El
CDR de Girona il·lumina la catedral en suport a l'investigat per
tallar les vies el 8-N. Hi van projectar una estelada i un text
reivindicatiu.
L'alcalde de Verges ja té data per declarar per l'acusació de delicte d'odi. L'acusen de fomentar
animadversió cap a "la Nació espanyola" i la Guàrdia Civil.
Arxivada la denúncia contra una activista que va cremar fotos del rei a Banyoles. L'Audiència
Nacional subscriu ara els arguments d'Estrasburg.
La Bressola,
sobre les agressions judicials: “Ens sentim atacats en primera
persona”. Des de la Catalunya Nord es denuncia “la vulneració de les
llibertats individuals, socials i dels principis democràtics
fonamentals”.
Aixequen acta a la
Hutchinson de Palamós per incomplir el permís electoral dels empleats el 21-D.
USOC va denunciar el cas.
ERC-Junts de Torroella
s'absté d'instar el Parlament a investir president Carles Puigdemont.
La formació considera que el Parlament és sobirà per escollir qui
creguin els diputats. PDeCAT veu «vergonyós» el vot del grup
ERC-Junts de Torroella.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 10/05/2018
Girona (Gironès, comtat de Girona).-
Segons la premsa convencional gironina el
Comitè de Defensa de la República (CDR) de Girona va
protagonitzar ahir dimecres a la nit una acció reivindicativa en suport a
Emanuel Donoso, investigat pel tall de vies a l'estació a Girona del
TAV durant la vaga general del
8-N.
Aquesta acció solidària va consistir en projectar damunt la façana de la catedral de Girona una bandera
estelada i el text "Jo també vaig tallar les vies". Una acció
que se suma a la del passat 5 d'abril quan Donoso es va negar a declarar
davant el jutge i que 150 van concentrar-se davant dels jutjats per
donar suport
al jove activista.
Es pregunta "en base a què" els Mossos d'Esquadra han assenyalat
el jove activista entre les 10.000 persones que aquell dia van tallar les vies
En
la lectura d'un manifest van assegurar que "el remolí repressiu i
autoritari" que l'Estat va engegar
fa mig any "i que no para d'escalar". El manifest, a més, també es
pregunta "en base a què" els Mossos d'Esquadra han assenyalat el jove
activista entre les 10.000 persones que aquell dia van tallar les vies.
"Un cop més, hem de denunciar l'existència de fitxers
policials, que s'elaboren amb criteris polítics i ideològics per nodrir
actuacions repressives i desmobilitzar el teixit popular organitzat",
recull el text.
La portaveu del
CDR va assegurar aleshores que Donoso, "com la resta de persones
represaliades, no caminarà mai sol" i va apuntar que, amb la situació
actual, "és un imperatiu reconèixer que no hi ha marxa enrere i que
l'única opció
és guanyar i fer efectiva la República des del carrer". "No cedirem ni
un mil·límetre per aplicar el resultat irrenunciable de l'1-O", va concloure.
"No assumirem que és delicte"
El jove activista va prendre aleshores el megàfon per fer saber que, juntament amb els
CDR, hauria decidit "no retrocedir i desobeir". I que per tant,
aquell matí no entraria a declarar. "Perquè no podem ni voldrem assumir
mai que els fets del
8-N, al
TAV o a l'autopista, puguin ser jutjats, perquè es van fer en
solidaritat amb les exiliades, les preses polítiques i van ser un pas
més per constituir la República Catalana", va assegurar Donoso.
Des dels
CDR s'ha fet una crida a la gent a estar atenta a les xarxes
socials, perquè la negativa de Donoso a declarar pot suposar "que se'l
detingui en qualsevol moment". Una de les seves portaveus ja ha avançat
que, si això
passa, convocaran una concentració de protesta davant la comissaria
dels Mossos d'Esquadra.
En paral·lel, des dels
CDR també s'ha impulsat una campanya "massiva" d'autoinculpacions. Tothom qui vulgui, pot entrar a la web [www.jotambevaigtallarlesvies.
L'alcalde de Verges ja té data per declarar per l'acusació
de delicte d'odi
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies l'alcalde de Verges (Baix Ter, Baix Empordà),
Ignasi Sabater (CUP) --que va ser aplaudit com a mostra de solidaritat en el decurs del
Sopar Groc Solidari de 300 persones al restaurant
El Molí de l’Escala (l’Escala i Empúries, Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries)--, ja té data per anar a declarar al
Jutjat d'Instrucció Número 2 de la Bisbal d'Empordà (les
Gavarres, Baix Empordà, comtat de Girona). Ho haurà de fer arran de la
denúncia de la fiscalia per una presumpte delicte d'incitació a l'odi
contra la "Nació
espanyola" i la Guàrdia Civil. La Fiscalia va formular la denúncia
basant-se en l'atestat que va confeccionar el cos de la Guàrdia Civil
arran de les declaracions de Sabater sobre la punxada de rodes massiva
que va patir el municipi la nit del 3 al 4 d'octubre
de l'any passat, arran de la celebració del referèndum de l’1-O.
La demanda es basa en les manifestacions que Sabater va fer a diversos
mitjans de comunicació: "de dia van uniformats i de nit descontrolats" i
va atribuir
la situació al fet d'haver-los impedit l'entrada de la Policia Nacional
espanyola i de la Guàrdia Civil amb tractors i jardineres el dia de la
celebració del referèndum d’autodeterminació a Verges.
Els Mossos d’Esquadra van investigar els fets però no van poder-ne determinar l'autoria del sabotatge
unionista i el jutjat, que ara ha citat a declarar l'alcalde de Verges per la
CUP, va acordar l'arxivament provisional de les actuacions per falta d'autor conegut.
Per la Fiscalia, però, les declaracions de Sabater podrien constituir un delicte d'incitació a l'odi,
previst i penat a l'article 510 del
Codi Penal espanyol, comès per la pertinença del cos a la "Nació espanyola" i a la Guàrdia Civil.
Segons l’agència Ignasi Sabater ha declinat fer declaracions al respecte a l'espera de comparèixer
als jutjats.
Més de 160 vehicles afectats
El
municipi de Verges es va despertar aquell 4 d'octubre amb pràcticament
tots els vehicles que hi
havia estacionats al carrer amb les rodes punxades. Per intentar
identificar-ne l'autor o autors, el Consistori va demanar col·laboració
ciutadana i, a través de les xarxes socials, va emplaçar a tots aquells
que tinguessin càmeres de videovigilància a comunicar-ho
per poder visionar les imatges dels punts on s'havien produït els
incidents. Van presentar denúncia als Mossos d’Esquadra i diversos
tallers de la zona es van oferir a fer reparacions gratuïtes o més
econòmiques.
Aquest
no va ser l'únic municipi afectat per aquests actes de sabotatge.
Aquell mateix dia, a la
ciutat de Girona n'hi van aparèixer una vintena, a Medinyà (Baix Ter,
Gironès, comtat de Girona), 13; a Sarrià de Ter (Gironès, comtat de
Girona), 16 i a Llagostera (Gironès, comtat de Girona), 5.
En un comunicat, la
CUP (la formació que governa al municipi de Verges) assegura que
una setmana després, però, el jutjat de la Bisbal d'Empordà va arxivar
el cas perquè no van poder identificar-ne l'autoria.
Arxivada la denúncia contra una activista que va cremar fotos
del rei a Banyoles
 |
| Crema a Banyoles |
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies el mateix dia que la sentència del
TEDH concloïa que cremar fotos del rei està emparat per la
llibertat d'expressió i descartava que es pogués argumentar que incitava
a l'odi, un centenar de persones es van concentrar a Banyoles (Pla de
l’Estany, comtat
de Besalú) per celebrar la resolució del Tribunal d'Estrasburg. Durant
l'acte, que es va fer a les vuit del vespre, van fer una crema massiva
d'imatges del monarca i d'altres membres de la família reial.
Un atestat policial, remès a l'Audiència
Nacional del Regne d’Espanya per considerar que els activistes
podien estar cometent un delicte contra la corona, identificava una de
les participants en la protesta.
El
jutjat, però, considera que no hi ha delicte i arxiva la denúncia. La
interlocutòria subscriu
així els arguments desplegats per Estrasburg, que obliga al Regne
d’Espanya a indemnitzar els dos joves condemnats per la mateixa
Audiència Nacional (una sentència que després va confirmar el
Tribunal Constitucional) per haver cremat fotos del rei com a
protesta per la visita de l'aleshores monarca Joan Carles I a la ciutat
de Girona. La interlocutòria argumenta que el fet que el rei ocupi una
posició de
"neutralitat en el debat polític, una posició d'àrbitre i de símbol de
la unitat de l'estat" no evita que estigui exposat "a qualsevol crítica
en l'exercici de les seves funcions oficials o, com és el cas, com a
representant que simbolitza el règim monàrquic".
Per
això, detalla que qüestionar la legitimitat del cap d'estat i de la
forma de govern està emmarcat
"en el debat públic d'interès general" encara que, per fer-ho, els
activistes recorrin a "certa dosis d'exageració o provocació".
Segons
el jutjat, aquesta crítica està emparada per la llibertat d'expressió
sempre que no sobrepassi
límits, com ara posar en risc la seguretat de la convivència
democràtica, usar la violència, que el discurs generi odi o
discriminació i que es facin servir expressions "feridores o
vexatòries".
Subscriu Estrasburg
Tots aquests supòsits els descarta ara l'Audiència
Nacional, que recull que és "imprescindible" tenir en compte diferents aspectes del pronunciament d'Estrasburg.
La interlocutòria exposa, en primer lloc que, tal com diu el
TEDH, un acte d'aquest tipus s'ha d'interpretar com "una
expressió simbòlica". "La posada en escena, encara que hagi portat a
cremar una imatge, és una forma d'expressió d'una opinió", argumenta i
necessària per exercir
"el pluralisme, la tolerància i l'esperit d'obertura sense els quals no
existiria una societat democràtica".
El
segon i tercer arguments van encaminats a descartar que cremar fotos
del rei es pugui interpretar
com una incitació a l'odi o a la violència. "No es tractava d'un atac
personal dirigit contra el rei d'Espanya que tingués com a objectiu
menysprear o vituperar a la persona, sinó una crítica a allò que
representa com a cap d'estat i símbol de les forces que,
segons els encausats, havien ocupat Catalunya", resol recollint el
guant dels fonaments del
TEDH.
Per
això, i a banda de referir-se a la sentència europea en el cas dels dos
activistes inicialment
condemnats, conclou que en el cas de la crema massiva de fotos a
Banyoles aquests arguments són "encara més evidents" perquè la protesta
es va convocar precisament per "celebrar el pronunciament judicial del
TEDH". I, a més, per subratllar que Estrasburg havia considerat que l'Audiència
Nacional havia "violat la llibertat d'expressió dels autors dels
fets anteriors". "La concentració es van produir per expressar
simbòlicament la satisfacció per la sentència europea i la protesta per
les condemnes
anteriors, i aquesta evidència impedeix encara més considerar els fets
com un atac personal dirigit contra el rei d'Espanya", conclou l'Audiència
Nacional.
Des de la Catalunya Nord es denuncia “la vulneració de les
llibertats individuals, socials i dels principis democràtics fonamentals”
La Bressola
i els Amics de la Bressola han aprovat un manifest per
solidaritzar-se amb els presos polítics i encausats “per la seva opinió,
idees i militància sempre pacífica”. Al text, també donen suport al
model d’escola catalana
que “treballa des de fa 40 anys de manera decisiva contra les
discriminacions socials i lingüístiques”. A més, expressen la seva
“indignació” per la “situació de repressió judicial i lingüística que,
des de fa més de sis mesos, pateix el Principat i que, sabem,
es pot estendre a la resta dels Països Catalans”.
El
document, acordat en assemblea, denuncia també la “vulneració de les
llibertat individuals, socials
i dels principis democràtics fonamentals’, els ‘atacs repetits a la
llibertat d’expressió i de pensament’ així com els que, asseguren,
pateix la comunitat educativa ‘sense cap vergonya, utilitzant la por i
l’amenaça”. “Com a part del poble català, ens sentim
atacats en primera persona”, asseguren. Per això, “tant els centres
educatius nord-catalans com les entitats compromeses amb la defensa de
la llengua i la cultura catalanes” afirmen que continuaran defensant amb
“fermesa” els seus valors fundacionals.
Aixequen acta a la Hutchinson de Palamós per incomplir el
permís electoral dels empleats el 21-D
Segons informa l’Agència Catalana de Notícies
USOC va denunciar al Departament de Treball de la Generalitat que durant les eleccions del 21-D al Parlament de Catalunya l'empresa
Hutchinson Nichirin de Palamós (Baix Empordà, comtat de Girona)
hauria vulnerat els drets dels treballadors "impedint a alguns
col·lectius agafar-se les quatre hores que estableix la llei per anar a
votar". Segons
la USOC, l'empresa només els en va concedir tres. Després d'una
inspecció el passat mes de març, el Departament de Treball ha emès un
informe en el qual comunica als denunciants que ha aixecat una acta
d'infracció
a l'empresa, dedicada a la fabricació de components per a automòbils,
per "vulnerar la normativa en matèria de permís electoral, en relació
als comicis del 21 de desembre de 2017".
Al
mateix informe, el Departament de Treball recomana als representants
dels treballadors que davant
d'una situació similar els avisin per telèfon amb l'objectiu de poder
"corregir la situació" i garantir "el dret a permís electoral dels
treballadors".
ERC-Junts de Torroella s'absté d'instar el Parlament a investir
president Carles Puigdemont
Llegim en la premsa convencional comarcal que l'Ajuntament de Torroella de Montgrí (Baix Ter, Baix
Empordà, comtat d'Empúries) va aprovar el dijous passat en el ple una moció que havia presentat la
CUP, a l'oposició municipal, en què s'insta el Parlament de
Catalunya a investir com a president de la Generalitat Carles
Puigdemont. També es demana a la mesa del Parlament que «habiliti tots
els mecanismes necessaris
per fer possible la investidura». La moció va prosperar amb el vot
favorable de la
CUP, el
PDeCAT, COET i
LEST (a l'equip de govern municipal). I es van abstenir els altres dos partits que formen el govern torroellenc,
ERC-Junts i
UPM.
Pel
PDeCAT, Jordi Cordon ha qualificat de «vergonyós que
ERC-Junts no doni suport a Puigdemont» i ha lamentat que l'alcalde, Josep Maria Rufí (ERC-Junts), no intervingués en aquest punt. En la intervenció al ple, el grup
ERC-Junts va manifestar que el Parlament de Catalunya és sobirà per escollir el president.
La
moció en defensa de la sobirania del Parlament de Catalunya ja s'havia
presentat en altres institucions
i posa de manifest el compromís en la defensa de la sobirania del
Parlament davant de la intervenció de l'Estat; la «ferma voluntat
d'impedir que el candidat proposat a ser president de la Generalitat de
Catalunya estigui condicionat per l'Estat»; que la investidura
permeti superar «les actuacions repressives i antidemocràtiques de
l'Estat i l'inici de la implementació de polítiques republicanes»; i el
«rebuig a l'ús de mesures cautelars o de penes desproporcionades com a
estratègia jurídica que vulnera els drets fonamentals
a la participació i representació polítiques». I demana al Parlament
que investeixi president Puigdemont.
Tothom hi va votar a favor menys ERC-Junts i UPM, que es
van abstenir
Per
ERC-Junts --una ex regidora dels quals és a la presó, Dolors
Bassa--, Marc Calvet va exposar que malgrat coincidir amb gran part de
la moció, «creiem que és l'hora de la unitat, de fugir de maximalismes i
construir
amb totes les eines que tinguem al nostre abast la República proclamada
el 27 d'octubre del 2017». Calvet va recordar l'intent d'investir Jordi
Turull: frustrat per «una acció vergonyosa de l'Estat espanyol, però
també per la manca d'unitat de les forces independentistes».
Davant d'aquesta exposició, en la qual ERC-Junts va dir que «ens
refermem en el nostre compromís expressat moltes vegades en aquest ple
de posar-nos al servei del Parlament de Catalunya i del president que
aquest,
leeeeegítimament, decideixi escollir», va anunci
ar l'abstenció «doncs,
compartint bona part de la moció, no comprenem que es posin
condicionants externs a la sobirania del Parlament en la part resolutiva
--que se li digui des de l'Ajuntament a qui ha d'investir,
en aquest cas Carles Puigdemont-- i no es busqui la màxima unitat».
No
comparteix l'argumentari Cordon, que retreu a Rufí que «predica sempre
en actes públics que en
temes del procés no hi ha fissures» però «a la mínima que pot es
desmarca pels seus interessos particulars i, sobretot, partidistes». I
recorda que gran part de les mocions que es porten al ple insten el
Parlament a actuar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada