I que el govern Rajoy demostra “la seva gestió nefasta” en medi ambient.
Un dels punts permesos és entre la vila tossenca i Lloret de Mar.
Científics i entitats ecologistes exigeixen al Ministeri la fi de l'extracció de corall.
Setanta organitzacions, centres de recerca i clubs d'activitats subaquàtiques com grups de la
UdG o
Greenpeace s'uneixen per reclamar a Tejerina que derogui les
autoritzacions als corallers a la Costa Brava i estengui la moratòria a
tot el litoral.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 06/05/2018
Tossa de Mars/Lloret de Mar (La Selva marítima, comtat de Girona).-
Llegim a la premsa convencional comarcal que el grup municipal de
CiU a l’Ajuntament de Tossa de Mar (la Selva marítima, comtat de
Girona), a l’oposició, ha qualificat de “crim ecològic” que l’Estat hagi
concedit 12 llicències per extreure corall vermell a les aigües
exteriors entre Arenys de Mar (Alt Maresme, comtat
de Girona) i Begur (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona). Segons
la regidora i responsable d’Urbanisme i Medi Ambient del grup
convergent, Àngela Cuatrecasas, “el govern espanyol [del
PP] demostra la seva gestió nefasta en medi ambient, una vegada més”. El grup de
CiU (5 edils de 13) ha presentat una moció per al ple del dijous
17 de maig perquè l’Ajuntament de Tossa de Mar es pronunciï en contra de
la decisió del Ministeri d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi
Ambient. El
Govern espanyol fa marxa enrere en la protecció de les aigües
exteriors, sota competència de l’Estat, tal com preveia un reial decret
de l’agost del 2013. Per Cuatrecasas, obviar la moratòria de la
Generalitat de Catalunya, que havia denegat les llicències
fins al 2027, demostra “el tarannà agressiu i poc respectuós” amb la
natura.
Fons a preservar
Un
dels punts on s’autoritza ara a pescar corall vermell és entre Lloret
de Mar i Tossa de Mar, a
la Selva marítima. Per Cuatrecasas, un dels valors del país és el fons
marí, que “cal preservar”: “Hem de viure de forma respectuosa amb el
territori”.
ERC,
el PDeCAT i el
PSC ja han demanat que la ministra espanyola, Isabel García
Tejerina, doni explicacions al Congrés de Diputars, i també hi ha
moviments perquè el Parlament proposi aturar les dotze llicències
atorgades amb alguna moció o resolució. La moció de
CiU demana que els consells comarcals de la Selva i el Maresme i
la Diputació s’oposin a l’extracció i que l’Estat revoqui les
llicències.
La lluita contra la pesca furtiva, “més difícil”
La regidora de CiU de Tossa de Mar lamenta que l’autorització de la pesca de corall podria provocar
l’extinció “dels últims reductes a casa nostra”.
Una setantena d’organitzacions de l’Estat espanyol, incloent-hi
Ecologistes en Acció, avalaven la gestió de la Generalitat de Catalunya.
L’investigador de l’Institut
de Ciències del Mar (ICM) Joaquim Garrabou exposa que les
llicències “faran més difícil la lluita contra la pesca furtiva i la
sobreexplotació del corall vermell a la Costa Brava”.
Científics i entitats ecologistes exigeixen al Ministeri
la fi de l'extracció de corall
Científics,
grups ecologistes i entitats dedicades a les activitats subaquàtiques
sumen forces per
exigir al Ministeri d'Agricultura i Pesca del Govern espanyol que posi
fi a les extraccions de corall vermell i derogui les dotze
autoritzacions que ha concedit als corallers per treballar a la Costa
Brava i Alt Maresme. Unes setanta organitzacions entre les
quals hi ha grups de recerca de la Universitat de Girona (UdG), l'Institut
de Ciències del Mar del
CSIC, Greenpeace,
Ecologistes en Acció o WWF signen una carta adreçada a la
Ministra d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient, Isabel García
Tejerina, en què li demanen que la moratòria aplicada per la
Generalitat de Catalunya
des del cap de Begur fins a Portbou (Mar d’Amunt, Albera marítima, Alt
Empordà, comtat de Peralada) s'estenguin a tota la costa catalana i es
valori la possibilitat d'ampliar-la a la resta de la península Ibèrica
sota domini del Regne d’Espanya. Tot, amb l'objectiu
de protegir el corall i d'evitar el furtivisme i la sobreexplotació
d'una espècie «de gran importància ecològica», remarquen.
El corall vermell va ser inclòs el 2015 a la llista vermella de la Mediterrània elaborada per la
Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa en la
categoria «en perill d'extinció», i per això, després d'un estudi, la
Generalitat de Catalunya va decidir el 2017 la suspensió temporal de la
seva extracció
fins al 2027.
L'estudi,
en què participar catorze científics de cinc centres d'investigació,
alertava que el 90%
de les poblacions de corall vermell en aigües de Catalunya estan en un
estat de conservació «crític» i recomanava el final de la pesqueria de
corall vermell mitjançant l'establiment d'una pròrroga de vint anys
ampliable.
Les mesures preses per la Generalitat per protegir les colònies de corall pretenen seguir les recomanacions
internacionals de la Comissió General de Pesca de la Mediterrània,
a la qual pertany el Regne d’Espanya, per preservar l'hàbitat natural i
les espècies marines en perill a la Mediterrània. El coordinador de
l'informe
i investigador de l'Institut
de Ciències del Mar, Joaquim Garrabou, subratlla «la necessitat
d'accelerar les mesures per garantir la conservació del corall vermell,
no només a Catalunya, sinó en tot el Mediterrani», i insisteix que
«només el final d'aquesta activitat podria recuperar
les poblacions de corall».
Garrabou també afirma que un «control de les talles de les colònies explotades resultaria el final
de facto de la seva extracció, ja que la majoria no arriben a les talles mínimes legals, de 7 mm. de diàmetre».
«La
moratòria establerta per la Generalitat va en la bona línia, però les
llicències concedides pel
Ministeri dificultaran encara més la lluita contra el furtivisme i la
sobreexplotació de corall vermell a la Costa Brava», apunta.
En el mateix sentit s'ha pronunciat l'ecòloga marina i portaveu d'Ecologistes
en Acció, Lydia Chaparro, que assenyala que el Ministeri «ha
concedit intencionalment llicències en les zones de la costa catalana en
què no existeixen aigües interiors, del cap de Begur fins a Arenys de
Mar, ometent
les recomanacions científiques que alerten del greu estat de les
poblacions de corall vermell».
L'entitat
ecologista considera «alarmant» que l'Estat, «en lloc de donar suport a
la recuperació
d'una espècie de gran importància ecològica com el corall vermell,
prefereixi defensar els interessos d'un petit col·lectiu enfront dels
del conjunt de la societat».
La carta adreçada a la ministra, que també està signada per investigadors de les universitats de
Barcelona i Salento, SEO/BirdLife,
Oceana, IAEDEN-Salvem l'Empordà,
Depana o la Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques, també reclama que el ministeri «aposti decididament per un canvi de rumb
en la gestió pesquera».
Proposen
augmentar els recursos i els mitjans disponibles «per ampliar el
coneixement científic,
garantir el correcte control i l'aplicació de les normatives vigents,
en especial la lluita contra el furtivisme, i asseguri la recuperació
dels ecosistemes marins a nivells saludables en benefici del conjunt de
la ciutadania i no d'un petit col·lectiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada