L'antiga concessionària francoespanyola del tram
internacional de la línia del TAV, que arrossega un deute de 557 milions
d'euros, vol que Brussel·les sigui la seu del procés d'arbitratge que
ha de resoldre el conflicte, condició que la
Moncloa i l'Elisi rebutgen.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 09/05/2018
La Jonquera
(Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada).-
Segons un despatx de
l’Agència Catalana de Notícies l'antiga concessionària francoespanyola
del tram internacional de la línia del TAV, que arrossega
un deute de 557 milions d'euros, vol que Brussel·les sigui la seu del
procés d'arbitratge que ha de resoldre el conflicte, condició que la
Moncloa i l'Elisi rebutgen. Entre d'altres qüestions, TP Ferro reclama
que l'arbitratge tingui lloc a Brussel·les i no
en un altre país, una condició que els dos governs no accepten. A més,
l'antiga concessionària sol·licita als governs del Regne d’Espanya i de
la República francesa que fixin la indemnització que creu que li pertoca
per haver assumit l'obra després de la resolució
«unilateral i anticipada» de la concessió, el que es coneix com a
responsabilitat patrimonial de l'dministració (RPA).
Gestió compartida
La fallida de la concessionària, però, s'ha traslladat ara al terreny judicial. A l'agost de 2017,
TP Ferro va recórrer al tribunal d'arbitratge de la Unió Europea,
amb seu a Brussel·les, per reclamar una indemnització de més de 500
milions d'euros, la quantitat resultant del deute que acumulava l'antiga
concessionària més els interessos acumulats.
TP Ferro assegura que té dret a cobrar aquesta quantitat perquè
els dos estats han assumit la titularitat del tram transfronterer a cost
zero. A més, la concessió, que va acabar fixant-se fins al 2057, s'ha
resolt dècades abans que la concessionària
pogués treure beneficis de l'explotació del tram transfronterer del
TAV.
La societat que formaven ACS i la francesa Eiffage
també subratlla que el contracte de concessió ja establia que el
Regne d’Espanya i la República francesa haurien d'indemnitzar-la per les
inversions en l'obra, perquè sinó els dos estats s'estarien «enriquint
injustificadament». Aquest enriquiment indegut
és el que es coneix com a RPA.
«Sense intenció d'avançar»
En aquest context, els assessors legals de
l'administrador concursal acusen els dos govern de «seguir incomplint
les seves obligacions contractuals» i de no tenir «cap intenció efectiva
d'avançar cap a una solució». En un procés d'arbitratge
internacional com el que s'ha engegat ara, un primer pas és que les
parts designin els seus àrbitres corresponents. Això ja s'ha fet, però
els representants de
TP Ferro critiquen que els dos estats continuen «posant traves»
al procés. Sobretot, perquè s'oposen a què la seu on dirimeixin les
diferències sigui a Bèlgica i reclamen que l'arbitratge es faci en un
altre país. D'aquesta manera, subratllen els assessors
legals de l'administrador judicial, Espanya i França «segueixen
denegant» a TP Ferro «l'accés a la justícia». Un altre dels
incompliments que també denuncia l'antiga concessionària és que França i
Espanya encara no hagin fixat «l'RPA provisional», que
s'hauria d'haver presentat, recorden, «el juny de l'any passat». De
fet, el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ja va deixar clar en el
seu moment que no només no donarien cap compensació a TP Ferro, sinó que
els dos executius reclamarien a l'antiga concessionària
una indemnització per haver incomplert el contracte.
Per als representants legals de l'administrador
concursal, però, el punt de vista és completament diferent: «A aquestes
alçades, no hi ha cap mena de dubte que els dos Estats li deuen la
RPA a TP Ferro; tot i això, han optat per no fer res al respecte», subratllen. I conclouen: «Aquesta situació continua causant danys a
TP Ferro, mentre que Espanya i França es beneficien de l'obra
assumida per TP Ferro i de diners que romanen a les seves arques i no
els pertanyen».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada