La vaga de trens s’accentua davant el fantasma de la privatització: els sindicats ferroviaris fan
un referèndum sobre la reforma de la SNCF i filtren un text que contradiu la promesa de Macron de mantenir la propietat pública de l’empresa.
Vaga al centre de finances públiques de Perpinyà.
Jornada de vaga i de manifestacions el dimarts 22 de maig.
“Totes i tots en lluita per la defensa dels serveis públics! Les relacions de força, est cosa d’ara
mateix!”
Mig segle després de l'històric moviment de
Maig 68, alguns elements de les mobilitzacions actuals recorden
els esdeveniments que van portar a un clima de vaga general i les
ocupacions de maig i juny d’aquell any.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 19/05/2018
Perpinyà (Rosselló, comtat de Rosselló).-
Aquest dissabte segueix
la va ferroviària organitzada per la coordinadora intersindical a
la
SNCF (CGT,
Unsa, SUD-Rail i
CFDT) a l’hexàgon francès sense pràcticament serveis a l’estació de Perpinyà (Rosselló, comtat de Rosselló).
La vaga ferroviària s’accentua davant el fantasma de la privatització
Les treballadores i els treballadors de la companyia estatal francesa de trens, la
SNCF, mantenen el seu torcebraç amb el president francès,
Emmanuel Macron. Un mes i mig després del començament d’aquesta llarga
vaga ferroviària a l’hexàgon francès, prevista fins a finals de juny i
consistent en
dos dies d’aturada per cada cinc d’activitat, el seguiment torna a
créixer, després d’haver decaigut les darreres setmanes. El 27,58% del
personal laboral de la
SNCF --el 74% dels conductors i dels controladors--van fer vaga
durant la “jornada sense agents ferroviaris” de dilluns passat. Una
convocatòria en què els sindicats dels sector ferroviari van concentrar
els seus esforços
a demostrar que continuen mobilitzats, malgrat la fermesa de Macron per
tirar endavant la reforma de la
SNCF sense tocar-hi ni una sola coma. “El govern francès vol fer
creure que el seguiment de la vaga decau, però això no és cert”, va
assegurar
amb entusiasme Christophe Perrot, de 61 anys, un agent
ferroviari encarregat de l’emmagatzematge de trens en una estació del
sud de París (Illa de França). “La sola manera de posar fi a la vaga és
derogar la reforma”,
hi va afegir Perrot, present en la manifestació parisenca, que va
reunir centenars de treballadores i de treballadors de la
SNCF. Aprovada el passat 17 d’abril a l’Assemblée Nationale, la reforma liberalitzarà el sector ferroviari francès obrint-lo a la competència internacional i suprimirà per
als nous treballadors l’estatut laboral dels
cheminots (agents ferroviaris), del qual es beneficien 130.000 treballadores i treballadors de la
SNCF i que els garanteix unes condicions de feina similars a les del funcionariat francès.
Després de només haver estat seguida la setmana passada pel 14% dels treballadors de la
SNCF, el seguiment a l’alça el dilluns 14 de maig de la vaga
ferroviària va afectar de manera més que notable el trànsit ferroviari.
Només van circular un de cada cinc trens d’alta velocitat (TGV)
i regionals i dos de cada cinc en les línies internacionals. A París,
les pertorbacions ferroviàries es van veure reforçades per la vaga que
també van fer les treballadores i els treballadors de la companyia de
transports metropolitans
RATP. A l’estació de Saint-Charles, a Marsella (Boques del Roine,
Provença, Occitània), el trànsit ferroviari es va veure completament
paralitzat durant el matí després que hi hagués el trencament d’una
catenària
i blocatges de vies per part de les i dels vaguistes.
Més mesures
A més d’aturar el trànsit ferroviari, els sindicats del sector ferroviari expressen el seu rebuig
de la reforma de la SNCF amb l’organització d’un referèndum no
vinculant que permeti al personal de la companyia d’expressar-se a favor
o en contra d’aquesta mesura. La votació va començar el dilluns i
s’acabarà
el dilluns de la setmana que ve. Aquesta consulta “no té cap valor
jurídic ni cap legitimitat”, va assegurar el president de la
SNCF, Guillaume Pepy. El govern de Macron confia en l’opinió pública, lleugerament favorable a la reforma de la
SNCF, per tirar endavant la flexibilització del sector
ferroviari. No obstant això, l’opinió ciutadana respecte d’aquesta
mesura podria canviar després que el diari
Le Parisien filtrés, el diumenge passat, un document intern en què la direcció de la
SNCF i el Ministeri de Transports preveuen una futura
privatització parcial de la companyia. Segons la informació revelada per
aquest diari francès, la direcció ha demanat al Govern que només
garanteixi el caràcter
estatal de l’organisme encarregat de la direcció de la
SNCF, però deixaria la porta oberta a la privatització de la
societat encarregada de la gestió de les vies i la destinada al
funcionament dels trens. Això contradiria la promesa de Macron, repetida
nombroses vegades, que mantindrà la propietat pública de
la companyia ferroviària. “Les tres empreses són i continuaran essent
100% públiques”, va reaccionar amb una piulada la ministra de
Transports, Elisabeth Borne.
Vaga al centre de finances públiques de Perpinyà
Dijous seguia la vaga a Perpinyà de les treballadores i dels treballadors dels impostos. Una vaga
organitzada pel Sindicat CGT Finances Públiques i, per tant, com
va passar en els altres dies l’accès al centre estava bloquejat,
precisament en el darrer dia de la campanya 2018 de declaració
l’impostos sobre la
renda del treball. La vaga
correspon
a una reivindicació sindical per la manca de mitjans i pel temor ben
fundat de una supressió de llocs de treball a les oficines de
les Finances Públiques franceses.
La vaga del 22 de maig
Llegim al diari rossellonès
L’Indépendant que a nivell de la Catalunya Nord la jornada de
vaga i de manifestacions de dimarts 22 de maig, convocada per un bloc
sindical al territori format per
CGT,
CFDT, CFTC,
CGC, FA-FP,
FO, FSU,
Solidaires i Unsa del funcionariat, que compta amb el suport anarcosindicalista de
CNT i
CNT SO, contra la reforma laboral i en defensa del poder adquisitiu, una jornada a la que s’han afegit
cheminots de
SUD-Rail, en conseqüència, molts de servicis deixaran de funcionar
durant el 22 de maig o solament faran serveix mínims, especialment a les
escoles.
“22 de maig: Totes i tots en lluita per la defensa dels serveis
públics! Les relacions de força, es cosa d’ara mateix!”
CNT SO
considera que “l’attaque des services publics et des fonctionnaires est aujourd’hui au cœur de la politique de ce gouvernement des riches
avec pour objectif de détruire le bien commun au bénéfice des profits d’une minorité. Du plan «action publique 2022» à la réforme de la
SNCF en passant par la réforme du bac et de l’accès à
l’enseignement supérieur, la recette est toujours la même. Sous couvert
de modernisation, le gouvernement surfe sur les dysfonctionnements réels
de services publics
fragilisés par des années de libéralisme et d’austérité, attise avec
les médias complices la haine des fonctionnaires supposés nantis,
s’appuie sur des rapports et des concertations bidons puis adopte à la
hussarde des réformes ultra-libérales dont les usagers
seront perdants tout autant que les agents.”
Mig
segle després de l'històric moviment de Maig 68, alguns
elements de les mobilitzacions actuals recorden els esdeveniments que
van portar a un clima de vaga general i les ocupacions de maig i juny
d’aquell any
Llegim a
DIRECTA que el 20 de març del 1968, ha fet 50 anys, sis
activistes van ser arrestades durant una protesta antiimperialista. Una
d'elles era estudiant de Nanterre, universitat creada quatre anys abans
als afores de
París. Dos dies més tard, el 22 de març, 600 persones s'hi reunien en
assemblea general per exigir el seu alliberament. Van decidir,
finalment, ocupar de manera simbòlica l'edifici administratiu de la
universitat. Allà, prop de 150 estudiants van redactar
un manifest (publicat aquell mateix any en castellà a la revista de
Madrid
Cuadernos para el Diálogo) reivindicant, a més de l'alliberament
de les "camarades", l'antiimperialisme, denunciant la repressió policial i fent crítiques a la universitat i el capitalisme.
Passat
el 1er de Maig, una setmana més tard, una jornada sobre
antiimperialisme va rebre per resposta
una ordre de tancar la facultat, motivant les i els estudiants "del 22"
a preparar un míting a la Sorbona el 3 de maig per denunciar la
repressió al moviment estudiantil: vuit persones havien estat detingudes
i processades per l'ocupació de les oficines universitàries.
Davant d'un atac feixista imminent, les 300 estudiants en una
concentració davant la Sorbona aquell 3 de maig van decidir ocupar el
recinte malgrat l'oposició del rectorat, que va fer intervenir les
forces d'ordre públic (CRS).
Al cap de poc, més de 3.000 persones envoltaven la Sorbona en suport a
la protesta universitària, provocant uns enfrontaments molt violents amb
la policia.
La nit de les barricades
El
6 de maig, prop de 20.000 persones, comptant l'estudiantat i el
professat, desfilaven per denunciar
la intervenció a la Sorbona. La marxa fou reprimida policialment de
nou, de manera que el 10 de maig, es convocava una nova convocatòria
multitudinària d'estudiants que passarà a la història col·lectiva
francesa com
la nit de les barricades, amb més de 600 persones ferides i 450 detingudes.
Les
imatges de París van començar a circular i diversos sectors mostraren
la seva solidaritat amb
les estudiants, declarant-se en vaga i ocupant els llocs de treball:
als camps, a les mines, a les fàbriques d'automòbil, aeronàutiques i les
seves proveïdores. Dos dies més tard començava l'única vaga general del
segle XX a l'Estat francès que arribà a mobilitzar
fins a nou milions de vaguistes i va provocar la dissolució l'Assemblea
Nacional francesa.
Mig segle després de les jornades de maig i juny de 1968
Mig segle després, el context que podria portar a una vaga general sembla poc factible, ja que el
món del treball ha evolucionat considerablement. El
Maig 68, la societat tenia plena ocupació: era fàcil trobar feina i l'acomiadament no suposava una amenaça vital.
Avui,
tot i que les xifres d'atur laboral són menys altes que a l'Estat
espanyol, l'Estat francès
s'aproxima al 10% d'atur. Un percentatge suficient per crear un clima
de culte al treball i ofegar tota protesta. A més, al món del treball,
les noves direccions tenen com a principal prioritat reduir els espais
on les treballadores es puguin conèixer i intercanviar
opinions sobre les seves condicions laborals, la primera etapa per
construir una lluita col·lectiva. Tanmateix, malgrat aquesta atomització
de les assalariades, dos elements de les mobilitzacions actuals
recorden als esdeveniments del Maig del 68: un moviment
estudiantil força ampli i la voluntat de l'estudiantat de
coordinar-s’hi amb les lluites de la població assalariada.
Un moviment estudiantil potent
La llei promulgada per la ministra de l'Ensenyament, Frédérique Vidal, ha provocat una allau de protestes
estudiantils: manifestacions, facultats bloquejades i boicot dels exàmens. La norma dita
Orientació i Èxit de l'Estudiant --coneguda com a
ORE-- posa sobre la taula una qüestió molt delicada
a l'Estat francès: la instauració d'un procés de selecció en arribar a
la universitat a través de nous
Plans Estudiantils. En el sistema francès, fins ara, l'únic
requisit per accedir als estudis universitaris era tenir el títol de
batxillerat. Ara bé, davant del nombre creixent d'estudiants i la manca
de places disponibles,
la solució del Govern francès ha estat donar la possibilitat a cada
universitat de definir els seus propis criteris de selecció.
Per a Thierry, professor d'anglès a la Universitat de Nanterre mobilitzat contra l'ORE,
"des de fa mesos, els professors hem intentat per totes les vies
administratives possibles fer entendre que aquesta llei suposa un
problema, amb el seu contingut, els seus valors i la manera com s'ha
aplicat, ja que hem rebut les primeres directives quan encara
no s'havia ni aprovat al Senat". "La llei
ORE no va enlloc: diuen que això no és una selecció, que agafaran
tothom, però el ministeri diu que crearà 19.000 places quan es preveu
que hi haurà 60.000 estudiants de més... Si avui estem bloquejant les
universitats, és perquè és el mínim que podem fer
per respondre aquest atac en contra de la igualtat d'accés a
l'ensenyament superior i més en general, en contra de la qualitat del
sistema públic", explica Thierry.
Les primeres mobilitzacions en contra dels nous Plans Estudiantils
van començar el passat mes de novembre. La Universitat
Tolosa-Joan Jaurés,
al barri de
Lo
Miralh de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), va romandre
ocupada des de principis de gener fins a la setmana passada quan la
policia la va desallotjar per la força.
La Universitat de París 8 segueix ocupada des del 30 de gener.
Ara bé, l'espurna que ha massificat el moviment ha estat, com durant el
Maig 68, la repressió. El 22 de març d’aquest any, després de la
jornada de vaga, una brigada feixista va atacar a cops de porra una
trentena d'estudiants que pretenien ocupar un amfiteatre de la
Facultat de Dret de Montpeller (Erau, Occitània). El degà de la
facultat se situava a l'exterior de l'edifici durant l'atac i després de
declarar que donava ple suport a les "estudiants que venien per
defensar la seva
universitat i no per fer vaga", va acabar dimitint. Pocs dies després,
una assemblea de 2.000 persones va votar pel bloqueig i l'ocupació de la
universitat.
Per
altra banda, el 9 d'abril, la presidència de la Universitat de Nanterre
va demanar la intervenció
de les forces policials per desallotjar unes estudiants que ocupaven
una sala des de la nit anterior. Després que l'operació no donés
resultat i la policia marxés --les i els estudiants s'havien refugiat en
una teulada--, personal administratiu, professorat
i estudiants van decidir organitzar una Assemblea General immediata
dins la sala ocupada per condemnar la presència de les autoritats
policials. Ara bé, al cap de pocs minuts, la policia tornava i, després
d'evacuar l'edifici de manera violenta, detenia vuit
estudiants. L'endemà, 1.800 persones anaven a l'Assemblea General
convocada a Nanterre per exigir la llibertat sense càrrecs de les
persones encausades i, la setmana següent, el recinte universitari
estava ocupat i bloquejat. Lo Miralh de Tolosa de llenguadoc,
París 8, Montpeller, Nanterre, però també --entre altresuniversitats--
Rennes, París Tolbiac, París St. Charles o París 7, han estat ocupades i
bloquejades durant setmanes fins que les forces policials han
intervingut. L'objectiu: alliberar-se de la pressió
de l'agenda i, sobretot, propiciar espais de trobada entre estudiants i
gent assalariada.
Convergència de les lluites
"Estudiants i assalariades, mateix Macron, mateix combat" o "és tots junts que hem de lluitar, perquè
és tots junts que guanyarem", són alguns dels eslògans més utilitzats en les mobilitzacions estudiantils actuals.
La lluita dels
cheminots
El
Maig 68 ha donat una lliçó clara: el que va propiciar una vaga
general fou l'aliança entre les lluites estudiantils i obreres. La
"convergència de les lluites" està de nou a l'ordre del dia: "hi ha una
clara necessitat
de coordinació. Les nostres lluites respectives estan ben organitzades:
els
cheminots --personal dels ferrocarrils francesos-- s'organitzen a
través d'assemblees que reuneixen diverses estacions ferroviàries i les
estudiants a través de diferents coordinacions regionals i nacionals,
però costen les relacions entre diferents sectors,
les direccions sindicals hi són molt reticents", explica Gaël Quirante,
representant sindical de
La Poste, l'empresa de correus francesa.
La Poste en lluita
Les treballadores i els treballadors de
La Poste constitueixen un dels nombrosos sectors mobilitzats.
Unes 150 persones estan en vaga continuada des del 26 de març.
Reivindiquen no només una millora de les seves condicions laborals --que
han anat decaient
després de la privatització de l'empresa-- sinó també la reintegració
de Gaël Quirante dins del seu cos laboral. I és que, degut a la seva
militància en el sindicat
Sud, Quirante ha estat acomiadat de manera abusiva. Tot i així,
davant de la mediatització del cas, ha estat la mateixa Ministra del
Treball, Muriel Pénicaud, qui ha donat el seu vistiplau a
l'acomiadament, generant
encara més indignació.
Treballadores de Carrefour
Les lluites dels sectors precaritzats també s'ha començat a visibilitzar. És el cas de les treballadores
de Carrefour que, per oposar-se a la retallada de milers de
llocs de treball, han fet diversos dies de vaga amb 50% de seguiment. A
finals de març, alguns supermercats van ser ocupats de manera temporal.
Treballadors d’un McDonald's a París
En la mateixa situació es troba un dels
McDonald's parisencs, ocupat des del divendres 11 de maig.
Bernard Loutte, cap de l'equip de la cadena de menjar ràpid des del
2013, explica que "la nostra mobilitzacio ja fa dos anys que està
activa. Hem bloquejat
puntualment edificis de McDonald's i fet diverses
manifestacions, però la direcció ens ignora totalment, tot i que les
reivindicacions són poques: apujar el nostre salari a tretze euros
l'hora amb augments els caps
de setmana i festius. L'objectiu de l'ocupació és visibilitzar la
nostra lluita i crear un espai de lluites comunes, de moment ja tenim
diversos estudiants,
cheminots però també xofers d'Uber que han vingut a donar-nos suport. Tots els vaguistes hem d'estar en contacte els uns amb els altres".
Per altra banda, en el sector ferroviari, 80.000 treballadores han seguit les vagues convocades pels
sindicats, dues per setmana, en contra de la reforma de la
SNCF --la xarxa estatal-- i de la supressió de l'estatut
cheminot, que fins ara garantia una uniformitat de condicions laborals dins la companyia publica.
Vaga del funcionariat el 22 de maig
El
funcionariat també s'està mobilitzant contra la reforma del seu estatut
i les treballadores del
sector hospitalari fa mesos que reivindiquen més inversions per a la
salut publica. Per Quirante, "avui hem arribat a un punt en què si
aconseguim la unió entre treballadors i estudiants, serà una explosió.
Però per això, hem de tenir com a principal objectiu
popularitzar la idea que, contra el govern de Macron, l'única resposta
que podem tenir és la coordinació entre tots els fronts de lluita, la
generalització de la vaga. Vaja, la vaga general".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada