar que li exigissin que la deixés.
Llegim en la premsa convencional gironina que en dues ocasions l'exalcalde d'Anglès Josep Manel Bassols
hauria entregat al tresorer de CDC, Andreu Viloca, sengles xecs
per valor de 25.000 euros cadascun, apunta la Guàrdia Civil en el sumari
del «cas del 3%». Els diners provenien d'un grup del Bages amb el qual
es va
associar l'empresa on treballa Bassols per construir un
CAP a Mataró (Baix Maresme), pressupostat en 6,5 milions.
Entre el gruix de documents que la Guàrdia Civil va intervenir al despatx del tresorer de
CDC i de la
Fundació CatDem, Andreu Viloca, el 28 d’agost del 2015, hi figura la carta que la cap del
Departament de Licitació de Gestió d’Infraestructures (GISA, empresa pública que es va integrar a
Infraestructures.cat), Maria Eugènia Tudela Edo, va enviar, amb data de 28 de setembre de 2011, a la direcció del
Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) i en la qual demanava que es comuniqués la licitació d’un contracte per construir el nou
Centre d’Atenció Primària (CAP)
Ronda Prim de Mataró pressupostat llavors per 8,12 milions d’euros,
IVA inclòs, i adjudicat el 30 d’abril de 2012 a la
Unió Temporal d’Empreses (UTE) formada, a parts iguals, per
1953 Grup Soler Constructora i per
Oproler Obras y Proyectos
per un import més baix: 6,46 milions bruts. D’entrada, «sorprèn» als
investigadors, que Viloca, «que no té relació coneguda [...] amb la
mencionada empresa pública (GISA)», tingués la carta.
1953 Grup Soler Constructora
té la seu a Sallent (Bages) i l’administrador únic n’és Jordi Soler
Paredes. Aquest empresari també té «el 100% de les accions» d’Electromecànica
Soler, propietària de
Soler Energy Services i de Soler Global Service. En el sumari, la Guàrdia Civil identifica aquestes societats com el «Grup d’Empreses Soler», el qual, entre els anys 2011
i 2015, hauria lliurat «xecs amb destinació al compte (...) del qual és titular la
Fundació CatDem per un import de 430.000 euros», declarats a
Hisenda «com a donacions». A aquesta xifra s’hi sumen 639.604,50 euros
més que el grup empresarial hauria aportat a la mateixa
CatDem i a la
Fundació Fòrum Barcelona, vinculada també a
Convergència Democràtica de Catalunya, del 2008 al 2014.
Oproler Obras y Proyectos, de la seva banda, té el domicili social a
Madrid (Castella la Nova), Sergio Lerma Verde n’és administrador únic
i, l’apoderat, l’exalcalde convergent d’Anglès Josep Manel Bassols Puig,
detingut tres vegades en operacions policials
relacionades amb el «cas del 3%». El DOGC va publicar l’anunci del contracte del
CAP de Mataró el 3 d’octubre de 2011. Quatre dies després, Lerma
es veia amb Viloca, segons consta en l’agenda del tresorer; mentre el
procés de contractació seguia el curs, van mantenir més reunions.
En
«la revisió dels registres de l’agenda electrònica» d’Andreu Viloca hi
apareixen «nombroses cites
o entrevistes» amb Bassols. La que crida més l’atenció als
investigadors és «la que té lloc el 20/12/2011 entre les 18:00 i les
18:30 hores», per la «possible relació amb l’ingrés, el dia 22/12/2011,
d’un xec emès per
Electromecànica Soler sl» per un «import de 25.000 euros com a donació» en un compte de
CatDem. La Guàrdia Civil apunta que en aquella ocasió Bassols
hauria actuat com a portador del document de crèdit, tot i que no
l’havia emès l’empresa a la qual representa,
Oproler. Aquest procediment s’hauria reproduït amb els mateixos
protagonistes un any més tard, el 25/10/2012: «de nou hi hauria una
reunió (amb Viloca) en la qual en comptes d’assistir-hi Jordi Soler
Paredes com en
altres ocasions [...] aquesta comesa l’assumeix Josep Manel Bassols
Puig». Llavors
CatDem va ingressar 25.000 euros més en concepte de donació d’una empresa, 1953
Grup Soler Constructora, que mesos abans havia participat en un contracte valorat en 6,46 milions.
Almenys 15 trobades amb Viloca en 10 mesos
Josep Manel Bassols es trobava sovint amb el tresorer de
CDC, Andreu Viloca, segons s’assenyala en el sumari del «cas del 3%».
L’excalcalde
convergent d’Anglès ha estat detingut en tres ocasions, en el marc
d’operacions policials
vinculades a aquest afer. L’últim arrest el va patir el mes de febrer
de 2017, mentre que els anteriors van produir-se al juliol de 2016 --en
el marc de l’operació «Térmyca» (originàriament batejada amb el nom de
«Turm»)-- i a l’octubre de 2015, en el context
de l’operació «Petrum».
Segons la capçalera digital
Crónica Global, Bassols seria un dels «empresaris penedits» que haurien relacionat l’expresident Artur Mas amb la trama del 3%.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada