L'historiador
de la UdG recupera casos com el d'Andreu Nin, mort el 1937 i condemnat a 20 anys de presó el 1943, o el del gironí Dàrius Rahola.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 29/05/2018
Girona (Gironès, comtat de Girona).-
Diari de Girona informa que a l'hora de passar comptes als
vençuts de la Guerra Civil, el franquisme es va atrevir a perseguir i
dictar sentències contra persones mortes. Una quinzena d'exemples
il·lustren que les
lleis de Responsabilitats Polítiques (1939) i de
Repressió de la Maçoneria i el Comunisme (1940) serviren per
encausar i castigar l'enemic, de manera retroactiva i sense respectar el
principi processal d'audiència i contradicció, és a dir, que els
imputats poguessin
dir la seva versió.
El professor d'història de la
Universitat de Girona (UdG) Josep Clara Resplandis recull aquesta quinzena de casos contra difunts al llibre
Perseguits després de morts, fruit del procés de recerca, (Rafael Dalmau Editor), molta lectura i treball als arxius que habitualment fa l'autor.
El cofundador de la Lògia Álvarez de Castro a Girona
Luis de Eugenio de la Torre, un militar de Saragossa (Aragó) casat a Figueres (Alt Empordà, comtat
de Besalú) que va ser general durant la República, va morir el 1934, però el 1950 li van instruir un expedient a través del
Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria. Resulta que havia sigut cofundador en 1933, a partir d’un
Triangle de 1931, de la
Lògia Álvarez de Castro, de la Gran Lògia Espanyola (GLE), a Girona. Com que no el trobaven, van arxivar el cas «en tanto el
encartado se presente o sea habido».
Andreu Nin
El polític Adreu Nin --marxista revolucionari i també francmaçó-- desaparegut mort dels
Fets de Maig del 1937, va ser condemnat a 20 anys de presó l'any
1943 per una sentència que, evidentment, «es va dictar sense escoltar la
veu de l'acusat», fa notar Josep Clara en declaracions al
Diari de Girona. Nin havia pertangut a la maçoneria entre 1914 i 1918.
Un
altre cas és el del comandant López Lara, mort a Belchite (Camp de
Belchite, Saragossa) el 1937.
Tot i que la seva vídua rebia la pensió perquè havia mort lluitant al
bàndol franquista, el 1942 el van condemnar a 12 anys i un dia de
reclusió menor.
Dàrius Rahola
Per la llei de
Responsabilitats Polítiques va ser sentenciat el gironí Dàrius Rahola a perdre la maquinària de la impremta on s'havia editat el diari
L'Autonomista. També el van inhabilitar de poder ostentar càrrecs
públics i van condemnar-lo a allunyar-se 300 quilòmetres del Principat
de Catalunya. La sentència es va dictar el 30 d'abril de 1941, tot i que
Rahola,
exiliat a Perpinyà (Rosselló, comtat de Rosselló), havia mort el juliol
de 1940. La llei afectava els hereus, que no van poder recuperar una
impremta que, d'altra banda, ja havia estat confiscada.
Multa al general Batet
Clara remarca el cas «curiós» d'aplicació de la
Llei de Responsabilitats Polítiques en una sentència contra el
general català Domènec Batet, que no va voler participar de l'aixecament
franquista a Burgos (Alfoz de Burgos, Castella la Vella) i el van
afusellar el
1937. Li van imposar el pagament de 5 milions de pessetes, que era una
quantitat exorbitant a l'època. L'any 1951 van perdonar el pagament dels
diners al fill, que era un militant de
Falange Espanyola.
Altres casos recollits al llibre de Clara sobre condemnats després de morts són el del germà del
president Companys, Camil, o el diputat d'ERC de Palamós (Baix Empordà, comtat de Girona) Josep Fàbrega.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada