Entre els immobles procedents d’herències intestades, hi ha dos bloc sencers. Un es troba al carrer
Llibreteria del Gòtic de Barcelona i acull el restaurant emblemàtic
Mesón del Café, fundat el 1909. Les inquilines temen que l’edifici
acabi en mans d’una empresa inversora i els canviïn les condicions.
L’altre bloc d’habitatges es troba a Girona.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 31/05/2018
Girona (Gironès).-
Llegim a
DIRECTA que solars, 26 habitatges, una nau industrial, un
terreny, locals comercials, una plaça d’aparcament, estudis, un traster i
dos edificis --un a Barcelona i l’altre a Girona--. El llistat suma un
total de 47
immobles procedents d’herències que la Generalitat de Catalunya pretén
treure a subhasta. Els postors tenen temps fins el 15 de juny per
presentar les seves ofertes econòmiques i l’adjudicació es farà efectiva
el 5 de juliol a la sala d’actes de la Direcció
General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.
Un dels edificis de propietat vertical, el de Barcelona, es troba al carrer Llibreteria número 16
del Gòtic i als baixos, des de 1909, hi ha el restaurant
Mesón del Café, un establiment emblemàtic de la ciutat. Antonio
Peligros el regenta des de fa 65 anys i, tot i que tenen un contracte
indefinit, amb la desprotecció actual d’inquilines, tem que els futurs
propietaris els canviïn les condicions i això posi
en perill el negoci. Molts veïns i veïnes del bloc es troben en
situació de pròrroga dels seus contractes de lloguer i, per tant, en una
situació de vulnerabilitat. “No tot pot ser especular i posar botigues
de
souvenirs, que van deixant un barri que ja no és barri”, ha lamentat Peligros.
El
2005, el propietari de la finca de Llibreteria va morir i des del 2007
el veïnat paga el lloguer
a la Generalitat. Ara, hauran d’esperar a veure qui adquireix la finca a
través de la subhasta, però recentment, explica Peligros, un grup de 15
inversors ja ha visitat l’edifici i els han preguntat quin tipus de
contractes tenen i si hi ha cèl·lula d’habitabilitat.
Des de
Resistim al Gòtic, que avui han fet una roda de premsa davant
l’edifici, han afegit que també hi ha un altre pis del barri --un total
de 16 immobles a Barcelona-- que se subhastarà el mateix dia i exigeixen
que s’aturi
l’operació, es deixi de seguir aquest procediment i els immobles
procedents d’herències passin a formar part del parc públic
d’habitatges. Martí Cusó lamenta que la Generalitat opti per adjudicar
habitatges a inversors, en un moment en què el dret a l’habitatge
no està garantit: “Ens sembla una irresponsabilitat enorme que es
prengui aquesta decisió absolutament mercantilista”, conclou Cusó.
Albert
Castellanos, Secretari d’Hisenda defensa que els immobles que
subhastran no es poden destinar
a lloguer social per diverses raons: alguns perquè no són habitatges i
per tant no tenen cèl·lula d’habitabilitat, altres perquè “les herències
són deficitàries i d’acord amb el codi civil s’han de vendre per
compensar els deutes”. Des de la Conselleria d’Economia,
però afegeixen que, per llei, destinaran els diners de la venda a
entitats socials del municipi. Del cas de Llibreteria, i tractant-se
d’un edifici singular, expliquen que sigui qui sigui el nou propietari,
les inquilines hauran de conservar les condicions
actuals. El Decret 145/2017 estableix que com a hereva, la Generalitat
ha d’actuar amb “l’objectiu d’exercir una funció social important, com
és la de destinar el cabal relicte a entitats i institucions
beneficiàries de caràcter assistencial i cultural i a
habitatge social”.
El setembre del 2016, la
Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, el
Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda i el Departament de
Governació, Administracions Públiques i Habitatge, van signar un
protocol de col·laboració
per a la cessió d’habitatges procedents d’herències intestades. Ara bé,
només aquells immobles que “siguin aptes per a programes socials”.
Un cas de 2015
Per
ara doncs, la Generalitat exclou els edificis on hi ha inquilines, que
probablement acabaran
en mans d’un gran propietari inversor. És el cas d’una altra lot que es
va subhastar el 2015. En aquella ocasió, es venien quatre edificis de
la ciutat de Barcelona, però només va sortir comprador per al del carrer
Compte d’Urgell 60, que efectivament va passar
a mans de Real Estate ES per 2,2 milions d’euros. Més tard, i
fora de subhasta, l’administració va trobar comprador per al bloc del
carrer Arai número 3: un empresa inversora alemanya-argentina, segons un
dels inquilins
que hi viu des de fa vint anys.
La
propietària del bloc d’Arai, que tenia un total de quatre finques a la
ciutat, va morir fa deu
anys i l’edifici va passar a amans de la Generalitat. Després de la
subhasta deserta, la inversora va pagar les arres -un 10% del preu
total-, però aleshores va aparèixer una fundació reivindicant-s’hi com a
hereva, que va impugnar el procés i ha obert un
litigi a tres bandes. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada