Elna: Dia de la Memòria

Remembrança de la Massacre del 25 de maig 1285 durant la croada papal del rei de França, Felip l’Ardit, que es commemorarà el pròxim diumenge 27 de maig a la catedral d'Elna.  

El silenci durant seixanta anys sobre els camps de concentració al departament dels Pirineus Orientals i l’ús d’eufemismes per tergiversar les responsabilitats dels governs francesos queden evidenciats en el cas del camp de Ribesaltes.  

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 21/05/2018   

Elna (Albera, Rosselló, comtat de Rosselló).-   

Llegim a VilaWeb que de nou se celebrarà a Elna (Albera, Rosselló, comtat de Rosselló) el Dia de la Memòria amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Elna i de l’arxiprest canonge de la catedral de la ciutat. La recordança de la Massacre de la població d’Elna el 25 de maig de 1285 durant la croada papal del rei de França, Felip l’Ardit, és ara per ara l’única commemoració a la Catalunya Nord d’un dels episodis més tràgics dels patiments dels nord-catalans per haver resistit als conqueridors francesos.

Després d’un setge de tres dies per tropes franceses i europees conduïdes pel rei francès Felip l’Ardit, la ciutat d’Elna va ser saquejada i la població massacrada dins la catedral incendiada. El rei francès, empès pel papa, també francès, volia destronar a Barcelona el comte rei Pere el Gran per a imposar-hi el seu propi fill.

Al Dia de la Memòria a la Catalunya del Nord es palesa la voluntat de recuperar la memòria històrica, de lluitar contra el genocidi cultural i lingüístic i de contribuir a la presa de consciència nacional. Es vol fer constar que hi ha herois propis i honorar la memòria de tots els qui van resistir a les ocupacions franceses i més particularment es ret homenatge a la població d’Elna que va patir tants setges i destruccions per haver estat fidel a Catalunya al llarg dels segles. Es vol evidenciar que hi ha una història mil·lenària diferent de la francesa, desconeguda per la població perquè és amagada o tergiversada. Igual com en tots els territoris conquerits i colonitzats per França no s’ensenya la història de Catalunya en el marc escolar; a la Universitat de Perpinyà (Rosselló, comtat de Rosselló) sols s’ensenya, d’ençà d’uns trenta anys als estudiants de català (IFCT). No es divulguen ben entès les atrocitats comeses pels conqueridors francesos ni es demana perdó ni s’homenatgen les víctimes catalanes. Quan la contextualització històrica es fa imprescindible la premsa local i les oficines de turisme substitueixen el mot «catalan» per «mallorquin», «aragonais» i «espagnol» (cap rastre de l’estat català ni dels comtes reis catalans!) i per no subratllar la catalanitat d’una obra o d’un artista famós, com ara el pintor Terrús d’Elna, exalten la seva «mediterranitat». 

Silenci durant seixanta anys sobre els camps de concentració al departament dels Pirineus Orientals i l’ús d’eufemismes per tergiversar les responsabilitats dels governs francesos 

El silenci durant seixanta anys sobre els camps de concentració al departament dels Pirineus Orientals i l’ús d’eufemismes per tergiversar les responsabilitats dels governs francesos queden evidenciats en el cas del camp de Ribesaltes (Vall de l'Aglí, Rosselló, comtat de Rosselló).

La creació del Memorial hi és molt recent i la seva gestació va durar molt perquè durant més de mig segle es va amagar el rol del camp: camp militar (octubre del 1939), de trànsit, de tropes colonials franceses (1939), camp de concentració a partir del 1940 de refugiats catalans, espanyols, gitanos i jueus, camp de deportació amb via de ferrocarril cap a Auschwitz (1942), de detenció de presoners de guerra alemanys (deu mil) i col·laboracionistes francesos després de la guerra, camp «d’alberg», «d’internament», «de trànsit», «de retenció administrativa», de vietnamites, de combatents del FLN, d’harkis, de sense papers … fins al 2007.

El camp de Ribesaltes utilitzat i legitimat pels governs de la Tercera República, de Vichy, del Govern Provisori, de la Quarta i de la Cinquena República testimonia durant quasi setanta anys la barbàrie legal francesa. Segons Robert Badinter (agost del 2006) padrí del Memorial, el camp de Ribesaltes «és un dels llocs més simbòlics […] dels crims contra la Humanitat dins l’Europa i la França del segle XX». Amagat durant 70 anys. 

 

Els fitxers del camp de Ribesaltes 

Sense el coratge del periodista de L’Indépendant Joël Mettay, acusat de retenció il·legal de documents per haver volgut salvar de la destrucció els fitxers del camp de Ribesaltes el 1997, sense la mobilització per defensar-lo d’associacions com la Federació per a la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes que va denunciar en una petició «l’antecambra dels camps d’exterminació nazis», sense el testimoniatge a Perpinyà mateix de Friedel Bohny-Reiter (infermera del Socors Suís als mainatges al camp 1941/1942) s’hauria pogut continuar a ocultar el rol del camp de Rivesaltes.

Al Dia de la Memòria a Elna es denúncia les repressions tant del segle XIII com del segle XX i XXI que afecten la nació catalana sencera. Enguany es denuncia el vergonyós silenci que fa el Govern francès i les institucions europees còmplices del totalitarisme espanyol. Es manifesta la solidaritat des d’Elna amb tots/es els/les compatriotes perseguits, multats, engarjolats ignominiosament per voler l’aplicació del dret a l’autodeterminació, dret internacionalment reconegut, per voler la República catalana independent. El menyspreu dels drets perdurarà a tots els Països Catalans mentre no hi hagi, amb la República catalana confederal, la legitimitat, de ser, escriure, pensar i actuar amb total llibertat.