Les "brigades de neteja" no van poder retirar ni llaços grocs ni pancartes a Barcelona a causa de la convocatòria antifeixista dels Comitès de Defensa de la República. |
XIII Revolta dels Segadors
a Farners, del’11 al 13 de maig. Es recorda l’aixecament del poble contra el comte duc d’Olivares.
Un cotxe unionista que arrencava llaços atropella un independentista a Vilassar de Mar.
Una càmera oculta capta l'organització interna de les brigades que retiren llaços grocs. Correspon
als coordinadors dels autodenominats Grups de Defensa i Resistència que es van concentrar dilluns a la nit en una operació fallida a la plaça Francesc Macià de Barcelona.
Una
sardana a tot volt de l’estany de Banyoles per la llibertat dels
presos. Preparen una rotllana
gegantina pel 30 de juny, el dia de l’aplec de la sardana de Banyoles.
Calculen que per fer-la caldran com a mínim uns 6.000 balladores i
balladors.
Celrà, flors de maig en la 22a edició de
Passejant pels patis. La mostra ha tingut un to reivindicatiu, en solidaritat amb els presos polítics catalans.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 11/05/2018
Farners (La Selva, comtat de Girona).-
“Es
necesario que se borre la memoria de Santa Coloma de Farners donde se
han cometido excesos tan indignos en vasallos de Su Majestad, y se
elimine de los libros de la provincia.”
Així va sentenciar la Junta de Ejecución, Consejo de Aragón
la població de Santa Coloma de Farners (la Selva, comtat de Girona)
després dels fets del 1640, quan el poble va
decidir negar-se a donar allotjament a les tropes del comte duc
d’Olivares. Davant la negativa, el privat del rei Felip IV va enviar
l’agutzil reial, Monrodon, qui va humiliar la població tot obligant-los a
mantenir a la vila un miler de soldats. Però els
colomencs es va revoltar, van assassinar l’agutzil i van plantar cara a
Felip IV, un fet que va desencadenar la Guerra dels Segadors.
Per recordar aquests fets i les vilatanes i els vilatans que els van protagonitzar, Santa Coloma
de Farners celebra la XIII Festa de la Revolta dels Segadors els dies 11, 12 i 13 de maig. Organitzen el
Casal Popular Independentista La Sega, l’Ajuntament,
Òmnium Cultural i
Santa Coloma de Farners 1640. Durant aquests dies, s'organitza una gran festa de recreació històrica, que inclou un campament de ‘tercios’ i un de segadors. D’entre les activitats destaca també la
Ruta dels Segadors, un recorregut pels llocs emblemàtics de la revolta, com la casa on es va cremar l’agutzil Monrodon.
Llegim
en la premsa convencional comarcal que la població de Farners reviu
aquest cap de setmana
un dels fets històrics més importants que ha viscut el municipi:
l’esclat de la revolta dels segadors. I per fer-ho durà a terme
destacades recreacions històriques, “l’acte amb més èxit i en el qual
enguany hi haurà més participació, una trentena de voluntaris”,
comenta Conxi Camós, membre del Casal Popular Independentista
La Sega 1640. Concretament, en destaca dues: la de dissabte al
vespre, en què s’expliquen els fets ocorreguts la primavera del 1640, i
la de diumenge a la tarda, en què es recrea la batalla a Riudarenes (la
Selva,
comtat de Girona). Les visites guiades teatralitzades també són un gran
atractiu per als visitants, igual que el
Correfoc de la Revolta, que es fa per recordar la crema de cases
del poble el maig del 1640. Com a novetat enguany hi participarà la
colla dels trabucaires de Cassà de la Selva (la Selva, comtat de
Girona), ja que
assessoren la colla de trabucaries local, la
Colla d’en Serrallonga. També hi haurà mercat artesà, balls de
gegants i de bastons, campaments, exposicions, concerts, glosses
improvisades (amb el cantat Francesc Ribera,
Titot), espectacles infantils...
Un cotxe unionista que arrencava llaços atropella un independentista
a Vilassar de Mar
Llegim
a que després del fracàs estrepitós de la concentració del passat
dilluns a la nit convocada
per unionistes per a dur a terme una gran retirada de llaços grocs a
Barcelona, el grupuscle de gent que finalment es va reunir va decidir
anar al Maresme a dur a terme la croada. Un cop allà, a Vilassar de Mar
(Baix Maresme), haurien atropellat una persona.
Així ho explica el setmanari ElTemps.cat, cap a la 1 de la
matinada de dilluns a dimarts, un grup indeterminat de persones
arrencava llacets grocs i altres simbologies republicanes i en
solidaritat amb els presos
polítics. Alguns veïns els van increpar pel que feien. És llavors que,
segons el mitjà citat, un cotxe aparcat al carrer Sant Joan de la
localitat que esperava els suposats membres del
Grup de Defensa i Resistència (GDR) per marxar va cometre una
temeritat greu. Quan el vehicle es posava en marxa, alguns veïns seguien
descrivint l'actitud d'aquest grupuscle amb crits de "feixistes!". En
aquell moment
ell vehicle es va abraonar contra els qui l'increpaven. Una dona i un
jove es van apartar, però un dels vilassarencs no ho va fer, creient que
el cotxe pararia o s'apartaria. No va ser així, ans al contrari: la
conductora va accelerar i li va provocar una
lesió al cinquè dit de la mà esquerra, tal com queda palès en un
justificant mèdic al qual
ElTemps.cat ha tingut accés. La persona agredida té intenció d'emprendre accions legals pels fets narrats.
Una càmera oculta capta l'organització interna de les brigades
que retiren llaços grocs
Llegim a
DIRECTA que "Todas las brigadas de limpieza unidas" era la consigna que els autodenominats
Grups de Defensa i Resistència van fer córrer a partir de dilluns
per convocar els seus acòlits a "netejar els carrers" de Barcelona de
totes les mostres de solidaritat amb els presos i preses polítiques
catalanes.
La cita era a les deu de la nit de dilluns a la plaça Francesc Macià i
segons prometien comptarien amb la presència de centenars de persones
per retirar llaços grocs, pancartes i cartells de suport a les persones
represaliades arran de l'organització i celebració
del referèndum d’autodeterminació del passat 1 d’octubre. Tanmateix, la
realitat va ser totalment diferent i a la crida espanyolista només van
respondre una setantena de persones que van haver de tornar a casa sense
complir el seu objectiu. Un equip de
DIRECTA es va poder infiltrar amb una càmera oculta entre els
antiindependentistes, captant imatges que contenen informació sobre la
seva estructura organitzativa, els municipis on tenen major presència i
els seus
plans de futur.
El fracàs de l'anomenada
Operación Troya
va ser possible gràcies a la ràpida reacció d’alguns
Comitès de Defensa de la República (CDR), que van convocar a la
mateixa hora i lloc una concentració antifeixista per barrar-los el pas.
Cal recordar que durant els darrers mesos aquests grups espanyolistes
han protagonitzat incidents en el transcurs de
les seves accions nocturnes a alguns municipis catalans, amb insults,
amenaces i agressions contra gent que els ha recriminat de forma
pacífica la seva actitud intimidatòria.
Dos centenars de manifestants procedents de barris circumdants a l’indret on els
GDR havien convocat l’acció, es van aplegar al capdamunt de
l’avinguda Josep Tarradellas entre càntics com "No passaran" i
"Barcelona serà la tomba del feixisme". Un ampli dispositiu
d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra
format per més d’una desena de furgonetes es va interposar entre els
dos grups, tot i que en un primer moment només van efectuar un cordó
policial davant del grup d’antifeixistes.
De
ben a prop s’ho miraven diversos agents de paisà del cos de Mossos
d’Esquadra, que es van dedicar
a perimetrar la zona i evitar que manifestants de banda i banda
coincidissin cara a cara. Bona part dels individus que es van aplegar
amb les "brigadas
de limpieza" anaven guarnits amb una armilla groga, barretina
daliniana i el rostre cobert per evitar ser identificats. Els crits que més van corejar va ser "fuera
guarros de nuestros barrios", "sí,
sí, sí, Tabarnia ya está aquí" i el ja conegut "en
pié si eres español". Alguns d'ells també van cridar "Guillem Agulló, torna'ns el punxó", en al·lusió al jove militant de
Maulets assassinat a ganivetades fa 25 anys per un grup de
neonazis a Montanejos (Alt Millars, País Valencià), com a resposta al
càntic "Guillem Agulló, ni oblit ni perdó" procedent de la concentració
antifeixista.
En un segon pla, més discrets, se situaven els
ultres amb la cara completament oculta rere un passamuntanyes negre, que segons es desprèn de les imatges enregistrades per
DIRECTA serien els presumptes organitzadors de l'incipient "Cuerpo de Brigadas de Limpieza",
una estructura que pretén coordinar grups d'arreu de Catalunya, en especial del Baix Llobregat, Garraf i Maresme.
Després
de més d’una hora sense poder moure’s, els concentrats van anar marxant
a poc a poc a buscar
els cotxes per tornar als seus municipis --molts d'ells del Maresme--,
mentre els residents a Barcelona es van dispersar en petits grups que
principalment van enfilar camí del Turó Park per perdre’s pels barris
opulents de la ciutat.
El
darrer grupet de deu persones va restar desafiant durant una bona
estona a la part superior de
la plaça, mentre desenes d'antifeixistes que durant la seva marxa els
havien advertit a l'altra banda de la rotonda, es van acostar per
esperar amb crits de rebuig i pacíficament a que marxessin. Finalment,
els joves
ultres, amb el rostre cobert i actitud bel·ligerant i xulesca, reblant frases com "señoras, ya es tarde, a casa a freir croquetas",
van ser interpel·lats per membres de la
unitat de mediació de Mossos que els van acompanyar un centenar de
metres amunt fins perdre contacte visual amb el grup antagonista.
Ultres camuflats de demòcrates
La convocatòria dels anomenats
GDR va comptar principalment amb la presència de membres dels
grups sorgits a l'Àrea Metropolitana de Barcelona però també del Garraf i
el Maresme, de municipis com Vilanova i la Geltrú, Mataró i Premià de
Mar. També
amb un dels cabdills dels GDR, Jaime Vizern, president de plataforma espanyolista
Democracia y Unidad Española (DUE) del Bages, famós per
ser un dels individus que es va disfressar de Guàrdia Civil per simular
la detenció de Carles Puigdemont a Waterloo
(Brabant Való, Bèlgica) i amb estrets contactes amb el partit neonazi
Democracia Nacional i l'organització ultradretana
Somatemps en l'organització de manifestacions
ultres a Manresa (Bages). Els noms d'alguns d'aquests escamots presents ahir a la plaça Francesc Macià són
Segadors del Maresme,
Diagrocs, Segagrocs,
Brigada 155, Resistencia Vallés,
Groc&Lloc, Unidad Montcada,
Alta Tabarnia,
G.T.A. i Tabarnia Sur.
L'home que va donar la cara davant els mitjans de comunicació i va fer declaracions durant la convocatòria
espanyolista va ser Jose Casado, portaveu del col·lectiu Mataró es queda a España
i membre d'un dels GDR pioners i més actius al Principat de Catalunya,
Segadors del Maresme. Casado dóna classes de boxa a un gimnàs de
Mataró (Baix Maresme), tal com ell mateix publicita a les seves xarxes
socials. Potser per aquest motiu, l'autoproclamat president de
l'imaginària Tabàrnia
Albert Boadella l'ha triat en alguna ocasió perquè simuli ser membre
del seu servei de seguretat privada. Casado va participar el passat 19
de juliol en un vermut organitzat per
PxC a Mataró.
Durant els darrers mesos després de l'1 d'octubre, Casado ha fet amistat amb el conegut ultra Jordi
de la Fuente, amb qui han compartit lideratge en manifestacions de la recentment creada
Coordinadora por Tabarnia.
De la Fuente va estar al capdavant del partit nazi Movimiento Social Republicano
(MSR) durant més d'una dècada, abans que el grupuscle es dissolgués i De la Fuente s'integrés a
Plataforma per Catalunya (PxC). Actualment és secretari
d'organització del partit xenòfob i coordinador del nucli local de El
Vendrell (Baix Penedès). El seu nom complet és Jorge Alberto de la
Fuente Miró i el seu
pare, Desiderio de la Fuente Domínguez, havia ocupat un càrrec de
responsabilitat al
Servei d'Informació Interior de la Guàrdia Urbana de Barcelona, d'on va ser expulsat a la dècada dels 90. Pablo Barranco Schnitzler, vicepresident de
PxC, el va acompanyar durant tota la mobilització de dilluns a la nit.
A la convocatòria també van acudir membres del partit
Vox, encapçalats per la coordinadora del Vallès Occidental,
Patricia Muñoz, que mostrava orgullosa un pal de grans dimensions amb un
cúter enganxat a l'extrem, un dels artilugis que utilitzen aquests
grups unionistes
d’extrema dreta per poder arrencar els elements reivindicatius que
estan col·locats en llocs més elevats dels carrers de Catalunya.
Una sardana a tot volt de l’estany de Banyoles per la llibertat
dels presos
Llegim en la premsa convencional comarcal que l’ANC,
El Foment i el
CDR del Pla de l’Estany estan enllestint els preparatius del que
promet ser una de les mobilitzacions més espectaculars que s’han vist
fins ara per reclamar la llibertat dels presos polítics catalans: una
sardana ballada per gent situada a tot volt de l’estany
de Banyoles. El perímetre del llac fa prop de set quilòmetres i es
calcula que caldrà la participació de, com a mínim, 6.000 persones
voluntàries.
És
el llac natural més gran del Principat de Catalunya (tenint en compte
que l'Estany d'Ivars d'Urgell,
reconstruït i reomplert als anys 2003-2009 --amb la qual cosa el
qualificatiu de "natural" és discutible--, el supera, amb 126 ha). També
és l'origen i principal signe d'identitat de la ciutat de Banyoles (Pla
de l’Estany, comtat de Besalú). Mesura aproximadament
2.150 m de llargada, la seva amplada màxima del lòbul nord és de 775 m i
la del lòbul sud 725 m. La superfície és de 111,7 ha i la profunditat
màxima és de 62 m. L'estany i la seva conca lacustre són considerats com
el conjunt càrstic més extens de la península
Ibèrica i un sistema ambiental de notable valor. Situat a ponent del
terme municipal de Banyoles, fou declarat per la Generalitat de
Catalunya com a zona integrada en el
Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). El 2003 va ser inclòs en la
Llista Ramsar de Zones Humides d'Importància Internacional i ha estat proposat per formar part de la xarxa
Natura 2000, en l'àmbit de la regió mediterrània. Així mateix,
l'Ajuntament de Banyoles i la societat civil de la ciutat i comarca en
reclamen la seva declaració com a
Parc Natural.
Inscripció prèvia
La rotllana es muntarà el 30 de juny, el dia de l’aplec de la sardana de Banyoles, un cop s’hagi
completat el programa habitual de la cita sardanista que promou
El Foment. Per participar-hi caldrà inscriure’s prèviament. El
període per apuntar-s’hi s’obrirà la setmana que ve, un cop feta la
presentació oficial de l’esdeveniment. Els organitzadors no volen
desvelar detalls de l’acte, però ha transcendit que la sardana
que es ballarà l’ha compost per a l’ocasió un músic de la comarca.
El precedent
El
muntatge d’aquesta sardana gegant és un repte important per als
organitzadors, tant pel fet que
han de reunir molts participants com per la logística. No obstant això,
saben que és perfectament realitzable, atès que existeix un precedent:
el juliol del 1998, més de 12.000 persones van ballar a l’entorn del
llac les sardanes
Somni
i Sardanes al casino, en homenatge als seus autors respectius, Manel Saderra i Martirià Font. La gran rotllana --amb la qual es va batre un rècord
Guiness-- va servir també per recaptar fons per al tractament de l’esclerosi múltiple.
La Principal de la Bisbal va interpretar les dues peces en directe i
Ràdio Banyoles ho va retransmetre, a fi que les balladores i els balladors --equipats amb un transistor-- poguessin seguir la partitura.
Passejant pels patis de Celrà ha tingut un to reivindicatiu,
en solidaritat amb els presos polítics catalans
Llegim en la premsa convencional gironina que a Celrà (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona) una estesa
aèria de paraigües blancs, amb flors amb un gran caient al seu interior, situats al llarg de tot el carrer Major; la xapa de
Llibertat presos polítics al davant de la locomotora d’un trenet
elèctric que transportava de manera infatigable troncs i una bonica
planta; records d’infantesa gràcies a unes bombolles que sortien d’un
dels patis
particulars ornamentats; o un vistós llaç groc en senyal de solidaritat
amb els presos i als exiliats polítics catalans, al bell mig de la
bassa de Can Marturi. L’alegria de tota l’àmplia paleta de colors havia
tenyit Celrà, que des de divendres passat i fins
dilluns va celebrar la seva festa major. L’esperit primaveral que
impregna els carrers i la part exterior de moltes cases del Barri Vell,
els aparadors d’establiments o espais emblemàtics, com la Torre Desvern,
ha vingut de la mà de la mostra
Passejant pels patis. Enguany ha arribat a la
22a edició, sota el títol:
Celrà, flors de maig. Es tracta d’una cita sempre molt esperada i
concorreguda, organitzada per l’entitat local Celrà s’Engalana, amb la
col·laboració de l’Ajuntament. Margarides, roses, lavandes, líliums i un
llarg etcètera de varietats han caracteritzat
47 espais diferents. Les flors i les plantes naturals han protagonitzat
unes treballades composicions, adornades també amb cintes de colors,
troncs, caixes de fusta, ampolles de vidre, ganxet, saques, botes de vi,
teles, xarxes, atrapasomnis i pneumàtics pintats
com si fossin marietes i que feien la funció de testos.
A més de molt floral, la mostra ha tingut un component reivindicatiu. A l’accés al pati Feliu hi
havia unes senyalitzacions grogues amb els noms dels centres penitenciaris on estan injustament privats de llibertat els
Jordis i els membres del Govern de la Generalitat, així com les
ciutats de l’estranger on s’han hagut d’exiliar diversos consellers, el
president Carles Puigdemont i altres polítiques sobiranistes, com Anna
Gabriel
(CUP-CC) i Marta Rovira (ERC). En una de les sortides del
pati hi havia un espai dedicat a les dones, amb imatges en blanc i
negre de veïnes de Celrà, juntament amb la frase:
Juntes farem nostra la nit.
"Si no puc ballar, no vull formar part de la teva revolució"
Seguint el recorregut, els vianants trobaven una altra composició en un extrem del carrer, on hi
havia penjats cartells pintats de groc i amb els següents lemes:
La revolució no és una poma que caigui quan estigui podrida. Has de fer-la caure;
Quan la dictadura sigui un fet, la revolució es torna un dret;
El pecat del silenci quan haurien d’haver protestat, fa covardes les persones;
Aturem la MAT o la proclama anarquista
Si no puc ballar, no vull formar part de la teva revolució.
Un dels molts patis que van causar expectació va ser el configurat pel
CDR Celrà, amb un llaç groc compost amb testos i la frase
No som aquí per buscar un somni, nosaltres som el somni, de Muriel Casals. A l’era de Can Medinyà s’hi va instal·lar una gran creu amb els rostres dels
Jordis i dels polítics catalans empresonats o a l’exili, que també ara es present a
Temps de Flors a Girona, i testos formant l’estelada. Un to
reivindicatiu i en senyal de solidaritat que també caracteritzava la
Torre Desvern. Un dels laterals de l’edifici va ser adornat amb
margarides i llaços grocs,
al costat d’un poema de l’escriptor banyolí Balta Navarro, un fragment
del qual diu així: “Rellisquen pel mur llàgrimes en groc àvides d’esclatar presons, llàgrimes que, a la fi, ho fan per tu i per mi, somriuen un cop
arrelen.”
Esclat primaveral
Dins del marc de la festa major, l’associació
Celrà s’Engalana organitza aquesta mostra, en col·laboració amb
l’Ajuntament. S’ha celebrat, a més, un concurs de rams de flor natural,
que van estar exposats a la primera planta del
Teatre de l’Ateneu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada