Entre l'1 i el 5 de maig s'organitzen tota mena d'activitats a la plaça Josep Pla de Girona: una
jam session, concerts en directe, xerrades...
Una desena de col·lectius participen en un projecte autogestionat que ha aconseguit arrelar al barri
gironí del Mercadal.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 02/05/2018
Girona (Gironès, comtat de Girona).-
Llegim a
ARIET.CAT que S'acosta un nou 1r de maig i amb ell el tercer aniversari de l'Ateneu Popular Salvadora Catà.
Ara fa tres anys que un grup de persones vinculades als moviments
socials de Girona van decidir iniciar un projecte que havia d'acostar
diferents iniciatives i militàncies i facilitar, d'aquesta manera, la
solidaritat i la cooperació entre elles. I ja van tres anys d'autogestió
i de “construcció de poder popular” en un espai
situat ben bé al mig de la ciutat. Per celebrar-ho, la celebració
enguany està farcit d’activitats molt diverses: durant el migdia de l’1
de maig hi va haver un dinar popular amb concert, i a la tarda una
jam session, en què es convida a participar a les veïnes que toquin algun instrument.
La
celebració de l’aniversari seguirà els dies 4 i 5 de maig, amb una
xerrada sobre urbanisme i feminisme
el dia 4 a la tarda, amb caminada exploratòria, i al vespre música en
directe. Pel dia 5 també han organitzat un vespre de música amb
karaoke inclòs.
L'autogestió com a principi
L'espai de l'Ateneu
Popular va ser
okupat l’1 de maig del 2015, després de la manifestació
anticapitalista. Es gestiona a través d’una assemblea quinzenal, en la
qual participen tant les membres de cada col·lectiu vinculat a l'Ateneu
Popular com persones a títol individual i es reparteixen les
tasques que sorgeixen a cada moment. Aquesta assemblea és oberta a les
veïnes, que poden aportar idees, proposar activitats i posar-les en
marxa, així com
participar en la gestió general del projecte.
Des del seu naixement, l’Ateneu Popular ha anat incorporant diferents col·lectius, que s’hi han desplaçat
perquè s'han quedat sense local propi, com és el cas del
SEPC, o que hi han nascut de la mateixa inèrcia de l’espai i les noves necessitats socials i polítiques, com és el cas del
CDR Girona. Entre els que en formen part hi ha els col·lectius feministes
Malapècora,
Hèkates, La Peineta i
Diversa, la cooperativa de consum La Vessana,
Fora de Camp, el
SEPC, el CDR Girona,
Som Sostre, Ariet,
Endavant, entre altres. El nexe en comú és l'horitzontalitat,
l’assemblearisme i les lluites compartides del feminisme, l’antiracisme o
l’element de classe.
A banda d’un espai on reunir-se i organitzar-se, l’Ateneu
Popular proporciona als col·lectius i persones vinculades un lloc
on poder dur a terme les seves activitats, ja siguin obertes al públic,
ja siguin a porta tancada: tallers de formació, xerrades, projeccions
de pel·lícules
o documentals i presentacions de llibres formen part de la
quotidianitat.
Arrelament al barri
Des del seu naixement, una de les prioritats ha estat la participació i implicació de les veïnes.
ARIET ha parlat amb algunes d’elles, per conèixer l’arrelament que ha tingut l’Ateneu Popular durant el temps que porta obert.
L’Amanda,
que viu en el mateix bloc de pisos en què se situa el local, comenta
que tot i que no ha
participat directament en les activitats fixes o la gestió, sí que ho
ha fet en algunes de puntuals i d’oci, com concerts o dinars populars,
als quals s’ha afegit juntament amb algunes amigues. La presència de
l’espai de bar amb horaris fixes, diu, facilita
l’accés a la gent que no hi havia estat mai i que no hi estava
vinculada a través de col·lectius. Tot i això, creu que caldria fer més
difusió del projecte, ja que pensa que més veïnes se sentirien
interessades a participar-hi directament.
L’Anna viu a cinc minuts de l’Ateneu
Popular. Es va introduir en l’espai a través d’amigues que participaven en els col·lectius i de seguida es va apuntar a
Muai-Thay, una de les activitats setmanals. També va començar a
freqüentar l’espai quan es va crear un grup de teatre, que finalment no
va quallar. Ara dirigeix la nova coral de l’Ateneu
Popular, creada fa pocs mesos per voluntat d’un grup de persones
que els venia molt de gust tirar-la endavant. És també assídua a les
activitats puntuals d’oci que s’hi organitzen:
jam sessions, dinars populars, etc. A la pregunta sobre si creu que és important la presència de l’Ateneu
Popular al barri, respon que “més que pel barri, ho és per Girona en general”.
La
Laura és una veïna que passa moltes hores a l’espai: “solc venir quan
hi ha concerts o dinars
populars. De vegades vaig a la coral o a ioga, coses que sempre he
volgut fer, però que no podia perquè eren molt cares. A més, aquí qui
porta l’activitat sol ser una persona molt accessible i s’hi estableix
una relació horitzontal”, diu. I afegeix: “vinc
aquí perquè és un espai de trobada amb gent, i no un espai de consum,
on he d’estar amb la taula plena per poder estar allà asseguda”. La seva
relació amb el projecte va començar amb l’okupació de l’espai, tot i
que en aquell moment no vivia a Girona. Ara,
diu, pot participar-hi més sovint. Un dels trets importants d’un lloc
com aquest, diu, és que s’hi fa realment xarxa social.
La
Laura i la Joana són dues veïnes que passen la tarda amb les filles al
parc del davant del local.
Sovint s’hi acosten a fer el cafè amb els infants, ja que tenen un
espai propi on poder jugar. La Laura ens comenta que fa aproximadament
mig any que van descobrir l’Ateneu
Popular, simplement perquè el van veure obert durant la tarda. En
realitat, diuen, van ser els infants qui s'hi va introduir, perquè hi
entraven directament a jugar amb el futbolin i les joguines. Respecte el
projecte,
la Laura comenta que “a nivell de concepte m’encanta, no només per
venir aquí (a fer el cafè), sinó pel caire de les entitats que hi
participen”. La Joana afegeix que calen més espais com aquest, oberts a
activitats del barri i que no siguin tan programades
com un centre cívic, sinó projectes autogestionats. Pel que fa a la
participació en les activitats, diuen que per ganes ja s’hi sumarien,
però que per horaris no poden.
Els col·lectius
A més de les veïnes, hem volgut parlar amb
Fora de Camp (FdC), un dels col·lectius que formen part del
projecte, i que treballen amb material audiovisual per donar visibilitat
als moviments socials que han anat sorgint tant a Girona com arreu del
territori.
Els hem preguntat sobre la seva introducció a l’Ateneu
Popular i la relació que tenen amb l’espai, així com amb la resta de col·lectius. Tot i que la primera trobada que van fer per crear
FdC no va ser a l’Ateneu
Popular Salvadora Catà, sí que quan van decidir donar forma al seu projecte van veure clar que necessitaven un espai on fer-ho, i van demanar a l’Ateneu
Popular d’entrar-hi. Després d’un any i mig d’existència, la valoració que en fan és bona: “entrar dins l’Ateneu va ser indispensable perquè
Fora de Camp cresqués de manera tant exponencial. Teníem clar
que, a part dels projectes que sorgien des del propi col·lectiu, volíem
servir, de qualque manera, d’eina per ajudar els col·lectius amb els
quals compartíem
afinitat quant a les reivindicacions i ideologies. I des del primer
moment, es van crear unes sinergies molt xules, en què els diferents
col·lectius ens feien propostes i treballàvem juntament amb ells per
crear material audiovisual”, ens explica l’Isi, membre
de Fora de Camp. Pel que fa a la creació de sinergies, tal com
diu ella, la relació amb la resta de col·lectius es fa evident quan
veiem el llistat dels que han col·laborat: “ Hem treballat amb l’Espai
Antiracista, els col·lectius feministes, el
BDS, el
CDR, el Grup Antirepressiu, amb l’Ateneu mateix (vam fer el vídeo de l’aniversari de l’any passat)...”. Per acabar, l'Isi conclou dient: “ podríem dir que sense l’Ateneu
FdC difícilment seria el que és ara, i que estem súper agraïts de l’acollida que ens van donar i segueixen donant-nos”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada